1 de juny 2015

Fitxes de degustació - Villa de Madrid - CHULA

Cervezas Villa de Madrid

CHULA

Contacte:

Joaquín Sorolla, 81
28522 RIVAS-VACIAMADRID, MADRID
Teléfono: 915946302
mail: cvm@cervezasvillademadrid.com

Dades tècniques:

Presentació: 33cL
Lot: 029
Caducitat: 02/2016
Alcohol: 4,9%vol.
Ingredients: no en sabem res.

Descripció:

En destapar:

Forts aspectes àcids, especialment llimona. També molt de H2S.

Aspecte:

escuma de densitat mitjana i de color blanc, molt persistent. Forma discretes garlandes.
Cervesa lleugerament tèrbola, de color daurat.

Nas 1:

Amb molta escuma, trobem bastant de H2S així com també molta llimona.
Passada l'escuma, trobem bones olors de mel, de gra i de farina. Diria que no de palla. L'H2S ha baixat sensiblement d'intensitat i es troba al límit de la percepció. Tal vegada encara en sobri una mica, però aporta complexitat.
Els llúpols són discrets. Buscant bé podem identificar herba, ortiga, alguns punts de resina, camamil·la i alguna cosa balsàmica.
Altrament, citaríem una nota lleugerament floral que recorda el gerani, però podria ser una exageració dels nostres sentits.
L'aspecte olfactiu general és dominat per la mel i l'ortiga. Cap estridència.

Boca 1

L'entrada és molt fàcil, l'efervescència àlgida i alegre. Es nota una mica més d'H2S del compte.
El cos és lleuger sense ser fluix.
L'amargor és assertiva sense cap exageració. La trobo rodona i de bona qualitat tot i que domina una mica l'aspecte punyent.
Trobem un rerefons discret lleugerament dolç.
També cal descriure un aspecte àcid que, sense ser res exagerat, té alguna dificultat per associar-se amb alguna fortuna amb el to punyent de l'amargor. Tot plegat es mou a nivells d'extrema moderació. No parlaríem en absolut de defecte.
El tast és llarg, el final és una mica sec i notablement balsàmic.
El conjunt resulta molt fàcil de beure, passa molt bé la set i és fàcil de digerir.

Nas 2

Amb escuma, altre cop hem de citar H2S i llimona.
Sense escuma apareixen les olors d'ortiga i altre cop de cítric.
Sinó, apareixen olors de gra, de farina, pa fresc (barreta francesa) i potser quelcom de galeta. en tela de fons es troba una suau nota vellutada quasi dolça que denota un treball molt judiciós sobre el malt. La mel també es presenta i poc a poc, va dominant el perfil del malt.
L'H2S es retira per situar-se a nivells discrets on aporta complexitat. Segueixo trobant que hauria de ser encara més discret. Jo en trobo massa. Hauríem de notar més la seva falta que la seva presència...
En matèria de llúpols, els de Cerveza Villa de Madrid han optat per mantenir-se en zones discretes però eficaces. S'ha escollir un perfil d'herba fresca, d'ortiga i un punt cítric.
Al final, mentre la cervesa s'escalfa, va apareixent un toc balsàmic que interpretem com a menta. Parlar de resina seria una exageració.

Boca 2

Al principi, notem un molt lleuger to saladet possiblement degut al malt. Quasi res.
En boca, l'H2S és realment massa present.
L'efervescència és alegre però no molt fina, un pèl picant.
El cos tira cap a lleuger. L'entrada és fàcil i el glop també.
Trobem notes cítriques acompanyades d'aroma de llimona.
L'amargor ja és més intensa que en la primera passada i ja no té la qualitat que exhibia llavors. Ara és sobre tot seca i punyent, però aquests aspectes no arriben a cap mena d'exageració ni tan sols de dominació: dins del context de l'amargor, són principals. Res més. En la mateixa línia, la sensació metàl·lica és quasi nul·la mentre que la frescor, marcadament mentolada, ha baixat una mica d'intensitat.

Impressions generals:

Una cervesa molt fàcil de beure, refrescant, amb molt bona entrada en boca (no així en nas) i molt fàcil de pair.
La persistència és força llarga, d'intensitat moderada i constituïda per una tènue sequedat i un bon aspecte refrescant.
No és una cervesa molt evolutiva.
Complexitat relativa amb un cert excés d'àcid sulfhídric.
Composició equilibrada amb una factura homogènia i encertadament compacta.

Castellano:

Descripción:

En destapar:
Fuertes aspectos ácidos, especialmente limón. También mucho H2S.

Aspecto:
Espuma de densidad media y de color blanco, muy persistente. Forma discretas guirnaldas.
Cerveza ligeramente turbia, de color dorado.

Nariz 1:
Con mucha espuma, encontramos bastante  H2S así como también mucho limón.
Pasada la espuma, encontramos buenos olores de miel, de grano y de harina. Diría que no de paja. El H2S ha bajado sensiblemente de intensidad y se encuentra en el límite de la percepción. Tal vez aún en exceso, pero aporta complejidad.
Los lúpulos son discretos. Buscando bien podemos identificar hierba, ortiga, algunos puntos de resina, manzanilla y algo balsámico.
Sinó, citaríamos una nota ligeramente floral que recuerda el geranio, pero podría ser una exageración de nuestros sentidos.
El aspecto olfativo general es dominado por la miel y la ortiga. Ninguna estridencia.

Boca 1
La entrada es muy fácil, la efervescencia álgida y alegre. Se nota un poco más de H2S de la cuenta.
El cuerpo es ligero sin ser flojo.
El amargo es asertivo sin exageración. Lo encuentro redondo y de buena calidad aunque domina un poco el aspecto punzante.
Encontramos un trasfondo discreto ligeramente dulce.
También hay que describir un aspecto ácido que, sin ser nada exagerado, tiene alguna dificultad para asociarse con alguna fortuna con el tono punzante del amargo. Todo ello se mueve a niveles de extrema moderación. No hablaríamos en absoluto de defecto.
La cata es larga, el final es un poco seco y notablemente balsámico.
El conjunto resulta muy fácil de beber, pasa muy bien la sed y es fácil de digerir.

Nariz 2
Con espuma, de nuevo debemos citar H2S y limón.
Sin espuma aparecen los olores de ortiga y otra vez de cítrico.
Sino, aparecen olores de grano, de harina, pan fresco (barrita francesa) y quizás algo de galleta. en tela de fondo se encuentra una suave nota aterciopelada casi dulce que denota un trabajo muy juicioso sobre la malta. La miel también se presenta y poco a poco, va dominando el perfil de la malta.
El H2S se retira para situarse a niveles discretos donde aporta complejidad. Sigo encontrando que debería ser aún más discreto. Yo encuentro demasiado. Deberíamos notar más su falta que su presencia ...
En materia de lúpulos, los de Cerveza Villa de Madrid han optado por mantenerse en zonas discretas pero eficaces. Se escogió un perfil de hierba fresca, de ortiga y un punto cítrico.
Al final, mientras la cerveza se calienta, va apareciendo un toque balsámico que interpretamos como menta. Hablar de resina sería una exageración.

Boca 2
Al principio, notamos un muy ligero tono saladito posiblemente debido a la malta. Casi nada.
En boca, el H2S es realmente demasiado presente.
La efervescencia es alegre pero no muy fina, un poco picante.
El cuerpo tira hacia ligero. La entrada es fácil y el trago también.
Encontramos notas cítricas acompañadas de aroma de limón.
El amargo ya es más intenso que en la primera pasada y ya no tiene la calidad que exhibía entonces. Ahora es sobre todo seco y punzante, pero estos aspectos no llegan a ningún tipo de exageración ni siquiera de dominación: dentro del contexto del amargo, son principales. Nada más. En la misma línea, la sensación metálica es casi nula mientras que el fresco, marcadamente mentolado, ha bajado un poco de intensidad.

Impresiones generales:
Una cerveza muy fácil de beber, refrescante, con muy buena entrada en boca (no así en la nariz) y muy fácil de digerir.
La persistencia es bastante larga, de intensidad moderada y constituida por una tenue sequedad y un buen aspecto refrescante.
No es una cerveza muy evolutiva.
Complejidad relativa con cierto exceso de ácido sulfhídrico.
Composición equilibrada con una factura homogénea y acertadamente compacta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada