20 de febr. 2015

Fitxa de degustació - ALEGRIA - Del Barrio



ALEGRIA

Del Barrio


En general moderada a forta aroma de llúpol deguda a addicions de llúpols americans segons el procediment del llúpol en sec o d'addicions tardanes en la cocció.
Un cert caràcter cítric és molt comú, però no és obligatori. Caràcter de malt entre baix i moderat dóna base al perfil del llúpol, i opcionalment, pot comprendre el caràcter afegit per petites quantitats de malt especials (pa, torrat o pa de pessic).
Els èsters fruitats varien de moderat a res. No hi ha diacetil. El llúpol en sec (si es fa servir aquesta mètode) pot afegir notes d'herba, però aquest caràcter no hauria de ser excessiu.

Contacte:

http://www.cervezasalegria.com
c/ Sequia Segón Braç 44
46470 Massanassa - València

No sabem res d'aquesta empresa. El seu propietari va participar al curs d'especialització en cerveses artesanes de la Universitat d'Alacant. Ens va entregar tres de les seves cerveses i ací teniu la primera avaluació.

Dades tècniques:

Alcohol: 5%Vol
Amargor: 33 IBU
Color: 15 EBC
Presentació: 33cL
Caducitat: 9-9-2015
Ingredients: no en sabem res.

Descripció:


En destapar:

Olor d'ortiga (o de SO2), d'herba, de resina i de ferment.

Aspecte

Escuma lleugerament tenyida, densa, mitjanament persistent i formant modestes garlandes.
Cervesa de color de coure clar, gairebé completament transparent.

Nas 1

El perfil aromàtic costa de determinar. Les característiques d'aquesta cervesa tendeixen a "quedar-se dins" del conjunt. Cal doncs insistir:
Es poden apreciar olors d'ortiga (que es pot confondre amb SO2), molt poc però persistent.
També molt amagat, trobem olors de llimona i d'aranja. També una lleugeríssima nota de saponària.
En el capítol del malt, posant-hi moltes ganes, trobem mel i brioix així com un no-res de pa fresc i, molt al final, un punt de caramel.
La curiositat és que es troben més coses a 10 cm que amb el nas dins del got. Trobem llaminadura, notes fruitades dolcetes, especialment melmelades de taronja i d'albercoc.

Boca 1

Efervescència fluixeta, bastant fina, acompanyada d'una nota amarga i de quelcom associable al bicarbonat.
L'amargor és inicialment moderada però resulta poc equilibrada. Amb el temps, augmenta i es revela un conjunt de característiques poc homogènies. La sequedat tira molt cap a astringent i l'aspecte punyent toca l'acidesa mentre que l'aspecte metàl·lic frega la duresa.
El cos és mitjà sense més.
Bones olors de pa i de molla de pa. No s'aprecia cap aspecte dolç especial. La cervesa sembla força ben atenuada.
Com dèiem, trobem una acidesa associada amb l'amargor i que no millora el perfil general.
El conjunt resulta mitjanament bevible, passa bé la set i no pesa a l'estómac.
Final sec amb una amargor un pèl aspra.
La cervesa és molt llarga, en amargor i sense aromes associades.

Nas 2

En general, costa d'avaluar aquesta cervesa. Tot es queda a dins.
Apareix primer olor d'ortiga.
Respecte a aquesta olor, he d'aclarir una cosa: Quan parlo d'olor d'ortiga, em refereixo a una olor típica en cerveses angleses com ara la Pedigree de Marston's. Recorda la olor que fa la ortiga gran (Urtica Dioica). Segons com es pot confondre la olor d'ortiga i la SO2, sobre tot quan n'hi ha en intensitats discretes que no permeten discriminar ambdós orígens. Ho preciso perquè existeixen diverses varietats d'ortiga i no totes fan la mateixa olor. Jo mateix he comprat infusions d'ortiga d'una varietat que feia més olor d'herba i de menta, amb un perfil una mica dolç en boca. No és aquesta.

També trobem olors d'herba seca.
al cap d'uan estona, apareixen olors dolces que no aconsegueixo definir. Bàsicament parlaríem de forneria dolça, brioix i magdalena.
Cal citar un toc de resina, possiblement, xiprer.
A certa distància, trobem mel i pa de barra.
També hem de parlar d'un discret perfil de llaminadura però podria ser que m'estigui suggestionant a mi mateix. a 10 cm, es nota més.
Altrament, potser haurem d'esmentar quelcom de diacetil. Però és tan poc que es podria confondre amb notes de caramels o amb la llaminadura.
També herba fresca. Insisteixo amb l'ortiga.

Boca 2

En aquesta segona passada, l'efervescència és un pèl més eficient tot i que es manté a nivells discrets.
La olor d'ortiga, en boca, és molt més fluixa.
L'amargor no s'expressa de seguida però quan ho fa, augmenta ràpidament d'intensitat i revela un component que es podria associar amb el bicarbonat. També es combina amb un aspecte àcid que acaba assumint una importància excessiva. Arriba a picar i tot.
S'aprecia un lleuger to balsàmic que substitueix la feina que hauria de fer l'efervescència.
Aromàticament, la cervesa es queda enrera, sembla que s'ho vulgui quedar tot per ella. Podem tornar a descriure aspectes especialment discrets de llaminadura i de pa fresc.

Impressions generals:

M'ha costat molt descriure aquesta cervesa pel que acabo de dir: tant en fred com en calent, les aromes jugaven a fet i amagar, es quedaven dins de la cervesa.
Al final, insistint molt acabem descobrint que aquesta cervesa s'olora a distància. A 10 cm és més generosa que amb el nas dins del got.
L'amargor no m'acaba de convèncer perquè presenta aspectes que no acaben de ser equilibrats ni de molt bona qualitat. Diria que aquesta cervesa presenta una conjunció entre llúpols i aigua que es podria optimitzar.
No s'escapa de l'estil, val a dir-ho.
Sigui com sigui, és bevible, digestible, passa la set amb una eficàcia millorable i la composició general queda coixa pel que dèiem de l'amargor.


1 comentari:

  1. Hola, aquesta cervesa la tindrem al nostre portal molt properament. Pots contactar amb nosaltres enviant-nos correu a info arroba artistandbeer.com no trobem el teu correu. gracies!! xavier.

    ResponElimina