Fitxes de degustació: Guineu ROCATERS

Ca l’Arenys – Guineu – Rocaters

La brouateria:

L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-Reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
E-mail: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

La cervesa:

El nom (del seu web): Rocaters és una casa de pagès construïda aproximadament el 1715, actualment restaurada, i situada al terme municipal de Gaià (Bages). Va ser en aquesta casa on el desembre de l’any 2004 hi hagué una trobada, on part de la gent que hi van participar, posteriorment crearien Ca l’Arenys SL.

Fitxa tècnica:

No se sap si és una cervesa d’alta o baixa fermentació perquè l’etiqueta i el web es contradiuen.

Estil: cap en particular.

Ampolla de 33cl

Alcohol: 6,4%Vol.

Amargor: 34 IBU

Ampolla nº 1827; Lot nº 179

Caducitat: 15/05/2013

Temperatura de tast: 1ºC en amunt.

Ingredients: 3 malts base (quins?), tres malts caramel (quins?) i dos llúpols (quins?)

Descripció:

En destapar: directament, al coll de l’ampolla podem identificar principalment mel i algun toc discret d’herba.

Aspecte:

De color ambre fosc amb tocs de robí. Escuma de moment poc persistent. Molt lleugerament tèrbola.

Nas 1.

El tast comença amb caramel i mel. Al darrere es pot notar algun toc de pebre negre. També podem identificar un punt de dissolvent, alguna cosa de toffee i finalment un repunt de resina i potser també de xocolata. El perfil del llúpol queda bastant ocultat i es manifesta, molt feblement, en tons d’herba fresca.

En boca 1

De bones a primeres, la sensació és d’un cos més aviat rodó i corpulent. L’amargor és fugissera, gairebé inexistent, però de caire sec. Les aromes de caramel dominen amb una acompanyament torrat. Interessant combinació de llaminadures (poma madura)  amb molla i crosta de pa. Altrament, podem identificar una nota semblant al xarop de canya (melassa). Es pòt notar una certa dolçor però en quantitat molt ajustada, gens embafosa ni excessiva.

Aspecte 2

Aquest cop, aconseguim que l’escuma, de color beix, sigui una mica més persistent.

Nas 2

Segueix dominant un conjunt d’olors comandades per la mel, el caramel, la melassa amb el seu corresponent aspecte tirant a torrat (i un pèl de no res de cremadet). També descobrim algun toc cítric i de poma.

 El pebre i la resina fan la seva aparició en un segon pla.

 Boca 2.

En un primer pla, trobem sucre candi i melassa. Dolçor notable i agradable, justa. També podem notar un aspecte lleugerament “picant”, algun repunt molt lleugerament salat amb un final més aviat sec (molt ben compensat per la dolçor). L’aspecte picant s’associa amb la resina.

Cos notable, rodó, amable, sense pesantor.

El retorn revela un perfil de llúpol amb olors de saba i potser amb una punta de fusta.

Nas 3

[Intento produir escuma, però segueix essent poc persistent]

En una tercera passada, el perfil d’herba del llúpol apareix en primer pla. Se’m acut que em recorda una mica la carxofa crua i el pebrot verd. Ràpidament però, reapareixen les aromes caramel·litzades, mel, melassa i caramel així com, molt al final, xocolata. Remenant el cru, trobem un aspecte de palla i una curiosa sensació de whisky.

 

Boca 3

En boca, altre cop, el que es fa evident és la notable viscositat, la rodonesa. L’efervescència es troba bastant per sota del que estem acostumats en aquestes latituds. Les olors de melassa dominen, amb alguna cosa de poma, amb aquesta vegada uns notables punts de crosta de pa. A la llarga, tornen a aparèixer els aspectes picant i salat. Molt a la llarga, mantenint força estona la cervesa en boca, s’acaba trobant el pebrot verd.

Retorn alhora sec i dolç. Aquest darrer aspecte segueix donant la sensació d’estar molt ajustat, molt ben equilibrat.

Impressions generals:

Una sòlida cervesa amb un perfil de malt molt dominant i centrat en els components caramel·litzats.

La seva rotunditat, la seva notable presència no afavoreixen cap mena de tracte frívol: una cervesa que hauria de ser degustada amb tranquil·litat i serenitat. La recomanaria com a aperitiu, sola o amb alguna pastisseria salada com ara mil fulles de paté, cruixents de formatge. Sinó, crec que suportaria bé una combinació amb algun formatge mig curat però aromàtic.

Finalment, potser podríem buscar la companyia d’algun soufflé de peix blanc.

Fitxes de degustació Ca l'Arenys Guineu ANTIUS

Ca l’Arenys – Guineu – Antius

La brouateria:

L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-Reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
E-mail: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

La cervesa:

El seu nom: (del seu web).

