18 de juny 2023

Avaluació - Birrificio Italiano - TIPOPILS

Birrificio Italiano

TIPOPILS

 

Finalment, n'he aconseguit un parell! Gràcies a l'Albert del bar ALE & HOP del carrer Basses de Sant Pere a Barcelona.

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 16-06-2023.
Referències: Lot: 23013
Envasament: 14-02-23
Consum preferent: 31-07-2023
Dades tècniques

Alcohol: 5,2%vol.
Presentació: ampolla de vidre de 33 cl.
Estil declarat
Pils Italiana

Discurs (Story telling)

Non lasciare che il suo profumo travolgente appassisca, bevila al momento giusto.
No deixis que el seu perfum encisador es panseixi, beu-la al moment just.

Tipopils, l’autocoscienza
La madre di tutte le Italian-Style Pils, che sussurra storie di campo d’orzo e gi
ardini di luppolo. Chiara, a bassa fermentazione, con finale secco, amaro, avvolgente, un invito irresistibile alla bevuta. Una Pils intramontabile, l’innovazione di un classico in perfetto stile Birrificio Italiano, per riscoprire antichi sapori perduti.
Tipopils, l’autoconeixement
La mare de totes les Pils d'estil italià, xiuxiuejant històries de camps d'ordi i jardins de llúpol. Clara, de baixa fermentació, amb un final sec, amarg, envoltant, una invitació irresistible a la beguda. Una Pils atemporal, la innovació d'un clàssic al perfecte estil del Birrificio Italiano, per redescobrir els antics sabors perduts.

Timeless Pils
Pils atemporal
No farem un estudi detallat d’aquest text, però val la pena posar en evidència les típiques destresa i habilitat italianes a l’hora d’agombolar el producte i el comprador en una única boira suggestiva d’atractiva vèrbola.

Curiosa definició d'estil: Pils atemporal. Com s'entén?

Avaluació sensorial:

Aspecte:

Escuma molt blanca, densa, generosa, mitjanament persistent i formant molt bones adherències.
Cervesa de color daurat més aviat clar, molt lleugerament tèrbola. Sense cap mena de sedimentació.

Aromes en nas 1

Aromes amb escuma

Apareixen molt bones olors de gespa fresca i florals. També es poden descriure notes cítriques. Al cap de molt poc temps, es pot apreciar un fons discret de malt. Un puntet d’olors sofrades que podrien recordar alguna verdura, però quasi res.

Aromes sense escuma

De primer moment, entrem en contacte amb aromes que clarament, pertanyen al perfil del llúpol: gespa fresca, flors sense definir gaire i notes cítriques semblants a la llimona. Tal vegada es pugui també parlar d’un lleuger toc mentolat.
Per sota, però també gairebé immediatament, trobem una apreciable base de malt que es troba en equilibri amb el perfil del llúpol. Aporta farina de malt, brioix, pa de pessic i un puntet de mel.
Les aromes de llúpol es van desplegant amb grosella verda i saba (recordeu quan mastegueu un bri d’herba).

La combinació entre malt i llúpol suggereix una tarta de flam de llimona.

En aquesta cervesa, el perfil de malt no és només un suport útil (cosa que ja tindria el seu interès), no es pot destriar del perfil del llúpol, formen un conjunt dens i compacte. No hi ha un perfil principal i un altre secundari.
Trobem tot que aquest aplegament aromàtic funciona en permanència dins d’un marc de frescor molt estimulant.

Boca 1

Una amargor fresca apareix gairebé immediatament. I ja es mou conjuntament amb el perfil del malt que treu immediatament qualsevol aspecte dur que podria aparèixer per mor de l’amargor lleugerament pujada de to (oh, tampoc gaire, però és ben present).
I seguint amb l’amargor, apuntarem que, tan aviat com apareix, s’escampa molt bé dins la boca evitant qualsevol aspecte punyent. La sensació general és «cruixent» o «estimulant». «Vivaç» no estaria malament. La seva intensitat és notable però sense cap mena d’agressivitat. Per ser que no m’agrada l’amargor, ho estic vivint molt bé.
Es pot apreciar una lleugera qualitat secant, un pèl metàl·lica, com deia, gens punyent i altament balsàmica. Em recorda una mica la càmfora i, potser, la resina de xiprer (una mica de fusta).
Permeteu que continuï amb l’amargor: la qualitat secant sembla molt exactament calculada per aparèixer just en el seu llindar de percepció. Tot just es nota per convidar al tast següent.
L’aspecte resinós no és gens astringent.
Efervescència exacta, cos mig-baix, textura suau. L’alcohol està perfectament integrat i no es nota en absolut. Tampoc apareix cap astringència.
Perfectament atenuada.

Aromes 2

Amb escuma

Molt lleugeres aromes sofrades que podrien recordar alguna verdura. Però és massa poc per poder trobar alguna evocació clara.
A part d’això, podem apreciar uns tocs cítric i de saba força apreciables. També apareix, entre bastidors, una mica d’aroma de fusta o resina de xiprer.

Sense escuma

Com en la primera fase, sense escuma podem apreciar una base de malts que s’expressa amb més llibertat aportant aromes de farina de malt d’ordi, una lleugera nota caramel·losa, galeta, pa de pessic i, probablement, mel fresca.
Molt al fons, diria que trobo un punt de pebre (blanc).
No és un perfil molt intens. Ens trobem en sensacions molt barrejades que requereixen un bon esforç per ser destriades i interpretades.
Tot i així, i malgrat la seva discreció, el conjunt de malt apareix com molt ric. I aquest cop, trobo menys herba i menys resina.
Podem parlar també, i sense forçar gaire, llimona, aranja, càmfora i saba. Si ensumem només una mica més del compte, tot això no apareix, Cal parar allò que estem olorant en la cavitat nasal, ni amunt, ni avall. Llavors, potser fins i tot trobem fusta fresca.
Tot plegat, un perfil general discret i ric al mateix temps.

Boca 2

Amargor més lenta que en la primera fase, ben present sense ser gens agressiva. Inclou un lleuger to electritzant molt discret i passatger.
Bones aromes de malt, menys definides que en nas, ben presents, amb sobre tot, malt mòlt. Una mica més enrere es pot descriure galeta, mel i molla de pa de Viena.

Malt mòlt

En aquesta fase, les aromes del llúpol suggereixen principalment gespa recentment tallada, càmfora, menta i un punt molt tènue de resina.
Ben seca, com les Pils alemanyes, però més aromàtica i menys punyent. Més refinada, potser.

Còrpora

Efervescència mitjana, fina, elegant, agradable, alegre i sense agressivitat ni cap vulgaritat.
Cos mig-baix.
Textura suau, vellutada, però no xaroposa.
Perfectament atenuada
Sense astringència
Alcohol perfectament integrat.

Aspectes generals

Molt fàcil de beure i, segurament, de digerir.
Passa la set de meravella. És un perill perquè llavors podríem no fixar-nos en com està feta.
Inicialment poc impactant. O sí: impacta més la complexitat i l’estructura fina d’alta rellotgeria suïssa que la intensitat general. Si no ens hi fixem, pot passar com un producte més de broueria refrescant, però ja veiem que no és el cas.
L’equilibri entre malt i llúpol està lleugerament decantat cap al llúpol, especialment en boca.
Criteris finals
Una cervesa de finíssima i encertadíssima estructura sensorial.
Molt harmònica.

Comentari

Crec que és una de les millors Pils que he begut mai. Solc gaudir especialment amb els productes que em fan la sensació d’elegància, ben integrats i sensorialment compactes. I aquesta Tipopils és un d’aquests que jo suggeriria com a model (o sigui que abundo en la direcció del discurs descriptiu del senyor Arioli).
No sé realment si és una Pils o si és alguna altra cosa segons els cànons oficials del BJCP o de la BA o encara de l’EBS. He de dir que m’és bastant indiferent. Al marge de l’etiqueta, tinc al davant una cosa extremadament ben parida, fina, elegant, sòlida i de factura pràcticament immillorable. I tant me fa que sigui italiana, de Kuala Lumpur, d’Ulan Bator o del mateix bosc de Fangorn.
Si l’hagués tastat a cegues, crec que el meu veredicte hauria estat molt semblant.

Potser em passo d’entusiasta. També m’importa ben poc per no dir gens. En el meu blog escric el que vull i au.

Consideracions personals a part, aquesta Tipopils sembla voler ocupar un reduït nínxol a part dins de les cerveses Pils: el de la

Cervesa de baixa fermentació «aromàtica» amb una amargor molt finament calculada.
Així que podríem proposar al BJCP la creació d’un estil amb aquest nom i insinuar una traducció per als afeccionats fanàtics de la terminologia anglòfona:
«Aromatic» Lager with a very finely calculated bitterness. 😁
No sé si tindrà gaire èxit...

  Juguem una mica, va:
«Aromatisches» Lagerbier mit sehr fein dosierter Bitterkeit
Amanida de tomàquet, ceba, verduretes xips i variat d'olives

 A més a més:

Un article que crec força interessant sobre la Pils Italiana: CLIC!
Una altra cosa: he estat redactant tot això amb aquesta música: CLIC!

Nota final

Llicència de Creative Commons 

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip de redacció del B&B
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada