30 d’abr. 2015

Fitxes de degustació - Fyne Ales Scotland - JARL



FYNE ALEA SCOTLAND.

JARL


Broueria:
Fyne Ales
Achadunan
Cairndow
Argyll
PA26 8BJ
United Kingdom


Jarl és, en les llengües escandinaves, l'equivalent al títol de comte o de duc (cf. l'anglès «earl»).

De Viquipèdia: En la mitologia nòrdica, Jarl era el fill de Ríg (Heimdal) i de Modir (la sang més pura). Ríg parla a Jarl sobre les runes i altres màgies, així com del llenguatge de les aus. Jarl reuní llavors a alguns homes i conquistà diverses terres. Després es casà amb Erna, amb qui tingué onze fills, els avantpassats dels guerrers de la societat nòrdica.
No tinc coneixement que la mitologia nòrdica arribés a Escòcia.

Sembla qu “Fyne” es refereixi a una comarca o quelcom semblant:
De Wikipedia:
Loch Fyne (gaèlic escocès: Loch Fine, pronunciat [lˠ̪ɔx fiːnə],  que significa llac de la Vinya i del Vi, és un entrant del mar a la costa oest d'Argyll i Bute, a Escòcia. S'estén 65 quilòmetres (40 milles) terra endins des del Sound (entrada) de Bute, pel que és el més llarg dels entrants de mar d’Escòcia. Està connectat amb el Sound de Jura pel Canal de Crinan. Encara que no hi ha evidència de que les vinyes creixessin allà, el títol és probablement honorífic, cosa que indica que el riu, 'Abhainn fines ', era un riu molt respectat.

La broueria s’ha fundat l’any 2000 per Jonny i Tuggy Delap. Més informació sobre la seva història.
El que ens interessa és que volen posar en evidència les seves ganes de fer íntegrament ells mateixos les seves cerveses, utilitzant la seva aigua, principalment de pluja, i malts del seu país. Però fan una excepció i introdueixen llúpols americans. La moda és la moda.



Dades tècniques:

No disposem de molta informació:
Presentació: Ampolla de 330 ml
Alcohol: 3,8%Vol.
Lot: LO 711 / 1139
Caducitat: Maig 2016
Ingredients: possiblement malt d’ordi Maris Otter o alguna imitació de les que circulen. Llúpols americans diria que barrejats amb alguna cosa autòctona.

Descripció:

En destapar:

Olors cítriques i de caramel.

Aspecte:

Escuma de densitat mitjana, mitjanament persistent i formant espectaculars garlandes.
Cervesa daurada lleugerament tèrbola. No hi ha cap solatge a l’ampolla.

Nas 1:

Perfil aromàtic bastant barrejat. En primer lloc apareixen notes caramel·litzades poc fetes. També podem descriure una aspecte gens menyspreable de núvol de caramel de fira. Accessòriament, podríem citar quelcom de melmelada d’albercoc.
Notes perfumades fresques amb components d’herba, fruites tropicals (amb els eu perfil dolç). Hem d’esmentar també un no-res de bleda i d’H2S.
En nas, diria que domina el perfil càlid del malt i del ferment bastant compensat per la nota fresca de llimona.
En el capítol dels aspectes menys favorables, hem de parlar d’un toc de sabó/cera. És molt poca cosa.

Boca 1

Efervescència molt fina, gairebé picant, d’intensitat ajustada.
Les primeres olors que apareixen són les de resina i de camamilla.
Al marge d’una mica de DMS, podem descriure aromes de gra i de pa molt fresc. Potser quelcom de galeta.
L’amargor és punyent i metàl·lica, no gaire refrescant ni gaire seca. És de qualitat mitjana mentre que la seva intensitat és més aviat forta.
El cos no compensa aquest aspecte i es queda en quelcom bastant lleuger.
En empassar, percebem coses fruitades i florals molt fugisseres. Parlaria eventualment de gerani i de fruites tropicals (mango, maracujà...)
El final és llarg i bastant dur.

Nas 2

Amb molta escuma, es nota bé el DMS i s’hi afegeix H2S. Val a dir que, passada l’escuma, com era de preveure, desapareixen.
Al marge d’això trobem aromes cítriques acompanyades de notes de forneria dolça entre les que destacaríem la olor de l’ensaïmada acabada de sortir del forn i el núvol de fira. També hi ha un record llunyà de toffee. Dubto si descriure’l com a Diacetil, malt caramel·litzat o butirat d’etil. A baixes intensitats, aquestes coses s’assemblen. Malgrat la baixa intensitat d’aquest perfil, la seva presència no és de menor importància. És un perfil actiu, agradable i atractiu. Recorda una mica la melmelada (d’albercoc) però no te res a veure amb la mel. És quelcom indefinit entre caramel i fruita.
A part d’això, diria que s’ha procedit a un “llúpol en sec” o a unes addicions molt tardanes de llúpols exòtics que impliquen, a part de la fruita tropical, olors de camamilla, de resina de Pi i un toc d’eucaliptus així com, simplement, un no-res d’herba fresca. Potser millor prat.

Boca 2.

Efervescència molt fina, un pèl picant, molt ajustada.
Notes àcides, compensades per aspectes de gra, de pa fresc així com un cos més contundent que en Boca 1.
El malt ofereix una millor expressió aportant galeta i pa de pessic. No són tons molt intensos però són molt agradables.
L’amargor, com era d’esperar, és menys forta però segueix essent d’una qualitat poc atractiva. És punyent i dura. I el final, tot i ser llarg, s’acaba així, sense cap aroma que ho mitigui.

En general, la cervesa és fàcilment bevible, fàcil de pair, molt persistent i passa bastant bé la set. No és equilibrada ni en nas (on podríem dir que domina el malt), ni en boca (o mana el llúpol).

Impressions generals:

La JARL és olfactivament molt atractiva i fins i tot afalagadora, amb olors de caramels poc fets, notes de núvol de fira i aspectes de pastisseria dolça com ara galeta i pa de pessic. Les aportacions tardanes de llúpols introdueixen olors d’herba, de fruites dolces i de resines. Aquestes darreres endureixen l’aprensió general de la cervesa, especialment en la seva llarga persistència en boca. És possible que la qualitat de les aigües escoceses es faci notar especialment en la qualitat suau de la deglució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada