Kulmbacher MÖNCHSHOF
BOCKBIER
Realment, però, la
Kulmbacher Bräuerei va veure el dia quan tres brouaters es van ajuntar per a
muntar-se el negoci en 1846: Johann Wolfgang Reichel, Johann Konrad Scheiding i
Johann Martin Hübner van fundar la Kulmbacher Reichelbräu que es va
dedicar a elaborar i exportar cervesa des del principi. Com en la majoria dels
casos, l'empresa va absorbir altres brouateries per tal d'ampliar cartera de
clients i racionalitzar la producció (Sternquell, Braustolz i, més tard,
Scherdel i Hof per acabar en 2005/2006 amb Würzburger Hofbräu).
En 1996, es van ajuntar
quatre empreses per formar la Kulmbacher Bräuerei: Reichelbräu, Sandlerbräu,
Mönchshof i EKU. Avui en dia, produeixen doncs les marques EKU, una doppelbock
molt coneguda pel seu alt contingut en alcohol, Mönchshof (10 productes), una
marca que produïa el concepte alemany de cervesa d'abadia (que no és el mateix
que el concepte belga), la marca Kapuziner dedicada a les cerveses de blat (6
cerveses de blat), Sternquell (10 productes), Braustolz (10 productes),
Scherdel (11 productes), Würzburger Hofbrau (6 productes), Bad Brambacher
(Begudes sense alcohol) i Markgrafen (begudes sense alcohol). Un imperi.
Adreces:
Kulmbacher Brauerei
Aktien-Gesellschaft
Lichtenfelser Straße 9
95326 Kulmbach
Tel.: +49 9221 / 705-0
Fax.: +49 9221 / 705-292
Aktien-Gesellschaft
Lichtenfelser Straße 9
95326 Kulmbach
Tel.: +49 9221 / 705-0
Fax.: +49 9221 / 705-292
Mönchshof significa la casa o el casal del Monjo. Aquesta brouateria produeix
cerveses de la línia alemanya (Lager, Landbier, Kellerbier, etc) sota el
paraigües conceptual dels monjos. Dit d'un altra manera, intenten dir-nos, amb
el segell monacal, que les seves cerveses són especialment bones gràcies als
materials que s'empren en la seva elaboració. Però és una cerveseria industrial
més, més aviat honesta, amb productes ben acabats i seriosos, però sense més.
Kulmbach es troba a
l'Est d'Alemanya, al Nord de Bayreuth a relativament poca distància de Txèquia
a l'estat de Baviera, regió d'Alta Francònia.
No disposem de gaire informació:
L'etiqueta diu:
Caducitat: 21-05-2013. Lot: B1 03-25
Presentació: ampolla de 0,5L.
Alcohol: 6,9%Vol.
D.I. 16,5ºP.
Data de la degustació: 02-12-2012
Temperatura: massa freda.
Descripció:
En destapar:
Sobten olors de sotabosc barrejades
amb caramel. Alguna cosa d'herba i un punt de DMS que desapareix de seguit.
Aspecte:
Cervesa perfectament transparent de
color ambre clar. Escuma de color beix clar mitjanament persistent,
irregularment espessa, formant garlandes.
En nas 1:
Olors de mel, de caramel i de crosta
de pa. També es poden trobar notes de pera molt madura i sucre lleugerament
cremat. Notes de pebre negre i d'herba en un segon pla. També podríem parlar
d'una barreja de fruites roges però no es poden diferenciar ni identificar.
Buscant una mica, trobem una lleugera nota de xocolata.
En boca 1:
Notes de caramel quasi cremat alguna
olor de ferment fresc amb un punt de xocolata.
Efervescència justa, una mica
picant. Acidesa gens menyspreable i amargor quasi nul·la. Parlaríem d'una nota
cítrica que tira cap a llimona.
El tast no és gaire llarg i s'acaba
en una lleugera sequedat. El perfil del caramel és el que persisteix més,
acompanyat d'una molt lleugera nota de xocolata.
No podem parlar d'una gran presència
corporal. Contràriament al que diu l'etiqueta, el cos és mitjanet. En canvi,
l'alcohol es nota menys del que podríem esperar en una cervesa amb 6,9º.
Una BOCK amable, en la línia
ortodoxa de l'estil, sense una gran personalitat ni cap estridència.
En nas 2:
Olors de caramel i de mel així com
de crosta de pa ben torrada. Escalfant el producte podem notar alguna cosa de
pebre negre i algun toc més aviat fluix d'herba. També acabem descobrint notes
florals fresques que recorden el gerani o el llessamí. Tocs d'aigua de colònia
també es fan notar.
En boca 2:
En primer lloc, podríem esmentar un
punt àcid i un altre de saladet. Quasi res però hi són. El ferment es fa notar
amb la crosta de pa i el caramel que es combinen molt bé per donar un caire
típic de BOCKBIER.
Notes de fruites més aviat
confitades (cirera, pera i potser poma així com, insistint molt, albercoc).
Efervescència justa, un pèl picant.
Amargor seca, fluixa i ben combinada
amb les notes de dolçor del malt. Aquest cop, el tast és més llarg. Un cop
engolida la cervesa, l'amargor és invariable mentre que el caramel varia
d'intensitat però es manté força estona. Molt al final podem notar alguna cosa
de xocolata però quasi res.
Aromes de caramel, galeta i crosta
de pa.
La cervesa és molt passadora, potser
més del compte per una BOCK. Altrament, en segona instància i a més alta
temperatura, el cos se'ns ha fet més consistent. No es pot dir que sigui especialment
desalterant.
També caldria citar una molt lleugera
nota d'oxidació (pols).
El retorn és lleugerament amarg amb
notes de caramel.
Tastos ulteriors no aporten res de
nou. Potser, a mesura que s'escalfa la cosa, podem notar alguna olor d'herba,
de prat o de pastura.
Impressions generals:
Ja n'hem desgranat algunes durant el
tast: una cervesa sense gran personalitat, un pèl massa àcida però completament
integrada en el seu estil. Com ho dèiem al principi, aquesta marca garanteix
una bona qualitat bàsica, bons materials, bones maneres, però una ortodòxia
exagerada que acaba en un cru sense personalitat.
Una cervesa passadora, agradable, un
pèl resistent a temperatures altes (13ºC). Sense més.
Nosaltres ens l'hem presa amb un arròs de muntanya mig al foc mig al forn i el resultat ha estat molt agradable: Cap de costella, ceba, tomàquet, brou de pollastre, all, romaní, farigola i arròs, clar!
Aquesta és una de les primeres cerveses que vaig prendre quan em vaig ficar al món dels aficionats cervesers. Tinc un molt bon record d'ella, encara que ara, amb més experiència, trobo que és una cervesa sense massa pretensions però que es pot gaudir tranquil·lament.
ResponEliminaDes del principi em vaig enganxar a les cerveses Bock. Sobre tot quan vaig prendre la meva primera bock a Alemanya, en un restaurant a Heidelberg. Des d'aleshores em vaig enamorar d'aquest estil i cada any, quan les baixes temperatures del hivern m'ho faciliten, intento elaborar una d'aquestes cerveses. És un estil al qual no molts brouaters aficionats s'interessen. Potser perquè la seva elaboració implica molt d'esforç, complicacions i temps. Aquests tres factors normalment només es veuen justificats per cerveses molt fortes o llupulades. Jo gaudeixo molt quan l'elaboro. És un procés llarg però molt agraït on es pot gaudir molt del aspecte maltós d'una cervesa.
Personalment m'encanta beure'm una Bock en una nit freda d'hivern. No massa freda i poc a poc. Per a poder apreciar la seva gamma de maltositat i dolçor mentre s'escalfa.
Salut!
Sí, l'estil Bock no gaudeix de gaire popularitat, però tard o d'hora vindrà la seva hora. Darrerament, he tingut la ocasió de provar unes BOCK i unes DOPPELBOCK que tumbaven. El problema potser és que són estils de baixa fermentació i que això requereix, entre brouaters casolans, unes instal·lacions una mica menys primitives que, per exemple, les que tinc jo aquí a casa.
EliminaTambé cal dir ue no és fàcil trobar una bona bock per ací. Quan n'hi hagi més, potser la gent s'hi afeccionarà.
Salut i merci per la participació.