30 d’ag. 2013

Fitxes de degustació - Shepherd's Neame - INDIA PALE ALE

SHEPHERD'S NEAME

INDIA PALE ALE

Es nota que la foto és meva

Nota històrica:

Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una broueria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La broueria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una broueria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la broueria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la broueria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la broueria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame que va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.

Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.


La broueria:

Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom

web: http://www.shepherdneame.co.uk/

La cervesa:

Segons la revista Bars & Beers, en el seu supplement Brewmaster, (Bars & Beers nº23 vol. 2 / 2013), les receptes de la IPA que presentem ací i la de la DOUBLE STOUT daten del segle XIX i han estat gaurdades a la mateixa broueria de forma codificada per evitar que es poguessin imitar.
Amb l'ajuda de l'arxiver de l'empresa, John Owen, els mestres brouaters han pogut desxifrar aquestes receptes i han ressuscitat les cerveses.
Un element important en aquestes re-creacions és el fet que la broueria de Faversham encara conserva els maceradors de fusta que s'usaven en el segle XIX. D'altra banda, els malts procedeixen de la mateixa malteria familiar, els llúpols són de la regió mateixa i les aigües també són les mateixes donat que són les del pou de la finca. Pel que fa a ingredients, sembla que queda tot salvat. (es podria discutir si es tracta dels mateixos ordis i dels mateixos procediments de maltejat, i també podríem fer-nos preguntes sobre els llúpols que, avui en dia, estan bastant lluny de ser el que eren -són millors en molts aspectes!).

Estil:
Pel que fa a aquesta cervesa en concret, un dia haurem de fer una sèrie de posts en el que haurem de trencar molts mites sobre la IPA. Aquest llegendari estil va nàixer al segle XVIII però no en les condicions que es diuen en la majoria de texts a l'abast.
Referència estilística: al BJCP i al nostre blog.

Detalls tècnics:
Alcohol: 6,1% Vol.
Presentació: ampolla de 500mL
Ingredients: Fuggles local.
Caducitat: Setembre 2013
Data de la degustació: 28 Agost 2013
Lot: L270 19 21A

Descripció:

En destapar:

Herba i caramel mitjanament torrat.

Aspecte:

Escuma lleugerament tenyida, bastant densa, persistent i formant bones garlandes.
Cervesa de color de coure o d'ambre clar perfectament transparent.

Nas 1:

Primer es pot identificar la típica olor de DMS, aromes marítimes però és una cosa fluixa i passatgera, desapareix ràpidament.
En un principi, hi ha un aspecte dominant de malt amb olors de caramel (no molt fet), un punt de mel i núvol de sucre de fira. (Us heu fixat que el núvol de sucre té millor olor que gust?)
Núvol de sucre
Després apareixen olors fruitades entre les que podem identificar préssec i maduixa. També parlaria de nespra però és un extrem.
Nespres
En espècies, citaria clarament la vainilla, notes residuals de canyella i quelcom de pebre negre. Insistint i rebuscant potser també haurem de descriure alguna cosa de ginebró (o de ginebre).
Ginebró amb les seves llavors
Altrament, hem de citar una nota de mantega i tal vegada de nou que evidencien la presència d'una mica de diacetil (res de l'altre món).

Boca 1:

En primer lloc apareixen els caramels, la mel i quelcom de melassa.
Segueix molt de prop una certa amargor, una mica punyent i, de moment bastant integrada.
L'amargor va adquirint força al llarg del tast.
La persistència es fa en una barreja molt equilibrada de caramels i d'amargor. Al final acaba dominant aquesta darrera, amb un afegit de curiosos tocs picants.
El cos és consistent, entre mitjà i fort, i la viscositat és bastant lleugera, aigualida diríem.
El glop és molt llarg i, al final, revela un punt molt discret d'acidesa (com pólvores de llaminadures àcides)
Llaminadura àcida
Astringència no; Aspror, tampoc; Diacetil l'hem citat (molt poc).
L'alcohol es nota però queda integrat com l'amargor.
En general, la cervesa és bastant bevible tot i que revela una mica de resistència.
La composició està molt ben ordenada, ben acabada, eminentment professional. Despunta una mica l'amargor, però diria que això és bastant propi d'una IPA.

Aspecte 2:

Escuma molt cremosa (com si la cervesa fos tirada amb nitrogen), molt densa i molt persistent.

Nas 2:

Amb molta escuma, aquest cop sí que es pot distingir una mica de DMS. Però val a dir que és estrictament testimonial. En canvi, hi ha bones olors d'herba amb afegits de resina i notes més dures de caràcter metàl·lic.
A mesura que va desapareixent l'escuma, venen notes caramel·litzades i fruitades. El caramel és més aviat com un almívar una mica torrat, no és el típic caramel. Més aviat com xarop d'erable.
Xarop d'erable
El perfil fruitat inclou clarament la pera i tocs de maduixa.
Pera i maduixa (amb comins i no sé què més)
En nas, percebem quelcom picant com pebre negre i pebre vermell (potser alcohols de fusel?). Finalment, podem parlar d'una mica de crosta de pa i de quelcom de grosella verda.

En boca 2:

Tacte molt vellutat, agradable, amb una fina efervescència, baixa però lleugerament picant. 
Dominen en primer lloc els caramels i les melasses. De mel no n'hi ha. 
En un primer temps, l'amargor gairebé no es nota, però al cap d'una estona, apareix, acompanyada d'un toc àcid.
Tornem a apreciar una barreja bastant ben aconseguida de notes dolces de caramels amb aspectes àcids i un pèl aspres de grosella verda.
Grosella verda
Sinó, altre cop podem citar la pera i, en una mesura molt més modesta, la nespra.
El final és bastant amarg, mig sec i mig metàl·lic. També podem repetir que el glop és bastant llarg i persistent i que, a més com més s'allarga, més s'amarga. No és un final gaire amable, és una conclusió robusta.

Impressions generals:

Un excel·lent representant de la IPA anglesa. En aquest sentit, figuraria com a clàssic al costat de la IPA de Marston's.
És un producte molt ben acabat, professional, sense fissures, sense dubtes ni embuts. També és una cervesa complexa, poderosa tot i que es pot notar una bona composició o compensació. Com ho dèiem, es resisteix una mica, però això és propi de la majoria d'IPA.
Un representant doncs molt digne de l'estil i del saber fer anglès en matèria de cerveses, molt apte per als incondicionals d'aquest estil i per als amants de l'amargor en general (tot i que aquests potser trobaran el viatge una mica curt).
Des del meu punt de vist personal, es tracta possiblement del millor producte Shepherd Neame.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada