Fitxes de degustació - ALEGRIA - Juanito Polarez

Alegria
en col·laboració amb
Pirate Brew de Berlín

JUANITO POLAREZ

Estil: 

hoppy black Lager
Dades tècniques:
No en tinc cap
Només sé que s'han fet unes addicions de Polaris (veieu nota al final).

Estil de base (Schwarzbier):

Aromes de malt entre lleugeres i moderades. Poden presentar un caràcter que pot anar de net i neutre a una qualitat rica de pa i malt. Aromes de malt torrefacte entre lleugeres i moderades que poden aportar un paladar amarg de xocolata que persisteix fins al final. Mai ha de quedar res cremat. Amargor entre mig-baixa a mitjana que es pot mantenir fins al final. Aromes de llúpol especiat, floral o herbaci entre lleugeres i moderades. Caràcter net de BF. El regust tendeix a assecar-se lentament i a persistir, posant en evidència l'amargor del llúpol amb uns aspectes complementaris torrefactes al rerefons. Podrem trobar alguna dolçor residual però no és preceptual.

Descripció:

En destapar:

Guèiser fluix però guèiser. No es pot apreciar el perfil d'obertura.

Aspecte:

Escuma molt generosa, bastant densa i de color colrat. Notablement persistent i formant poques adherències.
Cervesa de color de caoba molt fosc i, en la mesura que es pot distingir, poc transparent.

Nas 1

Fortes olors de llúpol amb resines diverses, herba tallada, saba, floral blanc (no dolç). Gran presència de pebre i de te verd. El conjunt d'aportacions del llúpol és fort i no s'adequa al que s'espera d'una Schwarzbier convencional però no deixa de constituir una entrada aromàtica molt fresca i acollidora. Una sensació molt positiva. (Potser caldrà adscriure aquesta cervesa a una altra categoria...)

Darrere d'aquest foc d'artifici de frescor aromàtica, costa de trobar coses perquè el perfil esmentat és molt dominant. Tot i així, a moments, poden passar fortes llambregades de pruna negra seca i tons discrets però notables de torrefacte.

Sinó, i esforçant-se una mica, podem parlar de notes de melassa i de ribes negres (cassis).

Cal assenyalar un to que s'assembla al SO2 sense que jo pugui afirmar que és això.

També hi ha un teló de fons dolç però no encaramel·lat.

I al final, a la llarga, podem parlar de pa fortament torrat, gairebé cremat.

Boca 1

Efervescència molt ben mesurada, fina, gens dura, agradable.

Cos tirant a lleuger i viscositat mitjana.

D'entrada, es descriuen notes cremades, un pèl cendroses.

El fons és altre cop lleugerament dolç però no es pot parlar de falta d'atenuació. La viscositat que citàvem sembla estar relacionada amb aquest fons dolç.

Bones olors de pans. En boca apareixen com menys torrats que en nas.

Lleugeríssima nota salada.

Aromes de llúpol no massa intenses però riques i complexes. Apareix empebrat i floral (flor blanca no dolça, potser Ravenissa). També podem descriure notes de saponària, aportacions mentolades i un aspecte finament cítric.  

L'amargor és molt ajustada i fina. La seva qualitat és espectacularment òptima. Combina molt bé amb les sensacions lleument dolces, amb el cos, la viscositat i amb l'efervescència.

Cervesa en general prou persistent, tot en suavitat, un pèl seca, just per convidar a més.

Al final, el retorn és de llúpol, lleugerament amarg, un pèl sec, resinós, floral i una mica d'herba. Absolutament gens astringent, ni aspre ni tan sols rugós.

En aquest retorn, també apareix la melassa i la nota tot just una mica torrefacte. Compte amb aquest torrefacte que tot i ser molt fluix, pot introduir quelcom de cendra.

No es pot apreciar gairebé res del perfil del ferment.

Nas 2

Amb molta escuma: Olors de carxofa, resines, herba, te verd i pebre. També quelcom de bleda bullida. Aspectes florals molt frescos, balsàmics. Rosa blanca, poc madura, gens dolça.

Sense escuma: En aquesta fase, podem dir que el malt recupera una mica de protagonisme. Es poden apreciar olors de melassa, no de caramel, pa torrat, crosta fortament torrada i alguns tons lleugerament cremats. Podria descriure cafè però seria molt poc. No sembla gaire evident.

Sinó, cal descriure un lleu to cítric, olor de pruna negra seca, olor de fruita roja molt confitada, barreja de melmelades de mora i de tons de pera potser fins i tot de pera al forn amb vi. 

Els tons de cremat i de torrefacte a punt de cremar, si bé són discrets, no acaben de quadrar. Desllueixen una mica el conjunt i podrien incloure notes de cendra.

He de tornar a descriure les notes aparents de SO2 o d'una barreja de SO2 i de T2N. Essent que és una sensació una mica picant, em decanto cap al SO2. Però seria presumptuós afirmar res rotundament.

Boca 2

L'efervescència es manté al seu lloc: just el que fa falta.

Cos més aviat modest però també perfectament al seu lloc.

Les aromes de llúpol envaeixen els sentits. Al marge de les olors de resines i d'herba fresca, cal parlar d'un creixent to de menta que ajuda en la funció de frescor, de bevibilitat i d'aparent digestibilitat. També és convenient descriure te verd que funciona com a complement dels perfils resinosos i d'herba.

Impressions generals:

Un conjunt especialment interessant, dominat per les aromes introduïdes pel llúpol. Entrada molt agradable, especialment fresca, però gens adequada a l'estil.

Tampoc pertany a l'estil la viscositat que, malgrat això, compleix eficaçment a la funció de compensar les aportacions del llúpol. També agradable.

Realment, ens trobem davant d'un conjunt molt suau, sense cap mena d'aspror ni d'astringència. La dolçor és testimonial i no implica cap defecte d'atenuació.

Crec que el malt queda molt dissimulat i podria fer-me la pregunta si calia generar un fons d'aquesta mena. Però diria que el foc d'artifici de llúpol sí requereix d'un fons que si bé no és present, és molt actiu en les seves facetes complementàries de cos, de viscositat, etc.

Un molt bon producte del qual caldria controlar millor les aportacions cremades per que no degenerin en cendres. Però la combinació està molt ben aconseguida.

Nota:

Polaris:

Pedigree: Hull breeding line
Aroma: Intense floral and pleasant mint tones
Additional Information: Bred at the Hop Research Institute in Hull and released in 2012
Alpha Acids: 18.0 - 23.0%
Beta Acids: 4.5 - 6.0%
Co-Humulone: 22 - 28%
Total Oil: 4.0 - 5.0 mL / 100g
Myrcene: ~50% of total oil
Humulene: 20 - 35% of total oil
Caryophyllene: 8 - 13% of total oil
Farnesene: < 1% of total oil

Fitxes de degustació - ALEGRIA DE VIVIR - French Saison

Alegria de Vivir 

French Saison

Dades tècniques:

Alcohol: 5,7%Vol
Amargor: 22 IBU
Color: 11 EBC
Presentació: ampolla de 33cL
Consum preferent: 30-09-2016
No hi ha indicació de lot

L'estil segons el BJCP:

Flavors afruitats i especiats entre mig-baixos a mig-alts amb una base suau de caràcter de malt entre baixa i mitjana, sovint acompanyada de notes de gra. L'amargor és típicament moderada a alta, tot i que hi pot haver alguna acidesa en lloc de l'amargor (cap de les dues sensacions hauria de ser forta al mateix temps). L'atenuació és extremadament alta, cosa que dóna un final sec característic essencial per l'estil. Una Saison no hauria mai d'acabar dolça. El caràcter afruitat introdueix freqüentment cítrics (taronja, llimona), i l'especiat inclou sovint el pebre. Cal permetre una certa variació d'equilibris entre especiat i afruitat. Això és sovint introduït pel llevat escollit. Els flavors de llúpol són entre baixos i moderats i sovint de caràcter terrós o especiat. L'equilibri es decanta cap als caràcters de llúpol afruitats i especiats alhora que l'amargor o l'acidesa no tapen aquestes aromes. Les versions més fosques oferiran un caràcter de malt més fort amb un elenc de flavors derivat dels malts més foscos (torrat, pa, pa de pessic, xocolata, etc.) que donen suport al caràcter afruitat-especiat de la cervesa (flavors torrefactes no són típics). Les versions més fortes tindran més flavor de malt en general al mateix temps que una lleugera impressió d'alcohol. Les herbes i les especies són completament opcionals, però si se'n introdueixen, cal que sigui de forma moderada i no poden desmerèixer el caràcter aportat pel llevat. El final és molt sec i el regust és típicament amarg i especiat. L'amargor del llúpol pot ser restringida tot i que pot semblar accentuada degut als alts nivells d'atenuació.

Comentari annex:

L'etiqueta proposa "una French Saison". No sé si l'afegit de French significa alguna cosa.

Descripció:

En destapar:

Olors cítriques, principalment de llimona. Tocs de pa.

Aspecte:

Escuma blanca, d'espessor variable però amb bombolles que tendeixen a ser semi grosses. Forma adherències però no és gaire persistent.
La cervesa és de color daurat intens i gairebé completament transparent. El fons de l'ampolla presenta molt poc pòsit i aquest es queda enganxat al fons un cop oberta l'ampolla.

Nas 1

En primer lloc, es poden identificar notes de pa blanc fresc. Gairebé en un mateix nivell d'intensitat podem apreciar alhora tocs d'herba i florals.
En aquesta fase, el cítric ha quasi completament desaparegut.
Molt enrere és possible notar quelcom afruitat però és poca cosa. Aquest perfil apareix primer com a relativament simple i sense identificar.
A la llarga es pot notar com les olors de llúpol, primer molt discretes, surten del seu cau i es concentren en una aroma general barrejada gairebé fenòlica.
Val la pena tenir paciència perquè també acaben apareixent notes de magdalena.

Boca 1

Efervescència fina i picant. Molt alegre i vivaç. Refrescant.
Sensació viscosa de cremositat que no condueix a més cos.
Bones olors de pa fresc, especialment molla.
Fortes olors afruitades. Diria que hi dominen les olors de maduixa.
L'alcohol introdueix una ica de sensació d'escalfor però no és res especialment fort. Discret i tímid.
També apareix un molt lleuger to salat que recorda el que tenen les cerveses de blat.
El cos és lleuger. Cervesa molt fàcil de beure i de pair.
Molt lleuger to dolç, quasi res.
Apareix una lleugera acidesa gairebé residual. La trobo més perquè la desitjo que perquè hi sigui realment.
El perfil del malt és més intens de compte des del punt de vista estilístic i també trobo a faltar més presència de llúpol. Són accents lleugers, no defectes ni desviacions.
L'amargor és molt discreta. També en voldríem una mica més, tal vegada sigui massa moderada.
Malgrat el fons dolç que hem descrit abans, el final d'aquesta cervesa és sec i resulta molt ben atenuat.
En general, persisteix bastanta estona però aquesta qualitat és de molt poca intensitat. La persistència no comporta aspectes aromàtics mencionables.
Molt al final, apareixen notes florals, possiblement del llúpol. Agradable acomiadament.

Nas 2

Amb molta escuma, es nota molt bé el ferment fresc. També apareix el llúpol, bastant fort: llimona, herba fresca, saba. Podem afegir alguna cosa terrosa i quelcom de fusta.
Mentre va passant l'escuma, apareixen notes de malt amb evidents tocs de pa blanc. Tot i així, en aquesta fase, aquest perfil queda una mica dissimulat.
En general, aquesta cervesa presenta un cert aspecte agrest que és el que correspon a la Saison, però em falta tot el joc entre llúpol i aportacions de la fermentació.

Boca 2

Notes de fons dolces que van augmentant.
Efervescència molt fina i activa.
En boca, els afruitats apareixen millor però segueixen essent tan discrets que no resulten identificables. Es noten com a "aspecte afruitat" i prou. Buscant molt, puc acabar parlant d'albercoc, de préssec i de mandarina. Però és prou forçat.
El malt torna a aportar un molt lleuger però distingible aspecte salat que afegeix una mica de força al cos.
L'acidesa és gairebé exclusivament residual. Aquí em permeto una apreciació personal per avançar que aquesta acidesa em sembla insuficient.
Es pot descriure una viscositat vellutada.
Forçant una mica trobo quelcom fenòlic especiat. Potser clau, potser pebre. Però només potser.
L'amargor és especialment discreta. I les aromes es queden a un nivell pràcticament indefinit. Insistint i buscant puc arribar a descriure quelcom floral i un toc de saba.
Es produeix un retorn que permet apreciar una amargor de molt bona qualitat, fina i rodona tot i que massa fluixa en les fases anteriors. L'acompanya una nota floral, un pèl d'herba i quelcom de mandarina. Un retorn ric, val a dir-ho!

Impressions generals:

En general, aquesta cervesa és bastant més discreta del compte. I no crec que sigui perquè els perfils es puguin quedar a dins o estiguin impedits d'expressió. Crec que és una opció estètica escollida que allunya aquesta cervesa, d'altra banda fina i elegant, de la seva definició estilística. Potser una mica menys d'elegància i una mica més de rusticitat hagués estat més a prop de l'estil.
Val a dir que es tracta d'una cervesa molt fàcil de beure i de pair i que passa molt bé la set. És força refrescant i agradable, no ens càpiga cap dubte.
No és tampoc especialment persistent però no li falta el punt que convida a beure'n més.
Em falta un pèl d'acidesa i d'amargor alhora que em sobra un punt de malt. La combinació no presenta defectes que jo conegui i queda molt ben lligada malgrat sortir una mica de l'estil.
En opinió meva, el retorn que hem descrit va més en la línia del que entenc com a Saison que tota la cervesa mateixa.
Per a mi és més viscosa del compte, massa vellutada, massa confortable.

Fitxes de degustació - ALEGRIA - Del Barrio (2) - APA

ALEGRIA DEL BARRIO (2)

American Pale Ale

Sobre fons marró, l'etiqueta no es veia gaire bé.

Tast i contacte de l'Alegria del Barrio (1)

Dades tècniques:

Alcohol: 4,8%Vol
Amargor: 33 IBU
Color: 15 EBC
Presentació: ampolla de 33cL
Consum preferent: 14-10-2016
No hi ha indicació de lot

Descripció:

En destapar:

No puc fer cap avaluació perquè m'ha sortit Geiser.

Aspecte:

Les bombolles del Guèiser surten del fons de l'ampolla on hi ha una fina capa de ferment que, si bé s'ha mantingut al fons, ha provocat aquest fenomen. Vull dir que el llevat no s'ha escampat en l'ampolla en destapar. Altrament, l'escuma és densa, blanca, bastant persistent i formant molt bones adherències.
La cervesa és de color ambre/mel, lleugerament tèrbola amb una fina capa de llevat al fons de l'ampolla.

Nas 1

En primer pla, apareixen fortes olors de llúpol que aporten concretament carxofa, notes cítriques, quelcom de mango i maracujà així com notes fines florals.
En segona instància, apareix un marcat perfil de malt amb notes de pa fresc, crosta i molla diferenciables, caramel i toffee. Encara més en darrere, podríem descriure lleugeres notes de llaminadura sense definir.
Es pot trobar un perfil fluix d'una barreja de caramel, toffee i mantega.
Al final podem descriure alguna cosa afruitada que recorda la poma i la pera. Esperava albercoc però no en trobo.

 

Boca 1

El que es nota primer és l'amargor. Aquesta s'acompanya tot seguit de notes d'herba i de carxofa fresca.
El cos és més aviat lleuger i l'efervescència un pèl baixa però tot i així ajustada al conjunt. Malgrat el cos lleuger, la viscositat és sensible.
Els caramels arriben més tard i s'acompanyen d'una certa dolçor de fons prou notable.
L'amargor és bastant intensa però d'una qualitat prou encertada. Amb el temps aquesta força va minvant però segueix essent la nota principal en boca. També és l'aspecte principal en la persistència. La seva qualitat és bastant seca, una mica punyent, gens metàl·lica i molt, molt balsàmica (això a la llarga).
És una amargor de bona qualitat, que dóna una bona sensació de rodonesa però que queda una mica més present del que convindria per a aconseguir un perfil general ben lligat. La trobo un pèl sobre-feta o insuficientment suportada pels altres aspectes de la composició. Surt una mica de mare.
Com dèiem, la cervesa és llarga però aquesta llargada no és especialment intensa. En aquesta mateixa persistència, apareixen notes resinoses de Pi i de Xiprer que donen un final atractiu i agradable.
La dolçor es manté a un nivell discret i el final queda sec (de l'amargor) i bastant atenuat.

Nas 2

Domini important dels aspectes de carxofa, herba fresca, saba i resines.
En un pla inferior, es pot apreciar quelcom cítric, aranja i llima. Alguna nota de fruita tropical indefinida en aquesta passada però amb reminiscències tirant a dolces. També podem descriure un toc floral fresc de flor blanca, res gaire madur. Aquest conjunt a tres nivells conforma una entrada molt favorable i atractiu de la cervesa.
Passat aquest grup, apareixen aspectes de malt que han quedat bastant encoberts fins ara. Podem descriure notes de gra i de palla (aquest segon molt discret i positiu).
El caramel apareix de forma discreta i progressiva. S'hi barreja o confon un no-res de mantega i un toc de llaminadura.
En remenar, es pot notar millor el perfil del malt i apareix l'alcohol.

Boca 2

L'efervescència és més aviat feble (segurament degut al guèiser del principi). Sinó, amb l'augment de la temperatura, la sensació de cos ha augmentat mentre que la viscositat es queda igual, notable però res exagerat.
A aquesta temperatura, el malt es manifesta millor i s'equilibra més favorablement amb l'amargor. La nota dolça no és més intensa que abans, però es barreja millor amb l'amargor.
Aquest darrer aspecte segueix dominant de forma una mica sobrada tot i que, com ho acabem de veure queda millor integrat.
La sensació de frescor és doble. Inclou les notes molt balsàmiques que ja hem citat i que es repeteixen en aquesta passada així com la sensació de cervesa fresca, feta de poc però no verda.

Impressions generals:

Un conjunt molt fàcil de beure, tranquil, pacífic, fàcil de pair, amb una entrada especialment atractiva i acollidora.
L'estructura queda dominada per l'amargor del llúpol en totes les seves fases. Diria que no es tracta d'un domini especialment exagerat però sí sobredimensionat respecte a la resta de perfils que no tenen més remei que funcionar de suports malgrat que estan ben pensats i ben elaborats.
L'evolució no es manifesta gaire. I quan ho fa, ajuda a percebre millor els aspectes del malt i els que introdueix la fermentació.
En general doncs, si no fos per una lleugera estridència del perfil del llúpol en el seu aspecte d'amargor, la cervesa quedaria ben lligada i ben compensada.
No es detecta cap defecte conegut.

Fitxa de degustació - ALEGRIA - Del Barrio

ALEGRIA

Del Barrio

Estil: American Pale Ale

En general moderada a forta aroma de llúpol deguda a addicions de llúpols americans segons el procediment del llúpol en sec o d'addicions tardanes en la cocció.
Un cert caràcter cítric és molt comú, però no és obligatori. Caràcter de malt entre baix i moderat dóna base al perfil del llúpol, i opcionalment, pot comprendre el caràcter afegit per petites quantitats de malt especials (pa, torrat o pa de pessic).
Els èsters fruitats varien de moderat a res. No hi ha diacetil. El llúpol en sec (si es fa servir aquesta mètode) pot afegir notes d'herba, però aquest caràcter no hauria de ser excessiu.

Contacte:

http://www.cervezasalegria.com
c/ Sequia Segón Braç 44
46470 Massanassa - València

No sabem res d'aquesta empresa. El seu propietari va participar al curs d'especialització en cerveses artesanes de la Universitat d'Alacant. Ens va entregar tres de les seves cerveses i ací teniu la primera avaluació.

Dades tècniques:

Alcohol: 5%Vol

Amargor: 33 IBU

Color: 15 EBC

Presentació: 33cL

Caducitat: 9-9-2015
Ingredients: no en sabem res.

Descripció:

En destapar:

Olor d'ortiga (o de SO2), d'herba, de resina i de ferment.

Aspecte

Escuma lleugerament tenyida, densa, mitjanament persistent i formant modestes garlandes.

Cervesa de color de coure clar, gairebé completament transparent.

Nas 1

El perfil aromàtic costa de determinar. Les característiques d'aquesta cervesa tendeixen a "quedar-se dins" del conjunt. Cal doncs insistir:
Es poden apreciar olors d'ortiga (que es pot confondre amb SO2), molt poc però persistent.
També molt amagat, trobem olors de llimona i d'aranja. També una lleugeríssima nota de saponària.
En el capítol del malt, posant-hi moltes ganes, trobem mel i brioix així com un no-res de pa fresc i, molt al final, un punt de caramel.
La curiositat és que es troben més coses a 10 cm que amb el nas dins del got. Trobem llaminadura, notes fruitades dolcetes, especialment melmelades de taronja i d'albercoc.

Boca 1

Efervescència fluixeta, bastant fina, acompanyada d'una nota amarga i de quelcom associable al bicarbonat.
L'amargor és inicialment moderada però resulta poc equilibrada. Amb el temps, augmenta i es revela un conjunt de característiques poc homogènies. La sequedat tira molt cap a astringent i l'aspecte punyent toca l'acidesa mentre que l'aspecte metàl·lic frega la duresa.
El cos és mitjà sense més.
Bones olors de pa i de molla de pa. No s'aprecia cap aspecte dolç especial. La cervesa sembla força ben atenuada.
Com dèiem, trobem una acidesa associada amb l'amargor i que no millora el perfil general.
El conjunt resulta mitjanament bevible, passa bé la set i no pesa a l'estómac.
Final sec amb una amargor un pèl aspra.
La cervesa és molt llarga, en amargor i sense aromes associades.

Nas 2

En general, costa d'avaluar aquesta cervesa. Tot es queda a dins.
Apareix primer olor d'ortiga.

Respecte a aquesta olor, he d'aclarir una cosa: Quan parlo d'olor d'ortiga, em refereixo a una olor típica en cerveses angleses com ara la Pedigree de Marston's. Recorda la olor que fa la ortiga gran (Urtica Dioica). Segons com es pot confondre la olor d'ortiga i la SO2, sobre tot quan n'hi ha en intensitats discretes que no permeten discriminar ambdós orígens. Ho preciso perquè existeixen diverses varietats d'ortiga i no totes fan la mateixa olor. Jo mateix he comprat infusions d'ortiga d'una varietat que feia més olor d'herba i de menta, amb un perfil una mica dolç en boca. No és aquesta.

També trobem olors d'herba seca.
al cap d'uan estona, apareixen olors dolces que no aconsegueixo definir. Bàsicament parlaríem de forneria dolça, brioix i magdalena.
Cal citar un toc de resina, possiblement, xiprer.
A certa distància, trobem mel i pa de barra.
També hem de parlar d'un discret perfil de llaminadura però podria ser que m'estigui suggestionant a mi mateix. a 10 cm, es nota més.
Altrament, potser haurem d'esmentar quelcom de diacetil. Però és tan poc que es podria confondre amb notes de caramels o amb la llaminadura.
També herba fresca. Insisteixo amb l'ortiga.

Boca 2

En aquesta segona passada, l'efervescència és un pèl més eficient tot i que es manté a nivells discrets.
La olor d'ortiga, en boca, és molt més fluixa.
L'amargor no s'expressa de seguida però quan ho fa, augmenta ràpidament d'intensitat i revela un component que es podria associar amb el bicarbonat. També es combina amb un aspecte àcid que acaba assumint una importància excessiva. Arriba a picar i tot.
S'aprecia un lleuger to balsàmic que substitueix la feina que hauria de fer l'efervescència.
Aromàticament, la cervesa es queda enrera, sembla que s'ho vulgui quedar tot per ella. Podem tornar a descriure aspectes especialment discrets de llaminadura i de pa fresc.

Impressions generals:

M'ha costat molt descriure aquesta cervesa pel que acabo de dir: tant en fred com en calent, les aromes jugaven a fet i amagar, es quedaven dins de la cervesa.
Al final, insistint molt acabem descobrint que aquesta cervesa s'olora a distància. A 10 cm és més generosa que amb el nas dins del got.
L'amargor no m'acaba de convèncer perquè presenta aspectes que no acaben de ser equilibrats ni de molt bona qualitat. Diria que aquesta cervesa presenta una conjunció entre llúpols i aigua que es podria optimitzar.
No s'escapa de l'estil, val a dir-ho.
Sigui com sigui, és bevible, digestible, passa la set amb una eficàcia millorable i la composició general queda coixa pel que dèiem de l'amargor.

Fitxes de degustació - Alegria - BITTER DEL SUR

Alegria

Bitter del Sur

Dades tècniques:

Estil: 

Strong Bitter. Al BJCP. En Català. En Castellà.
Estem en estat d'esperar més o menys el següent:

Aroma de llúpol de moderadament baix a moderadament alt, i pot usar-se qualsevol varietat però les del Regne Unit són les més habituals. Aroma de malt de mig a mig alt, generalment amb un component de caramel de baix a moderadament fort (encara que aquest caràcter serà més subtil en les versions més pàl·lides). Èsters fruitats de mitjà baix a mitjà alt. Generalment sense diacetil, encara que es permet en baixos nivells. Pot tenir suaus notes sofrades i/o d'alcohol en alguns exemples (opcional).

Altres

RGSA: 30.012400/NA
Alcohol: 5,4%Vol.
Amargor: 38 IBU
Color: 18 EBC
Presentació: ampolla de 33cL.
Caducitat: 11/09/2015
Ingredients: no en sabem res.
Contacte:
Web: www.cervezasalegria.com
c/ Sequia Segón Braç 44.
46470 Massanassa - València

Descripció:

En destapar:

Olors de melassa de canya, quelcom de cirera confitada i caramels. Nota fresca.

Aspecte:

Escuma variablement densa però més aviat molt, de color blanc trencat, normalment persistent i formant molt bones garlandes.

Cervesa gairebé transparent, de color coure/ambre dens.

 

Nas 1

Olors generalment dolces de pa de pessic, de magdalena, de caramels i de melassa.
En una segona "capa", es poden apreciar alguns fruitats entre els que poden citar la cirera confitada, el plàtan (molt poc) i la llimona. Potser també quelcom de mandarina.Hi ha més aspectes fruitats però no els identifico.
Es pot notar una mica l'alcohol malgrat els discrets 5,4%Vol.
Cal parlar d'un perfil de llúpol molt discret al menys en aromes. Podem citar alguna cosa floral i alguna cosa d'herba fresca, de prat, refrescant però molt discret. Potser podríem afegir un toc de saponària i una sospita d'espígol.
També identifiquem un perfil menys agradable de terra/cendra però que té la bona voluntat de barrejar-se amb els poderosos aspectes de malt.
Potser fins i tot canyella.
L'aspecte olfactiu general, tret del toc de cendra, és molt atractiu, compacte i fins i tot suggereix un cos notable. De complexitat mitjana, presenta notes dolces i d'alcohol.

Boca 1

Efervescència fina, lleugera, poc intensa però força refrescant. Lleugerament picant.
Fortes aromes de malt amb melasses, magdalena i pa de pessic. Sensació de sucres a punt de cremar però sense cremar (!).
El perfil aromàtic en boca és molt semblant al que hem descrit en nas. Només afegiríem que els aspectes del malt són més forts, especialment els caramels i potser els sucres sense fermentar.
El cos és mitjà, força accessible.
L'amargor és força ajustada, diría que en la franja inferior del que és preceptiu per a aquest estil. Molt elegant, de bona qualitat, rodona, ben repartida.
Al final hem de descriure un toc àcid notable però ajustat i refrescant.
En segon pla, notes cítriques, sobre tot llimona.
El conjunt és molt fàcilment bevible, passa molt bé la set i és també digestible.
En boca, l'alcohol no es nota.
A la llarga podem parlar de coco i de notes florals.
Aquesta cervesa és molt persistent però en intensitats molt moderades.
El final és entre amarg i àcid justament en la intensitat necessària per donar sensació de frescor. També és un pèl sequet. Les reminiscències de cos fan aquesta persistència final molt equilibrada i suau.
El retorn es fa molt tard, en una amargor molt ben compensada, fluixa, herbosa i agradable.

Nas 2

Amb molta escuma trobem notes de ferment fresc i d'agrella.
Després de l'escuma, apareixen els caramels i les melmelades. Parlaríem especialment de melmelada de cirera negra i també de maduixot. També es poden identificar còmodament notes de melassa de canya.
Altrament, trobem notes de poma roja bastant madura i notes balsàmiques que no identifiquem.
Cal també tornar a citar la llimona i potser taronja o mandarina. Molt al final atrapem altre cop terra/cendra o quelcom lleugerament fenòlic.
En nas, les aromes fan pressentir una corpulència que després, es revelarà molt moderada.
El perfil del llúpol, o bé és aromàticament discretíssim, o bé es barreja tan amb el malt que no es pot identificar res en concret. Només parlaríem d'una cosa lleugerament floral i herbal.

Boca 2

En boca sobta primer la fina efervescència, molt ajustada i molt agradable.
Després ens envaeixen amb força olors de pa, de crosta de pa, de melassa bastant torrada, de magdalena i un no-res de Toffee.
El cos, amb la temperatura més alta, adquireix més contundència però segueix molt moderat.
Es pot notar una sensació general de frescor que compensa eficaçment la força del perfil del malt. Podríem proposar que aquesta frescor és deguda especialment al teló de fons moderadament àcid. Una acidesa general molt ajustada i reeixida; no és intensa i es reparteix molt bé.
Al principi, l'amargor és poc més que testimonial, molt adaptada a l'aspecte principal, de bona qualitat i ben ajustada. Amb el temps va adquirint més importància però sense passar de molt moderada. El final, la persistència i el retorn són seva: una mica de sequedat, tot just un pèl punyent, fresca... Jo diria que aquest perfil de llúpol és especialment ben calculat.

Impressions generals

Un conjunt molt elegant. Una Bitter molt típica alhora que ben individualitzada. Al principi, el malt domina el panorama sensorial però a la llarga, aquest protagonisme va passant progressivament cap a l'acidesa i sobre tot l'amargor que, malgrat ser el caràcter final definitiu, es manifesta amb molta qualitat i justessa.
Un producte molt ben  acabat si no fos pel detall lleugerament fenòlic.