21 d’oct. 2012

Notes de tast - Badger - FURSTY FERRET



Hall and Woodhouse
BADGER
FURSTY FERRET
El lloc:
Blandford es troba en el comtat de Dorset al sud d'Anglaterra, prop de Bournemouth. El seu nom complet és Blandford Forum. Es tracta d'un poble que, actualment, te uns 8000 habitants.

La brouateria:
Badger és el nom que va rebre la cerveseria pels voltants de 1875. Abans, en 1777, Charles Hall l'havia batejada " Ansty Brewery".
La història d'aquesta brouateria és la típica d'una empresa familiar anglesa que va saber plantejar bé des del punt de vista econòmic i empresarial: absorcions de competidors, diversificació amb productes no-cervesers, modernització de les instal·lacions, etc. Detalls de la història es poden trobar en aquest enllaç.
Actualment, aquesta brouateria encara es pot considerar un "negoci familiar independent". Pels temps que corren, és tot un repte.
Hall & Woodhouse també produeix altres begudes no fermentades.

Contacte:
Hall & Woodhouse Ltd,
The Brewery,
Blandford St. Mary,
Dorset, DT11 9LS
Tel: 01258 452141
Registered in England with company number: 57696
VAT number GB185683617.

L'estil:
El productor ens diu que es tracta de una "Premium Ale". No és que aquest estil existeixi, però podem imaginar que es tracta d'una BITTER que es pot qualificar de Premium, Best o Special.
L'estil al BJCP: 8B i al nostre blog:
Olor: Aromes de llúpol entre molt i res. Diacetil i caramel entre poc i res. Fruitat moderat. Els millors exemples tenen olor de malt. PHS: floral, bruc, poma, perfum algun cop.
Aspecte: Or mitjà fins a coure-marró mitjà. Poc cap d’escuma per la baixa carbonatació.
Gust: Diacetil (nou) i caramel entre poc i res. Malt mitjanament present. Amargor entre mitjana i forta. Olor de malt Crystal i sovint també aroma de llúpol. Equilibri decididament amarg tot i que hom procura que no tapi els gustos de malt. Fruitat de la fermentació. Hauríem de percebre la mineralitat de l'aigua darrere l'amargor. Final sec.
Còrpora: Cos entre mig lleuger i mitjà. Baixa carbonatació. En exemplars en ampolla, la carbonatació és més alta..

La cervesa:
Es tracta d'una de les nombroses receptes que aquesta gran elaboradora produeix en quantitats industrials i que serveix en ampolles, barrils i llaunes. Un senyal no del tot positiu és que s'envasa en ampolles de vidre transparent i que s'hi afegeixen sulfits per a assegurar la conservació.
L'empresa és molt discreta sobre els ingredients i tot plegat, de manera que no sabem si el cru és pasteuritzat o no.
Premis: 2010 Medalla de bronze en la categoria "Beer" (?) al Taste of the West Awards.
Fursty Ferret: fursty val per thursty. De manera que ens trobem davant d'una fura assedegada. El nom es refereix a les fures que rondaven a la porta del darrere de la brouateria per tal de veure si podien arrambar una mica de cervesa per a desalterar-se.
Crec que es tracta millor d'una mostela...

Data del tast: 20-10-2012
Caducitat: ?
Presentació: ampolla de 500mL
Alcohol: 4,4%Vol.
Temperatura  del tast: de 8ºC en amunt.

Descripció:

En destapar:
Olor d'ortiga principalment. També olor de pa bastant torrat i alguna cosa de sofre.
Urtica dioica
Aspecte:
Escuma blanca bastant espessa i molt persistent i formant molt confortablement garlandes de llarga durada. Cervesa de color d'ambre molt clar o de mel clara.

En nas 1:
Olor de ferment fresc i de tall de fulla d'heura. Apareixen notes dolces i un perfil més sofrat del compte. També es poden identificar olors de pa. Al cap d'una estona, la nota sofrada desapareix i deixa lloc a un bon perfil de malt amb mel i crosta de pa.
En boca 1:
D'entrada, olors de mel i de pa. Sensació de viscositat mitjana. També hi ha un toc dolç que, de moment, no es resol en cap fruitat.
Un perfil general bastant modest al capdavall.
L'amargor és fluixa però es va accentuant amb el temps. Tampoc es pot parlar de cap persistència rellevant. Potser la dolçor amelada persisteix una mica més que la resta.
Olors d'hidromel potser
Aspecte 2:
Cal dir que, si bé no se'ns ofereix un gran foc d'artifici d'aromes i gustos, l'aspecte és pràcticament immillorable. L'escuma és gairebé perfecta: densa, persistent i formant unes impressionants garlandes.

En nas 2:
Altre cop olor de ferment fresc. Sinó, trobem tall de fulla o fins i tot de planta grassa. També es pot trobar una certa olor de pebre negre. A la llarga tornen a aparèixer les notes dolces però segueixen no sent identificables ni suggerint cap fruita. Potser alguna cosa floral tot just mencionable. Potser gerani (?).

En boca 2:
De bones a primeres, cos mitjà o fins i tot per sota de la mitja. Bona bevibilitat, cap aspror ni astringència de cap mena. Ni Diacetil ni DMS.
Importants tocs de bescuit i de mel.

Lleugera acidesa final que podria resoldre's en taronja.
 
Amargor tot just notable.
Retorn principal de mel, persistent i amb un final sec.

Ulteriors tastos n ofereixen res de nou.

Impressions generals.
Ens trobem davant d'un producte correcte sense més, professionalment consistent. El perfil però és una mica pobre pel meu gust; un pèl decebedor. Havia tastat aquesta cervesa fa un munt d'anys i no en tenia un record tan migrat.
Sigui com sigui, és una cervesa que passa molt bé, que no presenta cap resistència que jo hagi pogut notar.

Altres apreciacions:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada