13 de des. 2014

Fitxes de degustació - Adegas Menduiña - MARIA SOLIÑA

Adegas Menduiña

MARIA SOLIÑA

La broueria:

Valeria i Alberte van començar el seu periple en el món de la cervesa en 2002 a la Patagònia on havien anat per una feina i on van descobrir el món de les cerveses artesanes. Com molts productors actuals, a falta d'escola de cap mena, van fer-se primer brouaters casolans i van llançar-se a l'aventura en 2008. El llançament real, però data de 2011.
Adegas Menduiña significa bodegues Menduiña on aquest nom és el d'una platja de Cangas de Morrazo. No hauria de ser necessari dir que estem parlant de Galícia.
Més informació es pot trobar en un article de Bars & Beers nº 24 que recomano ferventment.
Ressaltaria que en aquesta broueria s'intenta dur a terme un producció sostenible alhora que variada i imaginativa. Diria que la idea bàsica consisteix en reinterpretar estils clàssics adaptant-los al seu lloc de residència.
Una altra idea que sembla conduir Adegas Menduiña, és la preocupació per oferir un producte lliure de manipulacions químiques i genètiques de tota classe.
Es pot trobar un document sobre la Demo Neghro de Adegas Menduiña en aquest enllaç.

Contacte: 

Estrada de Aldán, 16 As Barreiras
36940 Cangas do Morrazo
Pontevedra
GALICIA
Tel: +34 986. 30. 32. 33
E-mail: info@menduina.eu
http://www.menduina.eu/


La cervesa

Fitxa tècnica:

Presentació: ampolla de 33cl
Alcohol: 7%Vol
IBU: 25
Caducitat: 09/2016
Lot: MSD1/14
RGSA: 30.11583/PO
Estil: smoked brown lager.
No es tracta de cap estil "homologat" però no hi fa res. Aquest nom ens indica una mica quina és la intenció. Es tracta de brouar una mena de Dunkelbier amb tons fumats. Hem d'esperar doncs una cervesa relativament neta de fruitats i d'alcohols de fusel o de fenols. Bé, de Fenols, si que n'haurem de trobar puix que es tracta d'una cervesa fumada.
Ingredients:no en sabem res.

Descripció

En destapar:

Podem identificar olors de caramels diversos i de fum.

Aspecte:

Escuma de color tenyit, densa i formant bones garlandes, mitjanament persistent.
Cervesa de color marró i carabassa, gairebé transparent.

Nas 1

Barreja d'olors d'herba i de fums. Aquesta darrera bastant moderada i deixa passar amb facilitat altres aspectes de la cervesa.
Parlaríem d'un to lleugerament dolç amb notes fruitades sense identificar.
També es poden descriure notes florals i tocs de menta. Sinó, insistint, podem distingir albercoc i notes cítriques.
Trobem un bon perfil de caramel mitjanament fet i notes d'ametlla torrada.

Boca 1

Efervescència notable, picant i un pèl per damunt de la mitjana.
Les olors fumades apareixen de seguida i tenyeixen completament el panorama però sense ser abassegadores. Diríem que són molt ben mesurades, gens molestes.
El cos és entre mig fluix i mitjà.
Trobem un cert rastre d'acidesa que creiem que és intrínseca i no procedeix de cap infecció. Però hi és. A més comporta aromes cítriques.
La dolçor també és notable, amb caramels poc fets.
En boca, el perfil aromàtic és menys ric. No hi trobem ni fruita ni flors.
S'aprecia un lleuger to lleugerament salat i una curiosa sensació indefinida en l'aspecte dolç. Aquesta nota indefinida està relacionada amb l'alcohol i/o amb el perfil del malt. Com si sobressin sucres sense fermentar.
L'alcohol es nota una mica més del compte.
L'amargor no és gaire forta, més aviat seca, gens metàl·lica i bastant persistent. És de bona qualitat, més aviat rodona i sense astringències.
La persistència es fa entre la sequedat i l'alcohol.

Nas 2

Amb molta escuma, podem detectar aromes de plàtan i un toc de DMS, quasi res. El fum apareix després d'un agradable toc de ferment fresc.
Altrament i passada l'escuma, es poden apreciar aromes de caramels i melasses.
Detectem olors florals i fruitades molt discretes. Parlaríem de gerani i de cítric així com d'alguna cosa balsàmica.
El fum, sense molt intens, s'estableix com a tela de fons de tota la composició olfactiva. La seva intensitat és molt ben mesurada: es nota però no adquireix cap nivell excessiu ni dominant.
A damunt, trobem olors d'ametlla torrada i de mel.
No apreciem defectes "clàssics".

Boca 2

L'efervescència és ara molt més ajustada.
Trobem fum i caramels així com una respectable nota dolça. Aquest cop, trobem que més que de caramels, hauríem de parlar de melasses.
L'amargor és força continguda mentre que l'alcohol s'expressa potser massa assertivament.
En segon pla, trobem olors de plàtan i una acidesa "residual". Aquesta acidesa no desentona i queda ben integrada en el conjunt.
La nota "curiosa" reapareix. Altre cop, la sensació és d'excés de sucres sense fermentar. La curiositat rau en el fet que el cos no se'n troba augmentat. El cos és  mitjà.
El conjunt és bastant persistent, sec i alcohòlic en aquesta persistència.
La cervesa en general és bevible però una mica embafadora (cloying).

Impressions generals:

En general, aquesta cervesa és complexa, rica i ofereix una paleta aromàtica més rica en nas que en boca. Parcialment equilibrada, la composició presenta un aspecte una mica "discutible" en el perfil del malt i/o de la fermentació que fa que no acabi de ser completament bevible. En canvi, el que queda molt ben aconseguit és el fumat que es troba en una intensitat i una densitat molt ben ajustades. L'amargor rep un tractament semblantment encertat mentre que l'alcohol és una mica més present del compte.

Nota:

L'etiqueta de la cervesa ens explica la història de Maria Soliña. És un resum. Hem trobat una explicació "in extenso":


Corría el año 1617 cuando piratas turcos- berberiscos asolaron la ría de Vigo
Tras intentar desembarcar en Vigo donde se encontraron con una fuerte oposición de los vecinos, se dirigieron a Domaio expoliando cuanto encontraron a su paso y dejando unos cuantos muertos tirados en la playa, entre ellos Antonio Soliño y Pedro Barba, hermano y marido de María Soliño. A continuación arrasaron el pueblo de Cangas dejándolo sumido en la más absoluta pobreza.
Tras el bárbaro ataque, sin viviendas y con sus utensilios de pesca y barcos destrozados, queda un pueblo absolutamente desolado. Cangas se sume en una más que notable crisis económica que impide incluso que los vasallos paguen las rentas que los nobles exigen por el uso de sus tierras.
Así las cosas, los nobles de la época que no estaban dispuestos a perder el poderío económico que ostentaban desde hacía décadas, inician una campaña con el apoyo de la Santa Inquisición (De la cual formaban parte muchos de ellos) para denunciar por brujería a mujeres de la época que gozaban de una buena posición económica, mezclando entre ellas a otras mujeres declaradas “ pobres de solemnidad” , buena parte de ellas viudas también tras la invasión turca en Cangas, para evitar así que se pusieran de manifiesto sus verdaderos intereses.
Fue el caso de Maria Soliño, quien al enviudar de Pedro Barba pasó a ser poseedora de todos sus bienes: Una casa de dos plantas en piedra, varias fincas, una dorna, y lo más importante: Derechos de presentación en varias capillas y freguesías de la zona, entre ellas la Iglesia de San Martiño en Moaña, la Colexiata de Cangas y la iglesia de San Cibrán en Aldán.
Los derechos de presentación eran unos poderes según los cuales el poseedor de los mencionados derechos (habitualmente los sucesores del fundador de una iglesia) podían elegir a su titular cuando quedara vacante teniendo además un porcentaje de las ganancias que la parroquia generase.
Acusada de brujería y despojada de todos sus bienes
Siendo como era una mujer de importante fortuna, rápidamente llamó la atención de los nobles del lugar.
La muerte de su marido y su hermano en la invasión turca del 1617 la sumió en una importante depresión : Cada noche recorría la playa, escuchando las olas, recordando a sus familiares muertos …
Las reiteradas visitas a la playa de noche fueron causa suficiente para iniciar contra ella un proceso por diferentes acusaciones relacionadas con la brujería.
María Soliño fue llevada a las cárceles secretas del Santo Oficio en el año 1621.
Acusada de entregar su alma al diablo y de poseer poderes demoníacos capaces de causar los más terribles males, fue sometida a tortura física y psicológica hasta que confesó ser bruja desde hacía más de dos décadas, afirmando además en su desesperación que había llegado a mantener tratos carnales con el demonio.
Por todo ello fue despojada de cuantos bienes poseía y condenada a llevar el hábito de penitente durante seis meses.
No fue Maria Soliño la única “ bruja” juzgada en aquellos tiempos. Muchas fueron las mujeres que sufrieron injustamente en sus carnes estas falsas acusaciones fruto de la avaricia de quienes ostentaban el poder.
Aunque está constatado que Maria Soliño nació en el año 1551 en la propia villa de Cangas, nada se sabe cierto sobre la fecha de su muerte. No hay partida de defunción, ni se conoce el lugar donde pudo ser enterrada, lo que ha contribuido sin duda a alimentar el mito del personaje nunca muerto : María Soliña.

María Soliña. ( Celso Emilio Ferreiro )
Polos camiños de Cangas a voz do vento xemía:
ai, que soliña quedache, María Soliña.
Nos areales de Cangas, Muros de noite se erguían:
Ai, que soliña quedache, María Soliña.
As ondas do mar de Cangas acedos ecos traguían:
ai, que soliña quedache, María Soliña.
As gaivotas sobre Cangas soños de medo tecían:
ai, que soliña quedache, María Soliña.
Baixo os tellados de Cangas anda un terror de agua fría:
ai, que soliña quedache, María Soliña.Delmorrazo.com - Abril de 2010 http://www.delmorrazo.com/tribuna/historia-de-maria-solinha-meiga-de-Cangas.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada