27 de juliol 2012

Fitxes de degustació - Brooklyn Brown Ale


BROOKLYN BROWN ALE

La brouateria:
Trobareu informació sobre la brouateria als posts de les seves altres cerveses Brooklyn Lager i Brooklyn East Indian Pale.

Adreça web: http://brooklynbrewery.com

La cervesa:
Contingut: 355mL
Alcohol: 5,6%Vol.
Caducitat: Agost 2012
Estil: american brown ale
Malts: Malts de dues carreres anglesos, malts aromàtics belgues, malts torrats americans (6 en total). També duu blat.
Llúpols: Williamette, Fuggle americà i Cascade.
IBU: 30 unitats
Densitat inicial: 15,5ºPlato
Temperatura de tast: de 12ºC en amunt.

Altres tastos:

La cervesa:
Les brown ales del nord d'Anglaterra tendeixen a ser més fortes i seques, mentre que les del sud anglès són més suaus i dolces. La Brooklyn Brown Ale combina ambdós  estils clàssics i afegeix el típic accent americà a base d'un perfil de llúpol més aromàtic i contundent.
Va ser una de les primeres cerveses que van fer a Brooklyn Brewery.

Descripció:

En destapar:
Olors de malt caramel i xocolata (aquest segon, molt poc). També tall de planta (herba tallada).

Aspecte:
Escuma mitjanament densa tenyida de beix. Cervesa de color ambre fort/marró. Perfectament transparent.

En nas 1:
Olors de caramel i llaminadures. També trobem flaira de crosta de pa ben torrada i, en segon terme, molla de pa. Fruitats de pera principalment, però també meló. També es pot detectar un lleuger toc de mantega (diacetil), de caramel gairebé cremat així com de mel. De moment no percebem res particular en el perfil del llúpol.
Caramel
En boca 1:
Efervescència justa i lleugerament picant. Al marge d'això, es fan evidents olors de caramel acompanyats d'una molt lleugera nota salada. També apareix un toc acidulat sense identificar. Amargor seca quasi inexistent. Molt al final torna una fina nota de mantega.

En nas 2:
Amb molta escuma i com sempre: forta flaira de ferment fresc. L'acompanya una notable olor de tall de planta grassa així com quelcom de pebre negre.
Planta grassa
Passada l'escuma, podem trobar un fort perfil de caramel i alguna cosa floral sense identificar, potser Ravenissa o quelcom semblant. El caramel, ja poderós es barreja amb mel i potser apareixeria un toc d'avellana. Herba tallada simple, gramínia fresca. Final de crosta de pa ben torrada.
Avellanes
En boca 2:
Inevitablement ja en aquest cru, caramel, fort. També xocolata i un toc secundari de cafè. Amargor gairebé nul·la, la justa per equilibrar. Toc salat. Fruita: pera molt madura. Cos entre fluix i mitjà. Res d'astringència encara que es conservi la cervesa molta estona en boca.
Xocolata i cafè
Cal remarcar una certa persistència del toc acidulat, acompanyat de caramel. Retorn amb cafè i xocolata en proporció inversa del principi: principalment cafè i poca xocolata. El glop en general és molt persistent i l'amargor evoluciona de menys a més en el temps.

En nas 3:
Aquesta cervesa no és equilibrada. La majoria del pes de les aromes es decanta cap al malt. No obstant això, ens trobem que no podem dir que es tracti d'una cervesa dolça o pesadament maltosa: el llúpol ha estat molt judiciosament escollit i afegit per donar una discreta però al mateix temps decisiva resposta al pes del malt. No és equilibrada però ho sembla.
Altrament, trobem que el caramel es barreja bé amb l'herba i l'heura. Apareix una bona nota de molla de pa i també de crosta ben torrada. Més avançat el tast, trobem xocolata fina, sense amargor (com xocolata amb llet)

En boca 3:
Altre cop un toc acidulat discret. Amb la cervesa més calenta, trobem el cos més contundent. Apareixen mantega i ferment, una mica de dissolvent i grosella verda. A la llarga apareix també un toc cremat. Com abans, podem avançar que la cervesa és molt persistent i lleugerament seca. Final de caramel i, aquest cop, se'm han escapat la xocolata i el cafè.

Impressions generals:
Tampoc sóc massa bon jutge d'aquesta mena de cerveses. Tinc un punt flac a favor seu. Una de les meves primeres cerveses va ser una brown ale de tipus anglès i crec que em va sortir bastant bé. Però d'això fa bastants anys.
Trobo doncs el cru fi i perfectament "bevible"(drinkable), prou consistent, amb un personalitat ben desenvolupada, ben caracteritzada, no gens estàndard, per entendre'ns. Els tocs més forts de llúpol emmascaren potser una mica les olors habituals de nous de la brown ale, però ja està bé així. Quan vulgui trobar olors de nous, em buscaré una típica brown anglesa. Aquesta surt dels camins habituals però amb gràcia. Només em sobraria (qui sóc jo per proferir semblant presumptuosa apreciació?) el toc acidulat. No m'encaixa del tot, tot i que entenc el desig de "refrescar" l'estil amb aquesta nota. Però és fluixa i discreta: no molesta gaire.

M'encanta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada