16 de febrer 2015

Fitxes de degustació - CARNIVAL - Quer

Quer

CARNIVAL

Beech Smoked Rye

Això vol dir Faig Fumat Sègol. Entenc que possiblement s'ha elaborat amb malt de sègol fumat amb fum de fusta de Faig. O sègol sense maltejar, fumat. O sègol maltejat o no, sense fumar, i malt d'ordi fumat.
M'imagino que hi ha una base de malts actius com ara Pale, Pils i altres Munich.
La sospita també és que s'hagi fet servir poc llúpol per arribar a 10 IBU però que s'hagi usat una cosa prou aromàtica. Ja m'estic avançant massa. Aquesta mena de cerveses, tradicionalment es broua amb llúpols nobles alemanys. Però l'August és un home imaginatiu.
Sigui com sigui, segons la quantitat de sègol aportada, haurem de trobar un cert toc olioset o quelcom més viscós que si no hi fos el sègol. També hi haurà una certa aportació àcida amb olors de pa de sègol així com un cert toc picant.
Després de tastar-la, diria que es tracta d'alta fermentació, fins i tot potser APA. Però també podria ser de baixa fermentació per la netedat aconseguida.

Dades tècniques conegudes:
Presentació: 33cL
Alcohol: 5%Vol.
Amargor: 10 IBU
Lot: 1-16#36
Caducitat?

Contacte: 

web: http://www.querbeer.com/
Carrer Germans Farguell, 7
Polígon Industrial de la Valldan de Berga
08600 Berga
Tel: +34 638 87 54 05

Descripció:


En destapar:

Fusta, suro, una mica de caramel, quelcom d'herba.

Aspecte:

Escuma bastant densa, lleugerament tenyida, "normalment" persistent i igualment persistent però amb poques adherències.
Cervesa gairebé perfectament transparent, de color d'ambre/carabassa.

Nas 1

Olor de ferment i de fusta amb quelcom notablement picant en nas.
S'aprecien tocs encaramel·lats amb un aspecte lleugerament dolç. El conjunt però, és molt tènue i moderat. Esperant que s'escalfi torno al coll de l'ampolla. Em sorprèn la olor de caramel cremat que en poc temps es fon en un perfil explícit de crema catalana!
Tapem l'exemplar per concentrar les olors. així podem també descriure olors fluixes d'herba.
També es troben olors florals diverses entre les que citaria la magnòlia (no és broma ni un farol). I bastant intens.
Altrament, també es pot descriure quelcom de saponària. quasi res.
Un perfil aromàtic de complexitat mitjana però molt atractiu. Les aromes de fumat són de la intensitat justa per no ser protagonistes i fondre's amb els altres perfils. Una composició olfactiva, elegant, compacta i equilibrada. 

Boca 1

Efervescència picant, intensa però gens abassegadora.
Les olors de fum són força moderades i es combinen molt bé amb l'aspecte general de fons dolcet.
Trobem una nota àcida prominent. La seva presència és del tot justificada per la seva faceta refrescant. [Per als que voldrien entendre què és la frescor de l'acidesa, només cal que tastin una Gueuze autèntica i es fixin en l'efecte que els fa la barreja d'àcids: si és bona, ha de funcionar gairebé com un Vicks...]. No és com una Gueuze, evidentment, però la funció de l'acidesa, si n'hi ha, tendiria a ser aquesta.
Olors de caramels discretes. Res de cremat.
Torna a aparèixer la olor de crema catalana amb els seus possibles tocs de vainilla però sense canyella.
El cos és una mica més intens que mitjà.
D'amargor tot just en parlaríem per esemntar quelcom entre sec i punyent. Tot molt moderat i de bona qualitat.
També es nota una mica l'alcohol al cap d'una estona. Al final, ja gairebé en la persistència.
Tampoc és una cervesa especialment persistent.
És molt fàcil de beure, passa molt bé la set i és mitjanament digestible.
Una paleta en boca molt equilibrada, no especialment complexa però interessant i sorprenent.
Jo parlaria d'una composició molt encertada amb intencions d'elegància molt ben aconseguides.

Nas 2

En una segona passada, parlaríem de tocs florals i herbals al principi poc definits però acostant-se ràpidament a la Magnòlia.
Apareix el fum i es conclou en un perfil curiós d'olives negres i una mica de fusta.
Aquest cop, el malt ofereix crosta de pa i quelcom de brioix. Altrament també podríem parlar de caramels i de llaminadures.
El toc de crema catalana és molt suggestiu i força present.
En rerefons citaríem una nota d'agrella.
La segona passada és pràcticament igual que la primera.

Boca 2

Bones olors fumades i tocs de fusta.
El cos ofereix una viscositat lleugerament per damunt de la "normalitat".
Efervescència tirant a intensa i picant.
El perfil de crema catalana segueix present. Es poden notar els sucres lleument cremats (sense acritud) i tocs de llaminadura (És el que m'ha fet pensar en que aquesta cervesa podria haver estat fermentada amb un llevat APA - Però no és una afirmació).
L'acidesa segueix essent notable tot i que queda perfectament integrada en el conjunt.
Olors florals tènues. Insisteixo amb la Magnòlia.

Impressions generals

Una cervesa molt elegant i fina amb un toc de viscositat ben calculat del sègol, amb la seva acidesa i la seva picantor. El fumat també resulta especialment ben mesurat i integrat.
Una cervesa de complexitat moderada, equilibrada i de composició ben homogènia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada