5 de set. 2011

Fitxes de tast - Ca l'Arenys - Guineu - Coaner



Guineu Coaner.

La cerveseria (Brouateria).
L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
Email: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

El nom:
Coaner està situat al vessant nord de la Serra de Castelltallat, i és el nucli més pròxim a les instal·lacions de Ca l’Arenys, ja que es troba dins el mateix terme municipal de Sant Mateu de Bages. En destaquen la Torre del Castell de Les Planes i l’església romànica de Sant Julià, que està documentada des del 1024, amb tres naus i tres absis, i és un exemple d'arquitectura romànico-llombarda amb el seu campanar de dos pisos.

La cervesa:
Estil: especial . Així es classifiquen les cerveses que no s’adiuen a cap estil en concret. També se’ls ha dit “cerveses d’autor”.
Tipus fermentació: baixa (lager)
Acondicionament en ampolla
Alcohol: 4,7% vol
Amargor: 37 IBU (EBU)
Caducitat de l’ampolla: 16-02-2013
Nº ampolla: 0045
Data del tast: 05-09-2011
Temperatura aproximada del tast: entre 10 i 18ºC.

Descripció:

En destapar:
Olor d’herba, de caramel i de pa torrat.

Aspecte:
Cervesa perfectament transparent, de color coure/ambre fosc gairebé marró. Cap d’escuma persistent, dens i lleugerament acolorit. Bombolles entre petites i mitjanes.

Aromes 1:
Al principi es nota fortament el caramel, seguit d’un agradable toc de maduixa/cirera. Molt ràpidament s’imposa el fum darrera el qual podem distingir olors de pa torrat, crosta de pa també ben torrada i, molt amagat entre bastidors, un discret toc de palla. També podem distingir, tot i que no és fàcil darrera el fum, notes d’herba tallada.

En boca 1:
En primer lloc, el que s’imposa de forma abassegadora és el fum. També apareix la cirera/maduixa però molt feblement, tapada pel fum. El cos és notablement fort amb una agradable viscositat. L’efervescència es troba una mica per sota del que coneixem en les lagers normals i corrents. L’amargor només es nota a llarg termini en la persistència i es nota la barreja entre l’amargor del fum i la que procedeix del llúpol. Potser podríem parlar d'una mesla d'olors que recorden el cafè.
Aquest ampolla m’ha sorprès una mica en la mesura que recordo haver provat aquesta cervesa fa bastant de temps i no se’m va fer tant present el fum.

Aromes 2:
Torna la barreja de Cirera/Maduixa, el fum és menys present i es resol a la llarga en fusta. L’herba tallada i la Ravenissa apareixen menys tapades i també es pot notar un punt de mel. Tot i així el fum segueix dominant la plaça.

En boca 2:
Aquest cop l’herba i la mel poden expressar-se millor darrera un fum que s’està convertint en fusta mullada.
Segueix evidenciant-se el cos notable.

Aromes 3:
Els fenols del fum es van resolent a poc a poc en un toc com de dissolvent darrera el qual, la mel i el caramel pugnen per sortir. També s’ho està treballant amb cert èxit el llúpol sense que es pugui definir amb exactitud en quina forma. Però el fum segueix notable i dominant.

En boca 3:
Fum i pa torrat. Fenols que creen una sensació d’alcohol. Tal vegada alguna cosa d’anís. Cos poderós.
Molt a la llarga retorn de fum i de formatge amb una amargor prou metàl•lica.
També, molt a la llarga i guardant molta estona la cervesa en boca apareix un molt curiós toc de codonyat.


Apreciació personal:
En definitiva, una cervesa molt dominada per les olors de fum, bastant persistent i poderosa. Una cervesa que no és del tot aperitiva ni desalterant. Una cervesa que demana, exigeix i reclama companyia culinària de mateixa entitat. Suportaria perfectament ser classificada entre les RAUCHBIER tot i que aquestes solen presentar un perfil fumat molt més intens. Diríem que l’autor ha volgut fer-ne una versió més accessible. Precisament per això, es poden notar altres coses que fan el tast molt més interessant (i possible) que el d’una Rauchbier convencional. Ni els malts ni els llúpols queden completament silenciats i ens ofereixen una paleta prou variada tot i trobar-se sempre tapada per les aromes de fum.
Un topic seria menjar truita o salmó fumat. Però podríem sortir dels camins més transitats i proposar un estofat de vedella potent o fins i tot un civet de senglar o millor de cabirol ben tendre. Alguna cosa de caça. Seguint en aquesta línia, també podríem provar una barreja de bolets saltejats o un saltejat de rovellons sols.
Altrament, a l'estiu, una poderosa amanida de dents de Lleó amb taquets de bacó torrat (i amb una bonica vinagreta de mostassa...) podría tenir certa gràcia.

Altres tastos:
http://www.bebeer.es/2011/11/guineu-coaner/

1 comentari:

  1. es un plaer llegir un tast tant acurat! Gracies.
    Guzman.

    ResponElimina