7 d’ag. 2011

Fitxes de tast - Weissenoher Altfrankisch Klosterbier


Weissenoher Altfrankisch Klosterbier

La cerveseria:
La cerveseria es situa a Francònia, entre Nürnberg, Bayreuth i Bamberg, en un paisatge de muntanyes bucòliques.

Segons el seu web, l’abadia va ser fundada en 1050. No ens diuen si es va fer cervesa des del principi ni quin tipus de cervesa es feia. Podem suposar que es brouava la cervesa en alta fermentació, però tenint en compte que estem en zona muntanyosa, les temperatures de fermentació devien ser prou baixes, sobre tot a l’hivern. Podem doncs imaginar que es devien coure brous que en un principi devien assemblar-se als que es feien en totes les abadies del centyre europeu, amb diverses versions segons qui era el destinatari de la cervesa. Ja se sap: l’abat i o el bisbe en visita no devien beure ni en broma la mateixa cervesa que el frares llecs...
En 1803 l’abadia va cessar la seva activitat monacal i va ser «secularitzada». Un eufemisme benvolent per dir que es va vendre. I en 1827 va passar a ser propietat de la família que encara l’està explotant com a brouateria i com a restaurant i, si no m’equivoco, com a hotel.

Aquesta brouateria produeix 12 cerveses diferents i, curiosament, són els que van tenir tant d’èxit amb la CANNABIS-CLUB fa una dècada o més.
http://www.klosterbrauerei-weissenohe.de/

La cervesa:

Densitat inicial: 12.3ºP
Alcohol: 5% en volum
Presentació: ½ litre
Estil: no queda massa definit. Quelcom semblant a una Märzenbier.
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/degustacio-guia-per-estils-018-munic.html
Segons ens diuen, les aigües de la zona són molt calcàries, cosa que afavoreix l’extracció del color. Els ordis i els llúpols són de la regió mateix. El llúpol que creix en aquella zona és el Hersbrucker. També tenen ferments propis.

Descripció:

Aspecte:
de color ambre fosc o coure, ben transparent.
Escuma densa, lleugerament tenyida de palla i prou persistent.

Aromes (olfacte):
En destapar, com sempre, olorem el coll de l’ampolla i se’ns fa notòria la mel i la olor de gra mòlt, com quan acabem d’obrir un sac de malt. Toc de palla. La mel és molt dominant en aquest moment.
En segona olfacció , trobem avet (o pi o millor pinassa). I en una tercera operació apareix un toc floral indefinit i resina de conífera.

En boca:
En boca confirmem la mel i s’afegeix un toc de terra o de fusta.. En un segon temps també trobem llimona, es confirma i fins i tot augmenta la sensació d’avet i de pineda i al final trobaríem un punt de toffee o fins i tot de cafè si conservem la cervesa molta estona en boca. També notem caramel.
L’amargor és discreta al principi però va augmentant amb el temps sense ser mai molesta. És de tipus més aviat punyent o seca i retorna acompanyada de sentors florals. Acidesa imperceptible. Cos notablement desenvolupat i, com dolçor lleugerament acaramel•lada i extremadament discreta.

Una cervesa de gran factura, molt agradable i amb molta personalitat. Molt complexa per ser una cervesa de baixa fermentació i bastant equilibrada. Un cru prou robust per suportar plats amb entitat gustativa com ara estofats (jo sempre recomano que no hi hagi all perquè trobo que la cervesa i l’all no casen bé.), bones carns a la brasa o altres menges prou contundents. Un bon formatge vell també casaria. Mira, vaig a investigar aquesta darrera possibilitat!

Del tot recomanable. Una bona experiència. Si senyor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada