18 de jul. 2011

Fitxes de tast-ORVAL



Orval

L’abadia
Els primers monjos en establir-se a la contrada de Orval procedien d’Itàlia cap al 1070. Després de curioses vicissituds, l’abadia, de recent construcció fou plaçada sota l’autoritat de l’orde del Císter. No consta de forma molt clara que aquesta abadia es dediqués a fer cervesa tot i que sembla que tingués durant molt de temps una plantació de llúpol. En canvi sí que sabem que Carles V (Carles I per a nosaltres) els va autoritzar a establir-hi una farga.
Al segle XVII, quan algunes congregacions decidiren “refundar” el Císter sota la denominació de La Trappe, el monestir d’Orval seguí el moviment.
En 1789 va esclatar la Revolució i els bens d’Orval foren confiscats i l’abadia cremada.
En 1926 la família que llavors havia passat a ser propietària de les terres d’Orval, les va regalar a l’orde del Císter per que es pogués refundar l’abadia. En 1948, el 8 de Setembre, l’abadia fou de nou consagrada.
http://www.orval.be/fr/produits/brasserie/brasserie1.html
La cervesa:
La reconstrucció de l’abadia va suposar unes despeses enormes que la fabricació de formatges i de pa no podien cobrir. La farga ja no funcionava. Es fundà doncs una brouateria (elaboració de cervesa) intentant emular l’èxit comercial que el monjos Trappistes de Chimay havien tingut poc abans.
El primer mestre brouater fou un alemany de nom PAPPENHEIMER. És possible que ell i els belgues HONORÉ VAN SANDE i JOHN VANHUELE que per aquella època es trobaven a Orval, fossin els inventors de la recepta tant curiosa de la cervesa ORVAL. Van combinar mètodes que fins llavors no s’havien combinat. Feren servir el mètode de “llúpol en sec” (dry hopping) després d’una infusió a l’anglesa.

Descripció:
Cervesa de color ambre d’alta fermentació i amb un volum d’alcohol de 6,2%. Es fa amb aigua de font, malts clars (Lager o Pils), alguns malts tipus Caramel i/o Viena, sucre (possiblement candi), llúpols (possiblement Styrian Golding) i algun altre aromàtic (Hallertau, Strisselspalt, etc) així com ferment (varietat pròpia). Aquesta cervesa és re-fermentada en ampolla. Com totes les cerveses d’aquesta qualitat, intervé en la seva elaboració un temps de guàrdia controlada (2 setmanes a 15ºC).

Tast:
Cervesa de color daurat/ambre, lleugerament tèrbola amb una escuma notablement persistent i densa que deixa “caramelles” a les parets del got o de la copa.

Aromes:
Olor fruitada en destapar, de pera, poma amb algun toc tropical no identificat (mango?).
Al cap de poca estona s’imposa també la olor de ferment fresc. Acte seguit apareixen les olors de malt (pa torrat) , especialment crosta de pa prou torrada i bescuit. Olors d’herba (en casos de cervesa amb llarga guàrdia: sàlvia) i floral (rosa).

En boca:
Altre cop crosta de pa. També pera i poma i alguna cosa cítrica (llimona?). Clau d’espècia i pebre negre. Algú ha parlat de coriandre però no l’hem trobat i d’altres esmenten la nou moscada que tampoc he sabut trobar. També s’ha esmentat la pruna i l’albercoc. Possibilitat de menta a llarg termini.

Còrpora:
Cos notablement consistent sense estridències. Sensacions olioses. Amargor notable i de caire metàl•lic. També sensació vinosa que es repeteix en diversos tastos així com la olor de pera. No notem cap tipus d’acidesa tot i que hi ha un punt d’astringència molt discret que es pot resoldre en amargor (lleugerament punyent). Precisament, l’amargor és molt persistent i perd a la llarga la seva connotació metàl•lica. També persisteix notablement la crosta de pa. Normalment efervescent.

Una cervesa bastant complexa que no recomanem que es begui en cap mena de situació d’estres. Cal estar tranquil i ben assegut per a gaudir-ne com cal. Es podria prendre en aperitiu amb alguna cosa forta de gust (musclos, seitons a la vinagreta) però descartaria un acompanyament que en reduís l’elegància (dinar copiós o menges massa fortes d’all) i l’equilibri que, per cert, es troba bastant decantat cap al perfil del llúpol. Algú proposa el contrari del que dic: beure-la amb carn de xai a la brasa.
Personalment, tampoc en recomano la degustació gaire en fred. La prefereixo tot just fresqueta que és quan dóna tot el que te, i te molt a dir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada