23 de febr. 2012

Fitxes de tast - Guineu RINER

Ca l’Arenys - Guineu

RINER

La cerveseria (Brouateria).
L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
Email: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

El nom de la cervesa: (recollit en el web de l’empresa).
Riner és un municipi de Catalunya. Pertanyent a la província de Lleida, a la comarca del Solsonès, al sud-est, al límit amb el Bages.
La capital municipal és El Miracle, on es troba el santuari homònim. Inclou a més les entitats de Freixinet, Riner, Santa Susanna i Su.

La cervesa:
Estil. No queda massa determinat (Half american pale ale...) . Es tracta però d’una cervesa d’alta fermentació concebuda especialment per desenvolupar poc alcohol. Concretament, 2,8% és realment molt poc alcohol.

Ingredients:
A l’etiqueta, s’especifica que les addicions de llúpol són mono varietals, o sigui que només s’hi ha afegit llúpol d’una sola varietat. Però no ens diuen quina. En canvi la informació sobre els malts és més generosa: Malt Pils i Cara-Pils. Al final del tast afegim notes sobre aquests ingredients.
Amargor: 93 IBU, una quantitat notable d’àcids amargs.
Presentació: ampolla de 33cl.
Ampolles:
Amp. 1210, Lot 0148 Cad. 28/04/2012
Amp. 388, Lot 108 Cad. 10/03/2012
La Guineu blanca de l’etiqueta és molt bonica...

Descripció:

En destapar.
Trobem de seguida uns tocs notables i relativament còmodes d’identificar de raïm blanc, poma, herba i resina.

Aspecte:
De color daurat clar, molt lleugerament tèrbola. Escuma densa, més aviat fina i persistent amb garlandes.

Aromes 1.
Olor de llúpol bastant forta. Tornem a notar raïm verd i un punt de poma en dues formes (curiosa combinació), verda i madura. Tal vegada la poma verda procedeixi del llúpol mentre que la poma madura podria tenir el seu orígen en la fermentació.
El perfil del llúpol és fortament dominant de manera que cal esforçar-se bastant per trobar una agradable oloreta de pa fresc darrera la cortina. Insistint, el perfil del llúpol es completa amb llimona.

Olors 1.
Fragància floral de Ravenissa o Rosa. Amargor un pèl dura i molt present. (L’ordre d’aparició d’aquestes dues característiques no ha estat el mateix en les dues ampolles.) També apareix un toc de terra o de fusta molt fugissers.
L’amargor es resol a la llarga en sequedat amb un punt d’acidesa cítrica, tot plegat bastant persistent. (Podríem avançar que la varietat del llúpol podria ser Cascade o Chinook). En boca, el perfil del malt queda ocultat.
El cos es prou consistent cosa que ens demostra que el cos i la quantitat d’alcohol, si bé estan relacionats, no són el mateix.
En una de les ampolles (1210/148), ens ha sorprès, al final de la primera degustació en boca un toc curiós de farigola.

Aromes 2
Com sempre, deixem escalfar la cervesa (aquest hivern, més aviat al escalfar-la amb les mans!)
Buscant bé darrera el llúpol, podem trobar alguna cosa de pa fresc i un punt finet de mel.
Segueixen dominant l’escena les olors de llimona amb aportacions de resina i farigola. El toc de mel (en una sola de les ampolles) recorda més la del panell de rusc. La flor (Ravenissa o Rosa) perd intensitat a favor del cítric (tampoc podríem parlar només de llimona. També hi ha aranja).

Gustos 2.
Curiós toquet de saponària a l’entrada que desapareix de seguida. L’amargor segueix notable i afecta llocs diferents de la llengua. Torna a resoldre’s en sequedat i un punt d’acidesa. Aquest cop apareix més fort el toc de terra o de molsa. Airejant una mica la cervesa, es pot notar millor ( o simplement notar-lo) el toc de pa fresc.

No hi ha DMS ni Diacetil. L’acidesa és deguda exclusivament al llúpol. No es pot descriure cap característica lligada a l’alcohol. En fred, el cos impressiona més que en calent: ara trobo un cos mitjà tirant a fluixet.

Degustacions posteriors no aporten res de nou.

Impressions generals i opinió personal.
Una cervesa bastant amarga i contundent al gust dels amants del llúpol poc amics de l’alcohol. Una combinació curiosa que acaba en un domini gairebé complet del llúpol on l’interès es centra en els diversos i sortosament variats components d’aquest perfil.
Aquesta cervesa especialment aperitiva necessita ser combinada amb preparacions gastronòmiques més aviat contundents que li facin contrapès. Un bon tros de formatge blau, un manxec vell, peix blau i poderoses vinagretes o escabetxos podrien intentar fortuna i aconseguir-la. Realment, aquesta cervesa m’inspira a fer sardines en escabetx...
De moment, una imatge val més que cent discursos:

Notes:
El Malt Pils d'origen històric Moravi és un malt base que ofereix, segons diuen, cos i frescor. Conté poques proteines, ofereix uns alts percentatges d'extracció, un bon color i també una important activitat enzimàtica.
El malt Carapils és també conegut com a Malt Dextrina. Ofereix cos i estabilitat de l'escuma i una mica de color. No es pot utilitzar com a malt base.
P.S. Em comuniquen que el llúpol que conté la RINER és l'AMARILLO, un llúpol que pertany a un grup de llúpols especialment cítrics on figuren CASCADE (1972), CENTENNIAL (1990), CHINOOK (1985), WILLIAMETTE (1976) i AHTANUM (1990). (llistat de llúpols)

M'assenyalen un error des de Corea:
El Chinook no és cítric. Aporta més aviat tocs de pi (resina). De manera que en el text hagués hagut de dir que suposava que s'havia afegit Cascada o Centennial, per exemple, però no Chinook. Merci Boris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada