3 d’ag. 2011

Fitxes de tast - Menabrea e Figli - Birra Ambrata



Menabrea e figli
Birra ambrata

La cerveseria:
web http://www.birramenabrea.com/

La cerveseria es troba al poble de BIELLA, al Sud de la Valle d’Aosta i al Nord-Est de Torino. (O sigui, al nord d’Itàlia, als peus dels Alps.)
La història d’aquesta cerveseria com la de moltes cerveseries és la de diversos traspassos i aliances. Començant en 1846 a mans dels germans Caraccio, per passar en 1854 a ser llogada per dos cervesers d’Aosta, Jean Joseph Menabrea i Antonio Zimmermann, que, en 1864, compren la brouateria. En 1872, Zimmermann ven la seva participació al seu soci, que després la llega als seus tres fills (per això: Menabrea e figli). En 1896, la cerveseria passa per aliança a mans de la familia Thedy que n’és a hores d’ara encara propietària.
En 1991, la cerveseria ha ingressat en el grup FORST (companyia cervesera del Sud Tirol).

La brouateria Menabrea produeix cervesa en tres línies diferents:
Línia Menabrea:
1.- Menabrea 150 anniversari rossa (Bionda)
2.-Menabrea 150 anniversari ambre (Ambrata) la que ens ocupa ací.
3.- Menabrea 150º anniversari Strong.
4.- Menabrea Christmas beer
5.- Menabrea 1846
Línia Anglesa: Allsop’s
Línia pur malt: Palmbräu


La cervesa:
Segons el productor, es tracta d’una especialitat d’estil MÄRZEN. Referència teòrica. Com ho podíem deduir de l’existència d’una línia “pur malt”, la Menabrea ambrata conté blat de moro. També ens diuen que cultiven varietats pròpies de ferment.
Densitat inicial: 11,8ºP
Alcohol: 5%Vol.
Presentació: Ampolla.

En primer lloc, cal remarcar que l’etiqueta és especialment ben confeccionada. Al menys pel nostre gust una mica “retro”. Ens encanta els gravat.

Aspecte:
Escuma poc persistent de color beix/marró amb bombolles entre mitjanes i grosses.
Color: Ambre fosc/marró molt translucid. (Els Alemanys en dirien “brillant”)

Aromes:
En obrir l’ampolla es nota la crosta de pa torradeta i el ferment fresc. Acte seguit apareix una mica de grosella roja (Ribes) i, potser, de vainilla.
Poc a poc va apareixent una notable olor d’herba tallada.

En boca:
Olors de mel i/o de melassa. Notable olor d’ortiga i, al final, alguna cosa de terra que es va accentuant a mesura que s’escalfa la cervesa.
Insistint podríem trobar olor de pa de sègol.
No apareix cap aspecte ni salat ni dolç. Amargor discreta de tipus “punyent”, gens metàl•lica.
Cos mitjà amb una curiosa viscositat tal vegada deguda a l’ús de blat de moro. Aromes poc persistents i pràcticament sense retorn. Aquest últim, quan es dóna, és una mica sec i aporta algun residu d’herba.

Com que no hem trobat la cervesa especialment interessant, l’hem tornat a provar en calent (temperat). A més altes temperatures, la cervesa es fa una mica aigualida. L’olor de ferment fresc molt més forta que en fresc es resol ràpidament en olor de pasta de pa sense coure. A aquestes temperatures, l’amargor és més forta i també apareix la grosella blanca (agrassó) més àcida que la roja. Estirant molt, potser podríem parlar de rosa. En calent apareix una mica la olor mantegosa del blat de moro però en forma discreta.

Conclusions:
Una cervesa agradable sense més, equilibrada i prou complexa . Una cervesa sense gran personalitat i sense cap estridència tampoc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada