Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chimay. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chimay. Mostrar tots els missatges

21 de maig 2013

Fitxes de degustació - CHIMAY tap vermell

CHIMAY 

TAP VERMELL
Chimay "vermella"

Tot el que voleu saber sobre aquesta cervesa i la seva abadia, es troba en aquesta taula de matèries.
Anem directament al gra.

Temperatura de degustació: de 12ºC en amunt.
Alcohol: 7%Vol.
Presentació: ampolla de 0,33L
Lot: L13-135
Caducitat: 2017 (exemplar molt jove).

En destapar: 

Principalment apareixen olors de caramel, pebre negre i plàtan.
Aspecte:
Cap d'escuma generós però que desapareix ràpidament. Cervesa lleugerament tèrbola de color d'ambre fosc, tirant a marró.

En nas 1.

En primer lloc detectem una cosa amb fort component àcid que podria ser grosella verda. Però aquest impressió no dura i apareixen altres fruitats entre els que es poden citar l'albercoc, el plàtan molt madur i algun toc de cirera molt madura també.
Albercoc
Malauradament, hem de dir que trobem una nota sofrada (llumins) prou forta per ser fàcilment identificada i que no pinta res en aquesta història. Per sort, desapareix amb prestesa.
El perfil del malt és prou consistent amb caramels, melasses, crosta de pa bastant torrada.
Melassa
Hi ha un lleuger toc lletós que recorda les olors fresques d'obrador de formatgeria, olor de formatge molt fresc, acabat de fer.
A certa distància (uns 10 cm) es pot notar alguna cosa d'herba i de sotabosc (una mica de terra). Remenant una mica, trobem pebre negre altre cop i notes florals sense identificar.

Aspecte 2:

Aquest cop sí que hem aconseguit un bonic cap d'escuma de color d'ivori, densa, cremosa persistent i formant garlandes.

En boca 1:

En boca es percep una efervescència més aviat fluixa, lleugerament picant, però justa en el conjunt. Apareixen olors fruitades i alguna cosa de fusta (quasi res). El caramel és molt present tant en el seu aspecte aromàtic com en el dolç, sembla un xarop. Cal citar notes de pastisseria dolça.
Xarop de caramel
L'amargor és aparentment quasi inexistent (augmenta molt poc amb el temps)  i l'acidesa només es manifesta molt a la llarga.
El cos és respectable, consistent però ben fluid, sense resistències.
Molt al final del tast, es pot detectar una mica d'escalfor de l'alchol, però no apareix cap perfil de dissolvent.
El glop és molt persistent i el retorn es fa amb olors de pebre negre i potser de coriandre. I finalment trobo que noto alguna cosa d'anís, però podria ser que m'estigués embalant...

En nas 2:

Olors de ferment, de brisa marina, fresc i agradable. Altre cop detectem aromes de pebre negre i la nota lletosa que citavem abans.
Obrador de formatgeria
Sinó, també es pot trobar albercoc i plàtan. Aquest cop però, aquestes fruites no són tan intenses.
També trobem una nota d'ortiga.
L'àcid que trobavem abans en nas pot ser degut al CO2 perquè ara que s'ha esbravat una mica la cervesa, es nota de forma molt menys intensa.
Es poden identificar còmodament diversos tipus de caramel, des del sucre cremat al xarop de caramel (o xarop d'erable).
Persisteix la lleugera olor d'herba amb una nota de fusta molt tènue. També podem parlar de quelcom de cítric, especialment mandarina.
La nota sofrada ha minvat molt però segueix essent molestament present.

En boca 2:

Altre cop, el que es copsa primer és l'efervescència, molt fina, molt justa, adequada.
El toc làctic apareix barrejat amb alguna cosa de ferment fresc. L'amargor amb prou feines es fa notar. Potser es notaria més la seva absència.
Cos dens però amable.
En boca dominen els perfils dolços, però sense que sigui una molèstia. L'equilibri entre dolç i amarg es fa a la perfecció.
L'acidesa, com abans, apareix molt a la llarga. recorda la grosella verda. Aquest cop, no trobo cítrics.
El glop és molt passador i passa bé la set..
El retorn és amarg i picant alhora acompanyat d'aromes fruitades barrejades no identificables.
La composició general és molt encertada; dóna la sensació d'un conjunt homogeni, sense tensions ni drames. Una cervesa amb molta presència, persitent, gens aclaparadora, en definitiva, una cervesa tranquil·la.

En nas 3:

Barreja de notes marítimes amb olors d'herba i sobre tot d'espècies. Torna la nota sofrada barrejada amb el pebre negre i alguna cosa que recorda lleument el "bitxo".
Bitxos
Passada l'escuma, apareixen les olors de pastisseria dolça. Potser trobaríem fins i tot massapà (diacetil?) i ensaïmada.
Olors fruitades amb una mica d'albercoc, cirera negra i quelcom de codony.
Codonys

El sofre segueix molestant!
Cap al final apareix alguna cosa semblant a la colònia d'espígol.
El caramel domina tota l'estona, hi és sempre però no inhibeix en cap moment la percepció de qualsevol altra característica.
Insistiria amb el codonyat.

En boca 3:

Cos molt "confortable" com un sofà tou però sòlid alhora.
Alguna cosa així però amb més coixins...

Olors de carmels diversos, demelasses i de fruites.
Aquest cop, la cervesa ja és més "temperada" i es poden notar millor els perfils de forneria: pa de baguette i crosta de pa.
Els caramels i els tons de llúpol queden completament barrejats i perfectament integrats. Formen un tot indissoluble.
Notes de xarop i de regalèssia al final del glop. Fugisseres però identificables.
El tast és molt llarg, oscil·lant entre dolç i lleugerament amarg.

Impressions generals:

Si no fos pel toc sofrat, aquesta cervesa podria fregar la perfecció. Com deia, és un conjunt homogeni, agradable tot i ser bastant pujat de to (7%Vol).
Posaria especialment en evidència l'equilibri molt encertat entre les notes dolces i i amrgues. També cal citar un molt complex aparell fruitat i una respectable dosi d'aspectes especiats.

07 de maig 2013

Cerveses d'abadia - Chimay - Les cerveses

Chimay. Les cerveses. 


Les cerveses que es produeixen a l'abadia de Scourmont són, actualment:

(les dades tècniques són de Derek Walsh i les proves de laboratori s'han fet a de Proef Brouwereij)

Dorée (Refter) (Refectori)

Cervesa brouada unes vegades a l'any, sense addicions de sucres. i per a ús intern.
D.I. probable: 1,040 (10ºP)
Alcohol: 4,6%vol.
Atenuació Aparent: 87%
Color: 16 EBC (8 SRM)
IBU: 16

Chimay Rouge (també anomenada: PREMIÈRE) 

D.I. probable: 1,061 (14,9ºP)
Alcohol: 7.1%vol.
Atenuació Aparent: 88%
Color: 30 EBC (15 SRM)
IBU: 19
www.belgianbeercafe.com

Chimay Blanche (Trippel) (anomenada també CINQ CENTS): 

D.I. probable: 1,069 (16,9ºP)
Alcohol: 8.2%vol.
Atenuació Aparent: 89%
Color: 17 EBC (8.5 SRM)
IBU: 35
Aquesta cervesa també existeix en barril)
www.cervebelcervezas.com

Chimay Bleue (també anomenada GRANDE RÉSERVE): 

D.I. probable: 1,077 (18,7ºP)
Alcohol: 9%vol.
Atenuació Aparent: 89%
Color: 80 EBC (40 SRM)
IBU: 35
El nostre tast.
www.aux-delices-franco-belges.ch
Capítol precedent
Cerveses d'abadia. taula de matèries.

06 de maig 2013

Fitxes de degustació - Chimay Tap Blau

Chimay Tap Blau (Brune)

www.aux-delices-franco-belges.ch
En aquestes notes no poso cap introducció sobre la broueria perquè el lector trobarà informació sobrada en la sèrie d'articles sobre cerveses d'abadia, en especial en els que tracten de Chimay.

Aquesta cervesa va ser desenvolupada primer com a cervesa de Nadal en 1954. Actualment es ven amb l'etiqueta i el tap blaus o en ampolles de més cabuda amb el nom de Grande Réserve. En Francès, solem trobar referències coma a Chimay Brune o Chimay ambrée. L'etiqueta de les ampolles petites no diu com s'hauria de designar aquesta cervesa.

La que hem tastat presenta el mil·lèsim 2012 cosa que ens fa pensar que fou brouada aquell any. Al tast l'hem fet el 5-5-2013. Podem inferir que la cervesa és "jove". En efecte l'etiqueta del darrere ens indica que té una data límit de consum l'any 2017.

El lot indica: L12-576 012606.
Ingredients: aigua, malt d'ordi, forment, sucre, llúpol i llevat. Per més info al respecte, us recomanem clickar aquí.

Descripció:

En destapar: principalment, olors de plàtan de forma molt evident.

Aspecte:

Cervesa ben transparent de color d'ambre fosc amb tocs marrons i vermells. L'escuma és mitjanament persistent (més aviat menys del que m'esperava), de color beix clar, d'espessor variable però amb zones molt cremoses, i formant garlandes discretes.

En nas 1:

Olors complexes de fruites amb un toc discret de cremat. Concretament, trobem grosella verda, ribes roges i notes de poma. Per ara, el plàtan ha desaparegut. També trobem una nota fluixa d'herbes amb una possibiltat d'identificar alguna cosa de camamilla. En matèria d'espècies, podríem citar comí i/o macís, pebre negre i un discret punt de clau d'espècia. Ara si que ha tronat el plàtan i amb força! Hem de dir que també ens ha semblat notar un molt lleuger toc de DMS i alguna cosa d'ametlla crua.
www.longlife-magazine.ch

En boca 1

Olors ben certes de pansa, de rom i de whisky. El cos és important però no és feixuc. Es poden albirar notes de caramel, melassa, de plàtan i també, molt clarament, de pera.
de.wikipedia.org
 L'efervescència és fina, justa i lleugerament picant.
D'amargor, en un principi no se'n nota tot i que a la llarga, la cervesa es va assecant. Molt a la llarga, també podem trobar una mica d'acidesa, però quasi res.
Com deiem, la cervesa no pesa gens, és perfectament bevible, sense cap mena de resistència. No podem dir que sigui equilibrada perquè molt clarament, el perfil es decanta cap al malt i el ferment però tampoc es pot dir que el perfil del llúpol quedi ocultat, S'expressa discretament, però sense barreres.
koidonk.blogspot.com

Una cervesa molt complexa, bastant elegant i que requereix un moment apropiat per a degustar-la en tota la seva paleta.

En nas 2:

Amb molta escuma descobrim altre cop el plàtan amb tocs de dissolvent. Trobem altre cop pebre negre i, potser, una suggerència de te negre. El pla`tan arriba per moments a ser molt fort. Darrera aquesta potència, trobem bones notes de crosta de pa torrada i molla.
Sense escuma, amb el plàtan amb el seu acompanyament de dissolvent, se'ns apropa una possible nota de clau d'espècia.
Forçant una mica, trobem notes sofrades (llumins), pera, altre cop plàtan i, al final, pansa però molt menys que en el primer tast. Insistiria amb el pebre negre i, aquest cop, una bona presència de vainilla.
www.deproteinestunter.nl

En boca 2:

Plàtan altre cop i bones notes de pera molt dolça. Efervescència molt fluixa. Notes molt clares de vainilla seguint el plàtan.
Amargor quasi nul·la. Acidesa, res. DMS, ara res. Diacetil potser una mica (ametlla). Astringència, res.
No es tracta d'uan cervesa especialment persistent. El final és lleugerament sec, però res que molesti. El retorn propicia curioses notes de cafè i de regalèssia.

Impressions generals: 

Composició molt agradable, confortable, un pèl vinosa o recordant més aviat la mistela (pansa, rom).
Excel·lent producte d'aperitiu o de postre. D'equilibri fortament decantat cap als perfils del malt i del ferment, però constituïnt-se en una composició homogènia i harmoniosa, poderosa però elegant, sense estridencies però amb una presència contundent i vellutada.


05 de maig 2013

Cerveses d'abadia - Chimay - els ingredients.

Els ingredients de les cerveses d'abadia.

Chimay

Molta gent es pensa que només es fan servir els ingredients més sagrats per a brouar cerveses trappistes. Per això va ser una sorpresa per als aficionats d'aquest tipus de cerveses quan se'ls va revelar per mitjà de les noves etiquetes del darrere de les ampolles de Chimay, en 1997 que la cervesa contenia (entre 1997 i 2004):
www.whitebeertravels.co.uk
  «Cervesa sobre llevat (poc o gens filtrada) refermentada en ampolla. Brouada a l'abadia de Scourmont només amb ingredients naturals: aigua, ordi maltejat, midó de blat, sucre, extracte de malt, extracte de llúpol i ferment». 
Per descomptat, era d'esperar trobar-se aigua i malt d'ordi. Tal vegada el sucre també era d'esperar donat que hi havia refermentació en ampolla. Però trobar-hi midó de blat, extracte de malt i extracte de llúpol i no veure-hi cap llúpol ja era més sorprenent! Molts escriptors havien rondat l'abadia i havien escrit sobre l'ús de llúpols Cluster de la vall de Yakima als EEUU, però ningú s'esperava que aquests llúpols sortien d'una tina d'extracte, quan abans, en moltes visites, s'havien pogut veure llúpols en flors pemsades o en pel•lets.Val a dir que quan es visita la broueria de Chimay, la majoria de les coses interessants queden ocultes.

També cal tenir en compte que molts altres fabricants de cervesa utilitzen extractes de llúpol, perquè sembla que conserven millor i molt més temps la seva amargor i la seva aroma que els llúpols sencers o en pel·lets. Es diu que el pare Théodore havia introduit extracte de llúpol en 1966 per la Chimay Blanca. Un any més tard, el llúpol / pel·lets convencionals havien estat totalment reemplaçats per extracte de llúpol per a les Chimay Vermella i Chimay Blava.
www.cellartracker.com

Però què podem dir del midó de blat, el qual segurament no és més que una adjunció, un precursor del sucre fermentable? Totes les etiquetes indiquaven que el midó de blat és inherent a totes les cerveses Chimay. En una visita que feu l'autor del text que estem traduint i adaptant, Dominique Denis, mestre cerveser en aquella data, afirmava que el midó de blat era en realitat farina de blat que s'incloia en la recepta per a la retenció del cap d'escuma. Però el midó de blat no conté gluten, i aquest seria el responsable de la formació del cap d'escuma.

Podría ser un error o una confusió de traduccions.
En Francès, l'etiqueta diu:
eau, orge malté, amidon de froment, sucre, extrait de malt, extrait de houblon et levure. 
Tenint en compte que a Bèlgica també es parla flamenc, en aquest idioma, l'etiqueta diu:
water, mout, tarwezetmeel, suiker, moutextrakt, hopextrakt en gist 
Amidon de froment es tradueix, com tarwezetmeel en midó de froment. No hi ha hagut confusió lingüística. En Francès corrent, la farina de blat (o de forment) es diu farine de froment. De manera que ens podem fer la pregunta de saber perquè els recipients que contenen aquesta misteriosa cosa indiquen midó de forment en lloc de simplement, farina de blat.

Els monjos de Chimay sempre han afirmat que des de la seva creació, les receptes no han sofert canvis notoris. Aquestes receptes foren desenvolupades pel pare Theodore de Haene entre els anys 1940 i 1960 en col·laboració amb el professor Jean de Clerck.
www.beergoblin.com

Els extractes de llúpol i la farina de forment eren usats molt de temps abans de l'explosió de l'interès per les cerveses artesanals dels anys 1980. L'extracte de malt és un material que generalment és usat pels brouaters casolans principiants per iniciar-se en l'art de brouar. Segons Chimay, el van introduir en 1994 a uns nivells molt baixos: 0,1% de la massa de gra. Es fa servir per la Chimay Vermella i la blava, però no en la Trippel (Blanca) per tal de compensar les variacions de color entre cada partida. Podria ser el SINAMAR®, un malt colorant compatible amb el Reinheitsgebot desenvolupat per la malteria Weyermann a Alemanya.

www.beers.bg

Fermentables:

Fins a la segona guerra mundial, Scourmont va tenir la seva pròpia malteria. Però ara, compra el malt a unes malteries belgues (possiblement Dingemans) que processen ordis de França. És possible que es faci servir ordi de sis carreres pel seu alt poder diastasic, necessari per a processar grans quantitats d'adjuncions.
Derek Walsh indica en el llibre Beer Types Guide una engranada per la Chimay blanca de:
66% de malt, 22% de midó de blat, 12% de sucre candy. 
Aquestes proporcions recollides en de Bierproefer han estat sovint desmentides pels responsables de Chimay. Dominique Denis, responsable de control de qualitat diu que no es fa servir sucre candi fa 40 anys... Diu que els sucres no arriben al 5% de la massa de fermentables.

Per la Chimay vermella, Stan Hyeronymus (Brew like a Monk) suggereix una recepta més extensa:
Densitat Inicial: 1,061kg/L (14,9ºP)
Alcohol: 7,1%Vol.
Atenuació aparent: 88%
IBU 19
Engranada: Pilsener i caramel.
Adjuncions: Midó de forment, sucre.
Llúpols: Amargor. americans, aroma, Hallertau.
Ferment Chimay
Primera fermentació: 20ºC pujant fins a 27º, 28º durant 4 dies. Segona fermentació, tres dies a 0ºC.

Aigua:

L'aigua de Chimay és de font pròpia i se li dóna molta importància. En mg/L (Font: Jacques Bertens & Ronald Baert). (Calci: 70; Bicarbonat: 216; Magnesi: 7; Sodi: 7; Sulfats: 21; Clor: 21). Tant és així que, quan van haver de subcontractar la elaboració de la Blanca per la Trappe a Holanda, per tal d'assegurar la consistència, enviaven camions cisterna de l'aigua de Chimay a Tilburg. De Clerck havia dit algun cop que l'aigua de Scourmont era perfecta.

Llúpol:

Com ho hem vist, hi ha també un cert misteri en l'ús de llúpols. És possible que els pares que informen crein aposta una certa confusió. Sembla ser però que els llúpols efectivament venen de Yakima Valley i que solen ser el Cluster, Galena i Nugget. També s'usa el Hallertau per l'aroma.

Altres:

La cervesa és centrifugada lleugerament després de la primera i després de la segona fermentació. L'envasament sol fer-se amb ferment fresc.


Clons de Chimay Blanca (Trippel):
http://www.fermentarium.com/homebrewing/how-to-make-chimay-white-clone/
http://beersmithrecipes.com/viewrecipe/886/lee-chimay-white-cinq-cents-tripel-v2
http://www.tastybrew.com/forum/thread/29737
http://hopville.com/recipe/1674211
http://hopville.com/recipe/1452423

Clons de Chimay vermella (Dubbel):
http://www.brew365.com/beer_chimay_red.php
http://store.homebrewheaven.com/articles/ChimayRedCloneRecipe.htm
http://www.thebitterbrewer.com/viewtopic.php?f=3&t=82
http://hopville.com/recipe/194344
http://www.tastybrew.com/forum/thread/152800
http://www.jimsbeerkit.co.uk/forum/viewtopic.php?f=5&t=2794
http://www.jimsbeerkit.co.uk/forum/viewtopic.php?f=2&t=40568

 Clons de Chimay blava:
http://www.beertools.com/library/recipe.php?view=4159
http://www.brewmasterswarehouse.com/recipe/d7eb9bf7/
http://www.brewboard.com/index.php?showtopic=115438
http://homebrewandbeer.com/forum/viewtopic.php?p=74121
http://www.chaosbrewclub.net/forum/recipes-ingredients-techniques/chimay-blue-clone
http://www.homebrewtalk.com/f71/easy-chimay-blue-clone-73965/
http://forum.northernbrewer.com/viewtopic.php?f=4&t=107693
http://projectsandrecipes.blogspot.com.es/2010/04/everest-chimarch-blue-chimay-blue-clone.html

Fonts:
http://www.whitebeertravels.co.uk/chimay.html

Article precedent
Article següent
Caerveses d'abadia. Taula de matèries.






Cerveses d'abadia - Chimay - Durant i després de les guerres


Chimay - Durant i després de les guerres


La primera guerra mundial va provocar la parada de l'activitat brouera a la fàbrica de cervesa (1915), la qual es reprendrà el 1919. No va ser fins a febrer de 1920 que es va tornar a vendre la primera cervesa. Es tractava d'una "cervesa intermediària" a l'espera que la cervesa forta pogués ser venuda. En aquella època, la cervesa "forta" es guardava en el soterrani uns dos anys segons diuen...
El Pare brouater Theodore Pinpin.

Entre dues guerres, la Chimay es venia en ampolles grans amb un títol de 4° a 4,5°/vol. Val a dir que llavors, la qualitat de la producció era més aviat pobra.

En 1942, els Alemanys feren evacuar l'abadia. Després de la guerra, l'expansió de la broueria va ser el fet del treball i de l'obstinació dels monjos.

  - Chimay, la tradició i la modernitat ... 

