21 de febr. 2013

Fitxes de degustació Mikkeler Ov Ral IIPA



MIKKELER OV RAL IIPA
La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:
Estil: IPA, doble IPA? Crec que la doble IPA també es diu Imperial IPA. Al nostre blog: IPA Imperial
Ingredients: Malt d'ordi i avena. Llúpols (Simcoe, Centennial, Amarillo).
El nom:
Nom curiós que combina una referència a Orval i una curiosa iteració de la I de IPA: una doble IPA? OV RAL (Alguna cosa de runes...  o overall...)

Descripció:

En destapar:
Moltes olors florals. Entre elles, gerani, segur. Olors dolces com ara núvol de sucre. També es poden identificar notes de resina i tall d’herba grassa.
http://boutique.manuflores.com/img/p/1004-1440-thickbox.jpg

Aspecte:
Cap d’escuma marró molt clar de mitjana abundància, de bombolles mitjanes i regularment persistent. Forma garlandes.
Cervesa lleugerament tèrbola de color de mel clara molt atractiu.

En nas 1:
Primer, podem dir que ens assalta un munt de coses. De tantes que n’hi ha, costa discernir. Hi ha un perfil principal de malt amb olors de galeta, núvol de sucre i una mica de crosta molla de pa.
soxhle
 Buscant amb insistència, ens apareixeria una nota sofrada de llumins. També podem descriure aranja sense gaire dificultat. El perfil del llúpol ha aparegut al principi i després ha desaparegut. No he tingut temps de descriure’l. Potser molt al final ha aparegut una nota de resina, alguna cosa d’herba (prat) amb una nota final de gerani i/o de ravenissa.
Gerani
En boca 1:
En boca, apareix primer el malt amb olors dolces de núvol de sucre i sucre lleugerament cremat. Aquí, el llúpol és molt més present: olors d’herba fresca, herba tallada, resina i quelcom de planta grassa.
Planta grassa

Cos notable i efervescència més intensa que allò a què estem habituats i una mica picant.
Amargor lenta, molt seca i una mica metàl·lica, bastant llarga.
Malgrat la corpulència, el glop “passa” molt bé tot i que no podem dir que passi eficaçment la set.
Es produeix un retorn mig amarg i mig dolç amb fins i tot una lleugera nota picant.

En nas 2:
Amb molta escuma, trobem olor de ferment fresc però més aviat fluixa. Sinó, dominen les resines, l’herba i sobre tot el tall de planta grassa. Poc a poc va apareixent el gerani i, al final, l’aranja. 
Aranja
 Després de tot això, arriba el perfil del malt amb olors de núvol de sucre i sucre una mica cremat (o del caramel del flam).
Al mig del tast apareix olor de pebre negre i, molt a la llarga, de te negre.
Te gunpowder
Ens trobem davant d’una rica paleta. Al menys en nas, estem davant d’un cru complex i equilibrat.
La barreja de d’aranja i núvol de sucre pot fer pensar en alguna altra fruita. Potser pera?

En boca 2:
Aquest cop, primer venen les notes dolces i l’efervescència i també apareix un curiós toc salat així com una nota de xampinyó de París. Com dèiem, el dolç domina en olors i tacte. Sucre lleugerament cremat, pastisseria dolça, especialment, ensaïmada i galetes digestives (tipus Mc Vitie’s).
Galetes digestives
L’alcohol és ben notable.
Aquest cop, el perfil del llúpol es queda molt en segon pla. Citarem però la resina i el tall d’herba grassa.
El glop és molt persistent, dominat per l’alcohol i el perfil dolç. Molt al final, l’amargor apareix seca. El retorn és ric: cítric, floral i herba tallada tot plegat.
En nas 3:
En un principi, no apareixen coses noves. Ara per ara domina el llúpol, principalment amb notes d’herba. Aquest perfil augmenta en el temps. Així tornen a aparèixer les resines amb un punt d’aranja.
El sofre ja no ha aparegut més.
Les aromes de malt, ara, es mantenen en un pla molt discret. Amb prou feines es noten. Podem dir que el conjunt evoluciona, canvien les percepcions amb el temps.
En boca 3:
En boca domina completament el malt: caramel, un no res de melassa, pastisseria dolça (ensaïmada de cabell d’àngel).
Ensaïmada
L’alcohol es fa notar fortament (10,5%!) però sense cap nota de dissolvent. Molt al final, trobem una nota perfumada poc definida.
El cos és corpulent però el glop passa molt bé. Tot plegat és bastant llarg.
Impressions generals:
Un cru molt consistent però elegant i bastant homogeni. Una cervesa d’aperitiu no gens pesada, de glop llarg, amb un retorn ric. Una cervesa que evoluciona en el temps i que dóna sensacions cada cop més agradables.
No és una cervesa que poguéssim presentar a un neòfit, però tampoc cal ser un gran amant de les rareses per a poder apreciar-lo. Cal però que ens agradi l’amargor perquè al final de tot, és el record més intens que ens emportem.
Si en trobo una altra ampolla, intentaré casar-la amb un bon Emmental d’al menys sis mesos. Tinc la sensació que el toc acidet del formatge faria un bon veïnatge amb aquesta cervesa.


Notes:
Centennial:
El llúpol Centennial forma part d'un grupet que s'ha anat formant de llúpols els noms dels quals comencen amb la lletra C: Centennial, Cascade i Columbus que presenten característiques similars.
Origen: EUA. Va ser conreat  en 1974 (conegut com  aCFJ90) i llançat al públic el 1990. Es tracta d'un encreuament entre moltes varietats diferents, entre les que trobaríem:
Brewer's gold, Fuggle, East Kent Golding i Bavarian (?).
Aromes una punyents, cítriques amb tocs florals però menys que el Cascade i amb una amrgor més forta que el mateix llúpol citat.
Àcids alfa: entre 9 i 12 %.
Amarillo:
Origen
: Estats Units
Aroma: Fruitat, més taronja que aranja, floral.
Àcid alfa: 8 - 11% (superior a Cascade)
http://en.wikipedia.org/wiki/Amarillo_hops

Simcoe:
El Simcoe va ser llançat el 2000 per l'empresa Yakima Chief a l'estat de Washington. És un d'aquells llúpols que estan estretament associats amb les IPA. També està relacionat amb l'intent generalitzat de produir cerveses "diferents". Els seus pares són desconeguts, però es compara amb Cascade.
És un llúpol de doble ús (aromàtic i amarg) amb un alt potencial d'amargor. El contingut en àcid alfa es troba entre 12,0% i 14,0% amb un contingut d'àcid beta relativament baix de 4,0% -5,0%.
La co-humulona per aquesta varietat és molt baixa (entre els nivells més baixos:  12,0% -15,0%). Això fa del Simcoe una bona opció per a l’amargor.
El Simcoe també és conegut per les seves qualitats aromàtiques. Es descriu com a fruitat amb notes de pi i de terra. Aroma complex.

2 comentaris:

  1. Me han entrado unas ganas tremendas de probarla! Una descripción muy detallada y minuciosa, así da gusto... he visto esta cerveza muchas veces, pero no se porque nunca me he decidido, ahora sé que de la próxima no pasa seguro. Un saludo y muchas gracias!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de decir la verdad: la escogió Maria de 2D2 un dia que le pedí que me pusiera alguna curiosidad que le viniera en ganas a ella...
      Un buen consejo.

      Elimina