Samuel Smith Taddy
Porter
L'estil:
Al nostre blog: Porter
BJCP: Brown Porter
Wiki: Porter
L'estil PORTER es
menciona per primera vegada a principi de segle XVIII. I podria ser que el nom
sorgís de la seva popularitat entre els traginers (porters) del port i dels
carrers de Londres. Hi ha moltes històries sobre l'origen d'aquest estil,
especialment s'ha comentat que es tractava originalment d'una barreja de tres
cerveses (Three threads). Però el més probable és que derivés de les fortes
BROWN ALES que es feien en aquella època. Les Porters d'aquella època eren
substancialment més fortes que les actuals (possiblement gairebé el doble
d'alcohol amb unes D.I. possibles de 1,071!).
Ingredients i
qüestions tècniques:
Brown Porter:
Existeixen tres
tipus diversos de Porter. I creiem que ens trobem (especialment per la
quantitat d'alcohol) davant d'una Brown Porter.
Normalment,
aquestes cerveses han d'aportar forts perfils de malt, xocolata, caramel, nous,
etc. En principi, no s'haurien de trobar gaires fruites.
Els ingredients:
Diversos malts incloent malts xocolata, malts torrats i malts caramel (crystal)
i una mica de Black Patent.
Els llúpols
anglesos serien els més comuns i les aigües solen ser mitjanament dures de
carbonats (Londres, Dublín). Sol contenir additius: sucres, blat de moro,
melasses, etc.)
Dades tècniques:
D.I. 1,040-1,052
D.F. 1,008-1,014
IBU: 18-35
Alcohol Vol:
4-5,4%
Color: 40-60 EBC
La brouateria:
La brouateria
Samuel Smith va ser fundada en 1758 a Tadcaster.
(Tadcaster al
comtat de North Yorkshire, Anglaterra: ciutat fundada pels romans amb el nom de
Calcaria. Aquest nom és especialment interessant per a nosaltres perquè ens
indica quina podrà ser la qualitat de les seves aigües.
Es tracta de la
brouateria més antiga de Tadcaster (i de tot Yorkshire). Actualment, hi ha 3
brouateries en aquest poble, i la de Samuel Smith és la més petita (amb un 5%
de la producció del poble). Aquesta brouateria ha apostat pel manteniment de
tradicions bastant antigues. Especialment, la fermentació d'algunes varietats
es fa en cubs rectangulars de pissarra (Stone Yorkshire Squares), els ferments
són els mateixos des del segle XIX, les cerveses de barril són condicionades en
barrils de roure que la mateixa empresa manté i restaura, i fins i tot, el
lliurament als pubs de la regió es fa en carros estirats per cavalls.
Les cerveses Samuel
Smith estan fetes amb ingredients purs sense afegit de cap mena de química.
L'aigua procedeix des de sempre d'un mateix pou que extreu l'aigua a uns 25
metres de fondària.
Samuel Smith també
elabora sidra.
Samuel Smith Old
Brewery
High Street
Tadcaster
North Yorkshire
LS24 9SB
UK
By telephone
(8.30am-5.00pm Mon-Fri): 0044 1937 832225
La cervesa:
Fitxa tècnica:
Aquesta cervesa,
com la Winter Ale, és fermentada en "Stone Yorkshire Squares", uns
fermentadors rectangulars de pedra.
No s'ofereix més
explicacions. Tot just ens diuen que es tracta d'una cervesa d'alta
fermentació.
Dels ingredients
ens diuen tot just que hi ha malt d'ordi, ordi torrat, aigua (bastant dura),
ferment (possiblement propi), sucre candi i llúpols que no s'especifiquen.
Ampolla de 355cL
Alcohol: 5%Vol.
Caducitat: Març
2013
Partida: L11340
Data del tast:
10/09/2012
Temperatura del
tast: de 12ºC en amunt.
Descripció:
En destapar:
Bones olors de pa i
de caramel, principalment. Alguna cosa d'herba al darrere.
Aspecte:
Bonic cap d'escuma
dens i persistent, de color beix. Cervesa molt fosca, amb algun to marró i
brillantors de color de robí/cirera.
En nas 1:
Fortes olors de
caramel de crosta de pa i alguna cosa especiada que podria recordar el pebre
negre. Amagades al darrere d'aquest fort perfil de malt, podem entreveure notes
d'herba. També poden notar fruites
roges, en especial, cirera, nabiu vermell i potser, insistint molt, tocs de
magrana. Ja sé que no s'escauen però és el que trobo. Tal vegada, la cervesa
sigui molt recent i presenti ara característiques que, més tard, podrien
desaparèixer. De moment però, trobo aquesta cervesa bastant fruitada.
 |
| Vaccinium sp. (Nabiu roig) |
En boca 1:
En primer lloc, es
poden notar amb claredat aspectes de torrat i les notes fruitades (nabiu). Al
darrere, podem sentir tocs tímids d'herba. El cos és entre mitjà i fort.
L'efervescència es troba per sota del que podríem esperar. En aquesta primera
passada, el tast és poc persistent tot i que l'amargor, en sí feble, es manté
força estona. Final lleugerament sec.
Es produeix un
retorn de malt gairebé sense amargor.
El cru, malgrat la
seva força és força passador. No trobem diacetil i l'acidesa és quasi nul·la.
En nas 2:
En aquesta segona
passada confirmem la presència de fruitats amb menció especial de fruites roges
(cirera, nabiu vermell i altres).
 |
| Confit de cirera negra |
Potser també podríem citar un toc de figa
fresca. Altrament trobem caramel, bastant fort i alguna cosa de pa (pa àcid,
com el pa de sègol) en forma de teló de fons. A mesura que s'escalfa la
cervesa, el toc de caramel va agafant encara més d'acuitat. Molt al fons, també
notem una mica de torrat/cremat. Amb prou feines es troba l'herba, gairebé res.
També podem notar,
cap al final i forçant una mica, tocs de cafè amb llet o de toffee.
En boca 2:
Bones i agradables
olors de caramel (o de melassa).
 |
| Salsa de caramel |
Un punt d'acidesa i olor de ferment fresc. En aquesta
passada, l'acidesa aporta alguna cosa taronjada. El cos és bastant considerable
però la cervesa és perfectament passadora tot i que no es pot dir que desalteri
especialment. Cap al final del tast, altre cop, trobem notes de cremat.
Amargor fluixa,
seca i persistent possiblement ajudada pel toc de cremat que també aporta la
seva amargor picantona.
En nas 3:
Malgrat que en aquest
estil no s'escaigui, trobo una forta olor de figa, ben madura.
Em recorda les
mescles de tabac de pipa irlandeses de quan fumava (ja fa 13 anys!).
Altrament,
cal notar que apareixen tocs de xocolata amb llet i alguna cosa de toffee.
A part i molt al marge,
trobem quelcom de fusta.
Aquest cop, no es
nota la taronja mentre que les fruites roges es mantenen al davant de la
palestra, amb domini de la cirera confitada.
En boca 3:
En primer lloc
apareix un lleuger toc cremat. Després seguim amb olors fruitades de nabiu i de
figa. El caramel segueix dominant tot el panorama.
Densitat notable i
efervescència més aviat discreta i fina. Acidesa residual (quasi res). Amargor
seca, fluixa i persistent que es resol en sequedat.
Impressions generals:
Una cervesa
contundent en el seu perfil del malt. Suposo que amb la maduració aniran
minvant els tocs fruitats que en principi es consideren poc apropiats per
l'estil (tot i que m'agraden cosa de no dir).
Sigui com sigui,
encara que no sigui representativa del seu estil, no deixa de ser una cervesa
de molt bona factura, complexa, amb una contundència poderosa i continguda a la
vegada.
No la recomanaria per
al consum indiscriminat. Val la pena parar-hi atenció i, per això, deixar-la
escalfar. Una temperatura de 13ºC l'afavoreix considerablement.
No tinc
suggerències de maridatge i/o combinacions. En els eu web, els productors suggereixen
musclos i ostres i també marisc. Altrament també casaria bé amb algun postre de
xocolata. Un Sacher per exemple.
Consells per a
elaborar una recepta de PORTER:
Receptes de Porter
Es la primera cervesa de Samuel Smith que vaig tastar... ja farà uns sis anys, i crec que esta casa es sinónim de gran cualitat. Esta en concret em va agradar molt. Una sensació en boca molta agradable i sedosa...podria ser per l' utilització de flocs de civada ?
ResponEliminaGracies per la informació