1 de febr. 2015

Fitxes de degustació - BLACK BOILER- La Mataró

La Mataró Beer

BLACK BOILER

Estil: 

 

Imperial Porter

Aquest estil no es contempla en la relació del BJCP. Però amb una taxa d'alcohol de 8,5%Vol, estaríem davant d'una Baltic Porter (al nostre bloc). Podem imaginar que s'ha anomenat Imperial Porter per emular les Imperial IPA. Aquest darrer estil és un invent recent dels productors americans que segueixen la tendència del seu públic que demana productes cada cop més intensos. "Imperial" ho va ser la Imperial Stout que vol ser una Stout especialment densa i poderosa de les que es preparaven per a la cort russa. Per tant, la idea de fer una cosa "imperial" és fer una cosa forta, intensa, poderosa, etc. En el mateix sentit es fan servir els vocables "doble", "extra" o "extrem". 
D'una Porter Bàltica estem en dret d'esperar un poderós perfil de malts amb caramels i melasses. També volem trobar olors de fruites seques (o melmelades de cirera, d'albercoc o altres) i fruites roges o baies. No serien acceptables aromes cremades mentre que es busquen tocs ben torrats. Altrament, l'alcohol serà notòriament present i podria aportar aspectes vinosos o licorosos.

Particularitats: 

Cervesa envellida en bóta de roure de Peinado (Peinado, si no m'equivoco, és una bodega manxega on es van fer els primers brandis espanyols quan la fil·loxera va destruir la quasi totalitat de les vinyes franceses.) En principi això hauria d'aportar alguns tanins i aromes de vainilla així com possiblement, algun efluvi de brandi.
Adjuncions de panses. Si no ho recordo malament, no és la primera cervesa aromatitzada amb panses d'aquesta broueria: La Baltic Porter ja en contenia i sembla que l'experiència fou concloent.
La Mataró
Black Boiler es deu referir, pel que fa al color al fet que la cerveses és molt fosca. El "boiler" era la part de la màquina de vapor on es generava el vapor, on bullia l'aigua. Potser "bullidor" en Català. I com ja sabem, l'emblema de La Mataró és una locomotora de vapor. Per als afeccionats, una joia.
Rèplica de la Mataró a l'estació de França de Barcelona

Altres dades tècniques:

Alcohol: 8,5%Vol.
Presentació: ampolla de 37cl.
L'etiqueta proposa "barrel aged".
No hi ha més informació.

Contacte:

www.lamatarobeer.com
tf: 655545984 - 937603185

Descripció:

 

En destapar:

D'entrada i principalment, aromes maltoses bastant denses. També quelcom fruitat sense definir i un toc de frescor de prat.

Aspecte:

No genera grans quantitats d'escuma però la que apareix és bastant cremosa, tenyida de beix i mitjanament persistent. Tampoc es formen adherències especialment espectaculars.
La cervesa és de color marró fosc, amb alguna transparència d'ambre fosc i potser carabassa. No es pot apreciar massa bé la transparència tot i cal dir que es nota que no és una stout en el sentit que sí que transparenta una mica.

Nas 1

El primer que es pot notar és com una mena de fons general molt clarament marcat de pansa. Aquest perfil fins i tot aporta un toc lleugerament vinós que pot recordar algun vi dolç.
Per damunt d'això tenim dos perfils que es cavalquen una mica: olor d'herba fresca o de prat, lleument mentolada i un perfil de mateixa intensitat de ferment fresc. Aquest segon desapareix en poc temps.
Podem descriure una tercera capa d'aromes, bastant intensa però que no s'expressa de seguida constituïda pels perfils aportats pel malt. Concretament parlaríem d'una nota dolça, tocada de melasses, aspectes torrats (no cremats) i d'algun caramel.
Finalment i per damunt de tot però d'intensitat modesta podem descriure alguns fruitats entre els que cal distingir pera molt madura (gairebé melmelada) i codonyat.
En nas no distingim res de fusta.

Boca 1

Efervescència modesta, ben ajustada al conjunt, refrescant.
Cos molt respectable però sense excessos, sense crear resistència. Tacte vinós.
Apreciables notes dolces barrejades amb fruites diverses, especialment cirera confitada, quelcom de plàtan, raïm (pansa) i potser mora.
També s'aprecia un aspecte d'alcohol d'intensitat notable que, barrejat amb la pansa, dóna la sensació de vi dolç de garnatxa.
L'aspecte dolç, tal vegada sigui una mica excessiu, un pèl embafador però com dèiem, sense arribar a la sensació de molestar la bevibilitat.
D'amargor, gairebé no en parlaríem perquè es mou en un terreny molt rodó i equilibrat alhora que ben discret.
També trobem notes àcides a mitjà termini, perfectament integrades i complint equilibradament amb la seva funció refrescant.
No s'aprecien notes cremades ni aspres o astringents. Tampoc es detecten defectes coneguts.
El conjunt és ric i complex, molt decantat cap al malt.
Val a dir que el conjunt és més bevible del que s'esperaria d'una cervesa d'aquesta densitat, i també resulta bastant digestible.
El retorn es fa en una amargor de bona qualitat (rodona i equilibrada), moderada i fins i tot elegant. El final és moderadament sec.

Nas 2

D'entrada podem parlar de notes fruitades entre les podríem esmentar el codonyat, el plàtan i l'albercoc sec.
En segona instància apareixen els malts dolços amb bastanta melassa i una mica de caramels. Cal esmentar un toc d'ensaïmada.
No apreciem cap mena d'espècia. Tal vegada, insistint molt podríem parlar de vainilla però aquest aspecte seria més atribuïble al roure (que d'altra banda segueix sense manifestar-se.) que a la fermentació.
L'herba fresca altre cop es deixa notar prou bé amb algun toc balsàmic agradable.
Les fruites es manifesten en forma de fruites del bosc, especialment mora i nabiu (aquest darrer amb el seu toquet àcid gairebé cítric).
L'alcohol és ben present però no es manifesta cap nota de dissolvent ni d'espècies.
Buscant molt, podríem anotar quelcom de fusta i potser un toc de T2N (he de dir que aquesta cervesa ha viscut a la nevera des del dia que la vaig rebre fins a avui). Però tot plegat és molt tènue i fins i tot hi ha confusió possible entre ambdues característiques.
L'aspecte general olfactiu és de vi dolç amb alguna nota de cafè (que no havia esmentat fins ara).

Boca 2

Efervescència discreta i fina. Lleugerament picant.
Viscositat notables de vi de missa.
Olors de codonyat, de pansa, de fruites roges, especialment de mora.
Nota dolça important, potser excessiva, un pèl embafadora.
Aspecte lleugerament àcid refrescant i potser fins i tot una mica cítric.
Múltiples tocs de melasses i una mica de caramel.
En el tacte es troba bé l'alcohol, més que en olor. No apreciem cap nota de dissolvent.
L'amargor es manifesta a la llarga, moderada i de qualitat rodona i equilibrada. Refresca bé tot i que s'acaba, molt al final, una mica seca. Però no és res exagerat.
Si guardem la cervesa força estona en boca, l'aspecte de pansa acaba dominant tant en olor com en dolçor.
En empassar, es nota un pèl de cafè.
A temperatura més alta, la cervesa es revela una mica més resistent. Tot i així, es manté una bevibilitat i una digestibilitat molt acceptables per una cervesa d'aquesta densitat.
Amargor final equilibrada, moderada i marcada de melasses i fruites roges.

Impressions generals

Una cervesa de tast, per beure a glops lents i confortables. El perfil general és ric i complexe. Dóna una sensació de força i contundència alhora que manté una entrada relativament fàcil.
Podem parlar d'una composició bastant ben acabada i prou integrada.
Potser cal destacar un perfil dolç una mica exagerat. La sensació de garnatxa dolça justifica l'ús de panses tot i que no estem segurs que no s'hagués aconseguit sense. Tal vegada hagués estat menys intens.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada