Mönchshof + Bleu de Bresse + Feta
Aquest tast ens ha ensemyat un parell de coses que compartim amb vosaltres:
1.- Cal fer fondre el formatge en la boca, cal que es trobi en forma de pasta quan arriba la cervesa.
2.- Qualsevol quantitat de formatge i de cervesa no casen necessàriament. Intentarem fer les diverses proves portant la mateixa quantitat de formatge a la boca i afegint cervesa en glopades de diversa quantitat. Les glopades que ens han donat alguna cosa són més aviat petites per no dir minúscules. Al menys en el tast aquest en concret.
La Mönchshof Bockbier està descrita aquí.
En la descripció no ho dic perquè pretenc que sigui una cosa descriptiva i prou. Però aquí us puc dir que m'encanta aquesta cervesa!
 |
| La peça rodona és el formatge blau i la rectangular és la Feta. |
El formatge blau de Bresse és un formatge blau de pasta fresca o semi-fresca. Amb la maduració no s'endureix sinó que es liquefia. És formatge de llet de vaca i està fet a la Província de Bresse, a la Borgonya. És un formatge fort com la majoria de blaus, amb crosta florida. Com ho hem dit presenta una paleta poderosa, amb notes de crema de llet i alguna cosa floral al marge del toc típicament amarguet i olorós de la part blava. La crosta també aporta una certa consistència i un toc un pèl terrós. En aquest cas, també hem discernit una nota molt feblement dolça.
De Vikipèdia: El feta (grec φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%), de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim. Té una textura lleugerament granulada i un gust salat, una mica agre.
Aquí l'hem trovat bastant fort per una pasta tan clara i hem trobat també la consistència granulada. Te un punt d'amargor i una nota àcida fina. També hem determinat un puntet picant. Parlant d'olors, diríem que, al marge de la olor típica de formatge, d'àcids grassos, hem pogut també discernir alguna cosa d'herba.
 |
| El pa també l'havíem fet nosaltres. |
Bleu de Bresse + Bockbier:
Tornem al formatge blau i barregem amb cervesa. Primer l'hem fos i glopejat i després hem passat la cervesa per sobre. Hi havia massa cervesa i ens ha netejat la boca de les aromes de formatge. Ambtot, l'amargor de la cervesa ha quedat una mica potenciada així mateix com el seu cos que s'ha fet més rodó. Rebaixant les quantitats de cervesa, hem arribat a un cert equilibri que ens ha permès descobrir o descriure que el formatge és el que modifica la cervesa: principalment, hem trobat que, a la llarga, incentiva tot el perfil del llúpol, fent-lo més evident i traient-ne les possibles aspereses.
No ha estat una experiència trascendental, però alguna cosa hem aconseguit.
Feta+Bockbier:
Hem fet el mateix amb la Feta. Aquest cop, l'experiència és una mica diferent en el sentit que es pot aconseguir una barreja una mica més homogènia que persisteix bastant. Altre cop, aquí el formatge ha treballat sobre la cervesa. L'efecte, ajustant altre cop les quantitats, és bastant curiós i amable: apareix un lleuger i fugisser toc de poma i l'alcohol es fa notar, quan abans, la cervesa sola no el posava gens en evidència.
Aquesta experiència és una mica més concloent. Podem dir que la combinació és prou afortunada tot i que cal esforçar-se bastant.
