Avaluacions - CELEBRATOR - Ayinger - Doppelbock (BJCP 9A)

Avaluació i fitxa BJCP

 Celebrator – Ayinger (DoppelBock)

Foto propietat del Mauricio

Dades tècniques:

Presentació: 33 cl. Botella
Alcohol: 6,7 % Vol.
P: 07/10/2024 – E: 07/10/2025
Estil: Doppelbock (BJCP 9A)

Aspecte:

 L'escuma, de color d'ivori, es forma fàcilment i ofereix una persistència moderada. La seva densitat és variable, combinant bombolles mitjanes a l'interior amb una capa fina a l'exterior, més compacta. Presenta alguna adherència modesta a la copa. La cervesa exhibeix un color marró fosc, que reflecteix llampades de color de robí quan s'observa a contrallum. També podem descriure una molt bona transparència.

 Aroma:

Podem percebre una presència de malt mitjana-alta, en la qual destaca un caràcter torrat que acompanya notes de pruna i xocolata fosca. En segon pla, es nota el llúpol de manera subtil, amb un perfil herbós molt tènue, que s'integra sense competir amb la base maltosa. La fermentació és neta, sense defectes perceptibles. Tot i que l'aroma no és exuberant, manté una complexitat notable.

Sabor:

El sabor de malt és intens. S’hi aprecien notes de cafè, que evolucionen cap a un cafè espresso al retrogust, gairebé torrefacte. S'entrellacen matisos de fruites seques, com pruna i pansa, que aporten una dolçor subtil. L'amargor és mig baixa, cosa que permet que el malt sigui el protagonista, però compensant el conjunt. El final és semi-sec, amb un retrogust maltós perllongat i més intens que el sabor inicial. La lleugera dolçor del malt es veu atenuada per una subtil amargor que apareix gairebé al final, esvaint-se ràpidament. El caràcter torrat realça lleument la sensació d'amargor. En un tercer pas es pot insinuar una nota molt lleu de tabac.

Còrpora:

El cos de la cervesa es nota mig-alt. La viscositat es pot apreciar fins i tot visualment durant l'abocament de la cervesa. La textura és notablement cremosa, sedosa i fregant el vellutat, creant una sensació de revestiment al paladar. Es percep una lleugera calidesa alcohòlica, que no és molesta: ben integrada. La carbonatació és elevada i aporta una lleu picor carbònica que introdueix la sensació de vivacitat. Hi ha quelcom d’astringent, però és pràcticament inexistent.

Criteris generals:

Una Doppelbock de cos poderós i una textura cremosa, decantada cap al malt i amb l’alcohol ben integrat. L'amargor molt moderada actua com un subtil contrapunt. El final semi-sec, juntament amb l'alta carbonatació, aporta una sensació lleugerament refrescant que convida a continuar bevent, atorgant una rellevant bevibilitat. Una cervesa de gaudiment pausat. La composició general ofereix una notable estructura i una complexitat apreciable.

19 de febrer de 2025
Mauricio Mendoza Marañon
Alumne del curs 2023-2024 del màster de begudes fermentades de la URV.

 

BJCP 09A Doppelbock

Impressions generals

Una cervesa BF alemanya forta, rica i molt maltosa que es pot presentar en dues variants: pàl·lida o fosca. Les versions més fosques tenen els sabors profunds de malt més ricament desenvolupats, mentre que les versions més pàl·lides són lleugerament més seques i llupolades.

Aromes

Molt fortament maltosa, amb possibles notes de caramel, amb aroma d'alcohol que pot arribar a moderada. Virtualment sense aroma de llúpol. Les versions fosques presenten una rica paleta de productes de les reaccions de Maillard, amb malts profundament torrats amb una possible aroma que pot recordar la xocolata. No hauria mai de ser torrefacte ni cremada. Una presència moderada de fruites seques com ara prunes, panses i altres fruites dessecades, és acceptable.

Les versions clares tenen tot sovint una presència de malt rica i potent, sovint torrada, amb lleugers accents, de llúpol que poden incloure aspectes florals, especiats i herbosos.

Aspecte

Bona transparència amb un gran cap d'escuma, cremós i persistent.

Les versions fosques són de color entre coure i marró fosc. Sovint presenten reflexos de color de robí i un cap d'escuma de color blanc trencat.

Les versions clares són de color daurat profund a color d'ambre, amb un cap d'escuma blanc.

Aromes en boca

Molt rica i maltosa. L'amargor del llúpol varia de moderada a moderadament baixa, però permet sempre que el malt domini el sabor. Lleugeres aromes de llúpol opcionals. La majoria d'exemplars són més aviat dolços de malt al paladar, però haurien d'impartir una certa impressió d'atenuació en el final. La impressió de dolçor prové del fet que hi ha poc llúpol, no d'una fermentació incompleta. Perfil de fermentació net.
Les versions fosques ofereixen sabors de malt i èster similars a l'aroma en nas (mateixos descriptors i intensitats).
Les versions pàl·lides tenen un fort sabor de malt, de pa i amb notes torrades, un lleuger sabor floral, picant o de llúpol a base d'herbes i un final més sec.

Còrpora

De cos entre mitjà i ple. Carbonatació moderada a moderadament baixa. Astringència molt suau sense duresa. Es pot notar una lleugera escalfor alcohòlica, però mai ha de ser coent.

Comentaris

Doppelbock significa Bock doble. La majoria de les versions són de color fosc i poden exhibir aromes caramel·litzats dels productes de les reaccions de Maillard que procedeixen de la maceració en decocció. Però també es troben versions pàl·lides excel·lents. Les versions pàl·lides no tindran la mateixa riquesa i sabors més foscos de malt i de fruita com les versions fosques, i podran ser una mica més seques, amb més presència de llúpols i més amargues. Tot i que la majoria dels exemples tradicionals es troben a l'extrem inferior dels rangs citats, es pot considerar que l'estil no té límit superior pel que fa a la densitat i a l'alcohol, sempre que la compensació sigui la mateixa.

Història

Una especialitat bavaresa originària de Múnic, feta per primera vegada pels monjos de Sant Francesc de Paula cap al 1700. Les versions històriques eren menys atenuades que les interpretacions modernes i, per tant, incloïen més dolçor alhora que nivells d'alcohol més baixos. Va ser anomenada "pa líquid" pels monjos i es consumia durant el dejuni de Quaresma. Les broueries van adoptar noms de cervesa acabats en "-ator" després d'una decisió judicial del segle XIX que ningú més que Paulaner pogués utilitzar el nom de Salvator. Tradicionalment de color marró fosc, els exemples més clars són versions més recents.

Ingredients característics

Malts Pils, Viena i Munic. Ocasionalment malt fosc per ajustar el color. Llúpol tradicional alemany. Llevat de BF alemany net. La maceració de decocció és tradicional.

Comparació estilística

Una versió més forta, rica i amb un cos més ple que les versions Dunkles Bock o Helles Bock. Les versions pàl·lides solen palesar una alta atenuació i un caràcter amb menys fruites fosques que les versions fosques.

Dades tècniques

DI: 1,072 – 1,112
DF: 1,016 – 1,024
IBUs: 16 – 26
EBC: 12–50 (6–25 SRM)
Alc.: 7 – 10%Vol.

Exemples comercials

Versions fosques: Andechs Doppelbock Dunkel, Ayinger Celebrator, Paulaner Salvator, Spaten Optimator, Tröegs Troegenator, Weihenstephaner Korbinian

Versions clares: Eggenberg Urbock 23º, Meinel Doppelbock Hell, Plank Bavarian Heller Doppelbock, Riegele Auri

Etiquetes

Graduació_alta, color_ambre, color_pàl·lid, baixa_fermentació, BF, maduració_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_Bock, Maltosa.

Traducció

Josep Maria Molina