 Des de la inauguració de la broueria trappista de Chimay, els monjos sempre han fet un producte natural. Els textos panegírics sobre les cerveses d'abadia parlen de tradició i de receptes antigues. Però quan llegim detalladament la història de la broueria, observem que aquesta tradició no existeix. La "tradició" d'elaboració entesa com una continuïtat en la transmissió de receptes i procediments és una piadosa mentida que fa vendre. Com ho veurem més tard, les receptes de les cerveses d'abadia són invents del segle XX. El que sí és convenient suggerir és que aquests productes s'insereixen en una idea general de la cervesa que tenien productors i consumidors molt abans que es fessin les primeres cerveses d'abadia modernes. La idea potser sí que és tradicional, les receptes en canvi, són ben modernes.

I precisament, durant la segona guerra mundial, els invasors saquejaren l'abadia. En especial s'emportaren els metalls de les sales de cocció i de fermentació. Quan els monjos, després de la guerra, decidiren remuntar-ho tot, ho feren en funció dels avenços científics desenvolupats per la Universitat Catòlica de Louvain, pel cèlebre professor Jan De Clerck. Després d'uns anys d'estudi, d'experiments, d'assaigs i errors, en 1948 la broueria de Scourmont va establir definitivament la nova orientació de les seves produccions. Per Pasqua del mateix any, es va llançar al mercat un prototipus que es convertirà en la Chimay Bleue (Chimay Blava). En aquell any, el pare Theodore havia aïllat o escollit el ferment particular de la broueria de Chimay.

La cervesa i el formatge es van fer ràpidament populars i els monjos es van veure obligats a augmentar la producció d'ambdós productes. En un principi, i per donar suporta al que dèiem abans de la tradició de consum, els primers clients de Chimay foren gent de la zona. Els primers en apreciar la cervesa foren els propis belgues. Més tard, la cervesa adquirí fama mundial. Però l'inici va ser local.

En 1954, el monestir desenvolupa una cervesa de Nadal que, avui, és coneguda com a Chimay Bleue.

El 1955, les vendes creixien molt, i l'abadia va decidir delegar la distribució per Bèlgica de la seva cervesa a la broueria Perle, (no n'hem trobat cap informació). El 30 de març de 1959, el Pare Theodore De Haene es va convertir en el mestre brouater de l'abadia de Scourmont. La seva figura, juntament amb la de Jean de Clerck, va ser determinant en la creació de les cerveses Chimay i, com ho veurem més tard, en altres també.

En 1966, surt al mercat el "tap blanc", coneguda com a Chimay Trippel.

En 1982, créació de la Chimay Grande Réserve i en 1986, de la Chimay Cinq Cents (ampolla de 75cl).
El Pare Theodore de Haene al laboratori

 Tal com ho expressava el pare Theodore la broueria Chimay s’insereix en la comunitat seglar en la que es troba:
«Originalment, les broueries foren creades dins de les abadies per tal de subvenir a les necessitats de la comunitat. Després de la guerra, la demanda va augmentar considerablement i va ser necessari fer una elecció. Al principi aquesta situació (l’augment de les vendes) era molt feliç perquè vam sortir de la guerra en un estat financer força crític. Havíem hagut de mudar-nos quatre o cinc cops sense comptar l’ajuda a la resistència. Llavors, què podíem fer? La primera solució era la d'actuar com a Sant Sixt. Allà no han tingut mai cap problema (de consciència). Però a Rochefort i a Orval les coses havien anat d’una altra forma. Ells també havien vist com creixia la demanda. I van dir: “per a viure, en tenim prou en brouar quatre partides a la setmana. No en farem pas més”. Tot això és molt bonic, molt edificant. No es tracta de criticar-los. Es tracta només de fixar-se en la situació econòmica de les nostres regions. Aquí, al pagès, li costa de guanyar-se el jornal. Els joves constaten la dificultat de viure en la nostra regió i se’n van cap a la ciutat. Intenten trobar feina i acaben a l’atur. -Tenim dret, nosaltres els monjos, de dir: .. "Petit Jesús, t'estimo molt. I jo faig el sacrifici de tot això. Per tant, només faré quatre partides per poder resar millor. Per tant, per pregar millor, els altres, que se’n vagin a l’atur”? Vam estar molt de temps en el dubte. És cert que hi havia un cert perill per la nostra vida religiosa. L’aspecte comercial podia superar allò que nosaltres considerem essencial: la recerca de Déu en la vida comunitària, el la pregària litúrgica i en la pregària... Ja ho veieu, la meva vida contemplativa forma part del meu ofici de brouater. He buscar i trobar Déu ací.»

Un cop jubilat el pare Theodore, el pare Vinel el va succeir per dos anys al cap dels quals va ser ell mateix substituït pel pare Thomas Vilain.

Pare Vinel
I aquest al seu torn, va morir l’any 2000.

Pare Thomas Vilain
La sala de cocció, renovada l'any 1989 permet l’elaboració de dues partides diàries. L’envasament ha estat traslladat en Novembre de 1978 al complex industrial de Baileux, a pocs quilòmetres de l'abadia. La producció de 1999 va arribar als 105 000 hL. I l’objectiu per a principis de 2000 era arribar als 120 000 hL. No tenim informació més recent. Però quan la tinguem l’afegirem aquí mateix. En el lloc de Baileux es troba la planta d’envasament i els serveis de màrqueting i comercials.

Capítol següent
Capítol precedent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.

03 de maig 2013

Cerveses d'abadia - Chimay - les primeres cerveses

Les primeres cerveses 


http://www.scourmont.be/histoire/frames07.htm
Pels volts de 1870-1875, l'abadia va comercialitzava dos tipus de cervesa: a una  li deien "cervesa forta i higiènica" (bière forte et hygiénique), per un preu de 0,55FB l'ampolla  (inclòs l'envàs de vidre) i una ampolla de cervesa "embreada" (bière goudronnée)a 0,70 FB (També inclòs el vidre).

No se sap exactament quan aquesta cervesa embreada fou posada a la venda, però sembla que va ser al voltant de 1875.  En vanvi sí sabem en què es diferenciava de l'altra: s'untava l'interior d'un barril amb quitrà (o brea) i després s'abocava la cervesa forta! Tampoc se sap per què es va fer aquesta cervesa.

El que va ajudar a assegurar la reputació de la cervesa forta trappista va ser l'anàlisi que en van presentar els metges i els químics més distingits. D'aquí li van venir les designacions de "cervesa de salut" o "trappistine" (amb el -ine final que correspondria al nostre sufix -ina que s'aplica a moltes medecines).

Els resultats d'aquestes anàlisis es resumien en general de la següent manera:
"beguda higiènica, molt nutritiva, i absolutament lliure de drogues o materials falsos, i que es conserva més de deu anys." 

El pare Grimaud va assenyalar poc després de 1904 que llavors encara, molts dels clients usaven aquesta beguda sota prescripció facultativa i que se'ntrobaven en molt satisfets.

"Resulta que moltes saluts li deuen la recuperació."
Capítol següent
Capítol precedent
Cerveses d'abadia Taula de matèries.

Cerveses d'abadia - Chimay - Els inicis de la broueria

Chimay. Els inicis de la broueria. 


Des del començament del seu mandat, el Pare Hyacinthe Bouteca va pensar en dotar el monestir d'una broueria que asseguraria, a més de l'explotació de la granja, els ingressos suficients per donar suport a la comunitat cada cop més nombrosa. Val a dir que el pare Hyacinthe unia talents d'arquitecte, pràctiques de contractista, de capatàs i, a més no feia escarafalls per agafar les eines i fer de paleta.

Pare Hyacinthe Bouteca www.scourmont.be

Per això, durant la demolició de la granja-escola, a finals de 1859 i durant l'any següent, va organitzar el treball perquè les pedres, maons i estructures recuperades poguessin ser utilitzats per a la construcció d'estables, de les cisternes i de la nova broueria que va dissenyar ell mateix.

Vegeu la nota al final.

Els germans laics van ser encarregats d'ajudar els treballadors especialitzats que, usant dinamita, van iniciar l'excavació de pous per la broueria. Els edificis de la broueria, com els de la lleteria d'altra banda, es van completar en 1862.

Abans del mes d'octubre d'aquell any, els equipaments de la broueria ja havien estat revisats. Només faltava l'aprovació oficial de la Delegació Permanent del Consell Provincial d'Hainaut i la del propi Governador. Aquestes van ser emeses en el mes de gener de1863. En la seva reunió del 10 de gener de 1863, els membres de la Diputació Permanent (Mr Troy, Dujardin, Demoriamé, Dequanter, Defacqz, Wanderpepen Choquet i Dufour) van acordar que el sr. Bouteca Lievin estava autoritzat a establir pel servei de la Trappe, a Forges, dues màquines de vapor, una d'una força de vuit cavalls (cavalls-vapor) per moure les moles (això significa que maltejaven ells mateixos) i els accessoris de la broueria, i l'altra, d'una força d'un cavall, per batre la mantega, ambdós dispositius impulsat per dues calderes de vapor. L'autorització personal del Governador Troye va arribar el 31 de gener.

La primera partida fou brouda sota la direcció personal del pare Hyacinthe però pels seglars que havien muntat la broueria. Elaboraren una cervesa "doble" i li van dir cervesa de Baviera, però en feren un parell de partides més i abandonaren la recepta. Van decidir brouar una cervesa més forta dissenyada pel pare Hyacinthe que, segons diuen, és la que encara es fa avui en dia. Alguns autors apunten que la primera cervesa es deia "Bavaria" i que era de baixa fermentació.


Scourmont: la broueria http://www.scourmont.be/histoire/frames07.htm

Distribució i publicitat.

No fou fins al voltant de 1864-1865 que es va poder parlar d'una producció contínua. Però no tot era elaborar cervesa, calia vendre-la. Per a aquest propòsit, es va decidir fer publicitat incidint sobre el fet que es tractava d'una cervesa cistercenca. Hi van contribuir alguns amics del monestir, per exemple, el Sr Van Risseghem la família Donners d'Anvers, els que havien muntat la broueria, etc... És convenient tenir parents per a batejar-se.

A més, durant molts anys, a l'hostaleria, només es servia aquesta cervesa forta als vistants per la suma de 0,50FB per ampolla. Sembla que va fer falta molt de temps per establir la reputació de la cervesa dels Trappistes de Forges.
Nota del traductor: l'original diu l'hôtellerie. Aquesta veu pot referir-se a la indústria hotelera o al servei que els monestirs ofereixen dins de les seves pròpies instal•lacions. Hem suposat que calia optar per la segona opció.

Fins al 1886, l'envasament i l'embalatge es realitzaven al soterrani de la cuina. Es rentaven les ampolles en una habitació i s'omplien i es tapaven en una altra contigua. Llavors les amuntegaven en els annexos del soterrani.

Primeres distribucions. 

Sembla que en un primer moment, els germans lliuressin una certa quantitat de cerveses a domicili. Anaven a Forges o a Chimay amb un jou sobre les espatlles i amb una cistella de 12 ampolles (creiem que de litre) a la cistella de cada banda. Aquest sistema no va durar gaire i es va escollir una forma de distribució més apropiada.
Primer només es van vendre caixes de 25 ampolles i ràpidament després, caixes de 50.
No va ser fins al voltant de 1870 que es van fer servir cistelles: petites per a 25 ampolles i grans per a 50. Per raons d'economia, es fabricaven a l'abadia fins que el negoci va agafar proporcions més considerables i van haver d'encarregar les cistelles a Chimay, moment des del qual ja només es treballaria amb cistelles de 50.
En 1893, ja no es trobaven les tiges de salze (osier) per a fer les cistelles i van resoldre comprar canya d'índia (rotin) que eren més cares però que eren més resistents. És 22 agost 1893 van començar a usar-les.

Quan es va muntar la broueria, per descomptat els monjos van deixar de comprar cervesa fora per a l'ús de la comunitat i van convenir elaborar-ne una més lleugera que la que comercialitzaven, per a ús intern, com es fa encara avui en dia. D'aquesta darrera, se'n va intentar vendre barrils als veïns i fins i tot Chimay. Però als altres brouaters professionals de la zona no els va fer cap gràcia, i el projecte va haver de ser abandonat momentàniament. Des de 1999, se'n fa una versió una mica més forta (de la cervesa de refectori) que només es ven a l'alberg de Potaupré.

Va passar sovint que la demanda de cervesa forta fos tan alta que no es pogués donar l'abast. En aquestes circumstàncies, en lloc d'enviar cervesa de qualitat inferior, massa jove i que no complia amb les promeses fetes als prospectes i les factures, els monjos Trappistes preferien servir només els clients més antics o, directament, suspendre temporalment la distribució, a vegades durant mesos. Després es reprenia la distribució sense que fes falta cap mena de nova publicitat. El germà Benoît deia que fer publicitat i tenir representants no era un bon sistema de fer apreciar els productes. Calia convèncer el client que se'ls feia un favor!

Òbviament, no es podia reclamar una gran producció de cervesa gran quan el procés de producció requeria un emmagatzematge de dos anys i mig! Així és com es pot llegir en els arxius que l'any 1895 va veure la producció de 1.000 hl de cervesa (que corresponia a 33,3 hectolitres per dia feiner).

Article precedent
Article següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries. 

 Nota:

Veiem que el pare abat que decideix o promou la instal·lació d'una broueria a Chimay podria ben bé ser parent d'un dels rics ciutadans que van fer possible la fundació de l'abadia de Scourmont. Aquests pròcers s'anomenaven, De Croix, Colemyn, Leyten, Houwaer, Bouteca i Theuninck. El cinquè es diu Bouteca, ves per on, com el pare abat...

De fet, Dom Hyacinthe Bouteca (1825-1897), va ser el primer abat de l'abadia que estem considerant, de 1871 a 1890. A l'espai de temps entre 1850 i 1871, es feren totes les anades i vingudes administratives per que el cenobi arribés administrativament al rang d'abadia.

Chimay - la fundació - del priorat a l'abadia

Del priorat a l'abadia 

http://www.scourmont.be/histoire/frames02.htm

Actualment, el nom de l'abadia que es troba en el municipi de Chimay es diu Abbaye de Scourmont. Però fou construït sota l'advocacia de San Josep i després "Trappe saint Joseph". Després, en 1871, el nom canvià a "Notre-Dame de la Trappe de Saint-Joseph à Forges".
No sabem quan va passar a dir-se Notre Dame de Scourmont.

Des de l'any 1863, el príncep de Chimay va encarregar al seu parent, Monsenyor de Mérode, llavors Ministre de les Forces Armades a Roma, de fer els tràmits necessaris per convertir el priorat de Scourmont en abadia. (veieu nota)

La comunitat de monjos a Scourmont el 1864
A França, gairebé tots els cenobis Trappistes tenien rang d'abadia, cosa que els procurava autonomia en les decisions propies i veu i vot en els capítols de cada any. Les abadies tractaven entre elles de tu a tu i s'ajudaven mutuament per resoldre els seus problemes.
L'abaciat sembla que també era una figura legal que permetia la propietat de terres i immobles.
Aquesta organització no existia a Bèlgica on hi havia quatre monestirs trappistes, Scourmont, Achel i Sant Sixt i Westmalle que van haver de funcionar com a priorats durant molt de temps.

No va ser fins al 14 de Setembre de 1871, al terme de moltes anades i vingudes púrpures en els passadissos del Vaticà, que aquests monestirs foren eregits al rang d'abadies

Nota:
El priorat i el convent coneixen el mateix tipus d' organització que les abadies, però en general no tenen un abat o abadessa al capdavant; depenen d'una "abadia mare" o directament del superior de l'orde monàstic.
El terme és relativament recent en comparació amb la història de cenobitisme: no es troba, per exemple, en la Regla de Sant Benet, que simplement es refereix al monestir. La paraula apareix al segle XI a Cluny que es troba a l'origen de l'evolució de les denominacions i defineix concretament l'organització d'una abadia, cosa que explica perquè la noció d'abadia es troba principalment relacionada amb el catolicisme

Les condicions necessàries per a erigir un monestir al rang d'abadia varien segons les regles de cada orde. Per exemple, en els monjos trappiste, una casa recentment fundada és:
primer una fundació sortida d'una casa-mare;
segon, un priorat (simple o major) quan arriba a un cert nombre de monjos (o monges) i una autonomia financera suficient;
tercer, una abadia, quan és totalment autònoma, ja sigui pel nombre de monjos (o monges), en edificis i en recursos.
Article precedent
Article següent
Cerveses d'abadia. taula de matèries.

02 de maig 2013

Cerveses d'abadia - Chimay - La fundació

La fundació

Abadia de Scourmont - http://www.insidebeer.com/articles/20111026_2

El lloc

"El príncep fa donació actual entre vius als dits senyors De Croix, Colemyn, Leyten, Houwaer, Bouteca i Theuninck, en nom seu personal, de la propietat de 48 hectàrees de terrenys erms a prendre en el seu bosc prop del llogaret de Scourmont, Taille des Wayères i sart de Thiebaut, municipi de Forges. Els beneficiaris es comprometen a fer desbrossar completament i a costes seves el terreny donat i a fer-lo cultivar constantment per religiosos de l’Ordre dels Trappistes en nombre d’al menys vint; hi construiran un mas i una capella"

Aquestes disposicions del contracte de 14 de novembre de 1850 establert al castell de Chimay, davant del notari Jules Despret entre Joseph de Riquet, Comte de Caraman, príncep de Chimay i sis religiosos trappistes vinguts de l’abadia de Sant Sixt, a Flandres constituïen el principi de la vida monàstica cistercenca al país de Chimay.

Com es va arribar a aquest punt? 

Un dels elements clau d’aquesta fundació va ser l’obstinació de Jean Baptiste Jourdain, mossèn de Virelles des del 12 d’Abril de 1843. Des del principi del seu ministeri a Virelles, el Pare Jourdain desitjava l'arribada dels trappistes,
Jean Baptiste Jourdain

 "aquests fills de Sant Bernat que feien ploure la rosada celestial per les seves contínues oracions i fan fructificar el sòl més ingrat regant-lo amb la seva suor".

Val a dir que aquesta fraseologia encobreix d’un bonic discurs pietós un fet econòmic que es troba en la fundació de moltes colònies monacals. Sovint, els terratinents hereus dels sistemes econòmics feudals tenien moltes terres “desaprofitades”. Unes terres sense treballar no produïen rèdit i per tant eren “inútils”. Com que els religiosos havien demostrat una gran perícia en desbrossar boscos i assecar maresmes, donaven una part de les seves terres, al centre de la zona més desolada per engegar l’aprofitament que, després i gradualment s’aniria estenent a les seves pròpies terres que hi havia al voltant de la donació.

I és que el sòl era particularment ingrat en aquella regió. Era pràcticament completament arbrat (una circumstància que no es valorava com avui en dia) i el que es conreava oferia un rendiment extraordinàriament baix fins i tot per l’època. El terreny i la ubicació de l'abadia era un lloc especialment salvatge i insalubre. Es deia “Haut Marais” o "alta maresma” cosa que descriu prou bé el grau d’invasió de l’aigua.

El primer cop que els religiosos hi sembraren avena, només va créixer a l’altura d’un peu i no va madurar. Les primeres patates tenen la mida d’una nou. En una gran part de la terra sense arbrar i fora de la maresma que estava sense conrear, hi creixien alguns faigs i el demés estava cobert de molsa i de pedres.

 "En una àrea de dues hectàrees -en explica el Pare Houwaer-, es van recollir 2.600 metres cúbics de roca. Per desbrossar i anivellar 25 acres de terra, s’ha hagut de mobilitzar 12 germans i dos cavalls durant dos mesos. "

El temps no era gaire més favorable. Les gelades tardanes, degudes a la gran massa de bosc (?), que cobria el país, seguien manifestant-se al mes de Juliol i, fins i tot en ple estiu, la boira cobria el país fins a migdia

. "A Scourmont, deia una notícia anònima, es troba un subsòl d’esquist i argila cobert d’una capa vegetal prima d’entre 5 a 12 cm i, hi brollen moltes fonts intermitents que humidifiquen i refreden el sòl molt considerablement.” A Chimay, era conegut per tots que a Scourmont, era suficient enfonsar un pal a terra dos o tres peus per fer brollar una deu."

Podem afegir que, uns anys abans de l'establiment dels monjos de la Trappe, el príncep de Chimay havia fet construir tres petites granges en els voltants de Scourmont: la Granja del Príncep, entre Potaupré i Scourmont, la granja de les Wayères i la Flamande davant per davant prop de la carretera de Rocoi, al bell mig de la plana desèrtica. Aquest intent va quedar sense èxit, ja que, segons testimonis fiables,

"set hectàrees de terreny desbrossat foren transformats en un molt mal prat que només va produir joncs i pedres. Tres masovers s’hi havien arruïnat successivament".

 Finalment, cal tenir en compte que només una carretera unia Forges a Chimay. No gaire lluny de Poteaupré, al final del bosc llindant al nord de la propietat del monestir, al camí era tan dolent que feia falta recórrer a cavalls de reforç per desallotjar els vehicles atrapats.

Capítol següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.
Font: http://www.scourmont.be/histoire/frames01.htm