8 d’ag. 2013

Fitxes de degustació - Clandestines de Montferri - Negra

Clandestines de Montferri 

NEGRA 

La broueria:

La broueria es diu així: Clandestines de Montferri. 
Montferri és un poble petit del camp de Tarragona, entre Salomó, Bràfim i Masllorenç, a mig camí entre Valls i el Vendrell.
Fan una jornada de portes obertes un cop al mes i m'hi vaig deixar caure. La fàbrica és molt modesta, sense pretensions, però s'hi generen bones idees.
Tres socis s'ocupen d'elaborar cervesa. Tots tres són de pagès i curiosos i experimentadors de mena. Van començar a brouar precisament per donar sortida a la seva curiositat i a la seva fal·lera de provar coses relacionades amb el seu medi natural: mel, plantes aromàtiques, etc.
Aquesta cervesa encara conserva l'etiqueta antiga amb les tres ratetes. M'encanta aquesta, molt més que les noves.
No sé perquè es diuen "Clandestines". Una altra vegada que hi vagi, ho preguntaré.

Contactes i situació:
WEB: http://lesclandestines.net/ 
Les Clandestines
Carrer Major, 26
43812 Montferri (Alt Camp)
977 620 701 / 639 745 144
cervesa@lesclandestines.net
Blog:  
http://cervesaclandestina.blogspot.com.es/

Presentació: ampolla de 75cL
Alcohol: 5%vol.
Caducitat: 5/12/2014
Tast: 8/08/2013
Estil: Stout seca.
Referències estilístiques: BJCP, al nostre blog.

Descripció:


En destapar:

Apareixen les típiques olors de Stout: caramel gairebé cremat, herba verda i pa també a punt de cremar.
Aspecte:
Escuma de color d'ivori, molt densa, ben persistent i formant garlandes.
La cervesa és de color negre però es poden apreciar transparències d'un bonic color de robí.

Nas 1:

Lleuger toc d'olor marítima (quasi res). Olors de caramel cremat, de regalèssia, d'herba fresca i una mica de canyella.
Canyella
També es pot trobar quelcom de xocolata amb llet i un puntet de terra.
He de parlar també d'un perfil que recorda una mica la fulla d'agrella i també d'alguns tocs fruitat difícil de trobar entre els que podríem distingir dàtil o, millor dit, lledó. Tot plegat queda dominat pel perfil torrat/cremat.
Cremat, cendres
Al final i concentrant-se bé, podríem descriure quelcom de plàtan.

Boca 1

Es pot notar molt bé l'aspre o l'acre del malt cremat.
El cos és considerable amb una poderosa viscositat.
L'amargor procedeix principalment del cremat, és persistent, una mica punyent i sense acompanyament notable d'herbes. Jo diria que no pertany al llúpol.
Hi ha una mica d'acidesa.
És una cervesa una mica "dura" pel meu gust, li costa una mica de passar. No és "extrema" però en el seu aspecte cremat és més contundent de compte.
En fresc passa molt millor, això si.
Aromàticament parlant, el que domina són els tons cremats, resulta difícil trobar alguna altra cosa en boca.

Nas 2

En una segona passada, l'herba és més present. També apareixen olors especiades amb pebre negre i pebre verd. Hi ha un pèl de caramel, però està cremat. Torna una certa aroma d'agrella i apareix un lleuger aspecte de xocolata amb llet.
Xocolata amb llet
Altrament es pot notar un toc de terra.

En boca 2:

Torna a sobtar el cos respectable. L'efervescència és justa i adequada.
L'aspecte aspre i acre domina bastant el panorama però d'astringència no se'n troba i d'acidesa, quasi gens.
Amb la cervesa més calenta, es poden detectar olors secundàries d'herba i potser de flors. I dic "secundàries" perquè realment costa trobar-les, amagades com estant darrera l'aspecte dominant cremat.
Segueixo trobant lledó al qual s'afegiria alguna baia sense identificar (ho dic pel to dolcet que apareix).
Lledons
El tast és molt llarg amb una amargor punyent. El final aporta una nota molt discreta de xocolata amb llet agradable.

Impressions generals:

Una cervesa una mica dura i un pèl més aspra del compte. En aquest sentit és una Stout seca perfectament representativa del seu estil, amb molt de caràcter i notablement contundent.
No estem davant d'una cervesa que es perdi en subtileses. És un cru poderós dominat pels aspectes cremats.
És especialment interessant el retorn amarg amb notes de xocolata amb llet.

Nota:

Els lledons tenen una aroma especial que recorda el massapà i potser una mica el dàtil. Com que el massapà està fet d'ametlles i que, habitualment, la olor d'ametlles és associada amb el diacetil, podríem dir que aquesta cervesa conté diacetil detectable. Però com ho hem vist, és difícil d'afirmar res en un espai dominat pels cremats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada