Fitxes de degustació - Brooklyn Brown Ale

BROOKLYN BROWN ALE

La brouateria:
Trobareu informació sobre la brouateria als posts de les seves altres cerveses Brooklyn Lager i Brooklyn East Indian Pale.

Adreça web: http://brooklynbrewery.com

La cervesa:

Contingut: 355mL

Alcohol: 5,6%Vol.

Caducitat: Agost 2012

Estil: american brown ale

Malts: Malts de dues carreres anglesos, malts aromàtics belgues, malts torrats americans (6 en total). També duu blat.

Llúpols: Williamette, Fuggle americà i Cascade.

IBU: 30 unitats

Densitat inicial: 15,5ºPlato

Temperatura de tast: de 12ºC en amunt.

Altres tastos:

http://beeradvocate.com/beer/profile/45/146/

http://www.ratebeer.com/beer/brooklyn-brown-ale/529/

http://www.thebeersnob.com/2009/05/06/beer-review-brooklyn-brewery-brown-ale/

http://lennthompson.typepad.com/lenndevours/2009/11/brooklyn-brewery-brown-ale.html

La cervesa:

Les brown ales del nord d'Anglaterra tendeixen a ser més fortes i seques, mentre que les del sud anglès són més suaus i dolces. La Brooklyn Brown Ale combina ambdós  estils clàssics i afegeix el típic accent americà a base d'un perfil de llúpol més aromàtic i contundent.

Va ser una de les primeres cerveses que van fer a Brooklyn Brewery.

Descripció:

En destapar:

Olors de malt caramel i xocolata (aquest segon, molt poc). També tall de planta (herba tallada).

Aspecte:

Escuma mitjanament densa tenyida de beix. Cervesa de color ambre fort/marró. Perfectament transparent.

En nas 1:

Olors de caramel i llaminadures. També trobem flaira de crosta de pa ben torrada i, en segon terme, molla de pa. Fruitats de pera principalment, però també meló. També es pot detectar un lleuger toc de mantega (diacetil), de caramel gairebé cremat així com de mel. De moment no percebem res particular en el perfil del llúpol.

Caramel

En boca 1:

Efervescència justa i lleugerament picant. Al marge d'això, es fan evidents olors de caramel acompanyats d'una molt lleugera nota salada. També apareix un toc acidulat sense identificar. Amargor seca quasi inexistent. Molt al final torna una fina nota de mantega.

En nas 2:

Amb molta escuma i com sempre: forta flaira de ferment fresc. L'acompanya una notable olor de tall de planta grassa així com quelcom de pebre negre.

Planta grassa

Passada l'escuma, podem trobar un fort perfil de caramel i alguna cosa floral sense identificar, potser Ravenissa o quelcom semblant. El caramel, ja poderós es barreja amb mel i potser apareixeria un toc d'avellana. Herba tallada simple, gramínia fresca. Final de crosta de pa ben torrada.

Avellanes

En boca 2:

Inevitablement ja en aquest cru, caramel, fort. També xocolata i un toc secundari de cafè. Amargor gairebé nul·la, la justa per equilibrar. Toc salat. Fruita: pera molt madura. Cos entre fluix i mitjà. Res d'astringència encara que es conservi la cervesa molta estona en boca.

Xocolata i cafè

Cal remarcar una certa persistència del toc acidulat, acompanyat de caramel. Retorn amb cafè i xocolata en proporció inversa del principi: principalment cafè i poca xocolata. El glop en general és molt persistent i l'amargor evoluciona de menys a més en el temps.

En nas 3:

Aquesta cervesa no és equilibrada. La majoria del pes de les aromes es decanta cap al malt. No obstant això, ens trobem que no podem dir que es tracti d'una cervesa dolça o pesadament maltosa: el llúpol ha estat molt judiciosament escollit i afegit per donar una discreta però al mateix temps decisiva resposta al pes del malt. No és equilibrada però ho sembla.

Altrament, trobem que el caramel es barreja bé amb l'herba i l'heura. Apareix una bona nota de molla de pa i també de crosta ben torrada. Més avançat el tast, trobem xocolata fina, sense amargor (com xocolata amb llet)

En boca 3:

Altre cop un toc acidulat discret. Amb la cervesa més calenta, trobem el cos més contundent. Apareixen mantega i ferment, una mica de dissolvent i grosella verda. A la llarga apareix també un toc cremat. Com abans, podem avançar que la cervesa és molt persistent i lleugerament seca. Final de caramel i, aquest cop, se'm han escapat la xocolata i el cafè.

Impressions generals:

Tampoc sóc massa bon jutge d'aquesta mena de cerveses. Tinc un punt flac a favor seu. Una de les meves primeres cerveses va ser una brown ale de tipus anglès i crec que em va sortir bastant bé. Però d'això fa bastants anys.

Trobo doncs el cru fi i perfectament "bevible"(drinkable), prou consistent, amb un personalitat ben desenvolupada, ben caracteritzada, no gens estàndard, per entendre'ns. Els tocs més forts de llúpol emmascaren potser una mica les olors habituals de nous de la brown ale, però ja està bé així. Quan vulgui trobar olors de nous, em buscaré una típica brown anglesa. Aquesta surt dels camins habituals però amb gràcia. Només em sobraria (qui sóc jo per proferir semblant presumptuosa apreciació?) el toc acidulat. No m'encaixa del tot, tot i que entenc el desig de "refrescar" l'estil amb aquesta nota. Però és fluixa i discreta: no molesta gaire.

M'encanta.

Degustació: Guia per estils-012-Brown ales-Barley wine

Mild Ales
Mild = dolç o fluix.
Grup de cerveses de color de coure a les que hom ha afegit sucre. Són doncs més dolces que les precedents i tenen poc alcohol. No és amarga. És una cervesa prevista per ésser consumida en quantitat important. Era una beguda dels temps de messes, més per reconstituir que per refrescar. En ampolla, aquesta varietat rep el nom de BROWN ALE.

La Brown Ale és originària de Newcastle al Nord-Est d’Anglaterra. Aquesta ciutat pretén ser el primer lloc on es feu la cervesa, abans de la colonització romana. El cas és que al segle XIV, la ciutat tenia el seu gremi de cervesers i forners de pa. En 1890, diverses cerveseries fusionaren per fundar la Newcastle Breweries Limited. En aquells temps, les cerveses d’aquella zona eren molt fosques. Aquesta nova cerveseria pretenia competir amb la cervesa més clara que hom "importava" dels Midlands. Van llançar al mercat la seva ALE translúcida de color castany vermellós que avui encara té força acceptació.

(En algunes zones francòfones podem demanar una "brune" i ens serviran una cervesa LAGER més fosca que la brown ale però sense arribar a ser una porter o un stout. Aquí diríem una cervesa negra. A Alemanya : "Dunkelbier", cervesa fosca. Com ho hem dit, aquestes solen ser de tipus LAGER contràriament a la Bown Ale.)

• Brown Ale mild

• Olor:

Lleuger aroma dolç de malt marró, amb algun fruitat. No hi ha aroma de llúpol.

• Aspecte:

Marró mitjanament fosac a caoba. Existeixen alguns exemples de Brown Ale clars. Poca retenció de cap.

• Gust:

Malt però no torrat, amb un lleuger caràcter de nou. Les aromes poden incloure tocs vinosos, licorosos o de panses o xocolata. Habitualment ben equilibrades, tot i que algunes es decanten cap a l’aspecte de malt.

• Còrpora:

Entre lleuger i mitjà. Baixa carbonatació i relativament alta dolçor residual que dónen una certa sensació de plenitud.

• Impressió general:

Una cervesa lleugerament aromatitzada, ben maltada, apropiada per beure en quantitats respectables. Refrescant i aromàtica.

• Nota històrica:

En l’actualitat, MILD es refereix al fet que duu poca amargor. Podem dir que aquesta cervesa seria el que queda de la cervesa històrica abns de la PALE ALE i de les PORTER. Originalment, aquesta cervesa, quan no es controlava la fermentació, era menys àcida quan era jove. I MILD es referia a aquesta joventut.

• Ingredients:

Malt MILD/BROWN anglès o una combinació de PALE anglès i de malts més foscos. Els llúpols pertanyen a les varietats angleses tot i que no disposem de les varietats originals perquè han mutat amb el temps.

• Fitxa tècnica:

D.I.=1030-1040 g/L=7,5-10ºP
D.F.=1008-1013 g/L=2-3,25ºP
A.V.%=3-5%
EBU=12-24
EBC=25-65

• Exemples comercials:

Brain’s Dark; Banks’s Mild; Highgate Mild; Fuller’s Hock; McMullin’s AK; Robinson’s Best Mild

• Brown ale del Nord d’Anglaterra

• Olor:

Fruitat restringit. Aroma de llúpol entre poc i gens. Pot tenir un aspecte de caramel en el perfil de malt.

• Aspecte:

Entre daurat fosc i marró clar.

• Gust:

Dolçor entre lleugera i moderada amb caràcter de nou. Equilibri generalment exacte amb algun toc aromàtic de llúpol. Alguns èsters de fruita. Es pot admetre algun diacetil discret.

• Còrpora:

Entre mitjà i lleuger. Acabat sec.

• Impressió general:

Més seca i més orientada cap al llúpol que la Brown del sud d’Anglaterra. Amb més gust de nou que de caramel.

• Nota històrica:

Aquest estil sol dividir-se en sub estils basats en l’origen geogràfic de cada varietat.

• Ingredients:

Malts PALE ALE o MILD ALE anglesos amb tocs de malts Caramel. També pot tenir alguns malts més foscos en quantitats testimonials. Llúpols anglesos. Aigua moderadament carbónica.

• Fitxa tècnica:

D.I.= 1040–1050 g/L=10-12,5ºP
D.F.=1010-1013 g/L=2,5-3,25ºP
A.V.%=4,25-5,5%
EBU=15-30
EBC=32-70
Exemples comercials:
Newcastle Brown Ale; Samuel Smith Nut Brown Ale; Adnam’s Nut Brown Ale.

• Brown ale del Sud d’Anglaterra

• Olor:

Moderadament fruitada i maltosa. Sovint caràcter de malt BROWN.

• Aspecte:

Marró fosc. Gairebé opac.

• Gust:

Dolçor moderada. El malt domina l’equilibri, però l’amargor del llúpol compensa de manere que la dolçor no sigui exagerada.

• Còrpora:

Cos mitjà a fluix. Impressió de caramel.

• Impressió general:

Versió de Brown Ale orientada netament cap al malt amb complexitat de caramel i fruitat.

• Nota històrica:

Aquestes cerveses es subdivideixen en sub-estils que es defineixen geogràficament.

• Comentari:

Cada cop més difícil de trobar.

• Ingredients:

La base és constituïda per malts Pale Ale amb una raonable proporció de malts caramel i d’algun malt encara més fosc. Aigua entre altament i moderadament carbònica que compensa l’acides dels malts foscos. Llúpols anglesos.

• Fitxa tècnica:

D.I.= 1040–1050 g/L=10-12,5ºP
D.F.=1011-1014 g/L=2,75-3,5ºP
A.V.%=3,5-5%
EBU=15-24
EBC=52-92

• Exemples comercials:

Mann’s Brown Ale

• Barley Wine

• Olor:

Fruitat entre moderat i intens. Presència de llúpol anglès (especialment l'amargor) entre assertiva i moderada. Aroma semblant al del caramel sovint present. Tant les olors de malt com les de fruita es redueixen amb el temps.

• Aspecte:

Entre daurat ric fins ambre molt fosc o fins i tot marró. (Goldammer: entre bronze i ebè tot i que hi ha versións daurades). Tocs de rubí. Baixa retenció de cap d’escuma.

• Gust:

Gran intensitat de malt, Ben fruitat. Amargor entre just per equilibrar i ferma. De manera que l’equilbri pot anar del domini de l’amargor al del malt. Poden haver aromes d’oxidació i d’alcohol

• Còrpora:

Cos ple i rodó amb una textura viscosa propera a la del vi. Agradable escalfor de l’alcohol possible.

• Impressió general:

La ALE més rica i forta de les angleses. La majoria dels Barley Winnes són madurats entre 1 i 2 anys en ampolla. Alguns arriben als 10 anys.

• Nota històrica:

Normalment, la ALE més forta que ofereixen les cerveseries angleses i sovint amb mil•lèsim (velles). Normalment es deixen envellir abans de posar al comerç. Sovint associada amb l’hivern o amb temps de vacances.

• Ingredients:

El malt PALE ben-modificat constitueix la base (entre 80 i 100% del gra), acompanyat de judicioses quantitats de malt caramel i malts "dextrina". Petites quantitats de malts foscos (no més de 2%). Llúpols anglesos com el NORTHDOWN, TARGET, EAST KENT GOLDING i FUGGLES. Alguns bracejadors comercials afegeixen sucres o extracte de malt per assegurar la plenitud del cos.

• Procediment:

"First mash running" enlloc del "single mash" habitual. Aquest darrer mètode donaria cerveses de més baix contingut alcoholic i de cos més discret. Tradicionalment i per aconseguir alts nivells d'alcohol, la cervesa era madurada uns quants mesos en cups de roure i aquests eren periòdicament moguts per tal de reactivar la fermentació.

• Fitxa tècnica:

D.I.= 1080-1120 g/L=20-30ºP
D.F.=1020-1030 g/L=5-7,5ºP
A.V.%=8-12%
EBU=50-100
EBC=26-57

• Exemples comercials:

Young’s Old Nick; Fuller’s Golden Pride; Bass nº1 Barley Wine; Old Foghorn.