Delirium Christmas
La brouateria:
Les cerveses "Delirium"
són elaborades a la Brouateria Huyghe,
al poble de Melle, a Bèlgica. (Delirium Tremens i Delirium Christmas).
Es tracta d'una
brouateria amb possibles arrels (tot i que no demostrades) al segle XVII. El
rastre conegut més antic de l'empresa actual data de 1902, quan Léon Huyghe,
originari de la zona productora de llúpols de Poperinge emigra a Melle per
treballar en una brouateria de nom "Appelhoek" (el racó de la poma).
En 1906, Léon Huyghe compra la brouateria i li canvia el nom: Brouwerij-Mouterij
Den Appel: brouateria i malteria de la Poma.
Des d'aquest moment,
la història d'aquesta brouateria és la crònica d'aliances, d'errors i d'encerts
així com de la travessa de les dues guerres mundials. Fins als anys 1970,
l'empresa passa dificultats i intenta diversificar la seva producció amb
begudes sense alcohol i barreges (panachée). Però l'encert comercial va venir
en els anys 1980 de la versatilitat: l'empresa broua productes segons la
demanda del mercat, especialment, ha anat desenvolupant el treball conjunt amb
importadors d'altres països que anaven definint el tipus de cervesa que
necessitaven o que els semblava que podrien vendre en les seves respectives
zones d'influència. Així neixen productes com Artevelde, Minty, Artevelde
grand-Cru, etc. L'empresa aposta molt seriosament per l'exportació.
En 1989, a petició
d'importadors italians, surt la Delirium Tremens que es convertirà en el cavall
de batalla de l'empresa i permetent gràcies als ingressos deguts a l'èxit
mundial del producte l'expansió i modernització de la brouateria i dels seus
annexos. Segueixen productes com "Blanche des neiges" a petició del
mercat americà, i s'introdueix en el mercat de les cerveses de fermentació
espontània aromatitzades amb fruites (Mongozo, Floris). Altrament, també
s'amplia la carta per mitjà de
l'adquisició de brouateries de la zona.
L'any 2000 també a
petició del mercat americà, apareix la Delirium Christmas amb 10% en volum
d'alcohol i refermentada en ampolla.
Contactes:
Brasserie
Huyghe
Geraardsbergsesteenweg 14 B - 9090 Melle
Tel: +32 (0)9 252 15 01
Fax: +32 (0)9 252 29 31
www.delirium.be
Geraardsbergsesteenweg 14 B - 9090 Melle
Tel: +32 (0)9 252 15 01
Fax: +32 (0)9 252 29 31
www.delirium.be
L'estil:
BJCP: Belgian Dark Strong Ale.
Aromes complexes, amb
dolçor rica del malt. Èsters i alcohol notables i especiats opcionals.
Aromes de caramel
(malt Munic), torrat i olors de pa en diverses formes. Èsters de fruita entre
moderats i forts amb raïm, pansa, cirera seca, figa i prunes seques. Hi pot
haver fenols especiats, principalment pebre, rarament clau.
Alcohol moderat,
especiat, perfumat amb possibilitats de rosa.
Normalment, els
llúpols són discrets a nuls.
Diacetil, no. Alcohols
de fusel, dissolvent, no.
Sense addicions.
La cervesa:
Presentació: ampolla opaca
de 330mL
Triple fermentació.
Alcohol: 10% Vol.
Data del tast:
25/10/2012
Temperatura: de 10ºC
en amunt.
Descripció:
En destapar:
Olors
d'herba, carxofa i fruites.
Aspecte:
Cervesa de color ambre
fosc perfectament transparent. Escuma beix clar bastant densa i mitjanament
persistent. Forma garlandes però una mica tímides.
En nas 1:
En un principi, esperàvem
trobar olors de carxofa com en l'etapa anterior, però no és així. Aquest
aspecte s'ha precisat en moniato a la brasa de forma molt clara.
Al marge
d'aquesta curiosa nota, es troben olors de caramel i restes d'herba tallada.
També podem detectar un toc de saponària. Tot el que acabem de descriure és
molt dominant de manera que ens és impossible descobrir coses menys evidents.
En boca 1:
Efervescència justa i
agradable. Forts nota dolça i cos ben rodó. El caramel domina completament el
panorama amb l'acompanyament de notes de forneria no gens fàcils d'identificar.
L'amargor és quasi inexistent i tampoc detectem cap forma d'astringència. Es
pot notar també un punt àcid creixent que, de moment, no es resol en cap
fruita.
L'alcohol és prou
evident, però sense cap nota de dissolvent. Més aviat aporta un toc vinós al
conjunt. Aquest és força persistent especialment en el component de caramel. El
final és lleugerament sec acompanyat de l'escalfor de l'alcohol.
En nas 2:
Amb molta escuma
trobem el caramel i la carxofa, potser alguna cosa de ferment, però quasi res.
Buscant bé potser trobaríem alguna cosa d'albercoc i alguna fruita roja sense
identificar.
Mentre s'escalfa el
cru, anem descobrint olors de tall de fulla i notes florals que podríen
recordar la rosa. Pel demés tornem a trobar una mica d'herba sabonera i molt al
final, alguna cosa de pa o de galeta.
En boca 2:
Altre cop, el primer
que trobem és una efervescència molt justa, adequada i fina. Les olors de
caramel es tornen a imposar amb força i contundència seguides d'alguna cosa de
fruita difícil de distingir. Podria dir mango, però no hi pujaria de peus.
També apareix una nota cítrica que recordaria la mandarina en forma poc madura.
Amargor quasi
inexistent, lleugera acidesa i tot plegat molt persistent especialment en les
notes de caramel i mandarina.
En nas 3:
Forçant una mica,
se'ns fan notables olors perfumades com d'aigua de colònia. La nota de verdura
(carxofa/moniato) ha disminuït sensiblement. Grans quantitats de caramel i
alguna cosa de brioix i, al darrere, intentant fer-se un lloc, algunes notes
d'herba.
Alguna cosa de pols i
bona presència de l'alcohol. Amb la cervesa més calenta, el perfil del malt
s'enriqueix una mica: brioix, crosta de pa, melassa i raisiné.
Raisiné casolà |
En boca 3:
Es poden confirmar
totes les característiques ja descrites en boca: domini absolut dels malts
caramel·litzats, amb acompanyament d'una nota àcida/cítrica secundària.
Confirmem la mandarina, les melasses, el raisiné (concentrat caramel·litzat de
suc de raïm). Al darrera, les notes de brioixeria s'expressen com poden.
El retorn és a l'hora
dolç i amarg.
Impressions generals:
No podem dir en
absolut que ens trobem davant d'un producte elegant, fi o equilibrat. Tot el
pes de la presència d'aquesta cervesa es queda subordinat a un poderós perfil
del malt. Un cos poderós també. Tampoc podríem dir que la cervesa fos
especialment passadora ni fàcil de beure. Ofereix resistència i no és
especialment desalterant. Més aviat ens trobem davant d'un cru d'aperitiu lent
o de postre.
Les cerveses de Nadal
eren cerveses de celebració i d'escalfament. L'objectiu és aconseguit.
Altres apreciacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada