26 d’agost 2011

Fitxa de tast - Montseny Malta


Cervesa del Montseny
La cerveseria (ja n’hem parlat amb la Malta Cuvée)
www.ccm.cat


Montseny Malta
Estil: Pale Ale
Presentació: Ampolla de 0,33L
Caducitat: 27-06-2012
Alcohol: 5,1%Vol.
Temperatura aproximada del tast: comencem a 10ºC i acabem a 16ºC.

Descripció:
En destapar i ensumant el coll de l’ampolla, trobem de cop ferment fresc, ortiga, flor blanca (ravenissa) i caramel.

Aspecte:
De color coure fort i prou fosc, ben transparent. Escuma poc persistent.

Aromes (nas):
Olors florals bastant intenses, confirmem la Ravenissa. També acompanya la olor de flor un toc d’herba barreja d’ortiga i de gramínia tallada. Acte seguit, apareix fortament la mel o millor, la melassa amb un notable toc de xocolata. En el fons una cosa poc definida que podria assemblar-se a la camamilla.
En un segon passatge, altre cop es pot notar el caramel i la melassa. Insistiríem en la Ravenissa amb un toc de pebre negre.
Un tercer pas no aporta res de nou.

En Boca:
Es nota en primer lloc poca efervescència, cosa que, per altra banda pertany a l’estil en les seves formes més originals.
El llúpol en forma d’herba tallada és molt present i no permet trobar massa coses del perfil del malt. L’amargor és notable tot i que dins d’un marc molt acceptable. És mig seca i mig metàl•lica i te la facultat de durar molt de temps.
Al segon cop, l’herba deixa aparèixer una mica el malt en forma de mel. Busquem alguna forma de forneria però no la trobem (molt a la llarga i dins del retorn apareix com per art de màgia un toc de crosta torrada de pa). Si en canvi que se segueix notant una agradable olor de ferment fresc amb un puntet gairebé indistingible de formatge. Segueix essent amable i agradable la viscositat que ens fa dir que el cos és entre mitjà i notable. No és ben bé corpulent, és una cosa més amable.
Un tercer pas tampoc aporta res de nou en boca. A la llarga es fa un retorn d’amargor amb una punta d’acidesa amb prou feines acompanyada d’olor de flor. Cap estridència.

Valoració general.
En definitiva, una cervesa que quadra perfectament amb l’estil anunciat però que es decanta amb força cap al perfil del llúpol. És bastant amable perquè no agredeix, ni aclapara per cap costat. Però tampoc em fa aixecar núvols de pols d’entusiasme. Un bon producte per a passar bons moments sense més.
Jo intentaré un aperitiu amb seitons i/o altres “encurtidos”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada