6 de juny 2013

Fitxes de degustació - Orval - III

ORVAL

Orval

Fitxa de degustació.

Trobareu tota mena d'informació sobre Orval a la taula de matèries sobre cerveses d'abadia. De manera que anirem directes al gra. Tenim ja un tast de la Orval i un tast col·lectiu d'aquesta cervesa. Amb la d'avui, tenim dues partides diferents. Les que he tastat sol a casa són envasades el 9 de febrer 2011 (caducitat prevista pel 2016). Una va ser analitzada pels volts del 18 de Juliol de 2011 (tenia per tant 5 mesos comtadets) i l'altra, el 4 de Juny de 2013 (ja te uns dos anys i 4 mesos). La diferència és interessant, com a mínim.
Les Orval tastades col·lectivament son envasades el 7 de febrer de 2013 (caducitat prevista pel 2018). Tenien doncs entre 4 i 5 mesos.

Descripció:

En destapar:

Olors florals rosades i un curiós toc de flam casolà. Aroma de vainilla.

Aspecte:

Escuma espessa de color d'ivori persistent i amb molta adherència. Cervesa de color d'ambre clar, tirant a coure i perfectament transparent.

En nas 1:

Primer apareixen unes notes cítriques possiblement de llimona. Acte seguit, venen olors d'herba tallada i una mica d'olor de ferment, molt poc.
Es poden trobar també notes caramel·litzades, ben presents, però alhora no molt intenses. Sinó, es noten olors lleugerament resinoses i alguna cosa de te verd.
Te verd
A mesura que va desapareixent l'escuma, les olors caramel·litzades agafen més entitat i es torna a notar la vainilla de la primera impressió, però és de molt baixa intensitat.
Forçant una mica, els fruitats fan acte de presència amb l'albercoc, la mandarina i la cirera. També percebem alguna cosa d'aigua de colònia, potser alguna nota d'espígol.
Mandarina

En boca 1:

Efervescència fluixa. Toc de caràcter vinós, com de mistela, bastant evident. Amargor, al principi justa, però evoluciona de fluix a mitjanament fort. L'alcohol es nota, però no és res descarat: s'integra bé en el conjunt.
El perfil del malt es manifesta amb soltura: caramel i flam casolà. Res molt fort, però ben clar.
Trobem un cert toc làctic i un pèl cremós que és possiblement el que, en associació amb els malts, ens ha fet pensar en el flam.
Flam
Trobem altre cop la cirera i la podriem acompanyar amb alguna cosa de saüc.
Malgrat l'edat de l'exemplar, no trobem ni notes de paper, no de cartró ni de pols. En el pitjor dels casos, podriem admetre el toc vinós com el d'una certa oxidació. Però no resulta gens desagradable, ans al contrari.
D'acidesa, no en trobem. Aquest exemplar ha perdut gairebé completament el seu caràcter "Saison". Potser podriem descriure alguna cosa de grosella verda en el retorn. Tot i així, en aquesta fase, l'amargor domina.
al final doncs, l'amargor s'expandeix i acaba dominant el paisatge. Si no fos per això, tendiriem a parlar d'una composició força homogènia.

En nas 2:

Olors de resina, de ferment fresc i de pebre negre. Les notes fruitades també apareixen de seguida, especialment en mandarina. Remenant el got, el toc vinós es fa molt patent. En aquest segon tast, el llúpol domina fortament. Les aromes recorden les que apareixen quan s'agafa una fulla d'una arbre, es trinxa en el palmell de la ma. Crec que es tracta d'acetilaldèhid.
Al final, el malt s'obre una mica de camí i trobem olors de caramel, de flam i una mica de pa de pessic.
Pa de pessic
També citariem una fina nota de toffee.
En matèria d'espècies podriem citar altre cop la vainilla i el te negre (que no és una espècie, ja ho sé, però va en aquest grup d'aromes).

En boca 2:

Important nota dolça amb fruites seques com ara albercoc (orellana) i fruites fresques com ara cirera.
Orellanes
L'efervescència és molt fluixa i el cos és consistent i rodó.
L'amargor, en un principi quasi nul·la, va augmentant, però molt menys que en el primer tast. Aquest cop domina el malt amb les seves aromes ja citades.
Acidesa, no; astringència, no; aspre, no.
Retorn lleugerament picant amb notes amargues de resina.

En nas 3:

Es troba fàcilment un caramel no gaire torrat i un punt de ferment fresc. També tornem a descriure herba u fulla trinxada.
Apareixen unes olors florals noves de baladre rosa i unes de ja conegudes de flam i de resina.
També tornem a discernir vainilla tot i que la resta d'espècies ja no hi és, i te verd.

En boca 3:

Nota dolça i àcida alhora, tot junt i ben conjuminat. Molt clarament, mandarina i caramel poc torrat. És el primer cop que podem descriure alguna cosa d'acidesa. Hem necessitat vint minuts per trobar-la. Podem dir que la cervesa és molt evolutiva. Ens ofereix coses diferents a mesura que passa el temps.
Ara per exemple, l'acidesa ve acompanyada d'aromes i trobem grosella verda i llimona. També podem parlar de llaminadures àcidesde fruita, tot just una mica, una cosa fina.
L'amargor és força persistent però ja ha perdut molta intensitat. És bastant metàl·lica i una mica seca.

Impressions generals.

Una cervesa "vella" amb molta personalitat, complexa, poderosa i amb un bon cos. És clarament evolutiva amb una certa predominància irregular del llúpol. No es pot dir que sigui equilibrada. El toc "Saison" ha desaparegut i el clàssic toc de sàlvia també.
A causa de l'amargor una mica forta, no es pot parlar d'una gran bevibilitat. En canvi, podriem posar en evidència que es tracta d'una cervesa que ha mantingut una rica composició. Fins i tot podriem afirmar que el temps ha llimat algunes asperitats que li coneixem de jove.
Al final doncs, una cervesa que suporta molt bé el pas dl temps que es mereix l'esforç d'investigar-la i de fruir-ne en tranquil·litat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada