7 de febr. 2015

Fitxes de degustació - LA AXARCA - La domadora y el león sl.

La Domadora y el  León

LA AXARCA

La Axarquía és una comarca situada a la província de Màlaga, a la comunitat autònoma d'Andalusia.La cervesa que ens disposem a tastar és elaborada pels germans Jaime i Javier León. D'aquí potser el nom de l'empresa: La Domadora y el León. No sabem qui és la domadora...

Contacte:

Calle San Sebastián, 61 
29788 Frigiliana (Málaga) 
Tfno. +34 952 53 41 47 // +34 610 778 358 (Javier León) 
E-mail: contacta@ladomadorayelleon.es 
WEB: http://www.axarca.es/la-cerveza/
Facebook: www.facebook.com/CervezaAxarca 
Twitter: @LaAxarca 

La cervesa

 

Dades tècniques

Ingredients: 2 malts (no sabem quins) i 3 llúpols (tampoc estem al corrent d'aquesta faceta).
RGS: 30.10621/B
Cad: 03/2016
Lot 507
Presentació: 330mL
Alcohol: 5%Vol.
Estil: Tropical Pale Ale. No cal dir que no es tracta d'un estil homologat. Diria que es tracta d'una American Pale Ale amb notes tropicals. En aquest cas, estem en dret d'esperar el següent:
En general, un moderat a alt gust de llúpol, sovint mostrant el caràcter cítric del llúpol americà (encara que es puguin fer servir altres varietats de llúpol). Caràcter net de malt entre baix i moderat que dóna suport al llúpol, i que opcionalment pot presentar petites quantitats de caràcter de malts especials (pa, torrat o pa de pessic). L'equilibri tendeix típicament cap al llúpol i a l'amargor dels llúpols afegits tardanament. La presència del malt pot ser substancial. Els sabors de caramel són en general restringits o inexistents. Els èsters fruitats, entre moderats a res. Amargor entre forta i moderada amb un final mitjà tirant a sec. El sabor i l'amargor de llúpol i l' amargor sovint persisteixen en el final. Diacetil, no. El llúpol en sec (si s'utilitza) pot afegir notes d'herba, tot i que no han de ser excessives. 

Descripció:

 

En destapar

Herba, carxofa, caramels i pera.

Aspecte:

Escuma generosa, d'espessor mitjana, persistent i formant garlandes abundants.
Cervesa de color d'ambre clar/mel, lleugerament tèrbola.

Nas 1

Fortes olors de carxofa, herba i resina. En lamateixa línia cal citar també raïm blanc i grosella.
En segona instància, cal citar caramels poc fets, llaminadura (núvol de fira). Trobem un perfil dolç apreciable tot i que d'intensitat modesta.
Una tercera "capa" vindria marcada per aromes d'ensaïmada i magdalena. Molt amagat haurem de citar un no-res de fusta.
Sense escuma, hem de parlar de fruites tropicals, especialment papaia i guaiaba. Recorda fortament un nèctar de fruites tropicals.
Sensació olfactiva general rica i bastant compacta, molt aromàtica i prometedora.

Boca 1

Efervescència ben mesurada, fina i una mica picant.
Amargor notable, intensa, metàl·lica i un pèl dura. També un punt seca. Aquesta amargor una mica passada de voltes tapa o cobreix les altres característiques que esperàvem al final de l'aprensió olfactiva.
Especialment, en aquesta fase, queden ocultats els aspecte perfumats. al seu lloc apareixen tocs de grosella verda acompanyats de caramels poc fets i de quelcom de préssec.
L'acidesa gairebé no es manifesta ni tan sols a la llarga.
No es detecten defectes coneguts.
El final es fa en amargor més aviat punyent.
La cervesa és molt llarga, amb aspectes amargs un pèl secs, acompanyats de notes lleugerament encaramel·lades.

Nas 2

Amb força escuma podem descriure tons d'herba tallada, de carxofa i de resines. Sensació de notes balsàmiques però insuficient per a arribar a una identificació. Potser un toc de pebre negre.
Acte seguit trobem notes de fruites tropicals sense identificar i també de cítric. Aquest sí que l'identifiquem: mandarina.
Sense escuma, es mantenen les fruites tropicals amb pera i potser albercoc. Nèctar de sucs de fruites tropicals. Nota aromàtica general dolça.
Aromes florals que podrien recordar el llessamí.
Trobem tocs de llaminadura i un to lleugerament làctic.
T2N. Imperceptible.
Caramels poc fets i raïm (potser pansa).
Perfil general aromàtic especialment perfumat, equilibrat, dens i bastant complex.

Boca 2

Efervescència molt fina, fresca, picant i alegre.
Amargor prou intensa. Ja no tan metàl·lica, un pèl dura i, a la llarga, quelcom punyent. Tal vegada excessiva. 
Aromes dolces de suc de fruites tropicals.
Apareix un toc un no-res salat. Extrem que caldria confirmar. No ho veig clar del tot.
També descobrim una lleugera nota de massa crua de pa.
Altrament cal citar herba i saponària.
Olors de caramels poc fets, quelcom de xiclet i/o de núvol de fira.
L'acidesa es revela una mica més forta i carrega amb olors de grosella i cítriques.
El cos és mitjà i el conjunt és bien bevible i digestible.
No es distingeix cap defecte conegut.
Persistent en amargor, intensa i tirant a metàl·lica.

Impressions generals:

Una composició diferent en nas i en boca. En nas, el conjunt és afalagador i prometedor mentre que en boca, l'amargor domina talment que s'emporta les altres característiques. Aquesta amargor queda doncs una mica excessiva dins de la composició general.
Les característiques estilístiques queden molt ben reflectides així com l'originalitat "tropical".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada