3 de set. 2013

Fitxa de degustació - Adegas Meduiña - DEMO NEGHRO

ADEGAS MENDUIÑA

Demo Neghro


La broueria:

Valeria i Alberte van començar el seu periple en el món de la cervesa en 2002 a la Patagònia on havien anat per una feina i on van descobrir el món de les cerveses artesanes. Com molts productors actuals, a falta d'escola de cap mena, van fer-se primer brouaters casolans i van llançar-se a l'aventura en 2008. El llançament real, però data de 2011.
Adegas Menduiña significa bodegues Menduiña on aquest nom és el d'una platja de Cangas de Morrazo. No hauria de ser necessari dir que estem parlant de Galícia.
Més informació es pot trobar en un article de Bars & Beers nº 24 que recomano ferventment.
Ressaltaria que en aquesta broueria s'intenta dur a terme un producció sostenible alhora que variada i imaginativa. Diria que la idea bàsica consisteix en reinterpretar estils clàssics adaptant-los al seu lloc de residència.
Una altra idea que sembla conduir Adegas Menduiña, és la preocupació per oferir un producte lliure de manipulacions químiques i genètiques de tota classe.
Es pot trobar un document sobre la Demo Neghro de Adegas Menduiña en aquest enllaç.

Contacte: 

Estrada de Aldán, 16 As Barreiras
36940 Cangas do Morrazo
Pontevedra
GALICIA
Tel: +34 986. 30. 32. 33
E-mail: info@menduina.eu
http://www.menduina.eu/

La cervesa:

Caducitat: 05/2015
Lot: DN02/11
75 IBU
Alcohol: 7,2%Vol.
Presentació: ampolla de 33cL.
Ingredients: malts d'ordi, de blat i d'avena.
No ens diuen res dels llúpols.
Fermentació: 2 setmanes
Maduració: 8 setmanes
Acondicionament: 10 setmanes.
Estil: Imperial Stout. Referència BJCP. Referència al nostre blog.

Descripció:

En destapar:

Olors de caramels torrats i cremats, amb notes de fusta i una mica d'herba. SO2 segur.

Aspecte:

Escuma molt cremosa de color beix, molt persistent però poc donada a fer garlandes.
Cervesa negra amb transparències de color marró/rubí.

Nas 1:

Amb molta escuma, al començament, topem amb el clàssic DMS amb olors de marinada que desapareix ràpidament. Acte seguit apareix una barreja d'herba o de fulla i de caramels diversos. Aquests darrers són els que dominen.
És difícil detallar el fruitat, però diria que apareixen baies, en especial ribes roges. Sinó també hauríem de citar pa de pessic de xocolata.
Pastís de xocolata
L'herba comença dura i una mica metàl·lica, però es va fent més suau i apareixen tons florals, principalment baladre rosa.
El SO2 segueix present malgrat l'estona que fa que la tenim abocada.
També hem de parlar de toffee amb un punt de cafè.
Al final i en forma de tela de fons, parlaríem de crosta de pa ben torrada.
pa més cuit de compte

Boca 1:

Olors fumades i cremades bastant compensades per una amargor refrescant. Aquesta, malgrat els seus 75 IBU, no és abassegadora. Hi és i es nota, però queda molt ben contrarestada.
El cos és entre mitjà i fort, però més mitjà. No es detecta una una viscositat especial.
Els cremats, tot i ser moderats, s'emporten gairebé tot el perfil aromàtic.
El glop és molt llarg, especialment en els perfils cremats.
La cervesa resulta una mica acre o aspra.

Nas 2:

En nas, l'escuma ofereix propostes de DMS (altre cop), de fulla amb notes lleugerament caramel·litzades.
A més de fulla, podem parlar de resina.
També podem anotar rastres de forneria, crosta de pa molt torrada, pasta de pa sense coure i notes llamineres (entre altres, regalèssia).
Bastons de regalèssia
No distingeixo clarament cap fruita. El perfil fruitat és molt fluix. Potser una mica de pruna negra seca.

Boca 2:

Efervescència fina amb olors de cremat (en especial fusta cremada). El cos és mitjà. La cervesa és fàcilment bevible.
L'acidesa només apareix a la llarga. Astringència, no; aspre (acre), més del compte però tampoc res aclaparador.
Trobo notes cítriques cap al final, especialment llimona, sense cap mena de compensació dolça.
El tast és llarg i en aquest temps es manifesta l'acidesa i l'amargor, i aquesta darrera va en augment.
El final és sec.
Es fa un retorn amb notes herboses.

Impressions generals:

La composició general no es perd ens molts matisos: els cremats dominen amb una força poc mesurada i sense compensació apreciable. Tot el demés s'ha de cercar amb esforç perquè sinó no s'aprecia.
No es tracta d'una cervesa especialment transcendent ni presenta un perfil molt diferenciat d'altres stout cremades. En especial, he de dir que, com a Imperial Stout, queda molt "Stout" i poc "Imperial". Vull dir que d'una Imperial stout, a part de més alcohol que en una Stout seca ordinària, se li demana que sigui més vellutada, que tingui un cos més consistent, que sigui una mica més viscosa, especialment si hi ha avena, un cereal que ho assuauja una mica tot.
Apte per a afeccionats a la stout una mica acre i amb pocs matisos matisos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada