Mikkeller
Big Worse Barley Wine.
"Vi d'ordi gran i
pitjor".
L'estil:
BJCP.
Al nostre blog cervesaencatala
Temps enrere, no fa pas tant, els que havien tingut la
sort de tastar un Barley Wine podien fardar d'aquesta sort. Era un estil pràcticament
introbable i reservat als escollits dels Déus de la cervesa. Alguns havien fet
el viatge a Anglaterra per tal de tastar aquest estil. Alguns altres vam poder
provar la Old Peculier de Theakston, però no era un Barley Wine, era una Old
Ale. Envellida i interessant, però no tenia res a veure amb un Barley Wine com
el que tenim al davant.
El "boom" de les cerveses artesanes a Europa
ens ha brindat la possibilitat de tastar Barley Wine i altres estils poc
corrents, elaborats en diversos llocs de la geografia del continent. Aprofitem
doncs de l'avinentesa que no sabem el que durarà.
Segons les llistes d'estils, hi ha un o diversos Barley
Wines. En algunes llistes (European Beer Star), el Barley Wine es troba simplement inclòs en els
estils Strong i Extra Strong Ales. En altres com la del BJCP, bàsicament, els
Barley Wines americans es diferencien dels anglesos pel fet que són elaborats
amb llúpols pròpis. No estem segurs que calgués crear un estil nou segons el
B.W. fos d'una banda o de l'altra de l'Atlàntic, però haurem d'acceptar la
diferència essent que l'altra proposada és massa imprecisa.
Jo diria doncs que ens trobem davant d'un Barley Wine
americà (BJCP 19.C). I no és que la conegui especialment sinó simplement perquè
ens donen informació sobre els llúpols usats que són tots americans (Nugget,
Centennial, i Cascade). Un perfil cítric seria d'esperar, fortes aromes de
malt, amb tocs de mel i de melasses, fruites roges ben madures, etc. ja ho
veurem.
La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar
a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer
experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses
aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el
desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es
dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la
seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.
Les cerveses Mikkeler són elaborades a la cerveseria De
Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica.
Adreces:
Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/
La cervesa:
Ingredients: Malts Pils i Cara-Münch. Sucre candi i els
llúpols citats més amunt.
Presentació: ampolla de 375mL amb tap de pseudo-suro.
Alcohol: 12%Vol.
Caducitat: 18/03/2014
Data del tast: 14/10/2012
Temperatura: de 10ºC en amunt.
Descripció:
En destapar:
En aquesta primera etapa, podem identificar olors de
sucre candi i de fruites sense definir . Altrament, sembla que hem destapat una
ampolla de Mistela.
Aspecte:
Escuma molt densa però no gaire persistent, de color
grogós. Cervesa de color marró amb tocs rogencs i de transparència molt
mitigada.
En nas 1:
Es nota bastant l'alcohol. També es poden distingir tocs
notables de raïm i sobre tot de pansa, pa de pessic amb mel del fosc.
Algunes
notes florals poc denses poden fer la seva aparició. També podem descriure un
lleuger perfil sofrat com de DMS però no estic segur que ho sigui. Al final,
podem distingir una lleugera olor de sotabosc amb domini de xampinyó.
En boca 1:
Efervescència fluixa a molt fluixa. Tocs de terra i fongs
com dèiem. Lleugera amargor, més aviat seca. Olors de panses molt notables.
Sembla talment com mistela, però una mica més aspra i picant, però molt poc.
També podem descriure clarament notes de regalèssia en branca. La composició és
molt persistent en l'aspecte picant i de mistela. Amb el temps va augmentant
l'amargor.
El cos és fort i rotund, no convida a grans quantitats,
més aviat s'escaurien petites xarrupades.
L'aspecte dolç, al principi prou rellevant va
desapareixent per deixar pas a una amargor cada cop més notable.
Al final, trobem nous.
En nas 2:
Olors dolces de panses, de sucre fosc, de fusta, de nous
i alguna cosa mantegosa (diacetil?). També apareix un punt d'herba sense
precisar i alguna cosa floral però tampoc identificable. L'alcohol es nota
fortament però sense cap acompanyament de dissolvent. Altre cop distingim
alguna cosa que recorda el sota-bosc (fusta, terra i fongs). Altrament, la
impressió general és la d'una mistela
especialment complexa i amb punts d'amargor que no es troben en aquest vi.
En boca 2:
Cos fort i poderós. L'amargor presenta una certa duresa.
L'escalfor de l'alcohol és notable. Lleugera aspror, com si estiguéssim menjant
nous fresques.
Olors de pansa i de moscatell. Altrament, podem notar
fortament un perfil de regalèssia natural (en bastonet). Olors de mantega (--)
i de nous (+).
 |
| Raïm moscatell |
El conjunt és dolç i capitós però no és un aperitiu
"amable" fàcil de beure. L'amargor, picant i seca així com molt
persistent no permeten un tast fàcil com seria el de la mistela. És més dur.
Hem provat altres Barley Wines més "bevibles", menys resistents.
L'amargor és llarga i un pèl aspra.
En nas 3:
Finalment, domina el perfil de mistela o, millor dit, de
vi ranci, amb fortes notes de pansa acompanyades discretament de tocs de
sotabosc.
L'alcohol també es nota fortament. En aquesta darrera passada, trobem
alguna cosa de pebre negre, de resina (encens natural),
 |
| Encens natural |
d'herba fresca i de
tall de fulla. Crec que aquest cop, els llúpols ens han ofert el que tenien.
En boca 3:
Cal repetir que el cos és molt notable, poderós, viscós?
Aquest cop hem trobat notes característiques de l'oxidació (pols i cartró) però
fins ara no les havíem detectat. El perfil de panses segueix dominant fortament
el panorama. Recorda algun pa de pessic fosc amb mel, mantega i panses.
El perfil amarg és cada cop més poderós. Com en les dues
altres passades, hem començat amb la dolçor que s'està resolent amb una amargor
a cada glop més forta. Tot plegat resulta poderós i persistent.
Impressions generals:
Estem davant d'un cru molt poderós i consistent que no
s'està de mitges tintes. Al mateix temps podem dir que la paleta és rica i
complexa, dominada pel perfil del malt però amb tocs cada cop més poderosos de
llúpol.
Els perfils del malt i del llúpol no es compensen, estableixen
una lluita que no condueix a cap equilibri. La Big Worse B.W. no és fàcil de
prendre, es resisteix amb notes que poden arribar a no ser agradables del tot.
El tast però val la pena.
Com sempre no proposo cap maridatge sinó combinacions. En
aquest cas crec que combinaríem amb plats prou contundents com ara un civet de
senglar o, millor, de llebre o de conill.
 |
| Civet de llebre |
Altrament, un pastís de nous ben dens
també podria donar una contrapartida prou combativa.
 |
| Pastís de nous (Walnuss Kuchen) |
Altres apreciacions
