Avaluació - VOL 6 - Reptilian

Reptilian

VOL 6

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 03-04-2023.
Presentació: llauna de 440 cl.

Dades tècniques

Alcohol: 6%vol.
Color: daurat.
Amargor: 40 IBU

Ingredients
Llúpols: IDAHO GEM, CRYO IDAHO 7
Estil declarat: IPA, però a aquestes altures, no té gaire sentit preguntar-se quina. La qüestió de les etiquetes està molt sobrevalorada

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma molt blanca, generosa, molt densa i força persistent.
Cervesa de color daurat, lleugerament tèrbola. No percebo cap sedimentació.

 

Aromes en nas 1

Aromes molt fresques, herboses i florals.
Per sota, es poden notar olors dolçants amb galeta i pa de pessic.
El perfil del llúpol s’instaura com a protagonista absolut. Ofereix una enorme frescor amb olors de flors blanques, menta i bones notes cítriques. És principal el component balsàmic. I finalment, ja més enrere, podem detectar notes resinoses.
Val la pena posar altre cop en evidència que, aquest poderós perfil reposa sobre una base bastant sòlida i perceptible de notes de gra mòlt, segó i galetes Maria.
A part de les notes cítriques, se’m fa difícil definir cap altra fruita.

Tampoc aprecio cap toc de dissolvent. En realitat, no percebo cap «defecte» que jo conegui.
En aquesta línia, trobo un punt de mantega que queda molt poc definit i que es podria fàcilment confondre amb llaminadura.
Finalment, tal vegada pugui citar alguna aproximació a la vainilla. Però això ja fa olor d'especulació.

 

Boca 1

Primer apareix l’efervescència. Molt al seu punt, un pèl picant però fina.
L’amargor és gairebé immediata, inicialment, no molt intensa, però, ràpidament, va en augment. Molt aviat, s’hi poden incloure qualitats notables de frescor que recorden la càmfora i les resines nobles (mirra?).

Inicialment, també en els primers segons del tast, podem descriure quelcom lleugerament dolç. Però també molt ràpidament ens adonem que la cervesa és molt ben atenuada.
L'amargor que comentava més amunt, al cap d’una estona es revela llarga, mig punyent, lleument metàl·lica, molt balsàmica i gairebé gens secant. Amb el temps, ens adonarem que aquest gust perdura molt i molt.
Amagat darrere el perfil del llúpol, el malt fa acte de presència aromàtica amb olors de gra mòlt, segó i, potser, de pa d’espècies. Em decantaria cap al pebre i la nou moscada.
Cos mitjà, potser ni tant.
Textura sedosa, suau, sense cap mena d’astringència aparent (realment, impressiona la qualitat del perfil del llúpol!).
No deixa de ser un producte per a amants de l’amargor tot i que no es tracta d’una cervesa que podríem titllar d’«extrema». La sensació general, tant en boca com en nas és d’una respectable cohesió de l’estructura sensorial.

Aromes en nas 2

Fortes aromes resinoses i de saba fresca.
Es pot descriure en olor alguna cosa lleument àcida que, potser recorda llima o llimona. També ens trobem amb la sorpresa de l’olor de pastanaga fresca.
Una mica d’amagat, però ben actives, podem descriure olors de gra de malt mòlt, de galeta Maria i de llaminadura.
La combinació de malt i de les notes cítriques pot conduir a la idea de taronja.
El perfil general del llúpol es revela molt elegant i molt fresc. No inclou cap verdura (tret de la pastanaga, que en aquest cas, no aporta cap perfil que es pugui indexar com a "dolent").
Entrant molt a fons, podem descriure una molt bona combinació entre les aromes dolçants inicials i els aspectes altament balsàmics/resinosos. Malgrat la gran força del perfil resinós, no es percep cap aroma de fusta. (Habitualment, quan trobo molta resina, em fixo per determinar si també trobo aromes de fustes fresques identificables).
Al final, les espècies distingibles són el pebre blanc, la vainilla i la nou moscada.

Boca 2

Al principi, es nota fortament un to dolç que desapareix molt ràpidament deixant una cervesa molt ben atenuada.
Al començament, les notes de malt i d’amargor entren bastant equilibrades. Però aquesta sensació perd molt ràpidament aquesta qualitat i el conjunt es decanta ràpidament i molt decididament cap a l’amargor.
Trobem una petita nota àcida que es combina bé amb l’amargor citada, i aquesta, és especialment fresca, molt clarament balsàmica.
L’amargor no rasca gens, s’escampa molt en tota la boca. Té un puntet just metàl·lic que li dóna certa consistència sense arribar de cap manera a generar res de duresa. És interessant ressaltar que, malgrat la intensitat de l’amargor, tot plegat es mou en qualitats suaus. Potser ho fa la textura.
Seguint amb la protagonista, l’amargor no resulta exageradament intensa. Especialment, val a dir que no pica ni tampoc és astringent. Això suavitza una mica l’impacte mental i condueix a fer la cervesa, en conjunt, prou amable.
Malgrat això, tenim clarament i principalment amargor en boca.

Dins l’amargor o associat a ella, es percep pebre blanc.
A part d’això trobem olors d’herba acabada de tallar, saba i, sobre tot, resina. 

 

Còrpora

Com deia: efervescència molt al seu punt, un pèl picant però fina.
Cos mitjà, potser una mica menys.
Textura suau, una mica aigualida, sense cap mena d’astringència.
L’alcohol només es nota molt a la llarga en forma de lleugera escalfor.

Aspectes generals

Fàcil de beure i probablement ben digerible.
Passa prou bé la set.
Jo parlaria d’una complexitat mitjana a alta al mateix temps que d’un impacte també mitjà a alt.
No costa afirmar altre cop que ens trobem en un conjunt sensorial gairebé completament decantat cap al perfil del llúpol, amb menció especial de l’amargor.
La persistència es fa en amargor i una mica amb frescor balsàmica.

Criteris finals

Aquesta cervesa serveix més d’un joc interior. A part del clàssic joc entre base de malt i amargor/llúpol en el qual intervé decisivament el perfil de llaminadura, hi ha la combinació cítric + malt que fa pensar en taronja. L’amargor es manifesta de molt bona qualitat, llarga puixant, però amable. L'extraordinària frescor d'aquest exemplar no és ni de bon tros, la seva qualitat menor. I finalment, un to dolçant una mica «fantasma» s'alia molt curiosament amb les notes balsàmiques/resinoses.

Tot plegat una estructura molt interessant, divertida i, en definitiva, ben acabada i molt ben parida. 

 

 

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santíssimament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020