Antius és una antiga colònia industrial del municipi de Callús (Bages). Es troba situada a la dreta del Cardener, i limita amb el terme municipal de Súria.
Des de la seva construcció al 1875 fins al seu tancament el 1993, la colònia es va dedicar, principalment, a la filatura de cotó. Actualment, Antius és un veïnat del poble de Súria.

Fitxa tècnica:

Estil: Bitter (segons BJCP)
Tipus fermentació: alta

Condicionament en ampolla: 330ml
Alcohol: 3,5% vol
Unitat internacional d’amargor (IBU): 47

Ampolla 1080 – Lot 176

Caducitat: 15/09/2012

Temperatura de tast: 12ºC i més.

Ingredients:

Malts Pale i caramel i llúpols sense especificar.

Descripció:

En destapar, trobem immediatament olors herboses de llúpol amb un toc de poma així com aromes acaramel·lades. Herba tallada, molt notable.

Aspecte:

De color daurat lleugerament carabassa. Un pèl tèrbola. Escuma densa amb bombolles de totes les mides, normalment persistent i formant garlandes.

Nas 1:

Notes especiades, pebre/menta i tocs de molsa, tot plegat molt fresc. A la llarga, s’obre camí un perfil de pa acabat de sortir del forn amb molla i tot. Un cop esvaïda la primera impressió, podem distingir notes acaramel·lades i alguna cosa de pebre (més aviat pebre verd). El final s’orna de notes florals sense identificar.

Boca 1:

Cos notablement consistent i amargor prou sensible, entre seca i metàl·lica. Efervescència més aviat una mica per sota del que estem acostumats. Olors de pebres i resines acompanyades d’un fugisser toc de palla. També apareixen lleugeres flaires de llaminadura però molt aviat ocultades per un poderós perfil amarg.

L’amargor és persistent en el seu aspecte sec. Amb paciència, podem notar un retorn de poma i pera.

Nas 2:

Amb escuma podem trobar records de ferment (marítim) i de molsa. Esbravada l’escuma, podem notar altre cop olor de menta. Altrament, el perfil del llúpol aporta curioses olors de pebrot verd i de grosella verda. El perfil del malt, aquest cop, es manté en una discreció gairebé absoluta.

Boca 2:

Olors fruitades de grosella verda i pera madura. L’amargor, tot i ser ben present, ja no es nota amb tanta força. Les notes fruitades tendeixen a desaparèixer ràpidament.

A la llarga es trona a manifestar la sequedat amb prou contundència.

Aquest cop es solapen la persistència de sequedat amb el retorn de pera.

Nas 3:

Bonic cap d’escuma, val a dir-ho altre cop.

Altre cop olors de molsa i ferment amb l’escuma. Sinó, apareixen discrets efluvis de caramel i/o mel. L’herba i l’heura segueixen dominant el panorama aromàtic. A mesura que s’escalfa la cervesa, les olors de caramel i de mel troben alguna sortida. També es poden notar els tocs de resina.

Boca 3:

Prima l’amargor i, darrera d’ella l’herba, i més enllà encara, la pera amb una exhalació tot just distingible d’herba sabonera. Altrament, torna a sortir el pebrot verd i, en acabar, un toc de maduixa.

L’amargor altre cop és molt persistent i principalment seca. El retorn torna a recordar la pera, la maduixa, molt tènuement, però també en aquesta aspecte, domina l’amargor.

Impressions personals:

Una Bitter prou típica amb un perfil molt pronunciat d’amargor que satisfarà segurament els addictes al llúpol. Altrament, diria que m’hagués agradat trobar un perfil de malt més accentuat.

Jo suggeriria combinacions amb productes gastronòmics que tinguessin força personalitat com ara curris o guisats poderosos. Algun civet o algun peix blau podria fornir un bonic contrapès a aquesta poderosa cervesa.

Un altre tast d'aquesta cervesa:
http://hiposurinatum.blogspot.com.es/2012/03/guineu-antius.html

Fitxes de tast - Ca l'Arenys - Guineu - Montserrat

Ca l'Arenys
Guineu
MONTSERRAT

La cerveseria (Brouateria).
L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
Email: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat
La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

El nom: (de la seva pàgina web)
La muntanya de Montserrat, està situada a la dreta del riu Llobregat i la formen diferents cims, dels quals el Sant Jeroni, amb 1.236m, n’és el més alt. A més de ser coneguda per la seva inquietant forma, Montserrat també es coneix pel seu monestir, que mil·lers de visitants s’hi acosten cada any per veure el temple.
Aquesta cervesa és negra, talment com la Moreneta, una de les poques verges negres que existeixen.

Estil: American Stout.
Segons el BJCP, una American Stout ha de presentar aromes de torrats entre moderats a forts amb tocs de cafè i/o de xocolata negra. També han de ser presents (entre poc i res) aromes de carbó de fusta. Aroma de llúpol entre mitjà i gairebé res, sovint amb un toc cítric o resinós degut als llúpols americans. Èsters opcionals però fins a mitjana intensitat. També es poden notar notes derivades del contingut alcohòlic però és opcional. No hi ha d’haver diacetil.

Tipus fermentació: alta
Presentació: ampolla de 0,33 L
Alcohol: 6,7% vol
Amargor: 78 IBU
Ampolla 215; lot nº178
Caducitat 10/10/2013

Ingredients:
Malts Pale, Munic, Caramel i Xocolata. Llúpols: Centennial.

Descripció:
En destapar, se’ns fa molt present el pa torrat, gairebé cremat, herba tallada i caramel.

Aspecte:
Escuma marró més aviat densa, persistent i amb garlandes, de color marró-robí fosc. No es pot distingir la transparència.
Una cervesa “moreneta”...

Aromes 1 (nas)
Ens assalten de cop aromes de torrats i cremats. Tot seguit distingim xocolata i caramel. Es pot notar un lleuger toc d’herba però discret i poc definible. Amb el temps, podem notar millor el perfil del llúpol tot i que encara sense poder definir amb exactitud. Curiosament, tot i la seva feblesa, el llúpol arriba a compensar molt agradablement les fortes aromes torrades i cremades del principi.
Bàsicament però, la sensació és de xocolata molt torrada.

En boca 1
El primer que notem és el llúpol en forma d’herba tallada. Acte seguit tornen a dominar les olors de caramel i xocolata en companyia d’un notable toc cremat. Al principi notàvem amb més acuitat el perfil del llúpol mentre que al final s’imposa el del malt. Interessant lliscada entre pols... També apareix alguna cosa licorosa essent aquesta la que persisteix més al final.
El retorn es constitueix gairebé exclusivament de l’amargor dels perfils cremats, amb un lleuger toc herbós sense definir. El retorn amarg també és prou persistent.
Al tacte, el cru dóna sensacions de cremositat i l’efervescència, com ja ens té acostumats aquest productor, és la justa, ni massa ni massa poc, un pèl per sota del que estem habituats en les nostres latituds.

Aromes 2
Aquest cop, primer apareix el caramel i després el llúpol (al revés de la primera experiència). Podríem dir que aquest cop, el llúpol es manifesta en forma d’olors de gerani o de rosa. També sorprèn un toc de pera. Altrament podem distingir tocs de fruites roges, especialment cirera i maduixa. Insistiria en el Gerani si se’m permet.

En boca 2
Notables flaires de xocolata negra amarga. Com dèiem, podem insistir en la justa proporció d’efervescència (ni massa, ni massa poc, ans al contrari...). Fruites diverses com ara pansa i cirera. La xocolata segueix dominant el panorama.
Molt a la llarga (un cervesa d’aquest calibre ha de romandre en boca almenys tres minuts!) l’amargor perd consistència i deixa lloc als perfils fruitats i dolços. Cal dir que segueixen dominant els cremats però sense ofegar els altres perfils.
El cos és notablement consistent. Podem parlar d’una cervesa “corpulent”.
El retorn, aquest cop, és gairebé exclusiu dels cremats.

Aromes 3 (nas)
En una tercera passada apareix una mica de ferment fresc però la resta no presenta cap novetat que puguem distingir.

En boca 3
No se’m apareix cap novetat. Només puc destacar el notable cos i, a la llarga, un agradable toc de pastisseria.

Impressions generals, sensacions personals i recomanacions gastronòmiques:
Recomanaria una degustació lenta d’aquesta cervesa, amb llargues glopades que farem durar força. La temperatura no ha de ser gaire baixa. Si fos el cas, només trobaríem els aspectes cremats. És de saludar com s’ha aconseguit un notable sensació d’equilibri en una cervesa dominada pels malts foscos. És contradictori, ja ho sé, però ho noto així.

Al capdavall doncs, una cervesa molt interessant, amb una rica i bonica paleta de gustos però molt subjectivament, amb un lleuger excés de tocs cremats. Tot i així, es tracta d’una obra molt encertada (en consonància amb l’estil desitjat), agradable i notablement consistent.

Jo provaria combinacions en dues vessants:
-Guisats poderosos (sense all) amb bolets o una cosa alhora fina i forta com el peix a l’empordanesa que feien a cal Sènio de Tossa de Mar (crec que amb molta nyora).
-Altrament podem imaginar combinacions amb postres consistents com ara un Sacher o algun pastís dolç de formatge fresc.

Fitxes de tast - Ca l'Arenys - Guineu - Coaner

Guineu Coaner.

La cerveseria (Brouateria).
L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
Email: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

El nom:
Coaner està situat al vessant nord de la Serra de Castelltallat, i és el nucli més pròxim a les instal·lacions de Ca l’Arenys, ja que es troba dins el mateix terme municipal de Sant Mateu de Bages. En destaquen la Torre del Castell de Les Planes i l’església romànica de Sant Julià, que està documentada des del 1024, amb tres naus i tres absis, i és un exemple d'arquitectura romànico-llombarda amb el seu campanar de dos pisos.

La cervesa:
Estil: especial . Així es classifiquen les cerveses que no s’adiuen a cap estil en concret. També se’ls ha dit “cerveses d’autor”.
Tipus fermentació: baixa (lager)
Acondicionament en ampolla
Alcohol: 4,7% vol
Amargor: 37 IBU (EBU)
Caducitat de l’ampolla: 16-02-2013
Nº ampolla: 0045
Data del tast: 05-09-2011
Temperatura aproximada del tast: entre 10 i 18ºC.

Descripció:

En destapar:
Olor d’herba, de caramel i de pa torrat.

Aspecte:
Cervesa perfectament transparent, de color coure/ambre fosc gairebé marró. Cap d’escuma persistent, dens i lleugerament acolorit. Bombolles entre petites i mitjanes.

Aromes 1:
Al principi es nota fortament el caramel, seguit d’un agradable toc de maduixa/cirera. Molt ràpidament s’imposa el fum darrera el qual podem distingir olors de pa torrat, crosta de pa també ben torrada i, molt amagat entre bastidors, un discret toc de palla. També podem distingir, tot i que no és fàcil darrera el fum, notes d’herba tallada.

En boca 1:
En primer lloc, el que s’imposa de forma abassegadora és el fum. També apareix la cirera/maduixa però molt feblement, tapada pel fum. El cos és notablement fort amb una agradable viscositat. L’efervescència es troba una mica per sota del que coneixem en les lagers normals i corrents. L’amargor només es nota a llarg termini en la persistència i es nota la barreja entre l’amargor del fum i la que procedeix del llúpol. Potser podríem parlar d'una mesla d'olors que recorden el cafè.
Aquest ampolla m’ha sorprès una mica en la mesura que recordo haver provat aquesta cervesa fa bastant de temps i no se’m va fer tant present el fum.

Aromes 2:
Torna la barreja de Cirera/Maduixa, el fum és menys present i es resol a la llarga en fusta. L’herba tallada i la Ravenissa apareixen menys tapades i també es pot notar un punt de mel. Tot i així el fum segueix dominant la plaça.

En boca 2:
Aquest cop l’herba i la mel poden expressar-se millor darrera un fum que s’està convertint en fusta mullada.
Segueix evidenciant-se el cos notable.

Aromes 3:
Els fenols del fum es van resolent a poc a poc en un toc com de dissolvent darrera el qual, la mel i el caramel pugnen per sortir. També s’ho està treballant amb cert èxit el llúpol sense que es pugui definir amb exactitud en quina forma. Però el fum segueix notable i dominant.

En boca 3:
Fum i pa torrat. Fenols que creen una sensació d’alcohol. Tal vegada alguna cosa d’anís. Cos poderós.
Molt a la llarga retorn de fum i de formatge amb una amargor prou metàl•lica.
També, molt a la llarga i guardant molta estona la cervesa en boca apareix un molt curiós toc de codonyat.


Apreciació personal:
En definitiva, una cervesa molt dominada per les olors de fum, bastant persistent i poderosa. Una cervesa que no és del tot aperitiva ni desalterant. Una cervesa que demana, exigeix i reclama companyia culinària de mateixa entitat. Suportaria perfectament ser classificada entre les RAUCHBIER tot i que aquestes solen presentar un perfil fumat molt més intens. Diríem que l’autor ha volgut fer-ne una versió més accessible. Precisament per això, es poden notar altres coses que fan el tast molt més interessant (i possible) que el d’una Rauchbier convencional. Ni els malts ni els llúpols queden completament silenciats i ens ofereixen una paleta prou variada tot i trobar-se sempre tapada per les aromes de fum.
Un topic seria menjar truita o salmó fumat. Però podríem sortir dels camins més transitats i proposar un estofat de vedella potent o fins i tot un civet de senglar o millor de cabirol ben tendre. Alguna cosa de caça. Seguint en aquesta línia, també podríem provar una barreja de bolets saltejats o un saltejat de rovellons sols.
Altrament, a l'estiu, una poderosa amanida de dents de Lleó amb taquets de bacó torrat (i amb una bonica vinagreta de mostassa...) podría tenir certa gràcia.

Altres tastos:
http://www.bebeer.es/2011/11/guineu-coaner/