6 de juny 2016

Fitxes de degustació - Ausesken - Cat IPA

AUSESKEN CAT IPA 

Dades tècniques

Data de consum preferent 24/12/2016
Lot 323
Alcohol: 6,1%Vol 

Aspecte:

L'ampolla presenta molt de sediment. De moment està decantat.
Escuma de color d'ivori, poc persistent i poc densa.
Cervesa de color de coure fort, ambre clar. Primer surt transparent però ràpidament, el sediment s'escampa fent la cervesa bastant tèrbola. 

Nas

Apareixen olors de resina i, una mica per sota, de taronja.
Les aromes d'oxidació fan la seva entrada. Amb olor de paper.
La fermentació es manifesta entre altres amb una mica de sensació de piruleta o, com es vulgui, de núvol de fira. També podem descriure una mica de diacetil.
En aquest capítol, podem assenyalar també afruitats com préssec i/o albercoc.
Tot el que descrivim es pot descriure amb un fons notablement dolç.
El llúpol introdueix olors d'herba tallada i, com era d'esperar en una IPA americana, fruites tropicals, especialment mango. De la mateixa possible procedència, també podem descriure notes de resines, amb dominant de Pi així com aromes lleugerament cítriques que es poden resoldre en mandarina o taronja.
Insistint una mica, acabem trobant aromes florals fresques i lleugeres (flor blanca). També podríem parlar de perfum de saponària.

Boca

L'efervescència és el primer que es manifesta, de forma fina mentre que en segona instància apareix una amargor inicialment moderada.
El cos apareix com a bastant rodó però enfront a l'atac de l'amargor, queda insuficient.
L'amargor, molt ràpidament s'escala fins a extrems tan astringents que passen a ser elèctrics i picants alhora que els aspectes de resina invadeixen la boca de forma excessiva.
Es poden assenyalar algunes olors d'herba tallada i de tarongina.
El malt es troba desaparegut en combat.

Impressions generals.

Al principi, la cervesa apareix bastant bevible però molt ràpidament, quan apareix la sensació elèctrica, la "bevibilitat" desapareix.
Passa mitjanament la set i resulta refrescant només molt a la llarga.
L'amargor és molt persistent 

Opinió personal

En realitat, tot el que precedeix és poc més que una opinió personal. Però he d'opinar encara més.
A mi em sembla absolutament perfecte, lícit, correcte, divertit i fins i tot desitjable que s'experimenti amb els llúpols. I cadascú és ben lliure de posar en la seva recepta les quantitats de llúpol que li vinguin en gustos i ganes per a aconseguir el perfil que li sembli adient. Així que no parlaré de que pugui estar bé o malament perquè aquesta no seria la discussió correcta. Bo i dolent, com bé i malament, són valoracions absolutes que no fan seriosament al cas en matèria gastronòmica. Altrament, a nivell col·loquial, qualsevol cosa pot ser qualificada de bona o dolenta. No hi ha problema.
Però s'ha de tenir en compte que quan es posa molt de llúpol en la cervesa, es posen olis aromàtics i també resines que, amb l'escalfor, s'isomeritzen i es tornen amargues. I l'amargor és un element extraordinàriament perillós i delicat de gestionar. 
L'amargor pot ser rodona, balsàmica, metàl·lica, dura, punyent, secant i més coses que costa de conjugar bé en grans quantitats. A més, els aspectes del llúpol tenen un casori delicat amb l'aigua. Segons la qualitat d'aquesta darrera, alguns aspectes de l'amargor poden exagerar-se fins a pujar en agulla. 
Posar simplement molt de llúpol en la cervesa sol donar bon resultat sobre tot per atzar. Cal pensar com addicionar-lo, quan, en quines condicions, en quina forma, com separar les addicions, quines aigües es fan servir, segons quina tècnica... i quin resultat volem obtenir. 
A damunt, és convenient conèixer en quin estat està el llúpol que fem servir. I sabem que en aquesta matèria i darrerament, es ven bastant gat per llebre... Escassetat afila l'enginy.
En general, aquestes cerveses solen tenir un perfil aromàtic en nas molt atractiu, perfumat, afruitat, amable però en boca ataquen el bevedor per on menys s'ho espera i li deixa la boca entumida i inútil per un llarg moment.
Al final, el que vull dir és que, en realitat, m'és indiferent que una cervesa sigui especialment amarga o no. El meu gust és el de menys. El que sí podem demanar a una cervesa fortament amarga, és que aquesta amargor tingui sentit en el conjunt i sobre tot, que aquesta amargor, al marge d'intensa, sigui de bona qualitat. I sobre la qualitat de l'amargor, trobareu escrits sobrats en aquest blog.
També entenc que hi ha gent que aprecia l'amargor en forma extrema. I entenc que alguns s'han insensibilitzat a l'amargor a còpia de beure cerveses ibuperlatives. Em sembla perfecte. Només volia indicar que aquests extrems no m'acaben de fer el pes i he volgut explicar perquè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada