6 de maig 2013

Fitxes de degustació - Chimay Tap Blau

Chimay Tap Blau (Brune)

www.aux-delices-franco-belges.ch
En aquestes notes no poso cap introducció sobre la broueria perquè el lector trobarà informació sobrada en la sèrie d'articles sobre cerveses d'abadia, en especial en els que tracten de Chimay.

Aquesta cervesa va ser desenvolupada primer com a cervesa de Nadal en 1954. Actualment es ven amb l'etiqueta i el tap blaus o en ampolles de més cabuda amb el nom de Grande Réserve. En Francès, solem trobar referències coma a Chimay Brune o Chimay ambrée. L'etiqueta de les ampolles petites no diu com s'hauria de designar aquesta cervesa.

La que hem tastat presenta el mil·lèsim 2012 cosa que ens fa pensar que fou brouada aquell any. Al tast l'hem fet el 5-5-2013. Podem inferir que la cervesa és "jove". En efecte l'etiqueta del darrere ens indica que té una data límit de consum l'any 2017.

El lot indica: L12-576 012606.
Ingredients: aigua, malt d'ordi, forment, sucre, llúpol i llevat. Per més info al respecte, us recomanem clickar aquí.

Descripció:

En destapar: principalment, olors de plàtan de forma molt evident.

Aspecte:

Cervesa ben transparent de color d'ambre fosc amb tocs marrons i vermells. L'escuma és mitjanament persistent (més aviat menys del que m'esperava), de color beix clar, d'espessor variable però amb zones molt cremoses, i formant garlandes discretes.

En nas 1:

Olors complexes de fruites amb un toc discret de cremat. Concretament, trobem grosella verda, ribes roges i notes de poma. Per ara, el plàtan ha desaparegut. També trobem una nota fluixa d'herbes amb una possibiltat d'identificar alguna cosa de camamilla. En matèria d'espècies, podríem citar comí i/o macís, pebre negre i un discret punt de clau d'espècia. Ara si que ha tronat el plàtan i amb força! Hem de dir que també ens ha semblat notar un molt lleuger toc de DMS i alguna cosa d'ametlla crua.
www.longlife-magazine.ch

En boca 1

Olors ben certes de pansa, de rom i de whisky. El cos és important però no és feixuc. Es poden albirar notes de caramel, melassa, de plàtan i també, molt clarament, de pera.
de.wikipedia.org
 L'efervescència és fina, justa i lleugerament picant.
D'amargor, en un principi no se'n nota tot i que a la llarga, la cervesa es va assecant. Molt a la llarga, també podem trobar una mica d'acidesa, però quasi res.
Com deiem, la cervesa no pesa gens, és perfectament bevible, sense cap mena de resistència. No podem dir que sigui equilibrada perquè molt clarament, el perfil es decanta cap al malt i el ferment però tampoc es pot dir que el perfil del llúpol quedi ocultat, S'expressa discretament, però sense barreres.
koidonk.blogspot.com

Una cervesa molt complexa, bastant elegant i que requereix un moment apropiat per a degustar-la en tota la seva paleta.

En nas 2:

Amb molta escuma descobrim altre cop el plàtan amb tocs de dissolvent. Trobem altre cop pebre negre i, potser, una suggerència de te negre. El pla`tan arriba per moments a ser molt fort. Darrera aquesta potència, trobem bones notes de crosta de pa torrada i molla.
Sense escuma, amb el plàtan amb el seu acompanyament de dissolvent, se'ns apropa una possible nota de clau d'espècia.
Forçant una mica, trobem notes sofrades (llumins), pera, altre cop plàtan i, al final, pansa però molt menys que en el primer tast. Insistiria amb el pebre negre i, aquest cop, una bona presència de vainilla.
www.deproteinestunter.nl

En boca 2:

Plàtan altre cop i bones notes de pera molt dolça. Efervescència molt fluixa. Notes molt clares de vainilla seguint el plàtan.
Amargor quasi nul·la. Acidesa, res. DMS, ara res. Diacetil potser una mica (ametlla). Astringència, res.
No es tracta d'uan cervesa especialment persistent. El final és lleugerament sec, però res que molesti. El retorn propicia curioses notes de cafè i de regalèssia.

Impressions generals: 

Composició molt agradable, confortable, un pèl vinosa o recordant més aviat la mistela (pansa, rom).
Excel·lent producte d'aperitiu o de postre. D'equilibri fortament decantat cap als perfils del malt i del ferment, però constituïnt-se en una composició homogènia i harmoniosa, poderosa però elegant, sense estridencies però amb una presència contundent i vellutada.


5 comentaris:

  1. Has trobat diferència entre les ampolles de 33 i les de 75?? A mi m'han semblat molt diferents, la de 75cl m'ha agradat força més, tot i que ambdues eren joves.

    Ara en tinc unes ampolles en una bodega a veure com evoluciona, perquè em semblen cerveses "no acabades". No tinc paraules per descriure-ho, però em sembla que els falta alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa molts anys, en vaig tastar, però era un exemplar bastant madurat. La sensació va ser bastant extrordinària però, sincerament, no recordo si s'aseemblava o no a la mateixa cervesa en ampolles de 33cl.
      Per poder comparar, hauriem d'estar segurs que es tracta de la mateixa partida.
      De totes maneres, el volum de cervesa i la forma del recipient afecten una mica la refermentació. Sembla que sigui una qüestió de relació entre CO2 i volum.
      I finalment, he de dir-te que el tast que he publicat és d'una partida extremadament recent, amb persistència de dolçors que, a la llarga, anirà moderant-se i integrant-se en el conjunt.
      Un exemple molt curiós que val la pena provar: Prova una Orval recent i una de tres anys: semblen dues cerveses completament diferents.
      Altrament, merci per la teva opinió.
      Salut

      Elimina
    2. Hauré de deixar unes Orval a la bodega :)

      Encara estic verd per les Bretts, però ho seguiré intentant :)

      Elimina
  2. No sóc cap expert, tot just començo a posar-m'hi, de la mà d'uns amics que fa anys que són uns apassionats cervesers.
    El que us puc assegurar és que la Chimay blava de 75cl guanya molt amb els anys. I que la millor cervesa que he provat mai era una Chimay blava Grande Reserve d'uns 15 anys.

    ResponElimina
  3. Només et puc felicitar per la teva nova curiositat i per poder tastar una Chimay blava de 15 anys. Mai una cervesa m'ha durat tant de temps!
    Salut

    ResponElimina