23 de set. 2012

Fitxes de degustació - The Porterhouse HOP HEAD



The Porterhouse Hop Head
"Cap de llúpol"

Una denominació que tant es podria referir al cap d'escuma amb olors de llúpol com, més segur, es podria referir als bevedors afeccionats a perfils forts de llúpol.
L'etiqueta ens indica quelcom del seu ideari:
Beyond the pale: més enllà de la pale...

Estil probable: Pale Ale [d'autor]            

La brouateria:
The Porterhouse Group
Head Office
47 Nassau Street
Dublín 2
tel: + 353 1 671 8558
email: info@theporterhouse.ie

Si no ho he entès malament, el Porterhouse va ser, en 1996 la primera brouateria independent d'Irlanda, país on tots sabem que dominen les grans marques internacionals. També s'han anat escampant com a propietaris de pubs de cervesa. En 1999 obrien fora d'Irlanda a Londres, i als EEUU. És com a mínim una afirmació dubtosa: que jo sàpiga, en 1996 ja corrien la Dublín Brewing i la Celtic brewing. Però bé, si fa o no fa, van començar per la mateixa època.

Prèviament, els fundadors, Liam LaHart i Oliver Hugues havien obert en 1989 un establiment cerveser on servien principalment cerveses belgues d'importació.

Produeixen al menys 11 crus diferents sense comptar les especialitats (3 stouts, 4 ales entre les quals figura la que veiem ara, 3 Lager, i més coses.).


La cervesa:

Ingredients i altres coses:
Es fan un bonic embolic: entre l'etiqueta i el web no indiquen els mateixos ingredients...
A l'ampolla diuen:
Malts: Pale, Crystal, Blat i Black
Llúpols: Pilgrim, Nugget, Cascade i Centennial.
Mentre que al web afirmen que la cervesa es fa amb:
Malt Pale, Ordi torrat, Black Malt, Flocs d'ordi (?).
Llúpols:
Galena, Nugget, East Kent Goldings.

Altres dades:
Caducitat: 13-12-2012
Presentació: ampolla de 330mL
Alcohol: 5% Vol.
Temperatura inicial de tast: 13ºC

Descripció:

En destapar:
fortes olors de d'herba, de resina i un punt de caramel.

Aspecte:
Cervesa de color ambre clar transparent. Escuma espessa i cremosa, irregular i lleugerament tenyida formant garlandes.

En nas 1:
Confirmarem les primeres impressions descrivint un fort perfil de llúpol que podríem associar a olors de tall de planta grassa i de resina principalment. Alguna cosa cítrica també. Al darrere d'aquesta primera pantalla, descobriríem aromes de mel, caramel, un toc de toffee així com alguna cosa lleugerament cremada. També i buscant molt bé arribaríem a detectar olors de crosta de pa torrada.
El tall d'una planta grassa fa olor de quelcom que es pot trobar en la cervesa.
En boca 1:
Primer, i breument,  es manifesta el caramel. Posteriorment es fa notar una forta amargor entre seca i metàl·lica. No trobem cap astringència i cal ressaltar que el perfil amarg impedeix que es descobreixin més coses. sigui com sigui, el toc cítric pren formes d'aranja.
El conjunt és mitjanament persistent i es resol en un final mig sec.
Hi ha un retorn amarg gairebé sense olors lleugerament punyent.
Caramel
En nas 2:
En una segona passada, segueix dominant fortament el perfil de vegetal verd: herba, heura i planta grassa. Repetim amb alguna cosa cítrica que es mou entre aranja i llimona. Altrament, també podem repetir amb el perfil de resina de Pi.
Resina regalimant d'una ferida d'un pi.

Altre cop, darrera aquest foc d'artifici verd, podem notar com apareix alguna cosa de caramel cremat, de toffee i com un toquet de diacetil.
El perfil de malt recorda una mica la coca de Sant Joan de "La Pastisseria" del carrer Aragó a Barcelona (Letamendi).
No és una coca de sant Joan, ni és de la Pastisseria, però la idea és la de la crema cremada com a farciment...


En boca 2:
Forçant una mica, podem aconseguir una percepció més afinada del malt que confirmem en caramel i toffee (o cafè segons els sembli). El perfil del llúpol també s'enriqueix d'un puntet d'agrella. En aquesta segona passada en boca, l'amargor ja no és tant abassegadora i sembla que s'integra millor en el conjunt. El tast ara és més llarg, i l'amargor no òbvia una "bevibilitat" molt passadora tot i que no òptima.
La cervesa és bastant desalterant tot i que puguem afirmar tranquil·lament que aquest no és el seu objectiu.
Molt a la llarga, apareix un toc de suro.
Toffee casolà
En nas 3:
Amb molta escuma, no apareix el clàssic toc de ferment fresc mentre que surten olors de gerani. Inclús podríem avançar que trobem molt particularment un toc de Pelargonium Graveolens (Gerani de flor olorosa).
Confirmem la crosta de pa torrada i el caramel a punt de cremar.
Flor de Pelargonium Graveolens
En boca 3:
Es pot notar una efervescència justa, al seu punt, una mica per sota d'allò a què estem habituats en aquests verals. El cos és mitjanet i prou, sense pretensions. A la llarga, l'amargor ja no molesta tant. Molt a la llarga, el toc àcid sembla integrar-se molt bé amb el perfil dolç, que semblava fluixet, que segueix sent-ho, però que sembla que pot amb tot.

Impressions generals:
Com ho diu el mateix web, no és una cervesa per a afeccionats principiants. És una forma de fer cervesa no exactament estàndard. No es pot dir en absolut que sigui equilibrada, però a la llarga, sembla que aparegui alguna forma d'integració molt ben aconseguida.
Sigui com sigui, l'amargor en aquesta cas, és bastant excessiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada