OYSTER STOUT
La broueria.
Parlar de Marston és parlar d'una cosa bastant enorme en tots els sentits. L'empresa, en realitat és el resultat d'un munt de fundacions, fusions i adquisicions de diverses broueries. La més antiga seria la Cockermouth Brewery, fundada en 1828. Realment, el procés ha estat bastant lent i Marston's ara es diu Marston's PLC (des de 2007) i inclou cinc marques que han mantingut el nom:
1.- Wolverhampton brewery (que inclou des del principi Bank's brewery i moltes altres que es van anar adquirint)
2.- Marston propiament dit a Burton-on-Trent que també és el resultat d'unes amalgames ferotges.
3.- Cockermouth Brewery. (La més antiga i la més dirigida cap a la distribució - fundació i adquisició de pubs).
4.- Wychwood brewery (una espècie de refundació de broueries més antigues que ja havien procedit als seus moviments de concentració)
5.- Ringwood brewery. La més jove: 1978.
La quantitat de clàssics i d'especialitats produits en aquestes cinc broueries és impressionant. No podem entrar en el detall. Només diré que s'ha elaborat a Marston's una sèrie de single hops que m'agradaria molt degustar.
Una altra particularitat de Marston, són els Burton Unions. Les broueries de Burton eren conegudes per l'ús d'un sistema de recirculació de la fermentació conegut com la Burton Unions. Inventada a la dècada de 1830, el sistema dels Union consistia en una filera de bótes de fusta connectada a un canal comú a través d'una sèrie de tubs. El propòsit pràctic del sistema Union era per permetre que l'excés de llevat (llevat d'escuma) fos expulsat dels barrils sense deixar buit massa espai dins de les bótes (per evitar oxidacions). El sistema es va perfeccionar ràpidament per separar qualsevol cervesa separada del llevat expel·lit, i permetre que fluís novament dins de les bótes per continuar la fermentació.
Es diu que els Burton Union han propiciat el manteniment de les soques de llevat utilitzades en l'elaboració de la cervesa des de mitjan segle XX. (Més info).
 |
| Burton Unions (Wiki) |
La cervesa.
L'estil i altres dades tèniques:
Malgrat el seu nom que vol referir-se a la època en la que la gent de Londres apreciava la combinació de stout i d'ostres, es tracta d'una stout seca. BJCP. Al nostre blog.
Presentació: ampolla de 500mL
Alcohol: 4,5%Vol.
Caducitat: 27 de Setembre 2013.
Lot: 2240 01:35
Ingredients:
Malts torrats d'ordi i segurament malts base Pale.
Llúpols anglesos tradicionals: Fuggles i Goldings.
Ferment de la casa del qual diuen que és especialment actiu i atenuant amb un interessant perfil de productes annexes.
Descripció:
En destapar:
Raïm, herba, grosella i xocolata.Aspecte:
Escuma de densitat variable, de color marró. Bastant persistent i amb prou garlandes.
Nas 1:
La cervesa, una mica massa freda, ofereix primer el clàssic i habitual toc de DMS. Una cosa lleugera que desapareix ràpidament. Esvaït aquest aspecte, es pot descriure un aspecte de cirera confitada. Després podem olorar quelcom d'herba i un rastre de regalèssia. També podríem parlar, tot i que en una presència més restringida, de mora i de saüc. |
| Saüc |
A mesura que la cervesa es va escalfant, podem anar trobant quelcom de xocolata fina, però de moment, molt discret. Volguéssim, podríem parlar d'una mica de cafè, però n'hi ha menys que de xocolata.
Al final, em ve una agradable sensació de pa de pessic amb prunes negres.
Boca 1:
Cos poderós i notable viscositat. (No és el mateix).Efervescència molt reduïda. Però val a dir que aquesta quantitat és la justa i correcta per permetre una aprensió rica i correcta de tot plegat.
Fortes notes de xocolata negra, amb el seu toc lleugerament cremat.
 |
| Xocolata negra |
Astringència, no. Aspre i/o acre: per ser una stout, n'hi ha molt poc per no dir gens. Per a mi és una especial qualitat.
El DMS ja fa estona que no es percep i passa el mateix amb el diacetil.
Ara, la regalèssia ha desaparegut. El perfil de "vegetal verd" que sol aportar el llúpol no es fa gens evident. El pes de les aromes és degut als malts quasi cremats.
Una stout molt fàcil de beure, amb un cos notable. M'agrada especialment que, amb aquesta stout, s'ha aconseguit un producte especialment elegant, cosa molt difícil en un estil que sol ser "robust", com ho indica el seu nom, i que sol patir excessos en aquest sentit. Recullo en especial l'absència d'acritud que condueix a una combinació molt compensada, equilibrada i, com dèiem, elegant.
Nas 2:
Amb molta escuma, trobem grosella verda, un toc de DMS, herba i xocolata. Cal deixar escalfar.Un cop escalfada la cervesa, podem parlar de poma, d'herba i de caramel.
Jo diria que trobo alguna cosa fugissera de SO2.
Ara es nota una mica més de cremat. En matèria de fruites, parlaríem de baies roges en general, però curiosament, es noten menys que en fred. L'equilibri ha canviat.
En canvi, es fa patent un perfil general lleugerament dolç que fa que els aspectes fruitats es percebin en forma madura o confitada.
 |
| Melmelada de cirera |
Finalment, cal parlar de xocolata. Una xocolata molt fina, però, res de brusc.
Aspecte 2:
Aconseguim una escuma més densa i consistent (si es pot).
Boca 2
Amb la cervesa ja més temperada, el cos apareix com a més rodó i fort. En canvi, la viscositat es nota menys.Podem descriure fortes olors de xocolata desfeta o de xocolata amb llet.
El cremat es nota molt poc.
Al darrera de la xocolata podem trobar aromes de de fruita, especialment poma i cirera, tot plegat molt madur.
Acidesa altre cop ben present però només mantenint la cervesa un bon moment en boca. El glop no és gaire llarg i es fa un retorn lleugerament tenyit d'herba acompanyat d'amargor que va en augment fins a oferir un final sec.
Segueix essent fàcil de beure i passa la set sense problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada