Sticke Alt
L'estil.
Sticke Alt no és cap estil homologat. L'etiqueta també parla de Lager Rousse (Lager pèl roja) i de Bière forte. Cap d'aquestes definicions és un estil tot i que a Alemanya, especialment a Düsseldorf, quan se sabia que algú havia fet Sticke Alt, tothom corria per provar-la.
Es tracta d'una variació estacional més fosca i més forta de la Altbier Tradicional de Düsseldorf. Fou inventada per la cerveseria Zum
Uerige d'aqusta ciutat i actualment s'elabora només dues vegades a l'any. Ha d'estar
llesta per al tercer dimarts de gener i el tercer dimarts d'octubre
respectivament.
"Sticke", en el dialecte de Düsseldorf significa "secret", el que
significa probablement que la broueria no en revela la recepta (el verb
"sticken" en alemany normatiu, significa "brodar"). La cervesa és de cos
rodó i ben llupolada , amb un equilibri sorprenent entre l'amargor i la
dolçor amb toc de nou del malt, amb un potent fons de notes de malts
xocolata i torrat, però no acre. La Sticke Alt sol ser de color coure
fosc, té la complexitat d'una cervesa d'alta fermentació, el toc floral
del llúpol noble i l'escuma cremosa d'una Pils. Té també el final net,
suau i llis d'una Oktoberfest. El seu nivell d'alcohol típic és
d'aproximadament 5,5% vol. (a vegades més), en comparació amb els
4,7-4,8 % d'un Altbier regular. La broueria Zum Uerige també fa un
Sticke encara més forta , anomenada Doppelsticke, que té al voltant de
8,5% vol.
La Sticke és la Altbier més forta i més escassa que hi ha. Per comprendre el seu estrany nom, primer hem d'aprofundir en una mica d'història lingüística: "Sticke" és una versió escurçada de la paraula "stickum" en "Plattdeutsch" (baix alemany), que es pot traduir com a "secret". L'origen de la Sticke, segons la tradició local, data d'una època en què encara es mesuraven els ingredients de la cervesa a ull. Si el mestre brouater cometia un "error" i posava una engranada massa generosa, llavors havia de compensar afegint una dosi suplementaria de llúpol. La cervesa acabada a partir acabava essent una beguda forta i substancial.
D'alguna manera, la Sticke és a la Altbier el que la Bockbier és una lager "normal". Com que el Sticke es generà en base a un error, poques vegades s'elaborava de la mateixa manera. La notícia de l'error d'un mestre brouater, s'escampava ràpidament entre els iniciats, que es passaven el "secret" de boca a orella, per sota dels mantells, en una mena de "brodat" social, "stickum" o "sticke". Estar en el secret, "Sticke" devia ser tot un privilegi. Es diu que aquest "stickum" rebuscat, compartit entre els afeccionats, es va convertir en l'origen del nom de la cervesa.
La Sticke és la Altbier més forta i més escassa que hi ha. Per comprendre el seu estrany nom, primer hem d'aprofundir en una mica d'història lingüística: "Sticke" és una versió escurçada de la paraula "stickum" en "Plattdeutsch" (baix alemany), que es pot traduir com a "secret". L'origen de la Sticke, segons la tradició local, data d'una època en què encara es mesuraven els ingredients de la cervesa a ull. Si el mestre brouater cometia un "error" i posava una engranada massa generosa, llavors havia de compensar afegint una dosi suplementaria de llúpol. La cervesa acabada a partir acabava essent una beguda forta i substancial.
D'alguna manera, la Sticke és a la Altbier el que la Bockbier és una lager "normal". Com que el Sticke es generà en base a un error, poques vegades s'elaborava de la mateixa manera. La notícia de l'error d'un mestre brouater, s'escampava ràpidament entre els iniciats, que es passaven el "secret" de boca a orella, per sota dels mantells, en una mena de "brodat" social, "stickum" o "sticke". Estar en el secret, "Sticke" devia ser tot un privilegi. Es diu que aquest "stickum" rebuscat, compartit entre els afeccionats, es va convertir en l'origen del nom de la cervesa.
Sobre la broueria, no puc dir res perquè el seu web no està operatiu. Només puc dir que és la
Brasserie des trois mousquetaires, 3755C Boulevard Matte, Brossard, QC J4Y 2P4, Canadà
Brasserie des trois mousquetaires, 3755C Boulevard Matte, Brossard, QC J4Y 2P4, Canadà
Telèfon:+1 450-619-2372
La cervesa
Alcohol: 6% vol.
Presentació: ampolla de 375ml.
Lot: 03/2013
Ingredients:
Malts Pils, Caramel (60/80)
Llúpol: Magnum, Northern Brewer, Hallertau. Algun d'ells introduït en llúpol en sec.
74 IBU. DI:15,3ºP. DF: 4,3ºP. Color 19 SRM (38 EBC).
Data tast: 20-03-2014
Descripció:
En destapar:
Olors clares d'herba, d'olives i d'anxova!
Aspecte:
Escuma de color blanc-taronja de mitjana espessor i mitjanament persistent. Forma garlandes. Cervesa una mica tèrbola, de color d'ambre fort amb tons carabassa.
Molta molla de pa i quelcom de crosta. També trobem olors de tabac, d'herba i quelcom de saponària.
Notes florals molt fluixes, distingibles però sense definir.
No hi ha olors afruitades, però presenta un perfil dolç notable.
Olors de melasses i poderós perfil Pils, amb olors de galeta i/o de pa de pessic.
Efervescència vivaç i lleugerament picant.
Olor de re-escalfat. També caramels i melassa i potser un toc de mel.
Amargor subjacent refrescant i amb caràcter una mica dur. No hi ha res de sec.
Olors de gra i quelcom de segó. També pa de pagès (moll).
A la llarga, l'amargor es fa una mica més dura i fins i tot un pèl àcida. El tast acaba bastant amarg i prou punyent.
Decep una mica en la mesura que en nas trobàvem una riquesa de malts que ara queda tapada pel perfil del llúpol.
El tast és ben llarg i l'amargor queda una mica punyent però sense esdevenir seca.
Al darrere apareixen notes dolces amb un curiós caràcter de re-escalfat, punts de caramel i sobre tot un bon perfil de melassa.
També apreciem olors de resina.
El perfil del malt segueix expressant-se amb tocs de galeta, pa de pessic i alguna cosa més, de forneria dolça.
Em genera un problema: trobo una olor que em recorda coses re-escalfades i és un aspecte no gaire positiu. Podria ser una barreja d'elements. Crec que al final, el perfil del malt queda una mica "cloying", quelcom com embafador.
S'olora un to dolç caramel·litzat important. Aquest to dolç recorda quelcom de fruita però no es distingeix realment cap afruitat.
No crec que hi hagi res d'oxidació.
Nota dolça barrejada amb gra i segó. (re-escalfat).
El dolça es nota prou bé, diríem que es tracta d'una cervesa poc atenuada (i això que té un any).
Dins del perfil càlid i dolç, hi ha una nota fresca i balsàmica, com de menta i quelcom de resina de pi (però sense la olor de pi).
L'amargor és relativament forta i presenta un toc final d'acidesa.
Amb la cervesa més calenta, corregiria el cos i diria que és tirant a fort.
En general, el tast és força persistent. I persisteix principalment l'amargor que no és ben bé seca però sí punyent.
Al final, l'amargor és molt dominant i tendeix a ocultar els altres aspectes.
Una cervesa mitjanament bevible, molt més interessant en nas que en boca.
La composició, al principi promet, l'aspecte és molt bonic, però té una baixada important.
Però li hem de donar temps. El retorn i els records d'aquesta cervesa en fan un cru especialment interessant, voluble i divertit. No m'agrada aquesta cervesa perquè és massa amarga, però en un concurs la puntuaria generosament per la bona factura i la bona compensació que al final es realitza entre el dolç i l'amarg.
Per acabar doncs, i malgrat el que n'he pogut dir durant el tast, trobo que és una cervesa molt recomanable, una versió molt fidel i ben acabada del que ha de ser una Sticke Alt.
Nas 1
Olors fortes de caramels diversos, tons reescalfats i potser alguna cosa d'anxova que em desconcerta: no sé si enriqueix la paleta o si és un defecte.Molta molla de pa i quelcom de crosta. També trobem olors de tabac, d'herba i quelcom de saponària.
Notes florals molt fluixes, distingibles però sense definir.
No hi ha olors afruitades, però presenta un perfil dolç notable.
Olors de melasses i poderós perfil Pils, amb olors de galeta i/o de pa de pessic.
Boca 1
Cos entre mitjà i mitjanament fort.Efervescència vivaç i lleugerament picant.
Olor de re-escalfat. També caramels i melassa i potser un toc de mel.
Amargor subjacent refrescant i amb caràcter una mica dur. No hi ha res de sec.
Olors de gra i quelcom de segó. També pa de pagès (moll).
A la llarga, l'amargor es fa una mica més dura i fins i tot un pèl àcida. El tast acaba bastant amarg i prou punyent.
Decep una mica en la mesura que en nas trobàvem una riquesa de malts que ara queda tapada pel perfil del llúpol.
El tast és ben llarg i l'amargor queda una mica punyent però sense esdevenir seca.
Aspecte 2
Aconseguim una escuma molt més densa, espessa i persistent. Ara parlaríem d'escuma generosa i persistent.Nas 2
Notes d'herba, de carxofa, de saba. Fort i contundent. No ens perdem en mitges tintes.Al darrere apareixen notes dolces amb un curiós caràcter de re-escalfat, punts de caramel i sobre tot un bon perfil de melassa.
També apreciem olors de resina.
El perfil del malt segueix expressant-se amb tocs de galeta, pa de pessic i alguna cosa més, de forneria dolça.
Em genera un problema: trobo una olor que em recorda coses re-escalfades i és un aspecte no gaire positiu. Podria ser una barreja d'elements. Crec que al final, el perfil del malt queda una mica "cloying", quelcom com embafador.
S'olora un to dolç caramel·litzat important. Aquest to dolç recorda quelcom de fruita però no es distingeix realment cap afruitat.
No crec que hi hagi res d'oxidació.
Boca 2
Cervesa de cos entre mitjà i mig fort.Nota dolça barrejada amb gra i segó. (re-escalfat).
El dolça es nota prou bé, diríem que es tracta d'una cervesa poc atenuada (i això que té un any).
Dins del perfil càlid i dolç, hi ha una nota fresca i balsàmica, com de menta i quelcom de resina de pi (però sense la olor de pi).
L'amargor és relativament forta i presenta un toc final d'acidesa.
Amb la cervesa més calenta, corregiria el cos i diria que és tirant a fort.
En general, el tast és força persistent. I persisteix principalment l'amargor que no és ben bé seca però sí punyent.
Impressions generals:
En general, una cervesa bastant contundent, considerablement amarga però ni seca ni metàl·lica. L'entrada és afalagosa tot i que presenta olors amb una combinació gra-segó no del tot encertada (re-escalfat).Al final, l'amargor és molt dominant i tendeix a ocultar els altres aspectes.
Una cervesa mitjanament bevible, molt més interessant en nas que en boca.
La composició, al principi promet, l'aspecte és molt bonic, però té una baixada important.
Però li hem de donar temps. El retorn i els records d'aquesta cervesa en fan un cru especialment interessant, voluble i divertit. No m'agrada aquesta cervesa perquè és massa amarga, però en un concurs la puntuaria generosament per la bona factura i la bona compensació que al final es realitza entre el dolç i l'amarg.
Per acabar doncs, i malgrat el que n'he pogut dir durant el tast, trobo que és una cervesa molt recomanable, una versió molt fidel i ben acabada del que ha de ser una Sticke Alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada