20 d’agost 2013

Fitxes de degustació ROCHEFORT 8

ROCHEFORT 8
Rochefort 8

Tota la informació que podeu necessitar sobre les cerveses d'abadia en general, Trappistes i Rochefort en concret es troba aquí.

Dades tècniques:

Data del tast: 16-08-2013
Caducitat: a l'ampolla figura un número que podria ser la caducitat: 30-05-17...
Lot: 11:22
Ingredients (veieu el mateix enllaç sobre cerveses d'abadia). Malts d'ordi, cereals crus, llevats i sucres.
Alcohol: 9,2%Vol.

Descripció.

En destapar:

Principalment mandarina i crema catalana.

Aspecte:

Escuma abundant de color marró clar (beix), persistent i formant garlandes. Cervesa de color caoba, marró amb toc carabassa.

Nas 1:

Fortes olors d'espècies, especialment pebre negre i alguna cosa de vainilla. També quelcom de canyella.
També es pot distingir una mica de DMS que desapareix ràpidament.
El llúpol, en un principi és prou present amb notes d'herba tallada, però es va retirant per deixar pas al perfil del malt: sucres cremats en diverses consideracions, galeta Maria, una mica de crosta de pa i molta pastisseria dolça. Val a dir que el perfil dolç és important. Al final d'aquesta etapa podem també parlar de tabac.
Quan era jove, vivia en un lloc on es feia una pastisseria que es deia Frangipane. No he sabut mai com es feia, però era com un pa de pessic molt especiat, amb canyella, clau d'espècia i altres coses. Per damunt hi havia una capa de sucre glace de color rosa... una cosa deliciosa. Doncs això és el que em recorda aquesta cervesa. Això és el més semblant que he trobat per internet:
Tarta frangipane de pera i xocolata La meva no duu xocolata, però.
També es nota bé el diacetil (mantega) i l'alcohol que acaba dominant una mica. Altrament i per acabar, alguna cosa de xiclet.

Boca 1:

Fortes olors de melasses diverses i de sucres torrats i cremats en diverses consideracions. També fruites molt madures, especialment mandarina i taronja i quelcom de pera.
Taronja

Pera
En boca, el perfil dolç també és pronunciat i dominant.
Es poden trobar notes florals de Ravenissa.
Ravenissa
L'efervescència és justa, al seu punt i l'acidesa aconsegueix el mateix nivell de justesa.
L'alcohol es nota molt, potser massa i tot.
D'amargor quasi no en parlaríem i, en qualsevol cas, seria per citar un toc lleugerament sec al final.
El cos és considerable però confortable i llaminer.
El glop és mitjanament llarg i el retorn es fa amb notes lleugerament cremades i un puntet d'amargor. És el moment on es nota més l'amargor, i és ben poca.

Nas 2:

Fortes olors dolces barrejades amb herba, notes de tabac i sucres caramel·litzats amb pasta dolça crua.
Altre cop podem parlar de pebre negre i ara també de pebre verd i de raïm.
Pebre verd
Sembla talment com si fes olor de moscatell.
El menys que es pot dir és que és una cervesa eminentment complexa.
Es nota un pèl de SO2 (llumins).
També trobo una mica de DMS (col). Quasi res.
Les notes de fruita són aquest cop menys fortes però podem parlar de mandarina i de pera. També alguna cosa lleugerament àcida però no cítrica com ara grosella o agrella.
Agrella
Al final, tot plegat recorda una mica la crema catalana.

Boca 2:

Olors de caramel, melassa i de núvol de sucre. Notes dolces molt importants.
Notes que es mouen entre el raïm i el vi de moscatell.
Efervescència justa i acidesa igualment mesurada.
Malgrat el cos i l'alcohol, es desprèn una sensació de fresc.
Es poden percebre diverses modalitats de pebre (negre i verd, segur). Parlaria potser també de clau d'espècia. Però no de plàtan.
El tacte és viscós, de cos fort, rodó, contundent.
No hi ha astringència, ni aspror. En canvi no està de més parlar d'una mica de diacetil (mantega) quasi més en el tacte que en la olor.

Impressions generals.

Un cervesa molt densa, contundent, forta i amb molta presència. Aromàticament és molt rica i poderosa, clarament decantada cap als perfils del malt i del ferment.
Una cervesa confortable, agradable amb un bon retorn una mica sec i potser, no ho he citat abans, lleugerament xocolatós.
Una composició molt ferma i potent. La paraula "confortable" s'escau especialment.
Malgrat la seva extraordinària factura, aquesta cervesa ofereix una mica de resistència i no permet glops molt voluminosos. No és la cervesa més bevible que m'he pres mai! No és una cervesa que es pugui prendre de qualsevol manera: requereix ser apreciada a glops moderats, en tranquil·litat i recolliment.

2 comentaris:

  1. aquesta la tinc pendent!
    el tema es que la 10 m'agrada molt i no se si aquesta 8 se'm fara curta

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tindràs cap decepció. Sembla que hagi de ser una versió aigualida de la Rochefort 10 o una versió reforçada de la Rochefort 6. Però no és el cas. Cadascuna té la seva personalitat, totes tres són com a mínim "confortables" i extremadament complexes. Tenen un aire de família, està clar, però les tres valen la pena.
      Fa uns trenta anys, vaig tastar una d'elles, no recordo quina, i era molt més amarga, s'assemblava a una Orval però sense acidesa. Ara, són pur vellut.

      Elimina