Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quer. Mostrar tots els missatges

16 de febrer 2015

Fitxes de degustació - CARNIVAL - Quer

Quer

CARNIVAL

Beech Smoked Rye

Això vol dir Faig Fumat Sègol. Entenc que possiblement s'ha elaborat amb malt de sègol fumat amb fum de fusta de Faig. O sègol sense maltejar, fumat. O sègol maltejat o no, sense fumar, i malt d'ordi fumat.
M'imagino que hi ha una base de malts actius com ara Pale, Pils i altres Munich.
La sospita també és que s'hagi fet servir poc llúpol per arribar a 10 IBU però que s'hagi usat una cosa prou aromàtica. Ja m'estic avançant massa. Aquesta mena de cerveses, tradicionalment es broua amb llúpols nobles alemanys. Però l'August és un home imaginatiu.
Sigui com sigui, segons la quantitat de sègol aportada, haurem de trobar un cert toc olioset o quelcom més viscós que si no hi fos el sègol. També hi haurà una certa aportació àcida amb olors de pa de sègol així com un cert toc picant.
Després de tastar-la, diria que es tracta d'alta fermentació, fins i tot potser APA. Però també podria ser de baixa fermentació per la netedat aconseguida.

Dades tècniques conegudes:
Presentació: 33cL
Alcohol: 5%Vol.
Amargor: 10 IBU
Lot: 1-16#36
Caducitat?

Contacte: 

web: http://www.querbeer.com/
Carrer Germans Farguell, 7
Polígon Industrial de la Valldan de Berga
08600 Berga
Tel: +34 638 87 54 05

Descripció:


En destapar:

Fusta, suro, una mica de caramel, quelcom d'herba.

Aspecte:

Escuma bastant densa, lleugerament tenyida, "normalment" persistent i igualment persistent però amb poques adherències.
Cervesa gairebé perfectament transparent, de color d'ambre/carabassa.

Nas 1

Olor de ferment i de fusta amb quelcom notablement picant en nas.
S'aprecien tocs encaramel·lats amb un aspecte lleugerament dolç. El conjunt però, és molt tènue i moderat. Esperant que s'escalfi torno al coll de l'ampolla. Em sorprèn la olor de caramel cremat que en poc temps es fon en un perfil explícit de crema catalana!
Tapem l'exemplar per concentrar les olors. així podem també descriure olors fluixes d'herba.
També es troben olors florals diverses entre les que citaria la magnòlia (no és broma ni un farol). I bastant intens.
Altrament, també es pot descriure quelcom de saponària. quasi res.
Un perfil aromàtic de complexitat mitjana però molt atractiu. Les aromes de fumat són de la intensitat justa per no ser protagonistes i fondre's amb els altres perfils. Una composició olfactiva, elegant, compacta i equilibrada. 

Boca 1

Efervescència picant, intensa però gens abassegadora.
Les olors de fum són força moderades i es combinen molt bé amb l'aspecte general de fons dolcet.
Trobem una nota àcida prominent. La seva presència és del tot justificada per la seva faceta refrescant. [Per als que voldrien entendre què és la frescor de l'acidesa, només cal que tastin una Gueuze autèntica i es fixin en l'efecte que els fa la barreja d'àcids: si és bona, ha de funcionar gairebé com un Vicks...]. No és com una Gueuze, evidentment, però la funció de l'acidesa, si n'hi ha, tendiria a ser aquesta.
Olors de caramels discretes. Res de cremat.
Torna a aparèixer la olor de crema catalana amb els seus possibles tocs de vainilla però sense canyella.
El cos és una mica més intens que mitjà.
D'amargor tot just en parlaríem per esemntar quelcom entre sec i punyent. Tot molt moderat i de bona qualitat.
També es nota una mica l'alcohol al cap d'una estona. Al final, ja gairebé en la persistència.
Tampoc és una cervesa especialment persistent.
És molt fàcil de beure, passa molt bé la set i és mitjanament digestible.
Una paleta en boca molt equilibrada, no especialment complexa però interessant i sorprenent.
Jo parlaria d'una composició molt encertada amb intencions d'elegància molt ben aconseguides.

Nas 2

En una segona passada, parlaríem de tocs florals i herbals al principi poc definits però acostant-se ràpidament a la Magnòlia.
Apareix el fum i es conclou en un perfil curiós d'olives negres i una mica de fusta.
Aquest cop, el malt ofereix crosta de pa i quelcom de brioix. Altrament també podríem parlar de caramels i de llaminadures.
El toc de crema catalana és molt suggestiu i força present.
En rerefons citaríem una nota d'agrella.
La segona passada és pràcticament igual que la primera.

Boca 2

Bones olors fumades i tocs de fusta.
El cos ofereix una viscositat lleugerament per damunt de la "normalitat".
Efervescència tirant a intensa i picant.
El perfil de crema catalana segueix present. Es poden notar els sucres lleument cremats (sense acritud) i tocs de llaminadura (És el que m'ha fet pensar en que aquesta cervesa podria haver estat fermentada amb un llevat APA - Però no és una afirmació).
L'acidesa segueix essent notable tot i que queda perfectament integrada en el conjunt.
Olors florals tènues. Insisteixo amb la Magnòlia.

Impressions generals

Una cervesa molt elegant i fina amb un toc de viscositat ben calculat del sègol, amb la seva acidesa i la seva picantor. El fumat també resulta especialment ben mesurat i integrat.
Una cervesa de complexitat moderada, equilibrada i de composició ben homogènia.

11 de febrer 2015

Fitxes de degustació - CIRCUS - Quer

Quer

CIRCUS

Estil: 

SIMCOE DOUBLE IPA.
M'imagino que quan els brouaters indiquen que la cervesa és una DOUBLE IPA, es refereixen a una IPA amb el caràcter extremat d'una Imperial Ipa. I de fet, si ens fixem en l'alcohol, ens trobaríem en la franja de 7,5 a 10% vol requerits per a aquest estil. Sigui com sigui, sembla que és un estil americà i que, en aquelles contrades, DOUBLE IPA i IMPERIAL IPA cobreixen el mateix estil de cervesa.
L'afegit SIMCOE ens revela que l'autor ha volgut brouar una cervesa monovarietal amb aquest llúpol.
Estem en dret d'esperar el següent:

El gust de llúpol és fort i complex. Pot reflectir l'ús de varietats de llúpols nobles americà i/o anglès. Amargor entre alta i absurdament alta tot i que la base de de malt generalment dona suport a aquest fort caràcter de llúpol i proporcionar el millor equilibri possible. El sabor de malt és entre baix i mitjà, i és net encara que alguns sabors de caramel o torrats són acceptables en nivells baixos. Sense diacetil. Caràcter lleugerament fruitat acceptable, però no indispensable. L'amargor és usualment llarga i persistent en el retrogust, però no ha de ser aspra. Final entre mig sec i sec. Sol haver-hi algun lleuger gust d'alcohol net i suau. El roure és inadequat en aquest estil. Pot ser lleugerament sofrat, però la majoria dels exemples no presenten aquest caràcter.

Dades tècniques

Alcohol:  8% vol.
70 IBU
RSIPAC 3005649/CAT
RGSEAA: 30.012569/B
Cad: Juny 2015
Ingredients: no en sé gairebé res. Només sabem que és monovarietal amb possiblement aportacions durant la cocció i en "llúpol en sec".

Descripció


En destapar

Olors d'herba, de llimona i quelcom de caramel.

Aspecte:

Escuma de color d'ivori clar, densa, persistent i formant bones garlandes.


Cervesa gairebé completament transparent, de color d'ambre/coure.


Nas 1

Olor de poma roja, olor de resina, potser quelcom de xiprer, i carxofa. També podem descriure olors de fruites tropicals com de nèctars d'aquestes fruites, però amb una sensació més caramel·litzada.
Parlaríem d'una forta nota d'eucaliptus i de tocs molt discrets de verdura (potser bleda?).
Hi ha una sensació general de caramel, però molt poc definida. És més com un teló de fons. També hi participen tocs lleugerament amelats.
No trobem cap espècia d'entrada. Insistint molt, potser arribaríem a definir canyella.
L'alcohol queda completament integrat i no s'hi afegeix cap deix de dissolvent.
La sensació olfactiva general és d'una bona base de malts però sense gaires pretensions i, per damunt, creix i s'esplaia un fort perfil aromàtic típic del Simcoe. L'interès especial és que ambdues aportacions es distingeixen bé tot i que tendeixen a fondre's.

Boca 1

Cos notable i consistent. L'efervescència és alegre i més aviat picant. Dos aspectes que es completen molt harmoniosament.
Entren primer aspectes caramel·litzats de tota mena, fins i tot caramels a punt de cremar. Però res de cremat!
Trobem un fons dolç ben mesurat. Diríem que estem davant d'una cervesa ben atenuada.
L'amargor és secundària. Vull dir que no es manifesta de seguida. Però progressivament va fent acte de presència fins a dominar completament el panorama sensorial. el malt lluita per fer-li el contrapès. I a fe que ho fa, però amb dificultats i només en  la seva faceta de cos. Durant una estona, aquest equilibri es manté també entre el malt i les aromes del llúpol, però l'amargor encobreix les pròpies aromes del llúpol i les característiques típiques del Simcoe no s'acaben d'expressar amb gaire llibertat. 
Aquestes aportacions, a més, queden barrejades amb tocs caramelosos del malt, amb notes d'herba, olors florals i acaben en fruitats que recorden la mora i la maduixa.
Es pot descriure una certa acidesa que interpretem més com una aportació extrema del llúpol que com alguna altra cosa.
El tast és molt llarg i s'acaba en una amargor molt intensa, en general prou equilibrada però, com dèiem, extrema. Direm doncs que l'amargor és de bona qualitat però d'intensitat extrema. Introdueix per altra banda una sequedat quasi àcida i un aspecte punyent gairebé astringent sense arribar-hi. 
En boca, la cervesa comença molt bé però acaba excessiva en totes les facetes de l'amargor. Això no li permet de complir amb la seva funció refrescant i vivificant.
L'entrada és al principi fàcil però s'acaba convertint en un repte.
Passa moderadament la set i queda una mica feixuga a l'estómac.
En general, doncs, la composició comença molt ben compensada i agradable així com fins i tot equilibrada però acaba en una batzacada que només podem recomanar als afeccionats a aquesta llei de sensacions amargues. Per a un Hop Head, això és una meravella!

Nas 2

Altre cop, el perfil en nas és especialment agradable i equilibrat.
Es poden citar notes d'agrella, de rosa i importants aspectes de fruites tropicals no especialment madures. A la llarga parlaríem també d'herba.
així mateix, cal parlar de te negre, potser de pebre negre i d'una mica de pebrot verd.
En aquesta segona passada, el llúpol és aromàticament més expressiu.
al marge d'això, podem descriure algunes notes de caramels diversos, mai cremats, i de notes fruitades entre les que podem citar la poma roja. També parlaríem de llaminadura, ensaïmada i magdalena.
No trobem cap defecte conegut.
En aquesta fase, l'equilibri queda més decantat cap al llúpol tot i que es manté una composició olfactiva prou compacta.

Boca 2

L'entrada és amena, un pèl àcida alhora que amb una efervescència picant però d'intensitat ben mesurada.
Es poden distingir olors d'herba, de camamil·la i fruitades. També cítrics, llimona i sobre tot aranja. No cal dir que s'afegeixen tocs de fruites tropicals.
El malt es manifesta principalment amb el cos mentre que les seves aromes es queden una mica "dins" del conjunt i s'expressen poc.
No es nota l'alcohol. Els seus 8º queden perfectament integrats.
Al cap d'una estona, el perfil estrictament amarg comença a dominar però menys que abans. Com si ens hi estiguéssim acostumant. Sigui com sigui és bastant extrema, amb tocs àcids, amb una sequedat notable mentre que l'aspecte metàl·lic ja no apareix tan dur.
Cal assenyalar un toc lleugerament astringent al final.
Amb la cervesa més calenta, el cos fa més contrapès però ens mantenim en una tessitura extrema. Molt al final apareixen tocs semblants a l'eucaliptus i sensacions de coïssor.
La persistència és molt llarga, conserva la coïssor i la duresa mentre que el to dolç (d'altra banda molt ben atenuat) malda valentment per compensar-ho.

Impressions generals:

Una cervesa extrema dominada per l'amargor. Una amargor de bona qualitat però tan extrema que es troba al límit de ser defectuosa.
Una recepta que aconsegueix un cert equilibri per mitjà d'un combat entre David (el malt) i Goliath (el llúpol). En aquest cas, Goliath s'emporta una victòria clara. Però David se'n va amb el cap alt, conscient d'haver lluitat al màxim de les seves possibilitats. I ja sabem que ningú està obligat a fer més del que pot.
Pel que fa a l'adequació, hem de dir que aquesta recepta s'adiu completament a l'estil pregonat. Sense cap dubte! Però no arriba a una composició gaire homogènia. Els extrems castiguen!
Personalment considero que es tracta d'una recepta força interessant, especialment reeixida en nas però que mereixeria un càlcul més acurat de les aportacions de llúpol perquè aquest quedi millor integrat en el conjunt.
Com dèiem doncs, un producte del geni brouater destinat als especialistes de l'amargor.

Nota:

SIMCOE

Aquest llúpol va ser comercialitzat l’any 2000 pel Yakima Chief Ranch a l'estat de Washington. No es coneix la seva filiació (pol·linització oberta) però es diu que te a veure amb el Cascade.
Aromes (intens): afruitat, terra, Pi, herba, cítric, grosella negra (cassis), altres baies.
Dades tècniques:
Àcids alfa: 12-14% (14,3)
Àcids beta: 4-5%
Co-humulona: 15-20% del total d’àcids alfa.
Olis totals: 2-2,5mL/100g
Mircè: 60-65% del total d’olis
Humulè: 10-15% del total d’olis
Cariofilè: 5-8% del total d’olis
Farnesè: menys de 1% del total d’olis

A 100ºC d’infusió, 45min, aigua “normal”, 5g/L:
Aromes: Camamil·la (++), Til·la (+), fusta, herba fresca, marihuana, Terra, Estragó, Gust: amargor forta (++), rodona, no metàl·lica, no seca, molt persistent, poc evolutiva (si de cas cap a sec, no punyent). Un pèl àcida.

04 de febrer 2015

Fitxes de degustació - NELSON SAUVIN - Quer

Quer

NELSON SAUVIN

Estil: 

Imperial Amber Ale. És un estil que no existeix a les guies habituals. Per tant requereix alguna explicació.
El que sí existeix és la Amber Ale. Concretament, American Amber Ale. Al nostre blog. A la pàgina BJCP.
Les característiques que esperem són les següents:
Aromes de llúpol entre baixes i moderades procedents del procediment de llúpol en sec o d'aportacions tardanes de llúpols americans en l'olla de cocció. És comú un caràcter cítric del llúpol però no és preceptual. Perfil del malt entre mitjanament fluix a mitjanament fort que pot, a vegades, tapar el perfil del llúpol i pot també revelar-se en un caràcter moderat de caramels. Els èsters varien entre baixos a absents. No s'ha de trobar diacetil.
"Imperial" implica un programa sensorial complementari. Darrerament, és "imperial" qualsevol cervesa que exagera o que extrema les característiques d'un estil. Per tant estem a l'expectativa de tastar una Amber Ale amb un caràcter reforçat i possiblement més personalitzat que la versió no imperial.

La broueria:

QUER és una broueria que crec que està relacionada amb un restaurant a Berga. El projecte integra diverses persones que compleixen amb les diverses funcions necessàries en una empresa d'aquesta categoria: elaboració, distribució, presència a Internet, disseny, etc.
Crec que es fan coccions de 500 litres.
Una curiositat és que l'August, l'ànima del projecte, proposa receptes en les que el llúpol és protagonista en forma de diverses receptes monovarietals.
Aquestes cerveses es van fer servir en part en un curs sobre l'aprensió sensorial de llúpols que es va donar a 2d2despuma. Però no es tracta d'una producció "didàctica" en el sentit que l'objectiu no és ensenyar sinó gaudir del llúpol proposat. Són doncs construccions sensorials com qualsevol cervesa artesanal.

Contacte:

Web:
Adreça: 
Carrer Germans Farguell, 72
Polígon Industrial de la Valldan de Berga
08600 BERGA.

La cervesa:

 

Dades tècniques :

No tenim cap més indicació a part de l'ús de llúpol Nelson Sauvin. Possiblement s'hagi procedit a un llúpol en sec.
No sabem res de malts i la fermentació deu ser alta fermentació.
Data del tast: 04/02/2015
Presentació: 33cl.
Alcohol: 8%Vol.
Amargor: 80 IBU.
RSIPAC: 3005649/CAT
RGSEAA: 30.012569/B
Lot: Agost 2015/27
Caducitat: deu coincidir amb el nº de lot.

Descripció:

 

En destapar:

Olors acaramel·lades i al cap de poca estona, olor de pebrot i d'herba.

Aspecte:

Escuma de color d'ivori amb diverses consideracions de densitat però en general tirant a densa. També és persistent i forma notables garlandes.
La cervesa és gairebé completament transparent, de color d'ambre fosc. No detectem cap pòsit.

Nas 1

Fortes olors de pebrot, de resines, florals i fruites.
En fruites hauríem de citar especialment poma (roja) i raïm (quasi pansa).
Es troben aspectes dolços notables i molt llaminers. Parlaria de caramels, de melmelades (no molt fetes), especialment d'albercoc.
Cal afegir la possible presència de notes de llaminadura.
L'alcohol es nota bastant però no s'aprecia cap toc de dissolvent. Insistint molt i potser sortint de mare, trobem quelcom de Canyella i vainilla. Ja em direu si me'n he anat de l'olla.
El perfil general en nas és prou compacte i molt atractiu.

Boca 1

El cos és notable, entre mitjà i mig fort.
La viscositat és notable i recorda una mica la d'un vi dolç. Però la cervesa no és tan dolça com aquest vi dolç tot i que la dolçor és prominent al cap d'una estona.
L'efervescència és més aviat fluixa però agradablement picantona.
L'amargor és quasi immediata i bastant intensa. Fa un contrapunt molt sòlid a la dolçor introduint un aspecte general prou equilibrat. Aquesta amargor malgrat ser intensa queda rodona i de bona qualitat amb aspectes finals principals secs i metàl·lics.
Amb la cervesa molta estona en boca, augmenta la sensació de vi dolç i, especialment, també la de l'alcohol. En canvi, l'acidesa es manté en zones d'especial discreció, gairebé imperceptible però igualment molt llarga.
Es poden discernir bones notes de pansa i potser alguna cosa de melmelada d'albercoc. En boca, les aromes de caramels es manifesten molt poc i queden atrapades a la xarxa del llúpol que es revela definitivament dominant.
Amb una còrpora tan consistent, podríem esperar una llarga i forta persistència. Però aquesta, si bé és llarga, no és tan intensa i es fa en amargor i en tocs de pansa.
Una curiositat potser és que les olors de pansa poden ser aportades per alguns malts o pel mateix Nelson Sauvin.
Concretament, d'aquest llúpol, hem assenyalat el pebrot verd i la pansa i també cal afegir quelcom de llimona o de grosella.

Nas 2

En nas altre cop, podem parlar primer de carxofa, de raïm blanc, quelcom d'herba (saba) i pebrot verd. Aquestes coses es noten millor amb molta escuma. No trobo res de balsàmic però si en parlo és que hi ha quelcom. Però no ho identifico.
Passada l'escuma, arriben notes dolces de melmelades i fruites confitades. Especialment, meló confitat! Però també pansa, melassa de canya, melmelada de taronja i cirera confitada.
L'alcohol es nota menys però seguim rebent una sensació "vinosa".

Boca 2

L'efervescència és més aviat baixa però fina i refrescant. Potser la mesura més justa o potser un pèl fluixa.
La sensació de cos és notable, entre mitjana i mig forta. Trobem sucres potser en excés.
L'amargor és intensa, al límit de l'astringència però sense arribar-hi. Val a dir que es posa en evidència una molt bona qualitat d'aquesta amargor. Només es desequilibra cap a metàl·lica molt a la llarga. Però, com dèiem,  no arriba a ser desagradable.
En olors retronasals apareixen fruites confitades, especialment meló i cirera. També algun toc de melassa. Potser cal comentar que tenim un aspecte dolç passat de voltes, potser una mica embafador (cloying).
Es nota bé l'alcohol.
La cervesa resulta bastant bastant bevible i diria que mitjanament digestible, limitació introduïda per l'aspecte dolç una mica exagerat. Tal vegada caldria veure com s'ha desenvolupat l'atenuació.

Impressions generals.

Una cervesa de perfil general intens i en algun aspecte fins i tot fregant l'extrem. La composició general pateix una mica de la intensitat i no acaba d'integrar especialment l'alcohol.
La combinació aromàtica queda molt bé, de complexitat apreciable.
El perfil aromàtic de Nelson Sauvin es posa bastant en evidència i la seva intensitat és el que volia aportar la denominació "imperial". Al final la batalla entre dolç i amarg queda en taules.

Nota:

Nelson Sauvin:
Filiació: Creuament entre Smoothcone (NZ) i un mascle Neo Zelandès sense especificar.
Aromes: 
Vi blanc fruitat, agrassó (grosella verda) raïm, pebrot verd.
Dades tècniques:
Àcids alfa: 12-13%
Àcids beta: 6-8%
Co-humulona: ~24% del total d’àcids alfa.
Olis totals: ~1,1mL/100g
Mircè: ~22,2% del total d’olis
Humulè: ~36,4% del total d’olis
Cariofilè: ~10,7% del total d’olis
Farnesè: menys de 1% del total d'olis

A 100ºC d’infusió, 45min, aigua “normal”, 2g/L:
Aromes: 
Taronja, carxofa, llimona.
Després de la cocció: 
Til•la, Pebrot (-), Herba fresca, Resina (-), Mandarina, Moniato, Mora (i altres baies), Dolç, Farinetes de fruita, Plàtan, Poma, Sabó.