Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barley wine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barley wine. Mostrar tots els missatges

17 d’octubre 2012

Fitxes de degustació - Mikkeller - BIG WORSE BARLEY WINE



Mikkeller
Big Worse Barley Wine. 
"Vi d'ordi gran i pitjor".
L'estil:
BJCP. Al nostre blog cervesaencatala

Temps enrere, no fa pas tant, els que havien tingut la sort de tastar un Barley Wine podien fardar d'aquesta sort. Era un estil pràcticament introbable i reservat als escollits dels Déus de la cervesa. Alguns havien fet el viatge a Anglaterra per tal de tastar aquest estil. Alguns altres vam poder provar la Old Peculier de Theakston, però no era un Barley Wine, era una Old Ale. Envellida i interessant, però no tenia res a veure amb un Barley Wine com el que tenim al davant.

El "boom" de les cerveses artesanes a Europa ens ha brindat la possibilitat de tastar Barley Wine i altres estils poc corrents, elaborats en diversos llocs de la geografia del continent. Aprofitem doncs de l'avinentesa que no sabem el que durarà.

Segons les llistes d'estils, hi ha un o diversos Barley Wines. En algunes llistes (European Beer Star), el  Barley Wine es troba simplement inclòs en els estils Strong i Extra Strong Ales. En altres com la del BJCP, bàsicament, els Barley Wines americans es diferencien dels anglesos pel fet que són elaborats amb llúpols pròpis. No estem segurs que calgués crear un estil nou segons el B.W. fos d'una banda o de l'altra de l'Atlàntic, però haurem d'acceptar la diferència essent que l'altra proposada és massa imprecisa.

Jo diria doncs que ens trobem davant d'un Barley Wine americà (BJCP 19.C). I no és que la conegui especialment sinó simplement perquè ens donen informació sobre els llúpols usats que són tots americans (Nugget, Centennial, i Cascade). Un perfil cítric seria d'esperar, fortes aromes de malt, amb tocs de mel i de melasses, fruites roges ben madures, etc. ja ho veurem.


La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.
Les cerveses Mikkeler són elaborades a la cerveseria De Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica.

Adreces:
Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:
Ingredients: Malts Pils i Cara-Münch. Sucre candi i els llúpols citats més amunt.
Presentació: ampolla de 375mL amb tap de pseudo-suro.
Alcohol: 12%Vol.
Caducitat: 18/03/2014
Data del tast: 14/10/2012
Temperatura: de 10ºC en amunt.

Descripció:

En destapar:
En aquesta primera etapa, podem identificar olors de sucre candi i de fruites sense definir . Altrament, sembla que hem destapat una ampolla de Mistela.

Aspecte:
Escuma molt densa però no gaire persistent, de color grogós. Cervesa de color marró amb tocs rogencs i de transparència molt mitigada.

En nas 1:
Es nota bastant l'alcohol. També es poden distingir tocs notables de raïm i sobre tot de pansa, pa de pessic amb mel del fosc. 

Algunes notes florals poc denses poden fer la seva aparició. També podem descriure un lleuger perfil sofrat com de DMS però no estic segur que ho sigui. Al final, podem distingir una lleugera olor de sotabosc amb domini de xampinyó.
En boca 1:
Efervescència fluixa a molt fluixa. Tocs de terra i fongs com dèiem. Lleugera amargor, més aviat seca. Olors de panses molt notables. Sembla talment com mistela, però una mica més aspra i picant, però molt poc. 
També podem descriure clarament notes de regalèssia en branca. La composició és molt persistent en l'aspecte picant i de mistela. Amb el temps va augmentant l'amargor.
El cos és fort i rotund, no convida a grans quantitats, més aviat s'escaurien petites xarrupades.
L'aspecte dolç, al principi prou rellevant va desapareixent per deixar pas a una amargor cada cop més notable.
Al final, trobem nous.

En nas 2:
Olors dolces de panses, de sucre fosc, de fusta, de nous i alguna cosa mantegosa (diacetil?). També apareix un punt d'herba sense precisar i alguna cosa floral però tampoc identificable. L'alcohol es nota fortament però sense cap acompanyament de dissolvent. Altre cop distingim alguna cosa que recorda el sota-bosc (fusta, terra i fongs). Altrament, la impressió general és la d'una  mistela especialment complexa i amb punts d'amargor que no es troben en aquest vi.

En boca 2:
Cos fort i poderós. L'amargor presenta una certa duresa. L'escalfor de l'alcohol és notable. Lleugera aspror, com si estiguéssim menjant nous fresques.
Olors de pansa i de moscatell. Altrament, podem notar fortament un perfil de regalèssia natural (en bastonet). Olors de mantega (--) i de nous (+).
Raïm moscatell
El conjunt és dolç i capitós però no és un aperitiu "amable" fàcil de beure. L'amargor, picant i seca així com molt persistent no permeten un tast fàcil com seria el de la mistela. És més dur. Hem provat altres Barley Wines més "bevibles", menys resistents.
L'amargor és llarga i un pèl aspra.

En nas 3:
Finalment, domina el perfil de mistela o, millor dit, de vi ranci, amb fortes notes de pansa acompanyades discretament de tocs de sotabosc. 

L'alcohol també es nota fortament. En aquesta darrera passada, trobem alguna cosa de pebre negre, de resina (encens natural), 
Encens natural
 d'herba fresca i de tall de fulla. Crec que aquest cop, els llúpols ens han ofert el que tenien.

En boca 3:
Cal repetir que el cos és molt notable, poderós, viscós? Aquest cop hem trobat notes característiques de l'oxidació (pols i cartró) però fins ara no les havíem detectat. El perfil de panses segueix dominant fortament el panorama. Recorda algun pa de pessic fosc amb mel, mantega i panses.
El perfil amarg és cada cop més poderós. Com en les dues altres passades, hem començat amb la dolçor que s'està resolent amb una amargor a cada glop més forta. Tot plegat resulta poderós i persistent.

Impressions generals:
Estem davant d'un cru molt poderós i consistent que no s'està de mitges tintes. Al mateix temps podem dir que la paleta és rica i complexa, dominada pel perfil del malt però amb tocs cada cop més poderosos de llúpol.
Els perfils del malt i del llúpol no es compensen, estableixen una lluita que no condueix a cap equilibri. La Big Worse B.W. no és fàcil de prendre, es resisteix amb notes que poden arribar a no ser agradables del tot. El tast però val la pena.

Com sempre no proposo cap maridatge sinó combinacions. En aquest cas crec que combinaríem amb plats prou contundents com ara un civet de senglar o, millor, de llebre o de conill. 
Civet de llebre
 Altrament, un pastís de nous ben dens també podria donar una contrapartida prou combativa. 
Pastís de nous (Walnuss Kuchen)




Altres apreciacions

03 de novembre 2009

Degustació: Guia per estils-012-Brown ales-Barley wine

Mild Ales
Mild = dolç o fluix.
Grup de cerveses de color de coure a les que hom ha afegit sucre. Són doncs més dolces que les precedents i tenen poc alcohol. No és amarga. És una cervesa prevista per ésser consumida en quantitat important. Era una beguda dels temps de messes, més per reconstituir que per refrescar. En ampolla, aquesta varietat rep el nom de BROWN ALE.

La Brown Ale és originària de Newcastle al Nord-Est d’Anglaterra. Aquesta ciutat pretén ser el primer lloc on es feu la cervesa, abans de la colonització romana. El cas és que al segle XIV, la ciutat tenia el seu gremi de cervesers i forners de pa. En 1890, diverses cerveseries fusionaren per fundar la Newcastle Breweries Limited. En aquells temps, les cerveses d’aquella zona eren molt fosques. Aquesta nova cerveseria pretenia competir amb la cervesa més clara que hom "importava" dels Midlands. Van llançar al mercat la seva ALE translúcida de color castany vermellós que avui encara té força acceptació.

(En algunes zones francòfones podem demanar una "brune" i ens serviran una cervesa LAGER més fosca que la brown ale però sense arribar a ser una porter o un stout. Aquí diríem una cervesa negra. A Alemanya : "Dunkelbier", cervesa fosca. Com ho hem dit, aquestes solen ser de tipus LAGER contràriament a la Bown Ale.)
  • Brown Ale mild
  • Olor:
Lleuger aroma dolç de malt marró, amb algun fruitat. No hi ha aroma de llúpol.
  • Aspecte:
Marró mitjanament fosac a caoba. Existeixen alguns exemples de Brown Ale clars. Poca retenció de cap.
  • Gust:
Malt però no torrat, amb un lleuger caràcter de nou. Les aromes poden incloure tocs vinosos, licorosos o de panses o xocolata. Habitualment ben equilibrades, tot i que algunes es decanten cap a l’aspecte de malt.
  • Còrpora:
Entre lleuger i mitjà. Baixa carbonatació i relativament alta dolçor residual que dónen una certa sensació de plenitud.
  • Impressió general:
Una cervesa lleugerament aromatitzada, ben maltada, apropiada per beure en quantitats respectables. Refrescant i aromàtica.
  • Nota històrica:
En l’actualitat, MILD es refereix al fet que duu poca amargor. Podem dir que aquesta cervesa seria el que queda de la cervesa històrica abns de la PALE ALE i de les PORTER. Originalment, aquesta cervesa, quan no es controlava la fermentació, era menys àcida quan era jove. I MILD es referia a aquesta joventut.
  • Ingredients:
Malt MILD/BROWN anglès o una combinació de PALE anglès i de malts més foscos. Els llúpols pertanyen a les varietats angleses tot i que no disposem de les varietats originals perquè han mutat amb el temps.
  • Fitxa tècnica:
D.I.=1030-1040 g/L=7,5-10ºP
D.F.=1008-1013 g/L=2-3,25ºP
A.V.%=3-5%
EBU=12-24
EBC=25-65
  • Exemples comercials:
Brain’s Dark; Banks’s Mild; Highgate Mild; Fuller’s Hock; McMullin’s AK; Robinson’s Best Mild
  • Brown ale del Nord d’Anglaterra
  • Olor:
Fruitat restringit. Aroma de llúpol entre poc i gens. Pot tenir un aspecte de caramel en el perfil de malt.
  • Aspecte:
Entre daurat fosc i marró clar.
  • Gust:
Dolçor entre lleugera i moderada amb caràcter de nou. Equilibri generalment exacte amb algun toc aromàtic de llúpol. Alguns èsters de fruita. Es pot admetre algun diacetil discret.
  • Còrpora:
Entre mitjà i lleuger. Acabat sec.
  • Impressió general:
Més seca i més orientada cap al llúpol que la Brown del sud d’Anglaterra. Amb més gust de nou que de caramel.
  • Nota històrica:
Aquest estil sol dividir-se en sub estils basats en l’origen geogràfic de cada varietat.
  • Ingredients:
Malts PALE ALE o MILD ALE anglesos amb tocs de malts Caramel. També pot tenir alguns malts més foscos en quantitats testimonials. Llúpols anglesos. Aigua moderadament carbónica.
  • Fitxa tècnica:
D.I.= 1040–1050 g/L=10-12,5ºP
D.F.=1010-1013 g/L=2,5-3,25ºP
A.V.%=4,25-5,5%
EBU=15-30
EBC=32-70
Exemples comercials:
Newcastle Brown Ale; Samuel Smith Nut Brown Ale; Adnam’s Nut Brown Ale.
  • Brown ale del Sud d’Anglaterra
  • Olor:
Moderadament fruitada i maltosa. Sovint caràcter de malt BROWN.
  • Aspecte:
Marró fosc. Gairebé opac.
  • Gust:
Dolçor moderada. El malt domina l’equilibri, però l’amargor del llúpol compensa de manere que la dolçor no sigui exagerada.
  • Còrpora:
Cos mitjà a fluix. Impressió de caramel.
  • Impressió general:
Versió de Brown Ale orientada netament cap al malt amb complexitat de caramel i fruitat.
  • Nota històrica:
Aquestes cerveses es subdivideixen en sub-estils que es defineixen geogràficament.
  • Comentari:
Cada cop més difícil de trobar.
  • Ingredients:
La base és constituïda per malts Pale Ale amb una raonable proporció de malts caramel i d’algun malt encara més fosc. Aigua entre altament i moderadament carbònica que compensa l’acides dels malts foscos. Llúpols anglesos.
  • Fitxa tècnica:
D.I.= 1040–1050 g/L=10-12,5ºP
D.F.=1011-1014 g/L=2,75-3,5ºP
A.V.%=3,5-5%
EBU=15-24
EBC=52-92
  • Exemples comercials:
Mann’s Brown Ale
  • Barley Wine
  • Olor:
Fruitat entre moderat i intens. Presència de llúpol anglès (especialment l'amargor) entre assertiva i moderada. Aroma semblant al del caramel sovint present. Tant les olors de malt com les de fruita es redueixen amb el temps.
  • Aspecte:
Entre daurat ric fins ambre molt fosc o fins i tot marró. (Goldammer: entre bronze i ebè tot i que hi ha versións daurades). Tocs de rubí. Baixa retenció de cap d’escuma.
  • Gust:
Gran intensitat de malt, Ben fruitat. Amargor entre just per equilibrar i ferma. De manera que l’equilbri pot anar del domini de l’amargor al del malt. Poden haver aromes d’oxidació i d’alcohol
  • Còrpora:
Cos ple i rodó amb una textura viscosa propera a la del vi. Agradable escalfor de l’alcohol possible.
  • Impressió general:
La ALE més rica i forta de les angleses. La majoria dels Barley Winnes són madurats entre 1 i 2 anys en ampolla. Alguns arriben als 10 anys.
  • Nota històrica:
Normalment, la ALE més forta que ofereixen les cerveseries angleses i sovint amb mil•lèsim (velles). Normalment es deixen envellir abans de posar al comerç. Sovint associada amb l’hivern o amb temps de vacances.
  • Ingredients:
El malt PALE ben-modificat constitueix la base (entre 80 i 100% del gra), acompanyat de judicioses quantitats de malt caramel i malts "dextrina". Petites quantitats de malts foscos (no més de 2%). Llúpols anglesos com el NORTHDOWN, TARGET, EAST KENT GOLDING i FUGGLES. Alguns bracejadors comercials afegeixen sucres o extracte de malt per assegurar la plenitud del cos.
  • Procediment:
"First mash running" enlloc del "single mash" habitual. Aquest darrer mètode donaria cerveses de més baix contingut alcoholic i de cos més discret. Tradicionalment i per aconseguir alts nivells d'alcohol, la cervesa era madurada uns quants mesos en cups de roure i aquests eren periòdicament moguts per tal de reactivar la fermentació.
  • Fitxa tècnica:
D.I.= 1080-1120 g/L=20-30ºP
D.F.=1020-1030 g/L=5-7,5ºP
A.V.%=8-12%
EBU=50-100
EBC=26-57
  • Exemples comercials:
Young’s Old Nick; Fuller’s Golden Pride; Bass nº1 Barley Wine; Old Foghorn.

Degustació: Guia per estils-009-Bitter-Strong-IPA-Barley wine

REAL ALE:
La real Ale no és cap estil en particular. La classificació en Pale, Bitter i Strong és arbitrària però ajuda a entendre el que passa en el món de les ALE. Però molts fabricants industrials usen de "denominacions d’origen" per designar cerveses que sovint no tenen res a veure amb l’original creant així una confusió en la que una gata no coneixeria els seus cadells. Per tal de salvaguardar les seves tradicions, moltes associacions de consumidors procuren donar valor al producte "autèntic". Així és com la més important d’entre elles, la CAMRA, defineix una REAL ALE : - És una cervesa que es treballa fins al final. Al contrari de les cerveses industrials - refrigerades, filtrades i pasteuritzades - són objecte d’una maduració contínua, afavorida per mitjà d’addició de sucre i de llúpol fresc. L’elaborador permet que se saturin naturalment de gas carbònic, gas que permetrà que se serveixin sense la necessitat d’afegir-ne. - Entendrem que gairebé totes les REAL ALES se serviran "de barril". Tot i així, algunes s’embotellen i les hem pogut tastar aquí mateix.
  • Bitter/Pale Ale
Bitter ordinària de barril.

Literalment, ALES clares. Són cerveses de color clar, a base de malt clar (poc torrada). Tot i ser sovint bastant fosques, han rebut aquest nom perquè les cerveses que es feien abans de la revolució industrial, època després de la qual quedà encunyat aquest terme, les cerveses eren molt fosques, de manera que, en comparació, la nova recepta semblava clara: PALE.

En Anglès, "bitter" significa amarg. En principi es tracta d’una ALE molt llupolitzada, de baix contingut alcohòlic i de baixa densitat. El seu lloc original de fabricació és el comtat de Kent, tocant a Londres. Però existeixen algunes confusions en aquesta designació que no hem estat en mesura de destriar. Podem avançar però, que el nom de bitter designa coses sensiblement diferents segons ens trobem a Anglaterra, França, EEUU o Austràlia. Les Bitter poden ser més o menys amargues, més o menys denses, servides en barril (és el millor) o en ampolla (pels que no viatgem). Bàsicament però, recordarem que es tracta d’una ALE molt llupolitzada (amarga), amb relativament poc gas i feta originalment a Anglaterra. Alguns autors, força autoritzats, solen dir que una Bitter i una Pale Ale són gairebé el mateix. La diferència rau en l'envàs: si és en barril, és una Bitter, en ampolla, és una Pale Ale. Tot i que pot ser que us diguin el contrari. En realitat, el que dèiem: Bitter i Pale Ale són gairebé el mateix.
  • Olor:
Els aromes de llúpol poden moure’s entre poc i gens. Caramel i diacetil entre moderats a gens. Hauria de presentar fruitat entre dolç i moderat. Els millors exemples tenen aroma de malt.
  • Aspecte:
Or mitjà fins a coure-marró. Poca retenció de cap d’escuma per la poca carbonatació.
  • Gust:
Amargor entre mitjana i forta. Pot tenir com no algun aroma de llúpol, diacetil i fruitat. L’aroma de malt Crystal és comú. L’equilibri decanta fortament cap als amargs tot i que no solen ser tan forts com per tapar els aromes del malt.
  • Còrpora:
Entre lleuger i mig lleuger. Baixa carbonatació.
  • Impressió general:
Els nivells baixos d’alcohol i de densitat així com el poc gas continguts en aquesta cervesa en fan un cru fàcil de beure.
  • Nota històrica:
Cervesa tradicional servida normalment sense dispositiu de pressió i a temperatura ambient.(Burton on Trent 1600-1750?)
  • Comentari:
La Bitter més lleugera.
Segons el PHS, aquesta cervesa es pot trobar en tres formes: Ordinary Bitter, (1035-1038), "Special Bitter" (veieu la Bitter especial nº16), (1039-1042) i "Extra Bitter", (1043-1049) (veieu nº17). Hi ha molts estils regionals de Bitter. La Bitter anglesa és un dels estils més fàcil, ràpid i satisfactori de fer a casa.
  • Ingredients:
Malt Pale Ale, malts crystal. Llúpols anglesos, aigua mitjanament sulfatada.
  • Fitxa tècnica: Valors mitjans extrets de diverses llistes.
D.I.=1034-1039,75 g/l=8,5-11ºP
D.F.=1007-1012,5 g/l=1,75-2,75ºP
A.V.%=3,1-3,65%
EBU=22-36,5
EBC=21,25-33,25
  • Bitter especial
Best Bitter
  • Olor:
Aromes de llúpol entre molt i res. Diacetil i caramel entre poc i res. Fruitat moderat. Els millors exemples tenen olor de malt. PHS: floral, bruc, poma, perfum algun cop.
  • Aspecte:
Or mitjà fins a coure-marró mitjà. Poc cap d’escuma per la baixa carbonatació.
  • Gust:
Diacetil (nou) i caramel entre poc i res. Malt mitjanament present. Amargor entre mitjana i forta. Olor de malt Crystal i sovint també aroma de llúpol. Equilibri decididament amarg tot i que hom procura que no tapi els gustos de malt. Fruitat de la fermentació. Hauríem de percebre la mineralitat de l'aigua darrere l'amargor. Final sec.
  • Còrpora:
Entre mig lleuger i mitjà. Baixa carbonatació. En exemplars en ampolla, la carbonatació és més alta.
  • Impressió general:
Cervesa refrescant i aromàtica.
  • Nota històrica:
Originalment, cervesa servida molt fresca sense dispositiu de pressió (o a temperatura ambient).
  • Comentari:
Cervesa més aromàtica que la bitter ordinària.
  • Ingredients:
Malts Pale Ale, Crystal, llúpols anglesos, sovint aigües mitjanament sulfatades. (Ex: Crystal anglès+Carapils anglès+Melasses angleses+gix+Golding de Kent+Challenger)
  • Fitxa tècnica: Valors mitjans extrets de diverses guies.
D.I.=1039,75-1047 g/l=10-12ºP
D.F.=1008,5-1015 g/l=2,2-3ºP
A.V.%=3,55-4,5%
EBU=23,25-40,25
EBC=21,25-33,25
Exemples comercials:
Shepherd Neame Spitfire, Bass Bitter. Fuller’s London Pride, Young’s Ramrod; Marston’s Pedigree; Badger's Fursty Ferret.
  • Strong bitter
(També anomenat "extra special bitter".)
  • Olor:
Aromes de llúpol entre molt i res. Diacetil i caramel entre poc i res. Fruitat moderat. Els millors exemples tenen olor de malt.
  • Aspecte:
Entre coure i ambre marró fosc. Pot presentar una corona molt discreta.
  • Gust:
Malt evident gust de malt. Pot presentar comunament aroma de malt Crystal. Llúpol entre poc i molt. Diacetil i fruitat entre res i moderat. Equilibri entre mitjanament i bastant amarg, sense tapar l’aroma de malt.
  • Còrpora:
Entre mig ple i ple (rodó). Baixa carbonatació, encara que algunes varietats presentin una carbonatació mitjana. Escalfor de l’alcohol es pot notar tot i ser molt moderada.
  • Impressió general:
Cervesa sòlidament aromatitzada en els dos aspectes: malt i llúpol.
  • Nota històrica:
Originalment, cervesa servida molt fresca sense dispositiu de pressió (o a temperatura ambient).
  • Comentari:
Aromes de malt i de llúpol més evidents que en les Bitter. Algunes STRONG es fan amb nous llúpols americans. Queden incloses en les PALE ALE americanes.
  • Ingredients:
Malts Pale Ale, Crystal, llúpols anglesos, sovint aigües mitjanament sulfatades. (Aigues dures+Extra Lite DME o LME combo+ Crystal)
  • Fitxa tècnica: Valors mitjans extrets de diverses guies.
D.I.=1045-1060 g/l=11,5-15ºP
D.F.=1010,5-1017,5 g/l=2,6-4,4ºP
A.V.%=4,3-5,6%
EBU=30-52,5
EBC=31-36
  • Exemples comercials:
Fuller’s ESB; Bateman’s XXXB, Young’s Strong Export Bitter; Usher’s 1824; Oasis ESB, Shepherd’s Neame Bishop’s Finger; Marston’s Strong Bitter; Hogs Back Utopia.
  • Indian Pale Ale, I.P.A.
Fines, poc ensucrades i molt llupolitzades, venudes en ampolles perquè van tenir el seu moment de glòria quan les exportaven per abeurar els soldats britànics a les colònies índies. Aquestes cerveses s’haguessin fet malbé si les haguessin fet viatjar un cop acabades. En efecte, sortien d’un lloc temperat a fred, passaven per l’Equador, llavors contornaven el cap de bona Esperança, fred, travessaven l’Oceà Índic per arribar a l’Índia. Perquè la cervesa suportés el viatge, era convenient que fermentés durant el viatge. De manera que la feien més densa i més forta de llúpol amargant. Fermentava doncs durant el viatge i quan arribava constituïa una delícia que els prohoms degustaven tal qual, mentre que el menut poble la degustava tallada amb aigua. Les que hom pot prendre ara són rèpliques relativament conformes i acondicionades en ampolla.
  • (Marston's; Shepherd Neame; Bass; Samuel Smith's)
  • Olor:
Aroma prominent de llúpol floral, herbós i típic fruitat. També es pot notar la presència d’aromes encaramel•lat o torrat. El fruitat pot venir del llúpol com dels èsters. Si no és perfumada, li diran simplement "Amber".
  • Aspecte:
Color des de mig daurat a coure fosc. Les Angleses essent-ho sovint més que les americanes. Hauria de ser clara (neta, transparent) tot i que, a baixes temperatures pot haver-hi alguna terbolesa.
  • Gust:
Gust de llúpol entre mitjà i alt amb certa amargor. L’aroma de malt hauria de ser entre baix i mitjà però hauria de ser suficient per suportar el llúpol. Malgrat el marcat perfil de llúpol d’aquest estil, ha de presentar suficient perfil de malt, cos i complexitat per suportar equilibradament el perfil de llúpol. Algun rastre de diacetil pot ser acceptable. Fruitat degut a la fermentació o al llúpol afegeix complexitat. En les versions més fortes, hom pot trobar-se amb l’escalfor de l’alcohol.
  • Còrpora:
Cos mig-ple, setinat, sense astringència tot i que té una carbonatació moderada i dóna una sensació de sequedat que compensa la dolçor del malt.
  • Impressió general:
Seria una Strong Pale Ale moderada.
  • Nota històrica:
Brouada per sobreviure al llarg viatge entre Anglaterra i l’Índia. Les temperatures extremes i el tangatge resulten en una cervesa especialment atenuada. Concorreren al naixement d'aquest estil la necessitat de conservar llarg temps la cervesa, amb més alcohol i més llúpol, així com el sistema de barrils anomenat Burton Unions. Avui en dia no es fa cap IPA amb el contingut de llúpol i d'alcohol de l'època victoriana. Avui en dia s'anomena IPA una pale ale acondicionada per a l'exportació.
  • Comentari:
Pale Ale brouada a alts nivells de concentració de malt i de llúpol.
  • Ingredients:
Malt Pale Ale, Llúpols anglesos. En alguns casos, presència de sucre refinat. Aigües altament sulfatades i poc carbonatades són essencials per a acabar una agradable amargor. (Extra Lite Malt DME o combo LME anglès +Crystal anglès+malt torrat anglès+Carapils anglès+guix+Challenger+Target+Kent Golding)
  • Servei:
A temperatura de celler en un got de pinta anglesa. Excel•lent amb carn roja, patates amb formatge fos.
  • Fitxa tècnica: Valors mitjans extrets de diverses guies.
D.I.=1050-1070 g/l=12,5-17,5ºP
D.F.=1012-1017 g/l=3-4,25ºP
A.V.%=4,9-6,8%
EBU=40-61
EBC=17,75-36
Exemples comercials:
Ballantine’s Old Indian Pale Ale, Marston’s IPA, MacLay IPA.
  • Old Ale (Owd Ale)
Aquesta denominació cobreix dos tipus de cerveses: les que es fan segons suposades receptes antigues, i les que, tal com es fa amb les ALTBIER o les BIÈRE DE GARDE, es guarden un temps més o menys llarg en barril o en ampolles (o sigui que reben un temps de guàrdia que les fa "velles"). Les OLD ALES tenen una densitat inicial de 1055 a 1080 (16-20 ºPlato) i entre 4,5 i 6,7 % d’alcohol. Solen tenir un color marró fosc acusat, són riques de sabor, i sovint dolces. Hom les considera sovint com a escalfadores per l’hivern. La dolçor és deguda al fet que no estan completament fermentades per deixar una mica de la dolçor, del gust i del cos dels sucres del malt.

Com ho hem dit, algunes OLD ALE reben la seva denominació de la tradició de fer cerveses fortes en alcohol per conservar-les durant o fins a l’estiu, quan no era possible la seva elaboració. En qualsevol cas, es tracta d’un producte que presenta alguns mesos d’antiguitat i que, eventualment, havia de ser ressuscitat mitjançant la barreja amb cerveses més joves.
  • Aquestes cerveses poden arribar a tenir 10 o 12% d’alcohol i s’ha dit que alguna ampolla s’ha guardat 20 anys.
  • Olor:
Olor de malt, amb complexitat d’èsters fruitats. Notes d’oxidació acceptables semblants al oporto o al sherry. Aromes de llúpol habitualment no presents degut a l’edat del cru.
  • Aspecte:
Ambre mig fins a ambre-roig molt fosc.
  • Gust:
Normalment, dolç i maltós amb molts èsters fruitats. La dolçor de nou del malt condueix fins a un final que pot variar entre sec i dolç. L’edat del cru contribueix a l’aparició de notes oxidatives semblants al vell oporto o al madeira. L’alcohol ha de ser evidentment present, però sense cobrir els altres aromes.
  • Còrpora:
Entre mitjà i ple, rodó. L’alcohol hauria de contribuir a conferir una certa escalfor.
  • Impressió general:
Una ALE significativament forta en alcohol, però no tant com el Barley Wine. Normalment, es decanta més cap al costat de la dolçor del malt.
  • Nota històrica i Comentari:
Sovint considerat com a beguda escalfant i, sovint considerada també una cervesa de temporada ("saison").
  • Ingredients:
Quantitats generoses de malt PALE ben modificat (normalment anglès) així com judicioses quantitats de malt CARAMEL. Alguns exemples més foscos suggereixen que els malts foscos podrien ser més apropiats, però de manera molt moderada per evitar el gust de torrat. També es poden afegir additius com melasses o sucre candi. La varietat de llúpol no és important atès que l’edat del cru no en permet cap manifestació varietal notable.
  • Fitxa tècnica: Valors mitjans extrets de diverses guies.
D.I.=1058-1080 g/l=14,6-20ºP
D.F.=1015-1022 g/l=3,75-5,5ºP
A.V.%=6-8,5%
EBU=30-50
EBC=27-41
  • Exemples comercials:
Theakston Old Peculier, Young’s Winter Warmer, Marston’s Owd Roger, Old Buzzard, Old Tom, Old Jock, etc.