11 de jul. 2016

Fitxes de degustació - HENRICUS - PALJAS Saison

Broueria Henricus (Bruixes)

Paljas Saison

No he aconseguit saber si Paljas és una marca a part feta a la Broueria Henricus o si és el nom dels productes brouats a Henricus. El cas és que he trobat la web de Paljas mentre que no trobo la de Henricus...

Direcció:

Brouwerij Henricus 
Pathoekeweg 7B
B-8000 Brugge
West Flanders
Belgium

Estil:

Bé, sobre la Saison ja farem una sèrie d'articles a part. De moment ens referirem al BJCP:
Habitualment, es tracta d'una cervesa d'AF belga pàl•lida, refrescant, altament atenuada, moderadament amarga, de graduació mitjana amb un final molt sec. És típicament força carbonatada i s'hi sol afegir opcionalment posar cereals que no són ordi així com espècies per la complexitat en complement del caràcter de llevat afruitat, especiat i una mica fenòlic que s'hi pot trobar. Algunes variacions menys comunes inclouen més alcohol o menys, així com versions més fosques amb un caràcter de malt addicional.

Dades tècniques:

Data: 08-08-2016
Caducitat de l'exemplar: 24-06-2017
Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 6%Vol.
Ingredients: conté malt Pils, blat (podem suposar que maltejat) i quatre llúpols (Magnum, Zatec, Amarillo, Cascade i Citra, algun d'ells en llúpol en sec)
Amargor: 22,5 IBU

Descripció

Aquesta descripció es fa entre 4 persones entrenades. Primer exposo el meu tast personal i després inclouré l'anàlisi de l'avaluació col·lectiva.

Aspecte:

Cervesa de color de palla, clara, no del tot transparent. Una cervesa que conté quelcom de sediment.
Escuma generosa i fina, típicament "belga", persistent, de color blanc i formant adherències. Cal tenir en compte que aquesta cervesa és refermentada en ampolla.

Nas 1

Amb molta escuma, es pot distingir fàcilment un to cítric que es pot expressar en Llima i Llimona.
Es poden identificar més afruitats com maracujà i poma però molt menys intensos.
També podem descriure notes d'herba fresca i notes refrescants mentolades.
En nas, fins i tot hem d'esmentar notes àcides com agrella o grosella verda.
Després del foc d'artifici de llúpols, també es manifesta el perfil del malt amb tocs de farina i gra. Potser també quelcom de mel.
Cal citar també un fons dolcet de piruleta, pasta crua, notes perfumades sense definir.
Dissortadament i, segurament per culpa meva, he d'assenyalar notes d'oxidació.
El perfil general és refrescant.

 Boca 1

L'efervescència forta però no agressiva. És fina i de bona qualitat, el que anomenem típicament belga.
Assenyalem aromes de llima i de llimona així com albercoc i alguna fruita tropical sense identificar.
El cos és lleuger i l'amargor discreta.
El component rústic és introduït per una molt lleugera astringència.
Cal afegir tocs d'herba fresca i balsàmics.
Es nota una mica d'alcohol però només en calent imolt integrat.
Cal assenyalar també un aspecte lleugerament salat possiblement degut al malt de blat.

 Nas 2

S'aprecien aspectes de ferment així com notes acidulades que es poden resoldre en llima i llimona. 
En calent, l'oxidació es nota més.
En aquesta segona fase, les aromes no venen en el mateix ordre i el perfil de malt apareix abans amb notes de massa crua de pa, mel i gra.
A continuació apareixen l'agrella  i la grosella verda.
En amagat de fons, podríem assenyalar algun especiat.

 Boca 2

El cos és més aviat lleuger.
L'efervescència és molt generosa però gens agressiva, fina, cremosa, suau. Compleix molt bé amb la seva funció refrescant.
Es tornen a manifestar els aspectes cítrics importants.
Les notes afruitades resulten fluixes i molt menys definides que abans.
L'amargor és molt calculada, suau i de molt bona qualitat. Cal dir que tot i ésser fluixa, és molt persistent.
Podem descriure una lleugera astringència, també molt ajustada, que aporta el necessari toc rural al conjunt.
El retorna es concreta en l'amargor i 'acidesa, tot molt discret, acompanyat de notes d'herba fresca i de fruites tropicals.

 Impressions generals

Tot plegat es pot resumir en un producte molt refinat i molt fi. Una cervesa de factura moderna però que manté escrupolosament el perfil tradicional alhora elegant i rústic.
L'equilibri es decanta més aviat cap al llúpol però sense cap mena d'estridència, és fàcil de beure, molt fàcil de pair i passa molt bé la set.
La complexitat és bastant alta i la composició em sembla òptima.

Avaluació col·lectiva

Tot el que ve ara ha estat realitzat en el marc del departament de Recerca i Investigació de la broueria Art Cervesers.

Per fases analitzarem primer les aromes en nas.
En roig hem ressaltat les aromes que sobrepassen en intensitat la mitjana d'intensitats de totes les aromes en nas. Són aquelles que els jutges han considerat com a més evident i fàcils d'identificar. Citarem en especial els aspectes cítrics que hem descrit com a Llimona, Llima, Agrella, Grosella verda i fins i tot Taronja.
Els tons florals també s'han descrit com a força presents. S'han concretat en aromes de flor de taronger.
També cal citar, en una intensitat molt similar al precedent, aspectes balsàmics que s'han identificat en menta i eucaliptus.
L'herba figurava en totes les apreciacions, herba fresca amb notes refrescants.
El malt s'ha manifestat sobre tot amb gra, però també amb farina, forneria dolça (ensaïmada) i pasta crua. També hem de citar la mel.
Els aspectes de la fermentació són més discrets però no menys decisius. Al marge de l'efervescència sobre la finor de la qual hi ha hagut absolut consens, s'han descrit aspectes discrets d'especiat (pebre), llevat fresc i afruitats.
Aquest darrer capítol es pot descriure, al marge dels cítrics, amb pera i mel de taronger. També s'han assenyalat fruites tropicals sense identificar així com Albercoc i Codony.
En posicions molt amagades val la pena anotar notes de cacauet, resina (Pi), poma i altres.
Curiosa resulta la menció de l'acetaldehid i del butirat d'etil. La segona opció explicaria les notes de llaminadura que alguns han pogut identificar.
Es podria parlar també d'un perfil que ha desconcertat per ser molt tènue i molt difícilment identificable. Es tracta d'una nota que es podria confondre entre diacetil (mantega), lleugers caramel·litzats i/o butirat d'etil, Realment és impossible determinar-ho amb exactitud o de fer cap distinció significativa. 
Per dissort, l'oxidació s'ha notat bé i la sensació ha estat unànime.
L'alcohol ha estat identificat, però molt per sota de la mitjana. S'ha considerat que quedava molt ben integrat en el conjunt.

 Gustos:

En els gustos, destaquen l'amargor i l'acidesa. Però en els dos casos ens trobem per sota de la mitjana de l'escala d'intensitats. Notarem també un fons dolç discret així com un to salat encara més amagat.

 Aromes en boca:

En boca, com sempre els aspectes aromàtics són menys intensos o, al menys, es noten menys.
El cas és que l'aspecte cítric ha estat escollit com a decisiu i més important seguit de lluny dels aspectes balsàmics (refrescants) o de molla de pa (malt).
Curiosament s'han identificat notes de caramel amb la mateixa intensitat que en nas.
Els afruitats, en boca, no són tan rics tot i que els cítrics dominin el panorama. Se cita pinya.
Una altra curiositat és la sensació de regalèssia (el bastó). També s'han notat herbes aromàtiques però sense identificar. Però això ja són perfils en segon i tercer terme.

 Còrpora

Aquest conjunt de criteris ha fet una molt bona unanimitat:
El cos s'ha considerat mitjà, una mica per sota de la mitjana absoluta. La carbonatació s'ha considerat molt generosa però també s'ha considerat molt fina.
L'alcohol s'ha manifestat de forma discreta i perfectament integrada. La textura s'ha valorat com a més aviat untuosa però s'ha trobat un lleuger to d'astringència que s'ha considerat benvingut i adequat.

 Criteris addicionals

El primer grup, bevibilitat, digestibilitat i "passa la set" han estat valorats per sobre de la mitjana absoluta. Això ens indica una cervesa fàcil de beure (d'entrada fàcil), fàcil de pair (no pesa a l'estómac) i que passa bé la set.
S'ha considerat la intensitat general diferenciada segons valoràvem les aromes en nas o el flavors. En general, la primera opció era més intensa i més rica aromàticament.
S'ha trobar que la cervesa, tot i mantenir el seu perfil suau, era més persistent que la mitjana absoluta al temps que també s'ha descrit un retorn discret però notable i persistent.
Hem trobat que la cervesa era doncs més rica i complexa en nas que en boca. Algú l'ha trobada menys àcida en boca del que s'anunciava en nas.
Finalment, el grup ha considerat que l'harmonia de la cervesa era molt notable. El conjunt apareix com a compacte, integrat i molt ben acabat. 
 Això justificaria els diversos premis recollits per aquesta cervesa:















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada