7 de març 2012

Fitxes de tast - Great Divide - YETI

Great Divide
Yeti

Estil: Imperial Stout.

Sobre l’estil:
Segons el BJCP, és bastant semblant a la història de la Porter. Primer, la indústria cervesera anglesa va exportar la Stout seca cap als països escandinaus i cap a l’imperi rus. Aquests, potser degut al fred que pateixen durant llargs mesos, van demanar que el mateix productetingués una variant més contundent (i possiblement perquè les baixes temperatures exigeixen que es facin receptes més fortes per tal que es noti alguna cosa...).
S’ha dit que la Stout revisada va tenir molt d’èxit a la cort imperial russa, però és una brama que corre per Internet i que caldria verificar. Seria un motiu possible que explicaria la denominació de “imperial”.

Els ingredients comprenen malts ben modificats i quantitats generoses de malts torrats i, fins i tot de gra sense maltejar torrat. Pot tenir una engranada complexa perquè es pot fer servir qualsevol tipus de malt. També es pot usar de qualsevol tipus de llúpol. Les aigües alcalines compensen la gran quantitat d’acidesa que comporten els malts torrats. Ferments anglesos o americans.

Aromes rics i complexes. Cafè, xocolata, tocs de cremat. Pot també oferir caramel. Fruites roges (seques) com ara pruna negra, panses i altres. Olors herbals del llúpol i alcohol notable sense nota de dissolvent.

Més detalls: http://www.bjcp.org/docs/2008_Guidelines.pdf

La brouateria:
Productor:
Great Divide Brewing Co.
2201 Arapahoe Street
Denver, Colorado 80205, USA


Fundada en 1994 quan encara hi havia poques brouateries artesanes als EEUU. Brian Dunn ja portava bastant de temps com a brouater casolà i es va passar a la vessant professional.
L’objectiu és de crear cerveses amb perfils personals molt diferenciats, cuidades al màxim i, en certa forma, en consonància amb el seu lloc d’elaboració als peus de les Muntanyes Rocoses.
Ha guanyat un munt de premis una mica per tot arreu: al seu web (http://greatdivide.com/) els trobareu detallats.
Crec que Great Divide significa Gran divisió o Gran Partició. Quan sàpigui més us ho diré.
Produeixen més de vint crus diferents entre els quals trobarem el que anem a descriure ací: YETI imperial stout

La cervesa:
Presentació: ampolla de 355 ml.
Alcohol: 9,5% vol.
Caducitat: 01/04/2011 (uf! Està molt passada)
Amargor: 75 IBU.

Descripció:
En destapar notem fortes olors de caramel cremat, herba i cirera confitada.

Aspecte:
Escuma espessa i marró fort, persistent i amb garlandes. Color negre, poc transparent amb tocs de robí.
Aromes 1. (nas)
Es nota de seguida l’alcohol amb un punt mínim de dissolvent. Segueix la olor de tarta de fruites roges. També trobem cacau i cafè. De moment, el llúpol només es manifesta mitjançant una olor d’herba, o més que herba, heura. (si trenqueu la fulla d’heura o la de taronger, per exemple, trobareu la olor que us estic comentant).
Tot plegat bastant vigorós però també bastant equilibrat.

Olors 1 (en boca)
Amargor molt poderosa. Cos corpulent, fort, contundent. Consistència gairebé cremosa. Olors de cafè i de mel amb un toc refrescant d’herba. Final cremat i toc notable de regalèssia. DMS no, diacetil tampoc.
Molt bona entrada. Robusta i contundent però agradable i sedosa. Efervescència lleugerament per sota del que estem acostumats.

Aromes 2 (nas)
Trobem mel i caramel acompanyats de forts tocs d’herba. També trobem xocolata i potser una mica de mantega (potser haurem de revisar la primera impressió pel que fa al diacetil). Pebre blanc i potser també coriandre. Ja sé que són molts "potsers" però és que en un tast, tot és molt relatiu i subjectiu. A mi em costa d'afirmar coses rotundament. Jo descric el que vaig trobant...
El perfil és poderós.

Olors 2 (en boca).
Cirera confitada, una mica de dissolvent i pa de mel (biscôme).
Alta densitat i viscositat. Un punt de dolçor, flaire lleugera de sucre candi i cafè. A moments sembla que estiguem prenent un cigaló. Més fruites: pruna negra seca.

Aromes 3:
La olor d’herba és cada cop més densa i ve amb alguna cosa floral. Trobem ferment, te verd i altre cop pebre. Molt al fons es podria trobar formatge.
Tarta de whisky?

Olors 3:
La xocolata domina el pati mentre que la regalèssia es fa més evident acompanyada d’una curiosa però indefinible dolçor. L’amargor no és cap broma, és forta, però compensa amb autoritat tota la impressionant parafernàlia de malts torrats. L’amargor és més aviat metàl•lica i persistent. També participa en el retorn, acompanyada de notes de cremat.

Impressions generals i opinió personal:
Una cervesa contundent, és el menys que podem dir. Tot i així aconsegueix un interessant equilibri de forces i permet un tast ben detallat relativament còmode. Correspon bé al que ha de ser una Imperial Stout oferint-ne una versió no gens desproveïda d’elegància. Un cru ben recomanable sempre que se’n puguin aconseguir versions dins de les dates de caducitat. Crec que he tingut sort i que m’han sortit un parell d’exemplars en perfecte estat.

El productor mateix recomana que es prengui acompanyada de carns rostides, formatges forts, especialment blaus i xocolata a tall de postres. Trobo que són molt bones suggerències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada