Aquest és un nou experiment de comparació.
Aquest cop sí que hem comparat els lots i hem de dir que
resulten diferents. Això significa que l’experiment neix fallit: estem comparant
dos lots diferents i, com veurem, dues cerveses bastant dissemblants. Com que
el que volem saber és si una cervesa canvia amb l’envàs, hauríem de precisar
l’experiment. S’hauria de procurar que es posés el mateix lot de cervesa en
envasos diferents i assegurar-se que el tracte posterior d’emmagatzemament
sigui idèntic. Llavors realment podríem treure conclusions significatives.
També val a dir que la doble avaluació queda coixa en el
sentit que la faig jo sol. Per molt entrenat o preparat que estigui,
l’avaluació no val gaire a menys que es faci amb un mínim de 5 avaluadors
entrenats. I com menys entrenats, més gent fa falta.
Malgrat aquestes limitacions, fem l’avaluació perquè ja
tenim les cerveses.
Com l’altre cop, he rebut les cerveses sense saber de quin
recipient venien i les he avaluat com si fossin dues cerveses diferents. Al
final, he pogut veure que la cervesa A era la d’ampolla mentre que l’altra, la
B, era de llauna.
He fet l’avaluació com sempre en dues voltes. Però les
resumeixo en una sola descripció. A cada característica he anat indicant un
nombre que indica la seva intensitat. Així podrem també generar una gràfica que
ens permetrà adonar-nos visualment de les semblances o diferències entre
exemplars.
Indico al principi quin exemplar és d'ampolla i quin ho és
de llauna. En el moment del tast, no en tenia ni idea.
Exemplar A (Ampolla)
Nas:
Fortes aromes de llúpol: fruites tropicals (7) amb tons
dolços (4) i aspectes d’herba (2).
Resines, no (0)
Les fruites tropicals són clarament dominants, amb una
proporció de maracujà (7), pinya (6), guaiaba (5). També haurem de parlar d’una
mica de préssec (1) i potser maduixa (0,2). L’aspecte dolç podria incloure
alguna nota de mantega (0,5).
Les aromes d’herba passen per herba fresca (3) i verdures
com ara bleda (1) i ceba (0,5). Hi ha una mena de toc oliós, com d’oli d’oliva
(0,1). Aquests aspectes, lluny de ser desagradables, introdueixen aspectes un
pèl més rústecs, tocs de complexitat i de riquesa aromàtica. Constitueixen un
fons lleugerament gruixut que funciona molt com a suport del demés.
Cal parlar també de notes florals amb gerani (3) i magnòlia
(1).
Hem de citar també una nota de llaminadura (3).
Boca:
Lleugeríssim to salat (0,2).
Efervescència bastant forta (7), pica una mica.
Cos mitjà, sense pretensions (4,3).
L’amargor és modesta (4) i molt lenta. a la llarga
s’intensifica una mica però es manté molt modesta. També cal valorar la seva
qualitat que és alta (8,5).
També hem de citar un toc lleugerament àcid que refresca bé
i s’associa amb gràcia amb l’amargor (intensitat: 0,3).
En boca, el fons dolç és gairebé inexistent (1). La cervesa
apareix com molt ben atenuada.
Viscositat mitjana (4,7).
Entrada molt fàcil i agradable (8).
Aromes discretes de bleda (0,5) i de ceba (0,2).
El perfil del llúpol és dominant tot i que és menys intens
que en nas. El malt queda simplement tapat.
Astringència (0). Diacetil, possible (0,2).
Molt fàcil de beure (9).
Molt fàcil de digerir (9).
Passa molt bé la set (9).
Persistència mitjana (5).
Construcció decantada (decantat=8) però ben lligada
(8,5).Exemplar B (Llauna)
Nas:
Olors principals d'herba (7) i alguna cosa de resines (3).
Verdures: Bleda (1,5), ceba (0,7)
Poques fruites tropicals. Igual perfil però molt inferior en
intensitat.
Perfil aromàtic dolç molt inferior.
El perfil de fruites és el mateix però molt menys intens. El
to de fons dolç és gairebé inexistent.
Maracujà (0,5)
Pinya (0,5)
Guaiaba (0,5)
Préssec (0,3)
Maduixa (0,1)
El malt es pot expressar una mica millor que en l'exemplar A
i ofereix un fons de pa de pessic (2)
Notes especiades, possiblement pebre (0,7)
Una mica de llaminadura (1).
Aquesta versió és en general més "lenta". Li
costa una mica d'oferir el que té.
Boca:
L'efervescència és "normal", no gaire fina però
igualment "picant". (5)
En verdures, hem de descriure bastanta ceba (0,7). Bones
notes de pa fresc (3).
El cos queda una mica aigualit (4).
L'amargor és menys intensa (2) i la viscositat també (4). La
qualitat de l'amargor és inferior. És menys rodona i un pèl aspra (7).
L'acidesa residual és un xic més forta (0,5). Segueix casant
bé amb l'amargor tot i que la combinació no és tan positiva. Aquesta és més
lenta i potser menys intensa (3,9)
Molt fàcil de beure (9,5) i molt fàcil de pair (9,5).
Viscositat inferior (4)
Construcció general menys suau o menys amable (7). Per la
suavitat del perfil del llúpol, la cervesa queda menys decantada (7).
Les aromes són més d'herba (2).
Com hi ha menys fruita, el perfil general és més fresc (4).
Cos menys consistent (4).
Perfil de fruita molt discret. (2,5)
L'alcohol queda completament integrat (1) en les dues
versions.
Composició general més lleugera i una mica menys ben lligada
(8).
I seguim:
He aprofitat per fer una prova de figuració gràfica. En un altre exercici, en faré més fins a trobar la més adequada.
També he separat les etapes per que les gràfiques no quedessin illegibles o inintel·ligibles.
Per tant, podem començar amb l'aspecte.
Com es pot veure, l'aspecte és molt semblant. La diferència apareix sobre tot en un matís de terbolesa.
Si observem les aromes en nas, les diferències ja són més acusades. En realitat, crec que és on he trobat més disparitat entre els dos exemplars:
Aquesta figuració no m'acaba de convèncer perquè no permet un anàlisi gaire precís. Tot i així permet una aprensió primària que permet sense cap esforç concloure a una diferència notòria. Si ens hi fixem una mica, els perfils són una mica semblants, en especial en els perfils afruitats, però les intensitats són diferents.
Un altre tipus de gràfica ens permet fer-nos una idea més acurada:
Ara, anem a veure els perfils aromàtics en boca. Com es pot veure, la riquesa aromàtica en boca no és tan rica com en nas i les intensitats queden prou minvades. Tot i així, es pot observar alguna disparitat:
I anem seguint:
Perfils de gustos:
Passem a la còrpora:
Lògicament, en la còrpora, com en tots els altres conceptes, he recollit les característiques que anava trobant en al menys un dels exemplars. No he fet una ressenya de totes les característiques possibles.
Altres conceptes generals. En aquesta apartat podem veure que el concepte general és molt semblant:
Conclusions:
1.-Repetirem el que ja hem expressat al principi: si són dos lots diferents, amb gairebé 2 mesos de temps entre els dos, l'experiment no pot en absolut arribar a cap conclusió significativa pel que fa a la pregunta que ens fèiem de saber si el fet d'envasar en recipients diferents afecta la cervesa. Aquí, la meva impressió és simplement que no es pot dir res.2.- La segona conclusió provisional que podem treure és de caire una mica més filosòfic:
En efecte, si una gran marca, amb unes produccions formidables no pot assegurar un perfil prou semblant entre dos lots per que al menys sembli que és la mateixa cervesa, això condueix a pensar dues coses:
-O bé que no són ni tan grans ni tan experts com ens ho venen.
-O bé que ens estan venen una moto que, per falta de referències o de comparacions o d'estudis com aquest (amb els seus defectes), està lluny de ser la Harley que ens volen vendre.
3.-I finalment, també n'hi ha per a nosaltres: realment cal enaltir (o destrossar) cerveses? En funció de què? Si ni tan sols podem assegurar que tal cervesa sigui sempre la mateixa...
Com deia l'amic Boris: fer cervesa és relativament fàcil, però repetir-la és altament complicat.
I jo afegeixo: no és honest vendre una cosa sota el mateix nom quan és virtualment una altra cosa.
4.- I encara més: només es pot dir molt rares vegades que coneixem una cervesa. Només coneixem UN lot que ens ha arribat en UN estat concret d'UNA marca de qui no sabem si ens podem fiar (pel que fa a continuïtat del producte)...
5.- I finalment: aquesta mena d'experiment s'hauria de repetir no només de cara a avaluar cerveses poc o molt semblants, sinó per anar millorant el mètode.
Salut i bona birra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada