11 de gener 2016

Fitxes de degustació - ALEGRIA - Del Barrio (2) - APA



ALEGRIA DEL BARRIO (2)
American Pale Ale

Sobre fons marró, l'etiqueta no es veia gaire bé.

Dades tècniques:

Alcohol: 4,8%Vol
Amargor: 33 IBU
Color: 15 EBC
Presentació: ampolla de 33cL
Consum preferent: 14-10-2016
No hi ha indicació de lot

Descripció:

En destapar:

No puc fer cap avaluació perquè m'ha sortit Geiser.

Aspecte:

Les bombolles del Guèiser surten del fons de l'ampolla on hi ha una fina capa de ferment que, si bé s'ha mantingut al fons, ha provocat aquest fenomen. Vull dir que el llevat no s'ha escampat en l'ampolla en destapar. Altrament, l'escuma és densa, blanca, bastant persistent i formant molt bones adherències.
La cervesa és de color ambre/mel, lleugerament tèrbola amb una fina capa de llevat al fons de l'ampolla.

Nas 1

En primer pla, apareixen fortes olors de llúpol que aporten concretament carxofa, notes cítriques, quelcom de mango i maracujà així com notes fines florals.
En segona instància, apareix un marcat perfil de malt amb notes de pa fresc, crosta i molla diferenciables, caramel i toffee. Encara més en darrere, podríem descriure lleugeres notes de llaminadura sense definir.
Es pot trobar un perfil fluix d'una barreja de caramel, toffee i mantega.
Al final podem descriure alguna cosa afruitada que recorda la poma i la pera. Esperava albercoc però no en trobo.
 

Boca 1

El que es nota primer és l'amargor. Aquesta s'acompanya tot seguit de notes d'herba i de carxofa fresca.
El cos és més aviat lleuger i l'efervescència un pèl baixa però tot i així ajustada al conjunt. Malgrat el cos lleuger, la viscositat és sensible.
Els caramels arriben més tard i s'acompanyen d'una certa dolçor de fons prou notable.
L'amargor és bastant intensa però d'una qualitat prou encertada. Amb el temps aquesta força va minvant però segueix essent la nota principal en boca. També és l'aspecte principal en la persistència. La seva qualitat és bastant seca, una mica punyent, gens metàl·lica i molt, molt balsàmica (això a la llarga).
És una amargor de bona qualitat, que dóna una bona sensació de rodonesa però que queda una mica més present del que convindria per a aconseguir un perfil general ben lligat. La trobo un pèl sobre-feta o insuficientment suportada pels altres aspectes de la composició. Surt una mica de mare.
Com dèiem, la cervesa és llarga però aquesta llargada no és especialment intensa. En aquesta mateixa persistència, apareixen notes resinoses de Pi i de Xiprer que donen un final atractiu i agradable.
La dolçor es manté a un nivell discret i el final queda sec (de l'amargor) i bastant atenuat.

Nas 2

Domini important dels aspectes de carxofa, herba fresca, saba i resines.
En un pla inferior, es pot apreciar quelcom cítric, aranja i llima. Alguna nota de fruita tropical indefinida en aquesta passada però amb reminiscències tirant a dolces. També podem descriure un toc floral fresc de flor blanca, res gaire madur. Aquest conjunt a tres nivells conforma una entrada molt favorable i atractiu de la cervesa.
Passat aquest grup, apareixen aspectes de malt que han quedat bastant encoberts fins ara. Podem descriure notes de gra i de palla (aquest segon molt discret i positiu).
El caramel apareix de forma discreta i progressiva. S'hi barreja o confon un no-res de mantega i un toc de llaminadura.
En remenar, es pot notar millor el perfil del malt i apareix l'alcohol.

Boca 2

L'efervescència és més aviat feble (segurament degut al guèiser del principi). Sinó, amb l'augment de la temperatura, la sensació de cos ha augmentat mentre que la viscositat es queda igual, notable però res exagerat.
A aquesta temperatura, el malt es manifesta millor i s'equilibra més favorablement amb l'amargor. La nota dolça no és més intensa que abans, però es barreja millor amb l'amargor.
Aquest darrer aspecte segueix dominant de forma una mica sobrada tot i que, com ho acabem de veure queda millor integrat.
La sensació de frescor és doble. Inclou les notes molt balsàmiques que ja hem citat i que es repeteixen en aquesta passada així com la sensació de cervesa fresca, feta de poc però no verda.

Impressions generals:

Un conjunt molt fàcil de beure, tranquil, pacífic, fàcil de pair, amb una entrada especialment atractiva i acollidora.
L'estructura queda dominada per l'amargor del llúpol en totes les seves fases. Diria que no es tracta d'un domini especialment exagerat però sí sobredimensionat respecte a la resta de perfils que no tenen més remei que funcionar de suports malgrat que estan ben pensats i ben elaborats.
L'evolució no es manifesta gaire. I quan ho fa, ajuda a percebre millor els aspectes del malt i els que introdueix la fermentació.
En general doncs, si no fos per una lleugera estridència del perfil del llúpol en el seu aspecte d'amargor, la cervesa quedaria ben lligada i ben compensada.
No es detecta cap defecte conegut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada