23 d’agost 2013

Fitxes de degustació - WESTMALLE TRIPEL

WESTMALLE TRIPEL

Tot allò que vulgueu saber sobre cerveses d'abadia en general i aquesta cervesa en concret es troba al capítol de les cerveses d'abadia que està ací.

La cervesa.

Dades tècniques:

Alcohol: 9,5%vol.
Caducitat: 06-12-2014
Data de la degustació: 22-08-2013
Lot: 060097
Ingredients i procediments possibles (hem de dir "possibles" perquè res es sap del cert). Veieu ací.

Descripció


En destapar: 

En aquesta etapa es distingeix prou bé poma. Poca cosa més.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, abundant, de color blanc i formant garlandes. Cervesa una mica tèrbola, amb impureses visibles en suspensió, i de color daurat fort. Podria ser que ens trobéssim davant del fenomen del "chill haze".
Una IPA sense chill haze i l'altra amb chill haze

Nas 1:

Sorprèn en primer lloc una barreja d'olors poc destriables. Fixant-nos-hi, distingiríem primer el clàssic DMS amb suggerències de marinada. Per damunt plana una nota lleugerament dolça i molt floral sense que es puguin precisar quines flors. I finalment, al darrere, es manifesta una flaira fruitada indefinida. Si digués alguna flor o alguna fruita, no seria honest. Crec que hi són però no puc dir quines.
Sigui com sigui, pensant-ho bé, la fruita podria ser albercoc.
Albercocs
La nota dolça es va precisant i suggereix galetes dolces (amb sucre glaç al damunt), molla de pa blanc i quelcom de la crosta del mateix pa.
Segons olorem fort o fluix, trobem més flor o més galeta.
Al final apareix una suggerència de cítric. Alguna cosa com una mandarina bastant dolça i poc àcida, un pèl passada.
Gallons de clementina

Boca 1:

En primer lloc trobem el perfil dolç menys poderós del que ens anunciava l'olfacte. En realitat és molt discret per no dir fluix. Tot just es manifesta amb una mica de galeta i molla de pa.
L'efervescència és justa, una mica per sota del que era d'esperar. Però al cap i al fi, justa: compleix amb la seva funció refrescant i passadora. Repetim-ho: el punt just.
El cos és considerable sense ser exagerat.
Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, diria que no. Acidesa, tot just una mica si conservem la cervesa prou temps en boca. Existeix una curiosa nota viscosa que distingiria del cos perquè no n'introdueix més.
Amargor, al principi, quasi res.Més aviat seca, persistent i en augment progressiu. amb el temps adquireix un cert aspecte metàl·lic.
L'alcohol es nota bé però queda ben integrat en el conjunt, no crida especialment l'atenció.
Si haguéssim de cercar espècies (és el cas de fer-ho, no ens càpiga dubte), tot just parlaríem de vainilla i un toc de pebre negre.
Vainilla
El glop és prou llarg amb notes seques i dolces alhora.
Al final, dins de l'amargor es poden trobar notes d'herba fresca acabada de tallar.

Aspecte 2: 

En segona instància, l'escuma és una mica més densa però igual de persistent (mitjanament).

Nas 2:

Amb molta escuma, dominen les olors marítimes i d'herba fresca tallada. També parlaríem de tall de fulla o de fulla triturada, quelcom de lleugerament metàl·lic.
Passada l'escuma, podem descriure aspectes àcids no cítrics: tal vegada grosella i agrella.
Grosella
Com a base, es mouen aromes de galeta, de molla de pa i un toc de canyella i també de vainilla. 
La combinació de l'alcohol amb olors florals pot suggerir una mica d'aigua de colònia.
També se'ns apareix quelcom de pastisseria dolça (ensaïmada).
Ensaïmada
Les fruites queden bastant perdudes i simplement tornaríem a citar la poma i l'albercoc. Però és estrictament testimonial.

Boca 2:

Amb la cervesa una mica més calenta, el cos es revela molt més poderós. Aquest cop no es manifesta la viscositat "extra" del primer tast.
L'efervescència segueix essent fluixa però "justa" o ben ajustada.
D'amargor. al principi no en parlaríem, però va creixent.
Acidesa, quasi res. Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, no.
Olors de galeta, de pa de pessic, de molla de pa blanc amb una mica de crosta. Notes de bescuit.
Bescuit
Aquest cop, l'alcohol despunta més, però sense passar-se.
Poma gairebé segur i altres fruites que no s'identifiquen.
El glop és més llarg que el primer, i aquesta llargada es fa seca, però sense molestar.
Retorn sec amb notes dolces.
Una curiositat que cal posar en evidència: malgrat que la cervesa s'ha escalfat, es manté una sensació de fresc que no s'adiu amb la temperatura i resulta summament agradable.

Impressions generals:

Cervesa perfectament bevible amb una personalitat difusa on cap element en tapa cap altre tot i que alguns dominen l'horitzó. Una cervesa contundent pel seu cos però que ofereix aspectes de lleugeresa, digestibilitat, finesa i elegància en la resta de la composició. 
Resulta ser una descripció difícil precisament perquè la composició és especialment integrada i homogènia.
Ens trobem davant d'una cervesa de factura quasi perfecta (segurament sóc jo el responsable del chill haze). Dins d'aquest conjunt especialment harmoniós, em sobraria potser el final una mica més sec de compte. Però sinó, cal parlar d'un clàssic magistral que, per altra banda ha anat millorant durant els 76 anys dela seva existència!

Nota: Chill haze.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada