6 de des. 2013

Fitxes de degustació - Almogàver Clàssica - Amber Ale

Almogàver 

Amber Ale Clàssica. 

Fitxa tècnica: 

Estil: Amber Pale Ale 
Alcohol: 4,5%Vol. 
Presentació: ampolla de 33cl 
Lot: 1.06 
Caducitat: 09-2014 
Data: 8-11-2013 

Ingredients: 

Malts: Maris Otter, Cara Red i Black Malt 
Llúpols: Centennial, Cascade i Zatec 

Descripció: 

En destapar: 

En primer lloc, al coll de l'ampolla, apareix un potent perfil àcid amb olors de llimona i de poma. Al darrere, s'amaguen notes de caramel. 
Poma

Aspecte: 

Escuma d'espessor mitjana, poc persistent i de color blanc lleugerament tenyit. No es forma cap mena d'adherència. La cervesa és perfectament transparent, de color d'ambre amb alguna nota de color marró.

Nas 1 

En nas, els aspectes àcids que havíem trobat en destapar ja no es troben. En canvi, podem parlar d'un perfil del malt bastant dominant, amb especialment, olors de caramels. I es poden diferenciar caramels de torrefacció mitjana d'algun altre gairebé cremat, d'aroma més punyent (però en quantitat molt inferior).
Caramel
Al mateix temps, distingim una nota bastant més fresca d'herba amb discrets aspectes de resina. Amb el temps, apareixen olors de gra i de crosta de pa, de pa de pessic i de galeta. 
Pa de pessic
Buscant en detall, podem identificar una lleugera nota de dissolvent i quelcom de tabac clar. L'alcohol és bastant present malgrat el seu baix títol. 

Boca 1 

Efervescència lleugera i una mica picant. Cos mitjà, potser una mica fort, però res pesat. S'aprecia notablement l'alcohol acompanyat d'un no-res de dissolvent. També cal parlar d'un aspecte àcid que apareix a la llarga. El gra també es manifesta amb prou claredat mentre que els aspectes caramel·litzats s'expressen amb més dificultat. 
L'amargor amb prou feines es nota. Val a dir que, a la llarga, en la persistència, es manifesta millor tot i que de forma altre cop bastant moderada i modesta. 
Astringència: no. Aspror, no. DMS, no. Diacetil, no. 
El tast és mitjanament llarg i no molt intens. En aquesta persistència, com dèiem, es manifesta una mica de l'amargor que no trobàvem al principi, acompanyada d'una agradable tot i que molt discreta nota dolça. També cal assenyalar una lleugera nota salada. Molt a la llarga, parlaríem d'una mica de sequedat. 

Aspecte 2 

A la segona passada, aconseguim una escuma més densa però igual d'efímera. Tampoc s'aprecien adherències de cap mena. 

Nas 2 

Altre cop, domina el perfil del malt. Es pot distingir olor de gra, de galeta, de caramel poc torrat i de crosta de pa ben cuita.
Crosta de pa ben cuita
Cercant una mica, l'única fruita de tot el panorama podria ser la grosella verda.
L'alcohol, malgrat el seu feble títol, es nota bastant i ve acompanyat d'un pèl de dissolvent. Aquest cop no trobem ni rastre d'herba o de resina. 

Boca 2 

Podríem qualificar l'efervescència d'evanescent. És bastant migrada i una mica picant. Bona presència de caramels poc cremats, de gra i de crosta molla de pa. Existeix un lleuger toc dolç però crec que es revela principalment per mor de l'escalfor. És realment molt poca cosa. Podem dir que el perfil dominant és el del malt. El llúpol és força discret i diria que gairebé només aromatitza. Tal vegada aporti algun aspecte floral però no és un extrem que es pugui afirmar amb rotunditat. 
No s'aprecien defectes. La cervesa és molt fàcil de beure i constitueix un conjunt bastant harmònic. 
A la llarga es manifesta una mica d'amargor. Aquesta conforma la persistència general de la cervesa. L'acompanya feliçment un aspecte lleugerament dolç i amelat. 
Retorn amargant, mig sec i mig metàl·lic, sense aromes apreciables. 

Impressions generals 

Creiem que la Clàssica Amber Ale d'Almogàver és una recepta coneguda de la costa oest dels EEUU. Val a dir però, que els brouaters no han estat molt fidels: han creat una versió pròpia que s'adiu molt moderadament amb el model. Un molt bon punt que cal posar en evidència és que, malgrat l'advertència que hi pot haver pòsit, la cervesa és completament transparent. S'aprecia una cervesa artesana que, a més, fa de bon veure. Altrament, es tracta d'un conjunt força agradable, moderat, sense cap mena d'estridència, de complexitat mitjana i d'equilibri notablement decantat cap al perfil del malt. Però fins i tot el domini del malt es queda en tons força moderats. La cervesa és perfectament bevible, passadora i, en definitiva, agradable. Curiosament, l'alcohol, malgrat presentar un títol també moderat, és sorprenentment més present del que es podria esperar. Tot i així, es manté en intensitats força assumibles. Tret d'aquest aspecte, la resta de la composició queda prou homogènia i positivament estructurada. 

Nota sobre l'estil 

Realment, no hem trobat cap Amber Ale en el BJCP. Però sí que podem apuntar dues coses. 
  • 1.- Les cerveses de color d'ambre, simplement amb la menció del color són prou populars a França. Però no solen definir cap estil. Pot ser "ambre" una Bière de garde o una abadia. En principi, són cerveses d'alta fermentació i s'espera d'elles que tinguin un perfil de malt bastant pronunciat. 
  • 2.- Al BJCP sí que es parla de Amber amb el gentilici American. American Amber Ale: Conegut en algunes regions (americanes) com a Red Ales. Aquestes cerveses van ser popularitzades a la zona de Califòrnia del Nord (on agraden les cerveses amb molt de llúpol) i del Pacífic Nord. 
Nas: 
Aromes de llúpol entre baixes i moderades procedents del procediment de llúpol en sec o d'aportacions tardanes de llúpols americans en l'olla de cocció. És comú un caràcter cítric del llúpol però no és preceptual. Perfil del malt entre mitjanament fluix a mitjanament fort que pot, a vegades, tapar el perfil del llúpol i pot també revelar-se en un caràcter moderat de caramels. Els èsters varien entre baixos a absents. No s'ha de trobar diacetil. 
En boca. 
Els llúpols americans s'haurien de manifestar entre moderadament i intensament. Sovint però no sempre introdueixen notes cítriques. Les aromes de malt han de ser entre moderades i fortes i, habitualment, manifesten un principi dolç seguit d'olors moderades de caramel (i a vegades altre caràcters de malt, però en intensitat inferior). Normalment, hi ha d'haver una bona balança entre el malt i l'amargor del llúpol. Els èsters fruitats són entre fluixos i nuls. La dolçor del malt i l'amargor del llúpol poden persistir. No hi ha diacetil. 
Cos entre mitjà i mig fort. Carbonatació entre moderada i alta. 
Acabat general suau sense cap mena d'astringència. Algunes versions més fortes poden evidenciar la presència de l'alcohol. 

Característiques tècniques: 

Densitat Inicial: 1.045 – 1.060 
EBU (amargor): 25 – 40 
Densitat Final: 1.010 – 1.015 
Color: 22-34 (10 – 17 SRM) 
Alcohol: 4.5 – 6.2% Vol 

Notes sobre els ingredients: 

Maris Otter: 

Varietat d'ordi d'hivern de dues línies. La varietat va ser obtinguda pel Dr GDH Bell i el seu equip de Cambridge. Va ser introduït en 1966 i ràpidament es va convertir en una gran varietat dominant, a causa del seu baix contingut en nitrogen i les característiques superiors de maltejat. També se li diu Maris Otter al malt aconseguit amb aquest ordi. Oficialment, doncs, El Maris Otter no és un malt sinó una varietat d'ordi. Però sembla que alguns malts es venen amb aquesta denominació, sense que es pugui saber amb gaire exactitud com estan maltejats. El dr. Bell va crear el Maris Otter a Cambridge fa 40 anys amb el propòsit exprés de produir una varietat d'ordi que donaria un malt d'alta qualitat per al mercat de cervesa de barril. Va ser obtingut per encreuament entre "Proctor" i "Pioneer", i aviat es va convertir en la base de les millors cerveses angleses acondicionades en barril. Després de molts anys de ser l'ordi més cultivat, la pol·linització creuada i l'ús de llavors sense certificar han provocat una caiguda de la qualitat i de l'ús d'aquesta varietat. 

Malt Cara-red: 

Malt caramel d'origen americà dissenyat per a impartir aromes i un fort color vermell i que, d'altra banda, contribueix a la retenció del cap d'escuma. 

Black (Patent) Malt: 

Malt torrat a molt altes temperatures. En petites quantitats, tenyeix de vermell. En quantitats més gran, aporta qualitats cremades, seques i amargues. 

Llúpol Centennial: 

Aquest llúpol duu el nom de la festa del centenari de l'estat de Washington. Es tracta d'una altra (entre tantes) creació de l'USDA. Es va aconseguir per mitjà d'una barreja de Brewer's Gold, Fuggle, East Kent Golding, Baviera, i una altra varietat desconeguda. El llúpol Centennial va ser creat el 1974 i compta amb una qualificació d'àcid alfa de 9,5% a11,5%. A vegades se'l anomena Super Cascada, però és més lleuger en aromes cítrics. El sabor i l'aroma floral d'aquesta varietat és evident en moltes cerveses comercials. 

Llúpol Cascada: 

El Cascade és un dels llúpols americans per excel·lencia i sol ser el toc especial de les Pale Ale americanes. Hi ha també Cascade a Nova Zelanda i a l'Argentina. Aquesta varietat va ser creada en 1972 a l'USDA a l'estat d'Oregon. El llúpol Cascade conté entre 4,5 i 7% d'àcids alfa. Al marge de les seves aromes cítriques, a vegades associades a l'aranja, pot aportar olors especiades. 

Llúpol Saaz/Zatec: 

El llúpol Saaz, en la seva aparició, va canviar el món de l'elaboració de la cervesa.És una varietat apreciada i honrada que va ajudar a definir les cerveses daurades europees d'estil Pilsner de Bohèmia . És una varietat natural des Txecoslovàquia (República Txeca) que es va originar en l'àrea al voltant de la ciutat de Zatec/Saaz, que es troba a Bohèmia. El Cascada es conrea també a Bèlgica i als Estats Units i compta amb diversos descendents de Nova Zelanda com el Motueka (B Saaz) i el Riwaka (D Saaz). La varietat txeca de Zatec és molt buscada per al seu ús en Pilsners txeques i altres cerveses i estils semblants europeus. El contingut d'àcid alfa, molt baix, es situa en 2,0% -6,0% fent d'aquesta varietat un agent especialment feliç en l'aromatització de la cervesa. La relació beta/alfa és de 1:1,5 , que és més alta que la majoria de varietats i es considera que dóna a la cervesa un amargor més delicat. L'aroma de Saaz prové dels seus olis equilibrats, incloent un alt nivell de farnesè i aporta fines olors d'herba. El Zatec/Saaz també presenta un gran contingut en polifenols que solen frenar l'oxidació i l'envelliment de la cervesa , donant-li una vida útil més llarga .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada