20 d’oct. 2011

Fitxes de tast-DeDues-Santa Margarida




Santa Margarida

Cerveseria DeDues
La cerveseria DeDues és una creació de la tercera generació d’una família dedicada a l’alimentació d’alta qualitat.
Està situada a la casa anomenada tradicionalment “Can Valentí”, a Sant Esteve d’en Bas, a la Vall d’en Bas, a la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona).
L'empresa s’emmarca dins d’una conducta de desenvolupament sostenible del territori on s’integra, per fer un producte d’alta gastronomia autènticament natural.

Direcció:
Cerveses DeDues, S.L.
Sant Esteve 12,
17176 Sant Esteve d'en Bas - Girona
Telf. (+34) 606.452.635
info@dedues.com
http://www.dedues.com
L’adreça de l’ampolla: http://www.santa-margarida.com no existeix.

No hem pogut saber exactament quants ni quins productes elabora la cerveseria. Però ens ha caigut a les mans aquesta cervesa de blat que anem a descriure.

Dades tècniques:

Presentació: ampolla 33cl.
Alcohol: 4.2%Vol.
Caducitat: 29-05-2013
Estil: Cervesa de blat.

Descripció:

En destapar:
En obrir l’ampolla, com sempre i abans que tot, olorem el coll de l’ampolla i descobrim una mica de sidra (poma), palla i clau d’espècia. Al cap d’un moment pot aparèixer alguna cosa de pa de barra fresc.

Aspecte:
Cervesa clareta, groga clara amb una punteta imperceptible de verd. Lleugerament tèrbola. L’escuma s’ha desfet de seguida de manera que, de moment, haurem de dir que és poc persistent. Després farem un nou intent de produir escuma.

Aromes 1:
Es nota amb prou claredat una forta olor de poma i de sidra, amb el punt acidulat corresponent. També podríem parlar de grosella blanca, però em fa l’efecte que és la mateixa característica. Així com el clau d’espècia apareixia en destapar, no notem cap olor ni de plàtan ni d’aquesta espècia en la olfacció. Buscant una mica darrera la sidra, podem trobar el pa fresc.

En boca 1:
Sidra altre cop. Notable acidesa, tot just acceptable per a aquest estil. Una mica de terra (?). Perfil del malt pràcticament inexistent. Petita aspror final.

Tornem a intentar produir escuma, però és en va: desapareix de seguida.

Aromes 2:
En la segona olfacció acabem percebent una mica de olor de plàtan però molesta bastant una certa olor que podríem definir com a palla molla barrejada amb pols i que difícilment agracia el brou. Jo diria que possiblement aquesta cervesa no tingui el perfil previst pel seu autor.

En boca 2:
Es segueix notant bastant la sidra i el toc de palla mullada. És molt menys àcida que una sidra, però ho és massa per una Weissbier. Continuem cercant alguna cosa del malt, però no hi ha manera: és massa fluix.
El cos és entre mitja i consistent i pràcticament no hi ha retorn. L’acidesa ho tapa tot i és l’única cosa que persisteix.
Amargor fluixa però gens agradable: recorda les males sidres i acaba en una sequedat poc amable.

No insistirem amb aquesta degustació: no ens resulta agradable. Creiem que aquest exemplar està fet malbé. A la llarga, fins i tot apareix un toc inacceptable de bakelita. Definitivament, aquesta ampolla no està bé.

3 comentaris:

  1. A mí em va passar el mateix amb un altre estil de la mateixa marca. A més no m'agraden en general les cerveses excesivament àcides i es notava que estava en mal estat, em penso que era la torrada.

    ResponElimina
  2. En un principi, volia eliminar aquest post perquè no és la meva intenció emetre veredictes negatius. Ni tant sols he d'emetre veredictes. No vull perjudicar a ningú.
    Però vaig optar per guardar-lo tot i que una mica dissimulat per tal que es pogués veure clarament que, en la degustació, et pots trobar amb males sorpreses...
    Merci per llegir el blog.
    Salut

    ResponElimina
  3. no he vist un sol comentari positiu de cap de les Santa Margarida. Jo en vaig comprar una, no recordo quina, però si recordo com va acabar... per l'aigüera!

    ResponElimina