GRAND CRU
La broueria
Els orígens de la família Rodenbach remunten a l'Edat Mitjana, al voltant de Andernach a la vall del Rin. En aquest moment el cavaller "von Rodenbach" vivia en un castell -del que només queden ruïnes actualment- en algun lloc del bosc de Odenwald al Gran Ducat de Hesse. Els Rodenbach de Roeselare són descendents d'aquest cavaller alemany.
En 1820 Alexander Rodenbach i els seus germans van adquirir una petita fàbrica de cervesa a Roeselare. El cas va quedar en mans de la mateixa família durant dècades fins que va perdre la seva independència el 1998, quan va ser adquirida per Palm Breweries.
No obstant això, la tradició es respecta, els materials han estat preservat en gran mesura, incloent les famoses bótes de roure (foudres). N'hi ha 300, alguns dels quals estan en al seu lloc des de fa més de 150 anys.
La cervesa madura en aquestes bótes durant dos anys. Això li dóna el seu sabor i el seu color. Les soques de llevat daten dels de l'inici de la broueria.
Roeselare no es troba a la zona d'influència de les cerveses de fermentació espontània. Aquesta ciutat es troba a l'Oest de Brussel·les, anant cap a Dunkerque, més o menys a mig camí, al sud de Bruixes. Tot i així, sense que es digui realment, La Rodenbach Grand Cru té moltes possibilitats de ser una cervesa de tipus Gueuze ja que ens diuen que es tracta d'una barreja de "jove" i de "vell" (33%-67%).
Roeselare no es troba a la zona d'influència de les cerveses de fermentació espontània. Aquesta ciutat es troba a l'Oest de Brussel·les, anant cap a Dunkerque, més o menys a mig camí, al sud de Bruixes. Tot i així, sense que es digui realment, La Rodenbach Grand Cru té moltes possibilitats de ser una cervesa de tipus Gueuze ja que ens diuen que es tracta d'una barreja de "jove" i de "vell" (33%-67%).
Les cerveses
Hi ha tres tipus diferents de cerveses Rodenbach:
Original Rodenbach (5.2% ABV) barrejat de velles i joves ales (25% / 75%)
Rodenbach Grand Cru, Cervesa vinosa (6% ABV) qui, també barrejada però amb menys cervesa jove (67% / 33%) (en el passat aquesta cervesa es feia sense barrejar cervesa i era envellida en un sol barril seleccionat per les seves qualitats per un panell de degustadors. Aquest tipus de cervesa fou rebatejat Rodenbach Vintage i està disponible en quantitats limitades.
Vi de Cereals: una cervesa envellida de 10% ABV.
En commemoració del 150 aniversari de l'activitat cervesera, va produir Rodenbach Alexander. Era una variant de l'original amb un sabor de cirera. És nom prové del fundador de la broueria Alexander Rodenbach (5.2% ABV)
Vi de Cereals: una cervesa envellida de 10% ABV.
En commemoració del 150 aniversari de l'activitat cervesera, va produir Rodenbach Alexander. Era una variant de l'original amb un sabor de cirera. És nom prové del fundador de la broueria Alexander Rodenbach (5.2% ABV)
Estil
Fruitat intens que habitualment inclou sabors de pruna negra, taronja, cireres negres i grosella roja. També és comú trobar un caràcter dolç de vainilla i/o xocolata. Hi pot haver fenols especiats en quantitats discretes per a la complexitat. L'aspecte àcid és d'intensitat entre complementari intens. Les aromes de malt van de complementàries a predominants. En general, quan l'aspecte àcid minva, el caràcter dolç passa a ser més que un rerefons (i a la inversa). No hi ha aromes de llúpol. Amargor de llúpol restringida. Es pot donar una amargor àcida i tánica en quantitats baixes a moderades i afegeix un caràcter de vi negre vell amb un final llarg i sec. El diacetil es percep només en quantitats petites, i si es nota, en forma d'aroma complementària.
La cervesa
Tinc la sensació d'atacar-me a una cosa venerable que demana la meva màxima atenció
Dades tècniques:
Data del tast: 05-02-2015
Alcohol: 6%Vol.
2 anys de bótes de roure si no m'erro.
Caducitat: 21/01/2016
Lot: 3.14 05:58
Estil: Ale roja de Flandres
Barreja: 1/3 jove, 2/3 vella.
Contacte:
Adreça: Spanjestraat 133, 8800 Roeselare, Bèlgica.Telèfon:+32 51 24 28 36
Descripció:
En destapar:
Poma, llimona i cirera, Toc avinagrat.
Aspecte:
Escuma densa, bombolles variades, mitjanament persistent, de color d'ivori clar i formant garlandes.
Cervesa de color marró/ambre ben transparent. El color em recorda alguna doppelbock.
Nas 1
Olors de poma, sidra amb bons tocs de fusta. També cítrics amb principalment aranja però també tocs de taronja.
Lleugeres olors de ferment.
Fins i tot en nas es pot notar l'acidesa. No és una olor vinagrada ni punyent. Potser cal afegir un no res de iogurt.
Quelcom de T2N (culpa meva!) i de SO2. Quasi res.
Notes encaramel·lades lleugeres especialment notes de melassa.
Amb el temps, l'acidesa adquireix aspectes de vinagre.
L'aspecte olfactiu general és compacte, sense buidors.
Boca 1
Efervescència alegre, picant, refrescant. Dóna fins i tot sensació de lleugeresa.
Notes de cirera amb un apreciable perfil dolç amb alguna olor potser de llessamí i segur de llimona.
Notes de cirera i lleuger perfil dolç.
Es noten una mica els tanins de la fusta.
El cos és més consistent del que sembla. Primer, l'efervescència l'ha fet lleuger però ara es nota una viscositat molt ben mesurada, no intensa però sorprenentment més notable que al principi del glop.
A la llarga, també detectem aromes de poma.
D'amargor gairebé no en parlaríem. Tot just alguna cosa final lleugerament seca de la qual no tan sols podria afirmar que forma part de l'amargor. Més aviat em sembla una aportació de l'acidesa.
L'acidesa mereix un comentari a part: és molt equilibrada, amb una mica d'extra de punyent però bastant rodona. Al final del tast podem descriure fins i tot una aspecte d'àcid cítric de llaminadura. Aquesta mateixa acidesa conforma la persistència acompanyada de lleugers tons de vinagre de poma. La composició general de l'acidesa es manté en zones de moderació i és refrescant alhora que revifant.
La sensació general és de molta "bevibilitat" i de gran digestibilitat.
Es pot identificar bastant bé la poma madura i potser, al darrere, pera.
Aquest cop, la fusta queda molt més discreta. Apareix amb intermitència.
Recomano el tast a distància (10 cm) per permetre detectar ametlla, pa de pessic i mel.
Trobo un punt de T2N però és culpa meva: no he guardat aquesta cervesa en les millors condicions possibles.
Finalment, cal parlar de coses molt tènues com ara, vainilla, canyella i rom cremat.
Insistint i complicant la cosa, podríem arribar a descriure quelcom de terra.
Podem descriure una lleugera nota astringent possiblement aportada per la fusta.
En boca descriuríem notes de poma i un no-res de pera.
A la llarga, el toc de vinagre se'n va una mica de mare.
També a la llarga s'acaba notant l'alcohol, tampoc gaire.
El conjunt segueix essent fàcilment bevible i ben digestible.
La persistència es manifesta llarga, en acidesa gairebé cítrica i quelcom de sequedat.
L'acidesa, que al principi era molt equilibrada, a la llarga es "buida" una mica. No molt però el perfil àcid general perd consistència.
L'acidesa d'aquesta cervesa és especialment equilibrada i rodona alhora que moderada: no minva la percepció d'altres característiques que defineixen una cervesa de complexitat apreciable però no extrema.
Un cru rústic sense ser rústec i elegant sense amanerat. En definitiva diríem que es justifica que aquesta cervesa s'hagi convertit en un clàssic definitori d'un estil en particular per la justesa i la professionalitat de la seva composició.
Personalment, trobo curiosa l'absència d'expressió d'aspectes de Brettanomyces. Deu ser que no hi són o que no els he sabut trobar.
Notes de cirera i lleuger perfil dolç.
Es noten una mica els tanins de la fusta.
El cos és més consistent del que sembla. Primer, l'efervescència l'ha fet lleuger però ara es nota una viscositat molt ben mesurada, no intensa però sorprenentment més notable que al principi del glop.
A la llarga, també detectem aromes de poma.
D'amargor gairebé no en parlaríem. Tot just alguna cosa final lleugerament seca de la qual no tan sols podria afirmar que forma part de l'amargor. Més aviat em sembla una aportació de l'acidesa.
L'acidesa mereix un comentari a part: és molt equilibrada, amb una mica d'extra de punyent però bastant rodona. Al final del tast podem descriure fins i tot una aspecte d'àcid cítric de llaminadura. Aquesta mateixa acidesa conforma la persistència acompanyada de lleugers tons de vinagre de poma. La composició general de l'acidesa es manté en zones de moderació i és refrescant alhora que revifant.
La sensació general és de molta "bevibilitat" i de gran digestibilitat.
Nas 2
Olors moderades vinagrades i cítriques. No detectem cap sensació de "buidor" (podem descartar l'acetaldehid!). Notables olors de ferment i tocs de nous i d'avellanes (quelcom de diacetil?).Es pot identificar bastant bé la poma madura i potser, al darrere, pera.
Aquest cop, la fusta queda molt més discreta. Apareix amb intermitència.
Recomano el tast a distància (10 cm) per permetre detectar ametlla, pa de pessic i mel.
Trobo un punt de T2N però és culpa meva: no he guardat aquesta cervesa en les millors condicions possibles.
Finalment, cal parlar de coses molt tènues com ara, vainilla, canyella i rom cremat.
Insistint i complicant la cosa, podríem arribar a descriure quelcom de terra.
Boca 2
Cos una mica superior a la mitjana acompanyat d'un lleuger toc dolç. Aquest toc ve ben barrejat i compensat per l'acidesa. Una acidesa que resulta notable, rodona, lleugerament punyent, refrescant i de molt bona qualitat.Podem descriure una lleugera nota astringent possiblement aportada per la fusta.
En boca descriuríem notes de poma i un no-res de pera.
A la llarga, el toc de vinagre se'n va una mica de mare.
També a la llarga s'acaba notant l'alcohol, tampoc gaire.
El conjunt segueix essent fàcilment bevible i ben digestible.
La persistència es manifesta llarga, en acidesa gairebé cítrica i quelcom de sequedat.
L'acidesa, que al principi era molt equilibrada, a la llarga es "buida" una mica. No molt però el perfil àcid general perd consistència.
Impressions generals
Una cervesa amb una entrada especialment alegre i revigoritzant. Sensació que es mitiga i s'entristeix una mica molt a la llarga, cap al final del tast.L'acidesa d'aquesta cervesa és especialment equilibrada i rodona alhora que moderada: no minva la percepció d'altres característiques que defineixen una cervesa de complexitat apreciable però no extrema.
Un cru rústic sense ser rústec i elegant sense amanerat. En definitiva diríem que es justifica que aquesta cervesa s'hagi convertit en un clàssic definitori d'un estil en particular per la justesa i la professionalitat de la seva composició.
Personalment, trobo curiosa l'absència d'expressió d'aspectes de Brettanomyces. Deu ser que no hi són o que no els he sabut trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada