12 de gen. 2012

Fitxes de tast: Moska de Girona. TORRADA

Moska de Girona
TORRADA


“Torrada” no és cap estil homologat (suposant que els estils estiguin "homologats" d'alguna forma). De manera que, d’entrada, no sabem massa quina mena de cervesa anem a tastar. Entenem que BIRRART fan cerveses d’alta fermentació (de moment). Així és com podem descartar tots els productes de gama “Bock”. Per la quantitat d’alcohòl, 6% en volum, la cosa s’acostaria a una Strong Bitter, però caldrà veure si el perfil del llúpol respon a aquesta definició.

Presentació: Ampolla de 33cl
Caducitat: 12/2012
Alcohol: 6% Vol.
Ingredients: Malts: Pale , Caramel i Xocolata. Flocs d'avena.
Llúpols: Centennial i Cascade.
Fermentació: Alta. 4 dies a 21ºC
Maduració: 3 setmanes a 18ºC
Empresa: Birrart (veieu més detalls a Moska-rossa)
Temperatura en començar el tast: 10ºC
Data tast: 12-01-2012

Descripció.

En destapar:
Forta olor d’herba, toc dolcet. Molt aromàtica.

Aspecte:
Molt bon cap d’escuma, espès i persistent. Garlandes molt dibuixades i de bon principi.
Color coure vell clar. Una mica carabassa. Perfectament transparent (lluminosa).

Aromes 1:
Al principi percebem olor molt forta d’herba tallada i un toc amable de ferment fresc. Potser es pot distingir un rerefons de menta. Apareix el caramel al cap d’una estona. Grosella verda. De moment, així en fred, el perfil del malt és bastant discret.

Gustos 1:
Notòria amargor mig metàl•lica i mig seca. Olor d’herba tallada. Tacte sedós (bona sensació de cos fins i tot en fred), efervescència justa. Persistència bastant llarga de l’amargor seca i retorn amb un toc de caramel. No es nota cap astringència.

Aromes 2:
En la tanda següent creiem detectar alguna cosa cítrica molt tènue alhora que l’herba tallada segueix dominant el panell. Altre cop apareix, molt dissimulat, el toc de caramel. Deixant escalfar apareix una mica de saponària i la crosta de pa fa la seva entrada. Segueix dominant el perfil del llúpol (herbal) acompanyat d’ una olor lleugerament dolceta com floral. Amb el temps, el caramel es fa més evident i el toc de menta també.

Gustos 2:
Notable caramel barrejat amb l’amargor del llúpol. Efervescència lleugerament insuficient (pel meu gust). Percepció d’acidesa però gens forta. Còs notable, DMS amb prou feines perceptible, Diacetil no. Astringència no.

Aromes 3:
Una tercera olfacció no aporta moltes novetats: L’herba segueix dominant bastant, el ferment va apareixent també però de forma discreta i agradable. Ja no trobem saponària mentre que la menta també entra i surt de l’escenari.

Gustos 3:
Notable olor de llúpol i presència de caramel. Cos mitjà a notable (bona viscositat), efervescència un pèl insuficient. A la llarga apareix una mica de menta. L’amargor és prou seca i un pèl “picant”.

Al final, potser trobo una mica massa de pòsit.

Impressions generals:
No és la millor cervesa de Birrart. Potser seria la menys equilibrada on el pes recau molt evidentment en el perfil del llúpol. Una opció interessant però que no justifica l’ús de malts foscos si s’han de notar tant poc. Tot i així podem notar una factura molt honorable; la còrpora (sensacions de tacte i altres) és molt bona. L’aspecte és també notablement acurat. Potser aquesta cervesa presenti una mica el defecte de moltes cerveses artesanes de Catalunya: com fa vint anys als EEUU, la descoberta de llúpols nous i particulars és molt llaminera per als elaboradors casolans i professionals artesans, i pot conduir a fer-ne un ús un pèl exagerat (pel meu gust personal) en detriment del perfil del malt. Però una cervesa no és bona o dolenta per ser equilibrada o no i si l’elaborador ha volgut un perfil predominant de llúpol, és el que hem descrit aquí.

Proposo uns casaments amb aperitius de marisc. Una altra cosa que podria donar un resultat interessant seria una combinació amb truita de patates, amb truita de seques o amb pastís de truites. I per fer una mica exòtic, perquè no amb Rösti?

Addenda:

Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.

Centennial:
Llúpol americà aromàtic, creat en 1974 i comercialitzat en 1990 per S.T. Kenny i C.E. Zimmermann, els creadors d'aquesta varietat. Semblant al Cascada i a Chinook.
Composició genètica: 3/4 Brewers Gold, 3/32 Fuggle, 1/6 East kent Golding, 1/32 llúpol Bavarèsi 1/16 desconegut. El Centennial es considera una mena de "super-Cascade" i te un fort aroma cítric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada