21 de maig 2013

Fitxes de degustació - CHIMAY tap vermell

CHIMAY 

TAP VERMELL
Chimay "vermella"

Tot el que voleu saber sobre aquesta cervesa i la seva abadia, es troba en aquesta taula de matèries.
Anem directament al gra.

Temperatura de degustació: de 12ºC en amunt.
Alcohol: 7%Vol.
Presentació: ampolla de 0,33L
Lot: L13-135
Caducitat: 2017 (exemplar molt jove).

En destapar: 

Principalment apareixen olors de caramel, pebre negre i plàtan.
Aspecte:
Cap d'escuma generós però que desapareix ràpidament. Cervesa lleugerament tèrbola de color d'ambre fosc, tirant a marró.

En nas 1.

En primer lloc detectem una cosa amb fort component àcid que podria ser grosella verda. Però aquest impressió no dura i apareixen altres fruitats entre els que es poden citar l'albercoc, el plàtan molt madur i algun toc de cirera molt madura també.
Albercoc
Malauradament, hem de dir que trobem una nota sofrada (llumins) prou forta per ser fàcilment identificada i que no pinta res en aquesta història. Per sort, desapareix amb prestesa.
El perfil del malt és prou consistent amb caramels, melasses, crosta de pa bastant torrada.
Melassa
Hi ha un lleuger toc lletós que recorda les olors fresques d'obrador de formatgeria, olor de formatge molt fresc, acabat de fer.
A certa distància (uns 10 cm) es pot notar alguna cosa d'herba i de sotabosc (una mica de terra). Remenant una mica, trobem pebre negre altre cop i notes florals sense identificar.

Aspecte 2:

Aquest cop sí que hem aconseguit un bonic cap d'escuma de color d'ivori, densa, cremosa persistent i formant garlandes.

En boca 1:

En boca es percep una efervescència més aviat fluixa, lleugerament picant, però justa en el conjunt. Apareixen olors fruitades i alguna cosa de fusta (quasi res). El caramel és molt present tant en el seu aspecte aromàtic com en el dolç, sembla un xarop. Cal citar notes de pastisseria dolça.
Xarop de caramel
L'amargor és aparentment quasi inexistent (augmenta molt poc amb el temps)  i l'acidesa només es manifesta molt a la llarga.
El cos és respectable, consistent però ben fluid, sense resistències.
Molt al final del tast, es pot detectar una mica d'escalfor de l'alchol, però no apareix cap perfil de dissolvent.
El glop és molt persistent i el retorn es fa amb olors de pebre negre i potser de coriandre. I finalment trobo que noto alguna cosa d'anís, però podria ser que m'estigués embalant...

En nas 2:

Olors de ferment, de brisa marina, fresc i agradable. Altre cop detectem aromes de pebre negre i la nota lletosa que citavem abans.
Obrador de formatgeria
Sinó, també es pot trobar albercoc i plàtan. Aquest cop però, aquestes fruites no són tan intenses.
També trobem una nota d'ortiga.
L'àcid que trobavem abans en nas pot ser degut al CO2 perquè ara que s'ha esbravat una mica la cervesa, es nota de forma molt menys intensa.
Es poden identificar còmodament diversos tipus de caramel, des del sucre cremat al xarop de caramel (o xarop d'erable).
Persisteix la lleugera olor d'herba amb una nota de fusta molt tènue. També podem parlar de quelcom de cítric, especialment mandarina.
La nota sofrada ha minvat molt però segueix essent molestament present.

En boca 2:

Altre cop, el que es copsa primer és l'efervescència, molt fina, molt justa, adequada.
El toc làctic apareix barrejat amb alguna cosa de ferment fresc. L'amargor amb prou feines es fa notar. Potser es notaria més la seva absència.
Cos dens però amable.
En boca dominen els perfils dolços, però sense que sigui una molèstia. L'equilibri entre dolç i amarg es fa a la perfecció.
L'acidesa, com abans, apareix molt a la llarga. recorda la grosella verda. Aquest cop, no trobo cítrics.
El glop és molt passador i passa bé la set..
El retorn és amarg i picant alhora acompanyat d'aromes fruitades barrejades no identificables.
La composició general és molt encertada; dóna la sensació d'un conjunt homogeni, sense tensions ni drames. Una cervesa amb molta presència, persitent, gens aclaparadora, en definitiva, una cervesa tranquil·la.

En nas 3:

Barreja de notes marítimes amb olors d'herba i sobre tot d'espècies. Torna la nota sofrada barrejada amb el pebre negre i alguna cosa que recorda lleument el "bitxo".
Bitxos
Passada l'escuma, apareixen les olors de pastisseria dolça. Potser trobaríem fins i tot massapà (diacetil?) i ensaïmada.
Olors fruitades amb una mica d'albercoc, cirera negra i quelcom de codony.
Codonys

El sofre segueix molestant!
Cap al final apareix alguna cosa semblant a la colònia d'espígol.
El caramel domina tota l'estona, hi és sempre però no inhibeix en cap moment la percepció de qualsevol altra característica.
Insistiria amb el codonyat.

En boca 3:

Cos molt "confortable" com un sofà tou però sòlid alhora.
Alguna cosa així però amb més coixins...

Olors de carmels diversos, demelasses i de fruites.
Aquest cop, la cervesa ja és més "temperada" i es poden notar millor els perfils de forneria: pa de baguette i crosta de pa.
Els caramels i els tons de llúpol queden completament barrejats i perfectament integrats. Formen un tot indissoluble.
Notes de xarop i de regalèssia al final del glop. Fugisseres però identificables.
El tast és molt llarg, oscil·lant entre dolç i lleugerament amarg.

Impressions generals:

Si no fos pel toc sofrat, aquesta cervesa podria fregar la perfecció. Com deia, és un conjunt homogeni, agradable tot i ser bastant pujat de to (7%Vol).
Posaria especialment en evidència l'equilibri molt encertat entre les notes dolces i i amrgues. També cal citar un molt complex aparell fruitat i una respectable dosi d'aspectes especiats.

Cap comentari:

Publica un comentari