Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Del Barrio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Del Barrio. Mostrar tots els missatges

11 de gener 2016

Fitxes de degustació - ALEGRIA - Del Barrio (2) - APA



ALEGRIA DEL BARRIO (2)
American Pale Ale

Sobre fons marró, l'etiqueta no es veia gaire bé.

Dades tècniques:

Alcohol: 4,8%Vol
Amargor: 33 IBU
Color: 15 EBC
Presentació: ampolla de 33cL
Consum preferent: 14-10-2016
No hi ha indicació de lot

Descripció:

En destapar:

No puc fer cap avaluació perquè m'ha sortit Geiser.

Aspecte:

Les bombolles del Guèiser surten del fons de l'ampolla on hi ha una fina capa de ferment que, si bé s'ha mantingut al fons, ha provocat aquest fenomen. Vull dir que el llevat no s'ha escampat en l'ampolla en destapar. Altrament, l'escuma és densa, blanca, bastant persistent i formant molt bones adherències.
La cervesa és de color ambre/mel, lleugerament tèrbola amb una fina capa de llevat al fons de l'ampolla.

Nas 1

En primer pla, apareixen fortes olors de llúpol que aporten concretament carxofa, notes cítriques, quelcom de mango i maracujà així com notes fines florals.
En segona instància, apareix un marcat perfil de malt amb notes de pa fresc, crosta i molla diferenciables, caramel i toffee. Encara més en darrere, podríem descriure lleugeres notes de llaminadura sense definir.
Es pot trobar un perfil fluix d'una barreja de caramel, toffee i mantega.
Al final podem descriure alguna cosa afruitada que recorda la poma i la pera. Esperava albercoc però no en trobo.
 

Boca 1

El que es nota primer és l'amargor. Aquesta s'acompanya tot seguit de notes d'herba i de carxofa fresca.
El cos és més aviat lleuger i l'efervescència un pèl baixa però tot i així ajustada al conjunt. Malgrat el cos lleuger, la viscositat és sensible.
Els caramels arriben més tard i s'acompanyen d'una certa dolçor de fons prou notable.
L'amargor és bastant intensa però d'una qualitat prou encertada. Amb el temps aquesta força va minvant però segueix essent la nota principal en boca. També és l'aspecte principal en la persistència. La seva qualitat és bastant seca, una mica punyent, gens metàl·lica i molt, molt balsàmica (això a la llarga).
És una amargor de bona qualitat, que dóna una bona sensació de rodonesa però que queda una mica més present del que convindria per a aconseguir un perfil general ben lligat. La trobo un pèl sobre-feta o insuficientment suportada pels altres aspectes de la composició. Surt una mica de mare.
Com dèiem, la cervesa és llarga però aquesta llargada no és especialment intensa. En aquesta mateixa persistència, apareixen notes resinoses de Pi i de Xiprer que donen un final atractiu i agradable.
La dolçor es manté a un nivell discret i el final queda sec (de l'amargor) i bastant atenuat.

Nas 2

Domini important dels aspectes de carxofa, herba fresca, saba i resines.
En un pla inferior, es pot apreciar quelcom cítric, aranja i llima. Alguna nota de fruita tropical indefinida en aquesta passada però amb reminiscències tirant a dolces. També podem descriure un toc floral fresc de flor blanca, res gaire madur. Aquest conjunt a tres nivells conforma una entrada molt favorable i atractiu de la cervesa.
Passat aquest grup, apareixen aspectes de malt que han quedat bastant encoberts fins ara. Podem descriure notes de gra i de palla (aquest segon molt discret i positiu).
El caramel apareix de forma discreta i progressiva. S'hi barreja o confon un no-res de mantega i un toc de llaminadura.
En remenar, es pot notar millor el perfil del malt i apareix l'alcohol.

Boca 2

L'efervescència és més aviat feble (segurament degut al guèiser del principi). Sinó, amb l'augment de la temperatura, la sensació de cos ha augmentat mentre que la viscositat es queda igual, notable però res exagerat.
A aquesta temperatura, el malt es manifesta millor i s'equilibra més favorablement amb l'amargor. La nota dolça no és més intensa que abans, però es barreja millor amb l'amargor.
Aquest darrer aspecte segueix dominant de forma una mica sobrada tot i que, com ho acabem de veure queda millor integrat.
La sensació de frescor és doble. Inclou les notes molt balsàmiques que ja hem citat i que es repeteixen en aquesta passada així com la sensació de cervesa fresca, feta de poc però no verda.

Impressions generals:

Un conjunt molt fàcil de beure, tranquil, pacífic, fàcil de pair, amb una entrada especialment atractiva i acollidora.
L'estructura queda dominada per l'amargor del llúpol en totes les seves fases. Diria que no es tracta d'un domini especialment exagerat però sí sobredimensionat respecte a la resta de perfils que no tenen més remei que funcionar de suports malgrat que estan ben pensats i ben elaborats.
L'evolució no es manifesta gaire. I quan ho fa, ajuda a percebre millor els aspectes del malt i els que introdueix la fermentació.
En general doncs, si no fos per una lleugera estridència del perfil del llúpol en el seu aspecte d'amargor, la cervesa quedaria ben lligada i ben compensada.
No es detecta cap defecte conegut.

20 de febrer 2015

Fitxa de degustació - ALEGRIA - Del Barrio



ALEGRIA

Del Barrio


En general moderada a forta aroma de llúpol deguda a addicions de llúpols americans segons el procediment del llúpol en sec o d'addicions tardanes en la cocció.
Un cert caràcter cítric és molt comú, però no és obligatori. Caràcter de malt entre baix i moderat dóna base al perfil del llúpol, i opcionalment, pot comprendre el caràcter afegit per petites quantitats de malt especials (pa, torrat o pa de pessic).
Els èsters fruitats varien de moderat a res. No hi ha diacetil. El llúpol en sec (si es fa servir aquesta mètode) pot afegir notes d'herba, però aquest caràcter no hauria de ser excessiu.

Contacte:

http://www.cervezasalegria.com
c/ Sequia Segón Braç 44
46470 Massanassa - València

No sabem res d'aquesta empresa. El seu propietari va participar al curs d'especialització en cerveses artesanes de la Universitat d'Alacant. Ens va entregar tres de les seves cerveses i ací teniu la primera avaluació.

Dades tècniques:

Alcohol: 5%Vol
Amargor: 33 IBU
Color: 15 EBC
Presentació: 33cL
Caducitat: 9-9-2015
Ingredients: no en sabem res.

Descripció:


En destapar:

Olor d'ortiga (o de SO2), d'herba, de resina i de ferment.

Aspecte

Escuma lleugerament tenyida, densa, mitjanament persistent i formant modestes garlandes.
Cervesa de color de coure clar, gairebé completament transparent.

Nas 1

El perfil aromàtic costa de determinar. Les característiques d'aquesta cervesa tendeixen a "quedar-se dins" del conjunt. Cal doncs insistir:
Es poden apreciar olors d'ortiga (que es pot confondre amb SO2), molt poc però persistent.
També molt amagat, trobem olors de llimona i d'aranja. També una lleugeríssima nota de saponària.
En el capítol del malt, posant-hi moltes ganes, trobem mel i brioix així com un no-res de pa fresc i, molt al final, un punt de caramel.
La curiositat és que es troben més coses a 10 cm que amb el nas dins del got. Trobem llaminadura, notes fruitades dolcetes, especialment melmelades de taronja i d'albercoc.

Boca 1

Efervescència fluixeta, bastant fina, acompanyada d'una nota amarga i de quelcom associable al bicarbonat.
L'amargor és inicialment moderada però resulta poc equilibrada. Amb el temps, augmenta i es revela un conjunt de característiques poc homogènies. La sequedat tira molt cap a astringent i l'aspecte punyent toca l'acidesa mentre que l'aspecte metàl·lic frega la duresa.
El cos és mitjà sense més.
Bones olors de pa i de molla de pa. No s'aprecia cap aspecte dolç especial. La cervesa sembla força ben atenuada.
Com dèiem, trobem una acidesa associada amb l'amargor i que no millora el perfil general.
El conjunt resulta mitjanament bevible, passa bé la set i no pesa a l'estómac.
Final sec amb una amargor un pèl aspra.
La cervesa és molt llarga, en amargor i sense aromes associades.

Nas 2

En general, costa d'avaluar aquesta cervesa. Tot es queda a dins.
Apareix primer olor d'ortiga.
Respecte a aquesta olor, he d'aclarir una cosa: Quan parlo d'olor d'ortiga, em refereixo a una olor típica en cerveses angleses com ara la Pedigree de Marston's. Recorda la olor que fa la ortiga gran (Urtica Dioica). Segons com es pot confondre la olor d'ortiga i la SO2, sobre tot quan n'hi ha en intensitats discretes que no permeten discriminar ambdós orígens. Ho preciso perquè existeixen diverses varietats d'ortiga i no totes fan la mateixa olor. Jo mateix he comprat infusions d'ortiga d'una varietat que feia més olor d'herba i de menta, amb un perfil una mica dolç en boca. No és aquesta.

També trobem olors d'herba seca.
al cap d'uan estona, apareixen olors dolces que no aconsegueixo definir. Bàsicament parlaríem de forneria dolça, brioix i magdalena.
Cal citar un toc de resina, possiblement, xiprer.
A certa distància, trobem mel i pa de barra.
També hem de parlar d'un discret perfil de llaminadura però podria ser que m'estigui suggestionant a mi mateix. a 10 cm, es nota més.
Altrament, potser haurem d'esmentar quelcom de diacetil. Però és tan poc que es podria confondre amb notes de caramels o amb la llaminadura.
També herba fresca. Insisteixo amb l'ortiga.

Boca 2

En aquesta segona passada, l'efervescència és un pèl més eficient tot i que es manté a nivells discrets.
La olor d'ortiga, en boca, és molt més fluixa.
L'amargor no s'expressa de seguida però quan ho fa, augmenta ràpidament d'intensitat i revela un component que es podria associar amb el bicarbonat. També es combina amb un aspecte àcid que acaba assumint una importància excessiva. Arriba a picar i tot.
S'aprecia un lleuger to balsàmic que substitueix la feina que hauria de fer l'efervescència.
Aromàticament, la cervesa es queda enrera, sembla que s'ho vulgui quedar tot per ella. Podem tornar a descriure aspectes especialment discrets de llaminadura i de pa fresc.

Impressions generals:

M'ha costat molt descriure aquesta cervesa pel que acabo de dir: tant en fred com en calent, les aromes jugaven a fet i amagar, es quedaven dins de la cervesa.
Al final, insistint molt acabem descobrint que aquesta cervesa s'olora a distància. A 10 cm és més generosa que amb el nas dins del got.
L'amargor no m'acaba de convèncer perquè presenta aspectes que no acaben de ser equilibrats ni de molt bona qualitat. Diria que aquesta cervesa presenta una conjunció entre llúpols i aigua que es podria optimitzar.
No s'escapa de l'estil, val a dir-ho.
Sigui com sigui, és bevible, digestible, passa la set amb una eficàcia millorable i la composició general queda coixa pel que dèiem de l'amargor.